Visita a Islay: Bruichladdich, Kilchoman i el Loch Gruinart

De la zona central de l'illa a Bowmore anem en direcció nord i a Bridgend agafem un trencant a la dreta que ens porta direcció Port Charlotte vorejant el Loch Indaal.
Al costat del Loch Indaal a la zona nord oest d'Islay trobem Bruichladdich.  Fa vint anys la destil·leria estava tancada i semblava difícil que tornés a obrir.  La compra per part de Mike Reynier i el grup Murray McDavid va fer que agafés nova embranzida.  Actualment és la destil·leria de l'illa que proveeix més llocs de treball - una seixantena.

Bruichladdich és un malta suau, poc fumat (tot i que té algunes expressions concretes que sí que ho són).  L'estètica de la marca és cuidada amb un característic color verd turquesa.
Si anem més a l'interior cap el nord-oest a la zona del Loch Gorm arribem a la destil·leria Kilchoman.  És la més nova que trobem a Islay - aquest 2015 celebrarà el seu desè aniversari.
Kilchoman és ben diferent de la resta de destil·leries de l'illa.  D'entrada no és al costat del mar (tot i que Machir Bay queda només mig quilòmetre a l'oest), el seu entorn és ben rural; ens trobem en la zona més agrícola de l'illa entre camps i terrenys de pastura. 

Kilchoman és una granja-destil·leria. En dimensions i capacitat de producció és la més modesta de l'illa.  Tot i la seva nova creació podem trobar alguns embotellaments d'aquest whisky, bastant fumat i també amb moltes notes florals i herbals.
Si anem més al nord trobem una de les zones més boniques de l'illa:  Loch Gruinart és una braç de mar que entra molt terra endins - gairebé parteix l'illa en dues meitats.  Al voltant hi ha zones pantanoses on hi fan vida molts ocells - especialment entre octubre i maig.  Per conèixer més la zona és interessant llegir aquest bloc del biòleg Ignasi Oliveras que hi va fer una estada d'un mes.

En un dels costats del Loch Gruinart hi trobem la capella de Kilnave- del segle XII - i restes d'una creu celta.  Un lloc ben especial on hi voldríem passar més temps.  És hora, però, d'anar cap a l'est de l'illa i després cap a Jura.

Bruichladdich canvia de propietaris

Bruichladdich, una de les poques destil·leries independents d'Escòcia ha estat venuda al grup Rémy Cointreau - segons informa la mateixa destil·leria.
Després de romandre tancada durant uns anys, Bruichladdich va ser comprada per Mike Reynier l'any 2001 - en un procés molt ben explicat en el llibre Whisky Dream.
Durant aquest temps la firma s'ha destacat pel seu caràcter innovador i per la seva política de mercat atrevida.  Aquest malta va passar de ser un Islay més aviat discret a ocupar la primera línia en diversificació de productes, en disseny de les ampolles.  D'aquesta manera van aparèixer productes com l'Octomore i un amplíssim ventall de maltes diversos.
Vam poder tastar unes quantes d'aquestes expressions en una màster class del Whisky Live del 2009.
Durant aquest temps Mike Reynier ha estat una mena d'enfant terrible del món del whisky.
Veurem si la compra per part d'aquesta multinacional canvia aquesta política o bé potencia encara més els actius de la destil·leria.

Diversos Bruichladdich

El passat cap de setmana, en motiu d'una acampada tradicional, vam poder tastar tres expressions diferents de Bruichladdich.
Com ja havíem apuntat en una entrada anterior aquesta destil·leria es caracteritza per embotellar moltes expressions diferents del seu malta. Aquestes són les que vam tastar:

• Bruichladdich links: Un whisky amb notes fumades, amb tons àcids i salats al paladar. Un malta equilibrat tot i que no massa expressiu.
  
• Bruichladdich waves: Es notava diferent dels altres dos, amb més tocs afruitats - havia madurat en bótes de madeira. Era més aviat dolç i presentava algunes subtils notes de mar.
  
• Bruichladdich peat: Com el seu nom indica és un whisky més fumat. Hi predomina el fum i la turba però amb tot i això no hi apareixen les notes amarinades tan pròpies dels Islay del sud de l'illa.
  

Totes aquestes expressions de Bruichladdich ens plantegen la pregunta: És millor que un malta tingui uns embotellaments característics que li donin una identitat clara o és millor que embotelli un ventall ben diferent de maltes?

Whisky a Andorra (2009)

El final d’any ens ha portat a Andorra com sol ser habitual en aquestes dates. No podia faltar una visita a Cava Benito per buscar algun malta interessant – cosa no gaire difícil donada la gran varietat de productes que podem trobar en aquesta botiga.
Vam trobar diversos whiskies pel proper tast d’hivern – els comentarem amb més detall quan arribi el moment. Una de les curiositats que hi havia era un embotellament de Bruichladdich amb el nom Cava Benito – quelcom que enllaça amb el post anterior... També vam trobar un assortit de MacLeod amb maltes de les diverses regions escoceses... També els comentarem properament.
Be, doncs això és tot per aquest any... Que tingueu una bona entrada al 2010!

Màster Class de Bruichladdich (Whisky Live 2009)

La Màster Class de Bruichladdich - dirigida per Natalie Haran - va consistir en el tast de 5 expressions d'aquesta destil·leria d'Islay. Tal i com ja vam apuntar en un article anterior aquest malta és menys fumat que els altres whiskies de l'illa. Les expressions que es van presentar van ser:

• Bruichladdich Sherry Classic: Tota una estrena... Era la primera Master Class on es tastava aquesta expressió. El sherry aporta matisos nous a Bruichladdich - normalment madurat en bótes de bourbon.
  
• Bruichladdich 12 (Bourbon Cask): Possiblement l'expressió més clàssica de la destil·leria.
  
• Bruichladdich Organic (2003): Un malta de només 5 anys, madurat en bótes de roure noves, però que es mostrava bastant suau tot i la seva joventut.
• Bruichladdich 16 (Chateau Margaux Finish): La fusta d'aquest vi de la zona del Médoc dóna un color més vermellós al whisky i un gust més madur.
  
• Bruichladdich 3D3: El malta més diferent de tots. Quan l'olorem es mostra extremadament fumat però el gust presenta també altres matisos (conté diversos maltes de la mateixa destil·leria com ara Port Charlotte o Octomore).

Malgrat ser expressions tan diferents el caràcter de la destil·leria era present en cadascun dels embotellaments. Quin era el millor dels que vam tastar? Personalment jo em decantaria pel 16 anys acabat en bótes de Chateau Margaux...

Whisky live 2009 (II)

Aquest cap de setmana passat vam ser a la segona edició del Whisky Live de Barcelona (anteriorment s’havia anomenat Whisky Experience). Enguany la fira també es va celebrar a l’Hotel Hilton de la Diagonal.
En el Whisky Live hi trobem diversos estands en els quals destil·leries presenten els seus productes – ja siguin novetats o bé el ventall d’embotellaments que ofereixen al públic.
Hi vam poder observar la presència d’un bon nombre de firmes escoceses – també n’hi havia de japoneses, americanes, irlandeses etc...
Com a novetat respecte a anys anteriors podríem destacar la presència de Springbank - recentment anomenada "Destil·leria de l'any" per la revista Whisky Magazine.
També era notable la representació dels embotelladors independents, alguns coneguts com ara Signatory i d'altres més minoritaris com Mackillop.
Com cada any possiblement el més interessant van ser les Master Classes – vam assistir a una sessió sobre Bruichladdich ia una sobre Macallan. N’explicarem els detalls en properes entrades.
A la foto de dalt som al costat de Natalie Haran, responsable regional de vendes de Bruichladdich.

Destil·leries: Bruichladdich

Fa 10 anys la destil·leria Bruichladdich estava tancada i era un dels maltes menys conguts d'Islay. El seu caràcter més lleuger el feia menys carismàtic que els whiskies del sud de l'illa.
L'any 2000 Mike Reynier al capdavant de Murray McDavid va comprar la destil·leria. Amb els nous propietaris el negoci va experimentar un canvi radical (tot el procés està molt ben explicat en un llibre de Stuart Rivans anomenat Whisky Dream). Bruichladdich té una política de mercat molt activa, a la vanguarda de les tendències actuals.

• Caracterísitques dels maltes de la destil·leria: En general el Bruichladdich és menys fumat que la majoria d'Islays, de totes maneres actualment en trobem expressions diverses
  

• Embotellaments més habituals: La política de la destil·leria en els darrers anys ha estat la de treure moltes expressions diferents del whisky, algunes d'aquestes més experimentals i arriscades (n'hem comentat algunes en aquest bloc). Per tant hi ha molts embotellaments diferents que a més solen ser limitats (en ocasions s'embotella amb el nom de Port Charlotte o Octomore).
  

• Situació: Bruichladdich, Isle Of Islay, PA49, United Kingdom (vegeu situació a Google Maps)
  

• Web: www.bruichladdich.com
  

Aquest diumenge en el marc del Whisky Live 2009 anirem a una Màster Class de Bruichladdich, entre els maltes que tastarem hi ha un 3D3 especialment fumat, un 16 anys First Growth acabat en bótes del Médoc etc... un ventall que promet ser molt interessant...

Bruichladdich: El llibre “Whisky Dream” i un "Ribera de Duero Finish"

Aquests dies he acabat de llegir el llibre “Whisky Dream” de Stuart Rivans.
El llibre es centra en la història recent de la destil·leria Bruichladdich: Després de set anys de tancament va ser comprada i reoberta el 2001 per Mark Reynier.
El llibre és prou interessant i explica les dificultats de tornar engegar un negoci complex. Hi podem llegir moltes anècdotes del fer i desfer de cada dia en una destil·leria - els propietaris de Bruichladdich també ho són de Murray McDavid i de la nova destil·leria Port Charlotte. A més també explica les particularitats de l’illa d’Islay, el caràcter de la seva gent davant les dificultats, els problemes de transport...
Us resum de la història es pot trobar en aquest vídeo.
Si hem de posar un però al llibre és que sembla que l’autor segueixi fidelment la línea oficial de la destil·leria. Un dels aspectes controvertits d’aquesta firma són els múltiples embotellaments de finals diversos que s’hi produeixen (com el que vàrem comentar en aquesta entrada). En aquest sentit des de Bruichladdich es defensen totes aquestes innovacions davant de la tradició (que ells consideren massa encarcarada).
Precisament fa pocs dies vàrem poder tastar una d’aquestes expressions “alternatives” de Bruichladdich (Murray McDavid 1998 Ribera de Duero Finish, ampolla 226 de 466). Aquest malta de color ambre vermellós desprèn aromes d’Islay. Quan el tastem trobem notes seques i salades, es troba encara jove i potser li falta madurar una mica més. El final és sec i hi trobem també influència de les bótes de vi. És un malta especial que segur que desperta opinions ben diferents...
Possiblement la part més entranyable del llibre la protagonitza el veterà destil·lador Jim McEwan, que després de 43 anys fent whisky afirma: “El que és fantàstic del whisky és que el single malt que estic ajudant a fer avui és un destil·lat que no tastaré mai perquè ja seré mort. Seré amb els àngels, gaudint de la meva part. És així amb el whisky...”
Parlant de temps i d’anys... avui és l’aniversari d’en Lluís Monteis... Felicitats!

Whisky (una mica) català:

Evidentment no hi ha pas un “single malt” català... No hi ha cap destil·leria al principat... De totes maneres sí que hem trobat alguns whiskies concrets que han estat acabats en bótes de garnatxa de Banyuls.
Els maltes que trobem amb aquest final són de la firma embotelladora independent Murray McDavid i de la destil·leria Bruichladdich (tenen el mateix propietari):

• Bruichladdich Rocks:Un single malt – amb barreja de whiskies de diferents edats - acabat en bótes de garnatxa. Sembla ser que les bótes procedeixen de Ribesaltes més que no pas de Banyuls - el proveïdor de les bótes era la firma Cazes de Ribesaltes.

• Murray McDavid Glendullan 1996 Banyuls Grenache finish.

• Murray McDavid Macallan 1990 Grenache Finish (14 anys)

Segurament aquests maltes han estat “acabats” en bótes d’AOC Banyuls o d’AOC Rivesaltes, uns vins dolços naturals que contenen un mínim d’un 50% o un 75% de garnatxa, segons el tipus de vi.
L’experiència del propietari de la firma, Mark Reynier, - membre d’una família amb diverses generacions dedicades a fer negocis amb vins - fa que s’acabi el whisky amb aquests finals ben particulars.