Visita a Arran

Una vegada recorreguda la península de Kintyre vam anar fins al petit embarcador de Claonaig per agafar el ferri que ens havia de portar cap a Arran. No fa massa bon temps i a fora a coberta fa força vent. De totes maneres la travessa és curta, dura una mitja hora i per això no cal fer cap reserva i es compra el bitllet en el mateix vaixell.

S'arriba a Lochranza, un enclavament petit – té poc més de 200 habitants - i en destaca el castell que s’alça en un turonet en mig d'una àmplia badia. Sembla queles runes van servir d'inspiració pel castell de Craig Dhui a l'Illa Negra de Tintin.

La destil·leria Arran queda a les afores del poble.  Els seus edificis rectangulars d’un blanc immaculat amb teulades triangulars es veuen fàcilment al costat de la carretera.
Arran és una destil·leria relativament nova – va ser fundada l’any 1993.  El seu èxit és remarcable:  el malta és molt popular i la destil·leria és de les més visitades d’Escòcia.  Per això els propietaris ja estan construint una altra destil·leria al sud de l’illa, a Lagg, on es produirà un malta més fumat mentre que per la seva banda Arran es centrarà en els maltes més suaus.

A la visita vam poder fer un recorregut per la història de de la marca i la sala on hi ha tots els elements importants en el procés d’elaboració del destil·lat: El dipòsit de mescla, els tancs de fermentació – de fusta - i quatre alambins. En el recorregut es destaca la puresa de l’aigua utilitzada en tot el procés.

El malta que vam tastar és el de 10 anys, un whisky aromàtic i suau, com bona part dels que produeix la destil·leria, tot i que també trobem Arran amb molts finals diferents – com ara Amarone o Sauternes entre d’altres. El dia a l’illa es completa a visites als impressionants sis cercles de pedres de Machrie Moor (Arran té dos remarcables maltes de caràcter fumat amb aquest nom) i al castell i jardins de Brodick abans d’agafar el ferri cap a Ardrossan direcció Glasgow.

Ardbeg Day 2018 al Celler de Gelida

Com cada any la primera setmana de juny arriba l’Ardbeg Day a diversos indrets del món.
A Barcelona l’esdeveniment té lloc al Celler de Gelida.  En aquest dia es presenta un whisky d’edició limitada que només es troba en aquestes dates i que posteriorment sol assolir preus elevats.
Aquest any la novetat es diu:

• Ardbeg Grooves (46%):  Un malta acabat en bótes que havien contingut vi negre que posteriorment van ser torrades – el mot grooves fa referència a les esquerdes que queden dins la bóta una vegada l’interior ha estat cremat.  Aquests solcs fan que la fusta aporti més elements al destil·lat.  Grooves també fa referència a la música i la imatge de la segona meitat dels anys 60 i per això la l’estètica de l’etiquetatge és una mica hippy.  El whisky – amb un color més fosc que les altres expressions habituals de la destil·leria – presenta uns aromes complexos, a fum, espècies i a fusta de pi. Tot i tenir una entrada suau, al paladar va creixent i desenvolupant gustos: Hi trobem notes de fusta, especialment de brasa.  Hi ha també notes dolces de vainilla que es barregen amb les pròpies d’Ardbeg, torba i un toc de mar – tot i ser menys iodat que altres expressions.  El final també és llarg amb més fum, fusta cremada i un toc especiat.

Tot i ser una edició molt limitada se’n poden trobar algunes unitats al Celler de Gelida de Barcelona.

També durant la vetllada es va presentar una de les recents novetats d’Ardbeg:

• Ardbeg An Oa (46,6%):  Aquest malta és relativament jove i està madurat en bótes de xerès i també en bótes de de Pedro Ximénez.  El nom An Oa ve de l’elevada península al sud d’Islay que protegeix una mica la costa de Kildaton, on trobem Ardbeg, de les tempestes atlàntiques.  El whisky vol ser una amable introducció a la marca, amb aromes i gustos més suaus que altres expressions de la destil·leria. D’entrada vam trobar que tenia un aroma força lleuger per ser un Ardbeg.  Hi havia notes afruitades que embolcallaven els tons fumats i iodats propis de la destil·leria. Al paladar ens van sorprendre les notes especiades, amb tocs de gingebre que deixaven pas a aspectes més afruitats amb la torba i el mar com a rerefons.  El final també era força lleuger amb notes fumades matisades per fruita i espècies.

Per complementar les novetats vam poder tastar dues de les expressions clàssiques de la destil·leria: 

• Ardbeg 10 (46%):  Madurat en bótes de bourbon.  Notes de mar, de torba, de fruita tropical.  Sempre un excel·lent malta.

• Ardbeg Uigeadail (54,2%):  Un whisky madurat en bótes de xerès i de bourbon, embotellat com a cask strength;  tot i la seva elevada graduació es mostra deliciosament equilibrat... 

En definitiva quatre excel·lents variacions sobre un mateix tema...  Un tast ben complet i enriquidor.

Visita a Glen Scotia

Quan el 2008 vam visitar Glen Scotia la destil·leria tenia un aspecte poc cuidat, diríem que era una marca de perfil baix.  No es podia visitar i no s’hi veia un futur massa brillant.
El 2014 la destil·leria va passar a ser part d’Exponent Private Equity, propietaris també de Loch Lomond i la marca s’ha rellançat amb un centre per a visitants, un increment de la producció i nous embotellaments.  Glen Scotia és una de les tres destil·leries de Campbeltown, juntament amb Springbank i Glengyle.
El dia que vam anar la destil·leria la persona encarregada de les visites estava malalta i vam pensar que ens quedaríem a fora sense poder veure res.
Afortunadament l’únic treballador que hi havia llavors a la destil·leria estava al cas de la nostra visita i quan ens va veure ens va dir que ens acompanyaria, tot vigilant el procés de destil·lació. 
Ens va comentar que el dissabte només hi treballa una persona perquè aquell dia només es destil·la i no es fa el procés de mesclat.  La visita – diríem que privada - va resultar així més autèntica i interessant:  L’home ens explicava els detalls de la seva feina alternant amb ràpides excursions cap la «spirit safe», on es controla la destil·lació, per veure que tot anava bé. 
Glen Scotia rep el gra, procedent de l’est d’Escòcia, ja maltat.  Ens van comentar que algunes vegades s’ha intentat produir amb ordi de la zona, però el clima és tan humit i poc adient al cultiu que alguns anys el cereal no arriba ni a brotar. 
La destil·leria produeix sis dies a la setmana i una petita part de la producció – durant sis setmanes a l’any - és de whisky fumat.
Bona part de l’estructura de la destil·leria no ha canviat des de 1832, quan va ser construïda.  Després de veure el dipòsit de mesclat de ferro i els tancs de fermentació d’acer inoxidable vam passar a la sala de la destil·lació amb dos alambins.  Tot mentre rebíem explicacions detallades de cada procés, el reciclatge de les aigües en el mesclat, el control de les temperatures en la fermentació, com es determina la part bona de la destil·lació...

La visita va acabar brindant amb un Double Cask de la casa, un malta suau, però ric i de bon beure.  Prèviament també vam poder tastar el destil·lat nou, tal com surt dels alambins, incolor, amb molt grau però també molt afruitat.  El nostre home – amb qui ja ens havíem fet amics tot comentant les seves vacances a Barcelona – ens va deixar que voltéssim per la destil·leria per veure la zona dels magatzems de maduració...
Després d’aquesta visita tan especial vam anar cap a Saddell Bay on es va gravar el vídeo de «Mull of Kintyre» de Paul McCartney...  Con en la lletra de la cançó de l’ex Beatle, ens venien ganes de quedar-nos per la zona...