Llibres: Whisky Classified de David Wishart

Un llibre interessant que hem trobat recentment és Whisky Classified de David Wishart
L'autor deixa de banda la classificació per regions atès que per ell no té massa sentit:  hi ha maltes molt diversos en una regió i a la vegada hi ha maltes que tenen similituds importants que són de regions diferents.
L'autor redueix la classificació dels maltes a dotze aspectes principals:

• cos, dolç, fumat, medicinal, tabac, mel, especiat, notes de vi, fruits secs, malta, afruitat, floral.  

El senyor Wishart valora cada malta escocès – la seva expressió més popular - de 0 a 4 a partir d'aquests dotze aspectes. Una vegada fetes aquestes valoracions s'agrupen els maltes en diversos conjunts segons el seu perfil  i s'elabora una taula on hi apareix cada whisky en un lloc concret segons les seves característiques.. 
És una idea interessant que de fet hem pogut veure en algunes altres publicacions – com a exemple aquesta taula que mostrem a sota.

També havíem mostrat una taula similar en aquesta entrada del bloc.
A més d'aquesta classificació el llibre també examina amb detall cada una de les destil·leries de malta, no només d'Escòcia sinó també d'Irlanda i Gal·les.

The Glenlivet: El malta més venut en el món l'any 2014

L'any 1963 va ser important per al whisky escocès: En aquesta data es va començar a comercialitzar Glenfiddich com a single malt.  Aquest va ser l'inici de la popularitat i difusió global de les expressions individuals dels maltes. Anteriorment se'n comercialitzaven alguns però bàsicament a nivell local.
Sovint Glenfiddich ha estat un whisky ideal per iniciar-se en el complex món dels maltes escocesos. No per això cal considerar-lo un whisky simple o vulgar sinó tot el contrari.
Des de  1963 fins el 2013 Glenfiddich va ser el malta més venut del món. Quaranta anys de regnat durant els quals la popularitat dels single malt ha augmentat de forma espectacular.
El 2014 Glenfiddich va perdre la seva corona com a malta més venut del món.  La primera posició l'ocupa ara The Glenlivet - un gran clàssic també de la regió de Speyside que va vendre gairebé 13 milions d'ampolles. El tercer lloc l'ocupa un malta de prestigi també de Speyside: The Macallan.

Tast de Glenglassaugh. Notes de tast del nostre whisky

Fa uns dies el habituals del malta ens vam trobar per fer un tast de Glenglassaugh.  

el dia era especial perquè a més de tastar diverses expressions d'aquest malta (New Spirit, Revival, Evolution, Torfa, 1985, 1985, 25 anys) vam poder-les comparar amb el whisky de la nsotra bóta.

D'aquesta manera vam poder apreciar alguns aspectes comuns en aquests embotellaments:  En tots hi trobem algunes notes de vainilla, d'aromes vegetals - amb altres matisos segons l'expressió i la maduració del whisky.

La nostra bóta presentava aquestes característiques juntament amb altres aromes.  Aquestes són les notes de tast que vam elaborar:

• Color:  Or
• Nas:  Ric.  Dolç amb notes florals i de vainilla.  També es fan evidents els aromes de fruits secs.  És mantegós – recorda a les galetes escoceses.  En el rerefons hi podem trobar algunes notes especiades i de fusta.
• Gust:  Complex i ple.  Tornem a trobar aromes de vainilla acompanyades de regalèssia de pal.  De seguida apareixen notes torrades de fruits secs com ara avellana.  També hi són presents notes mantegoses o olioses amb un rerefons d'espècies, de sal o de mar.
• Final:  Llarg, oliós i càlid, persisteixen les notes torrades de fruits secs. 
  

També vam poder comparar l'evolució del malta durant tots aquests anys, tot i que les mostres dels primers anys ja no estaven en gaire bon estat.
En definitiva, una bona vetllada.  Molt contents per com ha sortit el whisky de la nostra bóta

El whisky a Gal·les (II): Visita a Penderyn

Aquest estiu passat vam ser a la destil·leria Penderyn.  Està situada en un poble que porta el mateix nom dins del parc natural dels Breacon Beacons. 
En certa manera és un avantatge ser en un entorn tan bonic atès que així la destil·leria rep un nombre important de visitants (i més tenint en compte que és l'única de Gal·les) però per altra banda – segons els propietaris - el fet de ser dins d'un parc natural també implica que hi hagi un control més estricte de l'activitat i que les possibilitats d'expansió siguin limitades. 
Aquesta és una destil·leria nova – va començar a produir l'any 2000 i presenta alguns trets diferents a les d'Escòcia.  D'entrada no hi ha cap diposit de mescla o tancs de fermentació atès que es rep l'ordi ja fermentat.  A més els alambins que hi ha són del tipus Faraday (diferents dels que s'utilitzen pel whisky escocès) i generen un destil·lat més lleuger i afruitat.   L'esperit nou que es produeix té un volum d'alcohol molt alt – 92% i cal reduir-lo al 63,4% abans de guardar-lo a les bótes.  Recentment també s'hi han instal·lat dos alambins tradicionals i en el moment de la visita no es sabia què es farà amb el seu destil·lat – si es barrejarà amb la producció dels alambins Faraday o bé si s'embotellarà com a malta  «tradicional»
Tota la producció és madura com a mínim durant tres anys.  El més normal és que maduri durant uns quatre anys i mig en bótes de bourbon procedents de la destil·leria Buffalo Trace per posteriorment passar a bótes diferents per acabar el procés de maduració.  Quan es vol donar un caràcter una mica més fumat al malta es fan servir bótes procedents de Laphroaig, per altres expressions també s'utilitzen bótes que han contingut madeira o xerès.  A principis d'any vam tastar tres mostres d'aquesta destil·leria amb acabats diferents.

Penderyn no embotella els seus maltes amb una edat específica sinó que – segons els propietaris – es porta a terme «quan la bóta està a punt».
En resum aquesta va ser una visita molt interessant d'una destil·leria una mica diferent amb un personal molt amable.  La vam concloure amb un tast del Penderyn Dylan (en homenatge al poeta gal·lès Dylan Thomas) – una expressió poc habitual d'aquest whisky amb marcades notes de xerès.