La Marató del Médoc va resultar ser una gran festa. Va ser tot un luxe poder poder córrer enmig de vinyes i d'alguns dels châteaux més prestigiosos del món.
Tot plegat en un ambient fantàstic (amb moltes disfresses, grups de música...) i un gran desplegament organitzatiu.
Gràcies a l'experiència dels meus companys vaig poder acabar el número 4021 de 7557, tot i que en aquesta cursa el que compta no és la posició ni el temps sinó el bon humor i l'alegria de córrer.
Properament posaré un enllaç amb la crònica que en farà el meu amic Josep Maria en el seu bloc
Felicitats!!!!!!!
ResponEliminaCom tu dius, el més important d'una cursa així és acabar i haver-se divertit molt. Ja tinc ganes de llegir la crònica :)
Felicitats, Paavo Nurmi!
ResponEliminaRenoi Joan !! Estic impressionat !! Hir vaig anar a córrer i vaig aguantar 1 hora i ja em pensava que era un superatleta i tu vas i acabes una marató i corrent amb la barretina! Felicitats.
ResponEliminaBé... cal dir que era una marató on anaves molt ben cuidat... t'alimentaven sovint, et donaven vi de Grands Crus...
ResponEliminaA més la gent animava molt, llegia el teu nom al dorsal i deia: "Allez Joan!! C'est gagné!!"
Tot a favor...
Hola Joan!
ResponEliminaHa estat un plaer tornar a recordar els moments viscuts de diversió i cansament. I em penso que l'any vinent hi haurà més barretines al Medoc. N'hi ha que ja entrenen una hora seguida. Aquesta marató no s'oblida. Tens ganes de tornar-hi