Whisky, el final d'una etapa?

Recentment en un diari de tirada estatal es podia llegir que un dels productes que deixarem de veure de forma habitual en els propers 10 anys serà el whisky.  Pel que sembla les existències del líquid ambre escassejaran i el seu preu augmentarà considerablement a causa del creixent interès dels mercats asiàtics.
La frase ens sembla una mica atrevida: el nombre de destil·leries augmenta cada any i la producció no deixa d'incrementar-se.
De totes maneres no es pot negar que en els recents anys s'ha produït un creixent interès pel whisky en diversos llocs del món.   Poca gent discuteix que han disminuït de forma considerable les reserves del whisky de més edat i per aquesta raó cada vegada trobem més expressions de whisky NAS (No Age Statement - sense esmentar l'edat).  Possiblement no deixarem de gaudir del whisky com una cosa habitual però ... som en el final d'una època on hem pogut gaudir de molts maltes excel·lents a preus raonables?
En qualsevol cas hem pogut constatar un important augment dels preus especialment dels maltes de més edat. Els whiskys de 18, 25 anys, per exemple han incrementat el seu preu de forma notable i cada vegada són més difícils d'aconseguir.
Afortunadament encara hi ha excepcions i podem trobar excel·lents maltes a preus raonables.  El Lagavulin 16, per exemple, es pot comprar per uns 45 € sense molts problemes.  El Talisker 10 o el Balvenie DoubleWood són altres grans maltes a preus assequibles.  Segur que n'hi ha més...

Invertir en una destil·leria

El whisky de malta escocès passa per un moment de clara expansió. Hi ha una creixent demanda important del destil·lat i es creen noves destil·leries.Un dels projectes que ens ha cridat més l'atenció és el de la futura destil·leria Glenwyvis.  Aquesta iniciativa - avalada per noms importants del món del whisky i també per persones com l'ex-primer ministre Alex Salmond - aspira a construir la primera destil·leria de propietat comunal (amb molts accionistes) proveïda totalment per energia renovable.L'objectiu és començar la construcció de la destil·leria durant aquest mateix any prop de Dingwall - a les highlands escoceses. La destil·lació començaria a inicis de 2017.De moment s'ha iniciat una campanya de venda d'accions per aconseguir una important xifra de capital inicial - una iniciativa de "crowd funding". Per tant qui tingui la possibilitat i les ganes de ser un petit propietari d'una destil·leria pot fer la seva inversió durant els propers 30 dies en aquest enllaç. El mateix lloc web explica tots els detalls del projecte.

Les xifres de la indústria del whisky

Recentment la Scotch Whisky Associacion (SWA), l'organització que aglutina la indústria del whisky escocès, va publicar el seu informe anual.  En aquest document de 23 pàgines s'hi detallen diversos aspectes de la producció i l'exportació del whisky de malta.
Aquests són alguns els aspectes més destacats de la publicació:

• Una primera gràfica ens mostra la pujada constant de la producció de whisky escocès.  Malgrat alguns anys de recessió la tendència és clarament a l'alça.

Pel que fa als països importadors podem apreciar que l'estat espanyol és en el quart lloc en el volum   de litres d'alcohol consumits.  Aquesta posició canvia quan observem el volum econòmic que això representa.  En aquest cas l'estat espanyol ocupa la cinquena posició, superant a països com l'Índia que importa whiskies més bàsics;  a la vegada, però, es veu superat per Taiwan i Singapur – consumidors de productes més cars i exclusius.

Qui és el propietari de cada destil·leria?

Com en bona part de les indústries en el món del whisky també hi ha diversos grups de negoci, propietaris de diverses destil·leries juntament amb altres negocis.  Aquests gegants del món de les begudes conviuen amb propietaris petits que només tenen una destil·leria.  

Aquests són els grans noms de la indústria del whisky:

• Diageo:  Aquesta firma és propietària de 28 destil·leries de malta (entre elles Lagavulin, Talisker, Cardhu, Oban, Knockando, Clynelish...).   Aquests maltes són part essencial dels coneguts blended de la companyia, com ara Johnny Walker o JB.  Diageo també és propietària de moltes altres begudes molt populars com Guinness, Smirnoff, Baileys...
• Pernod-Ricard:  Aquest grup posseeix 13 destil·leries de malta (la més coneguda és Glenlivet, també hi trobem Aberlour o Longmorn) que abasteixen blended com Chivas, Ballantines, Passport o Clan Campbell.   La companyia té molts altres licors com ara Jameson (whiskey irlandés), Beefeater, Malibú, Ricard...

Després d'aquestes dues firmes amb moltes marques diferents hi ha altres grups amb un nombre menor de destil·leries:

• Bacardi (Dewar & Sons):  Aquesta firma té quatre destil·leries de malta (Aberfeldy, Craigellachie...) que proporcionen malta pel blended Dewar's.  A més del rom del mateix nom aquest grup té marques tan populars com Martini o Bombay Sapphire.
• Moët-Hennessy Louis Vuitton:  Propietària d'Ardbeg i de Glenmorangie a més de molts altres licors i productes de luxe...
• Beam Suntory:  Propietaris de Bowmore, Laphroaig i Ardmore a més de diversos whiskies japonesos, o de bourbons com Jim Beam

En molts altres casos hi ha grups que només es dediquen principalment al whisky amb diverses destil·leries:

• Edrington:   Propietaris de Macallan i Highland Park. 
• William Grant:  Propietaris de Glenfiddich i Balvenie entre d'altres.
• Benriach Distillery Co::  Propietaris de Benriach, Glendronach i Glenglassaugh

Finalment queden molts grups amb una sola destil·leria (per exemple Ben Nevis és propietat de Nikka o Bruichladdich és propietat de Remy Cointreau);  també hi ha destil·leries independents que no formen part de cap grup (Arran Whisky, Springbank)

 Els propietaris dels grans grups diuen que d'aquesta manera poden promocionar i donar el tracte adequat a cada destil·leries.  Els petits propietaris argumenten que mantenen l'esperit independent... Què és millor?

La inversió en whisky

Un article recent de la secció Capital de la BBC tracta sobre la inversió en ampolles whisky de malta.  Segons aquesta font, en el 2012 i 2013 alguns maltes van augmentar el seu preu un 23% cada any.
Afortunadament no tots els whiskies tenen aquesta inflació (serien tots molt cars llavors) i per tant cal saber quins whiskies cal comprar i guardar.  Els que pugen més de preu són els de destil·leries amb prestigi - com ara Ardbeg, Laphroaig, Glenlivet...  També van molt buscats els maltes de destil·leries tancades com ara Port Ellen, Glen Flagler, Rosebank...  com que n'hi ha cada vegada menys existències el seu whisky es transforma en un producte cada vegada més exclusiu - i per tant car.
Segons l'article aquestes inversions tenen sentit en un termini de 10 a 20 anys i cal guardar les ampolles sempre segellades i col·locades de manera vertical per evitar que el suro es faci malbé i el whisky s'evapori .
M'ha sorprès veure que algun malta que havia tingut a casa ha pujat molt el seu preu.  Segons aquest article un Ardbeg Very Young, que costava uns 35€ quan va sortir ara fa 10 anys ara val uns 350€ a les subhastes.  Sempre queda la pregunta....  l'hauria d'haver guardat?  El whisky és per beure i gaudir-ne, o pot ser també una font d'ingressos?

Les exportacions de whisky augmenten

Segons notícies aparegudes a la BBC les exportacions de whisky van augmentar un 22% la primera meitat de l'any.
En un context de recessió global la notícia pot semblar sorprenent. L'augment és degut a un canvi de tendència en el mercat: El creixement de les vendes respecte el mateix període de l'any anterior ha estat molt important en el mercat sud-americà (44%) i també en el mercat asiàtic (33%).

Aquesta és la taula de les exportacions de la primera meitat de l'any segons el volum de negoci (font BBC News):

1. USA £267.6m (+14%)
2. France £219.5m (+13%)
3. Singapore £148.5m (+64%)
4. Spain £97.2m (-16%)
5. Taiwan £70.3m (+45%)
6. South Korea £65.8m (-13%)
7. South Africa £65.5m (+24%)
8. Germany £62.1m (+22%)
9. Brazil £44.8m (+56%)
10. UAE £41.9m (+29%)

Hi podem constatar l'augment de les vendes en les economies emergents - especialment d'Àsia. Pel que fa a l'estat espanyol (un mercat amb forta implantació del whisky blended) hi trobem un retrocés en les vendes del 16%.

El whisky i la independència escocesa...

En el documental "Adéu, Espanya?" es parla de la viabilitat de la independència escocesa. En el reportatge es fa una radiografia de l'economia d'Escòcia i es presenta una economia diversificada, amb importants recursos en petroli i en energies alternatives (veure vídeo: 52min 10seg - 56min 40seg).
També es parla del whisky escocès com a important font d'ingressos en les exportacions - es mostren imatges de Dufftown i de la destil·leria Glenfiddich - líder en l'exportació de maltes.
Davant algunes acusacions que l'economia escocesa és subvencionada, el primer ministre Alex Salmond respon: "Les xifres oficials mostren exactament el contrari, mostren un flux de fons que va d'Escòcia a Londres, de nord a sud, aquestes són les xifres oficials. Si la gent a Londres, si els partits amb seu a Londres, si el ministre d'hisenda, si els diaris amb seu a Londres, si creguessin realment, de veritat, que Londres està realment subvencionant Escòcia no tindrien tan afany d'aferrar-se a nosaltres, ens estarien regalant, privatitzant, expulsant. De fet estan desesperats, absolutament desesperats per arrapar-se a nosaltres mentre puguin."
Crec que aquesta situació ens és familiar - i encara més aquests dies - tot i que Salmond parla d'un govern britànic amb una alta qualitat i llarga tradició democràtica (no com altres pseudo-democràcies més properes, amb un nivell de tolerància i intel·ligència democràtica molt diferent...).

La indústria del whisky supera la crisi?

Recentment la web gourmetorigins (un espai dedicat als productes d'origen i de qualitat) destacava la qualitat dels whiskies de malta i remarcava el fet que cada ampolla és una "experiència" amb característiques pròpies que ha trigat anys a fer-se realitat.
La mateixa web feia referència a un article aparegut a The Economist en el que també es destaca la qualitat de whisky com a element clau per mantenir i augmentar les vendes.
A diferència de begudes com el vodka (que es pot consumir immediatament després de ser destil·lat) el whisky necessita un llarg procés per arribar a uns nivells alts de qualitat. Aquest factor diferencial fa que les vendes es mantinguin en molts mercats i creixin en zones com ara en els emergents mercats sudamericans o asiàtics.

Springbank a Suècia

Una de les opcions per comprar whisky és adquirir una bóta d’una destil·leria. No és una inversió barata però pot sortir més bé de preu si es fa entre uns quants. A més del cost de la compra cal afegir-hi el manteniment i l’assegurança anual i també, quan després d’uns anys el malta és enviat al país del comprador, cal pagar les despeses de l’embotellament, el transport i les taxes derivades de la importació d’alcohol i l’IVA.
En Bengt, el meu company suec en el curs a Springbank va comprar fa uns anys una bóta de 100 litres juntament amb altres amics seus. A l’estiu – aprofitant l’estada a la destil·leria - vam fer un tast del malta de la bóta i tothom va coincidir que el whisky era excel·lent i estava al punt per ser embotellat. Aquest hivern - quan tots els propietaris van haver tastat el malta - van decidir dur a terme aquest procés i en total en varen sortir 126 ampolles. El whisky té marcades notes de xerès tot i la seva jove edat –en ser una bóta petita el whisky madura més ràpidament - també hi ha notes de torba i xocolata... Tot un luxe això de tenir un malta particular...

Black Bowmore

En una entrada anterior havíem fet referència a la inversió en whisky i en com un dels valors més en alça era un Black Bowmore. En la darrera visita a Londres en vàrem poder veure unes ampolles a The Vintage House (són les que apareixen a la foto).
Aquest és un malta especial i del que n’hi ha poques ampolles – per això és tan car – a la foto es poden veure els preus. El seu color fosc és degut al llarg procés de maduració que ha tingut lloc en bótes de xerès oloroso

Els maltes més venuts

En un post posterior publicarem quins són els maltes més apreciats pels experts. Avui, però, ens centrarem en les marques més venudes. Segons els seu volum global de vendes aquestes són les firmes que han venut més en els darrers anys (les dades són de The Scotch Whisky Industry Review 2008):

• Glenfiddich:La marca que tradicionalment ha liderat el mercat segueix encapçalant la llista amb un ampli avantatge. Glenfiddich va tenir el 2007 una quota de mercat del 14,4%, això vol dir que una de cada set ampolles de malta venudes al món prové d’aquesta destil·leria.

• The Glenlivet:Un altre clàssic de Speyside ocupa la segona posició amb un 10,1% de les vendes.

• The Macallan:En els darrers anys la seva quota de mercat ha augmentat molt fins a situar-se en un 9,5%.

• Glenmorangie: Aquesta destil·leria de les highlands té un 5,1% del mercat i és molt apreciat en el Regne Unit on és el segon malta més venut.

• Glen Grant:Una firma que ha perdut posicions darrerament. Actualment té una quota de vendes del 4,8%

Aquestes cinc firmes i el vatted malt Johnny Walker Green acaparen pràcticament la meitat de vendes mundials de whisky de malta. També es constata l’augment gradual del consum dels whiskies d’Islay – Laphroaig ocupa la quarta posició de vendes a la Gran Bretanya.
Les dades de les exportacions coincideixen pràcticament amb les de les vendes globals i hi ha les mateixes destil·leries. Només Cardhu (el líder absolut de vendes a l’estat espanyol) substitueix Glenmorangie en la llista dels cinc més exportats.
Precisament aquest mes de gener el setmanari The Economist publicava un article titulat Off to See the World sobre el marcat increment de la presència dels maltes en el món. Les vendes han baixat al Regne Unit però en canvi han augmentat arreu.

Crisis? What Crisis? La inversió en whisky

Som en temps de crisi: Si estem cansats de sentir que l'Íbex, el Nikkei, el Nasdaq o el Dow Jones s’enfonsen, ara tenim un altre recurs: El World Whisky Índex (WWI). A través d’aquesta pàgina els amants del malta (que tinguin diners) poden invertir en ampolles velles de whisky.

El principi d’aquest negoci és bastant fàcil d’entendre: Cada vegada hi ha més aficionats al malta que tenen interès en embotellaments especials i poc habituals (whiskies molt vells, maltes de destil·leries tancades etc...). Com que són productes cada vegada més rars el seu preu s'incrementa amb el pas dels anys.

Si la borsa ha patit fortes pèrdues, els índexs del whisky han tingut uns guanys mitjans prou acceptables – l’augment més gran de preu l’ha experimentat el Black Bowmore, amb un 144%.

És clar que també hi ha valors que baixen, però els guanys globals estan per sobre del 26 per cent. Fa unes setmanes aquest interessant article d’El Periódico ens explicava el funcionament del WWI.

El procediment per tal d’invertir en whisky és fàcil, només cal comprar una ampolla (sempre millor si té un certificat d’autenticitat) i guardar-la com a inversió – en aquests moments l’ampolla més cara en la que podem invertir és un Glenlivet de l’any 1943 amb un preu de 3.650€.

A més – tal com afirma Michel Kappen, responsable del WWI- “en el cas de que el negoci no vagi bé, sempre ens podrem beure l’ampolla...”