Com guardar el whisky

És un fet conegut que el whisky a la bóta perd un 2% de volum per evaporació cada any - és el que es coneix com "la part que s'emporten els àngels".
Una vegada a l'ampolla el whisky en principi ni guanya ni perd matisos.  De totes maneres una mala conservació de l'ampolla pot fer que el malta perdi les seves característiques i gustos i esdevingui més "pla".

Els aspectes que cal tenir en compte a l'hora de guardar un whisky són aquests:

• Cal guardar l'ampolla en posició vertical (a diferència del que passa amb el vi).
• És millor consumir les ampolles obertes en el període d'un any aproximadament, especialment si queda menys de mitja ampolla.  Com més oxigen hi ha dins l'ampolla més afecta al gust del whisky.  En aquest sentit les ampolles que no s'han obert aguanten bé el pas del temps si el suro és bo.
• És millor que el whisky no rebi massa llum - especialment la llum del sol de manera directa. Millor si es pot guardar en la pròpia caixa o tub.
• Com en el cas del vi és millor guardar el whisky en llocs on la temperatura sigui força constant - òptimament a temperatura de 15ºC a 18ºC.

Com prendre un whisky segons Néstor Luján

En alguna entrada anterior ja havíem parlat de Néstor Lujan i la seva predilecció pel whisky de malta. Aquesta és la seva opinió de com cal beure el whisky:
El gran whisky de malta debe ser, pues, servido como los "cognacs" y "armagnacs" a la temperatura de la habitación y con preferencia a la hora del café, lo que no excluye que a cualquier otra hora sean buenos.
El whisky con hielo queda relegado a los de maltas más jóvenes y a todos los demás whiskies. Y con agua, sifón o soda, no los aconsejamos, aunque cada cual es muy dueño de hacer lo que quiera con su whisky. Beber un whisky escocés "on the rocks" es una costumbre que debiera desterrarse de culaquier casa bien educada. Es tan terrible como escarbarse los dientes con un cuchillo, echar sifón al vino tinto, o bien -"horresco referens!"- quitar el gas a un gran champaña francés.
Extret de la revsita Historia y Vida, Número 103, any 1976

Whisky amb...

En anteriors entrades havíem escrit sobre com cal tastar un malta. És interessant el que escriu Iain Banks en el seu llibre Raw Spirit - un relat de viatges per les destil·leries d'Escòcia:

Doncs què passa si no vols beure el malta sol? Mira, si has comprat aquest producte te'l pots beure de la manera que vulguis, però afegir, diguem, cola o llimonada a un whisky de malta és llençar-lo una mica.
...
El whisky de malta és car. És car perquè es produeix en quantitats petites per gent preparada i s’ha de passar anys i anys i anys sense fer res excepte ocupar espai en magatzems, evaporant-se poc a poc i agafant gustos.

El que pagues extra és el gust i aquest gust quedarà completament alterat per la beguda ensucrada i gasosa que hi afegeixes. Si, després de tot això, algú encara vol beure el seu malta amb gel i cola, bé, és la seva tria, i cada consumició, cada ampolla venuda ajuda a mantenir la indústria en marxa, uns llocs de treball i una forma de vida, per tant tampoc passa res.

Iain Banks: Raw Spirit, p. 105. London: Random House, 2003

Com tastar un whisky: The Jura Taste Challenge

Les copes i el whisky : Vijazz 2009

Aquest cap de setmana vam anar a Vilafranca del Penedès a una nova edició del Vijazz, un fantàstic esdeveniment que combina els vins i caves del Penedès amb actuacions de músics de primera línia.
En aquesta edició vam assistir a un tast de copes Riedel en el que s’emfatitzava la importància de la copa – la seva forma i material - a l’hora de beure un vi o cava. Una bona copa ressalta les qualitats del producte i fa que es pugui apreciar millor.
En Lluís va demanar si passava el mateix a l'hora de tastar un whisky i hom ens va explicar que – segons la firma Riedel - la millor copa per beure un malta té una forma de tulipa (és la copa que podem veure a l’esquerra de la imatge).
En els darrers anys es va presentar la copa “oficial” per tastar el whisky que s’anomena Glencairn glass (la que podem veure a la dreta de la imatge). Altres entitats com la Scotch Malt Whisky Society tenen les seves pròpies copes de tast (veure la imatge central).
Per tant podem observar que les copes més adequades poden tenir formes lleugerament diferents – de totes maneres l'objectiu és que tanquin lleugerament els aromes i els presentin de manera equilibrada.
En tot cas va quedar molt clar que tant les clàssiques copes de conyac com els vasos de “xupito” no van gens bé a l’hora de tastar un whisky de manera adequada.
Per complementar aquesta informació en aquest vídeo es pot veure a l’expert Charles McLean explicant com caldria tastar un malta.

Nèstor Luján i el Whisky

En aquest fragment el gastrònom i escriptor Nèstor Luján explica com cal prendre un whisky...

...

Un bar escocès és digne de tots els protocols i jo els acomplia: el primer dia, saludava el bàrman, normalment obert i cordial però amb l’aparença seriosa, i desenvolupava l’estrany ritual. El bàrman em preguntava què desitjava i jo li deia blanament que volia un whisky. Llavors ell s’interessava per quin whisky prenia, si un blended o un malta i jo li responia que el prenia de malta. Quan, iniciant el seu somriure, el bàrman anava a agafar l’ampolla, jo li indicava que el volia doble – una ració de whisky a Escòcia és pràcticament una mirada fugissera vers l’ampolla – i el somriure del bàrman era encara més acollidor. Llavors em preguntava si desitjava aigua o soda i uns quants glaçons. I quan jo li responia, amb una plena seguretat, que el desitjava sec, la simpatia d’un home de les muntanyes, de les terres altes d’Escòcia, esdevenia absolutament afermada. Ja erem amics. Em tractava amb una atenció tèbia i cordial, mentre jo m’empassava lentament, molt lentament, l’or vell del prodigiós beuratge.

...

Després de beure’l el whisky no crea cap tèrbol paradís artificial sinó una assossegada felicitat a la terra, absolutament normal, ferma i desitjable. La molt britànica felicitat, discreta i lacònica, dels gentlemen, avorrits i admirables.

Extret de: Luján, Nèstor: Mites, Llegendes, Creences. Barcelona: Premsa Catalana SA, 1996