Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 4 Clynelish, Brora, Pulteney i Wolfburn

Continuem per l’A9 - sempre prop de la costa - i trobem el poble de Brora.  Allà hi ha dues destil·leries amb bona reputació en el món del whisky.
Clynelish és una destil·leria relativament nova – construïda el 1967 – el seu malta, lleugerament fumat, afruitat i especiat és apreciat entre els entesos.  L’embotellament de 14 anys és relativament fàcil de trobar. Actualment la destil·leria es troba en obres perquè s’hi fa una renovació global dels equipaments.

Al costat hi ha la destil·leria Brora, en uns edificis tradicionals de pedra (foto de la part superior).  Tot i que està tancada des del 1983 té un important grup de seguidors.  El seu malta fumat és molt apreciat, cada vegada és més difícil de trobar i conseqüentment té preus molt alts.  Si és així per què va tancar?  Com ja vam mencionar en una entrada anterior, a principis dels 80 hi havia molts excedents de whisky – la producció va superar la demanda - i les grans firmes van decidir tancar algunes destil·leries amb criteris econòmics.  Actualment els seus magatzems es fan servir per la maduració de Clynelish.

Més al nord trobem la població de Wick amb la destil·leria Pulteney en el seu nucli urbà.  Aquesta localitat va viure els seus temps de màxima prosperitat fa un centenar d’anys quan el seu port era el més important d’Europa amb la pesca i comerç de l’arengada.  En aquella època bona part del negoci de la destil·leria – transport d’ordi i del destil·lat – es feia també via marítima.  Tot i que els temps han canviat molt la destil·leria segueix produint un malta amb notes amarinades i molt apreciat.

Durant molts anys Pulteney va ser la destil·leria escocesa de més al nord – si exceptuem les de les Òrcades.  En els darrers anys, però, s’ha construït una petita destil·leria – anomenada Wolfburn - a Thurso, prop del mateix indret on fa diverses dècades havia operat una destil·leria amb el mateix nom.  Aquest any ha començat a embotellar els seus maltes.
Thurso és també al costat del port de Scrabster d’on navegarem fins les Òrcades  

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 3 Les destil·leries del Dornoch Firth

Seguim doncs cap el nord, una mica més enllà, a Tain trobem Glenmorangie, un dels grans noms de la indústria (veure ressenya d'una visita anterior)

Una mica més a l'oest hi ha Balbair.  El lloc és molt bonic i la destil·leria és de les més antigues d'Escòcia.  Amb aquestes característiques no és pas sorprenent que aquest indret fos un dels escenaris principals de la pel·lícula «The Angels' Share» de Ken Loach en la que uns joves marginals de Glasgow busquen nous horitzons en el món del whisky.

Balblair elabora un malta suau, gens fumat que sol envellir en bótes que havien contingut bourbon.  Els seus embotellaments indiquen sempre l'any de producció i en trobem d'edats ben diferents.  Segons els propietaris l’objectiu és produir diferents whiskys cada vegada sense ser condicionats per les existències.
La destil·leria és petita, hi ha dos alambins amb una capacitat de 1.800.000 litres anuals.  Una part important de la producció és destinada al whisky de mescla i la resta comercialitzada com a single malt – tot i que només suposa un 13% dels ingressos de la marca.  Com podem deduir el negoci important del whisky encara és en els whiskys de mescla.

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 2 Les destil·leries del Cromarty Firth

Seguim el nostre trajecte direcció nord i passem per Dingwall.  Aquesta població havia disposat de dues destil·leries, Ben Wyvis i Ferintosh tancades fa molts anys.  Recentment, a partir d'una iniciativa popular de recaptació de fons – el conegut Crowdfunding – s'hi ha començat a construir una destil·leria hereva d'aquest passat, s'anomenarà Glenwyvis.  A la zona hi havia publicitat de la iniciativa.  En aquests temps el whisky té un gran mercat mundial i no falten les iniciatives per obrir destil·leries noves.
Segurament és quelcom cíclic:  Dèiem en l'entrada anterior que en els anys 80 van tancar moltes destil·leries (entre 1980 i el 2000 en van tancar 22 i només se'n van obrir 2).  Ara el procés és a la inversa:  des de l'any 2000 s'han obert 16 destil·leries i no se n'ha tancat cap.  A més hi ha més d'una quinzena de projectes de cara un futur immediat o a mig termini.

Seguim.  Una mica més al nord de Dingwall trobem la població d'Alness on hi ha la destil·leria Dalmore al costat del mar tranquil del Cromarty Firth, l'indret és molt agradable i val la pena aturar-s'hi una estona.. La firma és coneguda entre els aficionats al malta.  Els seus whislys tenen molt cos, sovint amb marcades notes de xerès - la marca té un conveni amb Gonzalez Byass des de fa molts anys i per tant la provisió de les apreciades bótes està garantida.  Els alambins de Dalmore tenen diferents formes amb l'objectiu de donar complexitat als seus maltes.

També en aquesta població però en un lloc menys romàntic, un polígon industrial, trobem la destil·leria Teaninich.  El seu malta potser no té les pretensions dels de Dalmore però és part essencial de whiskys de barreja com ara Johnny Walker.  Tot i els gairebé 10.000.000 de litres anuals que pot produir rarament el trobem com a single malt;  la seva funció principal és abastir el mercat dels whiskys de mescla.  La destil·leria té un marcat aspecte industrial i no es pot visitar.   Seguirem cap el nord....

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 1. Prop d'Inverness

Inverness és el nostre punt de sortida cap el nord.  La capital de les Highlands havia tingut tres destil·leries, ara no n'hi ha cap.  Glen Mohr, Glen Albyn i Millburn van tancar fa temps i no en queden ni els edificis.  Tot això passava a principis dels vuitanta quan la demanda de whisky escocès, fins llavors bàsicament blended (whisky de mescla), va decréixer molt a nivell global en favor del vodka o el rom.  Però sempre hi ha un cantó positiu en tota història i a partir de tots aquells excedents es van començar a comercialitzar amb molta més dedicació els whiskys de malta – fins aleshores havien estat pràcticament sempre utilitzats com a component del whisky de mescla.

Bé, anem direcció nord-oest i la destil·leria més propera que trobem és Glen Ord, a les afores de Muir of Ord a la Black Isle (que per cert no és una illa i no té res de negra).  

Trobem primer una planta de maltatge que proporciona ordi a diverses destil·leries del grup Diageo, a pocs metres hi ha la destil·leria.

Malgrat el seu aspecte antic i tradicional Glen Ord és una de les cinc destil·leries de malta amb més capacitat de producció – té 14 alambins.  Bona part d'aquesta producció va als whiskys de mescla de Diageo però en els darrers anys Glen Ord (embotellat com a The Singleton of Glen Ord) ha esdevingut un malta molt popular i venut, no pas a les nostres contrades – no es comercialitza a Europa - sinó en el mercat asiàtic on és un dels whiskys més populars.  Curiosament Diageo comercialitza tres maltes amb el nom de The Singleton:

-The Singleton of Dufftown - adreçat al mercat europeu.

-The Singleton of Glendullan - adreçat al mercat americà.

-The Singleton of Glen Ord - adreçat al mercat asiàtic.

Coses de l’economia global...

Nord enllà: Cap a les Òrcades

Properament farem una ruta per les Highlands del nord d'Escòcia que tindrà com a destí les Òrcades.
Aquest conjunt d'illes – n'hi ha unes 20 d'habitades a més de molts illots petits - les trobem a 16 km de la costa britànica.  L'illa principal s'anomena Mainland que vol dir «terra ferma».
Les Òrcades (en anglès Orkney) són conegudes pels seus monuments prehistòrics, els seus paisatges i també pel seu whisky, especialment Highland Park i Scapa.
Explicarem l'experiència en properes entrades.

Parlem de whisky en català correcte...

Fa uns mesos el Termcat, el consorci català que té cura de la normalització dels neologismes, va publicar un article sobre la terminologia dels whiskys.

Aquests són els termes que apareixen en l'article:

• "Whisky de malta".
• "Whisky de gra".
• "Whisky de mescla":  El whisky de mescla és el blended anglès, whisky de malta barrejat amb whisky de gra.

Com ja hem vist més amunt el plural és "whiskys"

Aquests termes semblen prou clars.  Els que trobem a continuació poden semblar una mica més complicats:

• "Whisky de malta únic":  El que en anglès anomenem single malt whisky, procedent d'una sola destil·leria
• "Whisky de malta de mescla":  El que en anglès s'anomena blended malt whisky o pure malt whisky o vatted malt whisky.  En tot cas es tracta de whisky de malta provinent de diverses destil·leries.
• També trobem els termes equivalents "Whisky de gra únic" i Whisky de gra de mescla", tot i que són destil·lats menys corrents en el mercat.

Finalment el procés de transformació del gra d'ordi en malta s'anomena "maltatge" i el verb és "maltar"

En aquest enllaç trobareu l'article sencer.

Tast de whisky japonès

Fa uns dies vam fer un tast de diversos maltes del Japó combinat amb la lectura d'Haikus – poemes curts i plens de sensibilitat d'aquest país.
Els maltes japonesos són en general suaus, amb notes afruitades i perfumades – podem veure la situació de les principals destil·leries en aquesta entrada.
Aquests són els whiskies que vam tastar

• Suntory Hibiki 12 anys:  Un blended de Suntory molt equilibrat, suau i elegant.  Sembla ser que el seu creador – el Dr Inatomi – es va inspirar en un moviment de la 4ª simfonia de Brahms per la seva elaboració. 
• Yamazaki 12 anys:  Un malta suau i agradable, amb notes de fruites tropicals i cítriques
• Nikka Pure Malt (Red):   Una barreja dels maltes de Nikka amb tocs de fruits secs i herba.  
• Hakushu 12 anys:  Un whisky de les terres altes japoneses en el que les notes d'herba es barregen amb un punt de gustos fumats.
• Nikka Whisky Form the Barrel:  Un blended cask strength, d'alta graduació però subtil alhora, amb gustos especiats i de toffee.

Tots aquests aromes i gustos molt vegetals van tenir el seu complement en la poesia japonesa, molt centrada en la contemplació de la natura.
Entre whisky i whisky no vam menjar pa com és habitual sinó edamame (beines de soja bullides) – tota una festa japonesa per començar l'estiu.