Expansió de les destil·leries d'Islay

La indústria del whisky escocès i en particular la de l’illa d’Islay passen per un bon moment.
El bon nivell de vendes i la popularitat mundial dels maltes fumats fan que les destil·leries d’Islay s’expandeixin o bé que apareguin noves iniciatives. Aquests són alguns dels projectes més imminents:

Destil·leries que creixen:

• Ardbeg:  La destil·leria és una de les més petites de l’illa però el seu malta és molt apreciat.  Aquesta mateixa setmana es va anunciar que duplicarà la seva capacitat de destil·lació i passarà  de 2 a 4 alambins. 
• Kilchoman:  La destil·leria més rural – un de les més noves d’Islay – també doblarà la seva capacitat de producció i passarà de 2 a 4 alambins. 
• Laphroaig:  Tot i que encara no s’ha anunciat sembla que s’està estudiant una expansió de la destil·leria.

Noves destil·leries:

• Ardnahoe:  Aquesta destil·leria – serà la novena a l’illa - té previst començar a produir aquesta primavera.
• Gartbreck:  Ja fa un temps que havia d’obrir la destil·leria – ja en parlàvem en aquesta entrada del 2015 – però diversos litigis ho van impedir.  Ara sembla que hi ha les condicions per poder planificar la seva obertura.
• Port Ellen:  L’emblemàtica destil·leria del sud del’illa va tancar el 1983.  Els seus propietaris van anunciar recentment que tornarà a obrir les portes el 2020.

Islay ara fa 50 anys...

Recentment vam descobrir aquest documental de la televisió escocesa sobre l'illa d'Islay realitzat fa 50 anys. Podem apreciar que moltes coses segueixen igual amb el pas del temps .
Una cosa sí ens ha cridat l'atenció (veure a partir del minut 4). Bessie Campbell, encarregada de la destil·leria Laphroaig en l'època, comentava que la pràcticament tot el whisky produït a l'illa, després de madurar de 5 a 10 anys, es transportava en bótes cap a Glasgow i altres ciutats per ser barrejat amb whisky de gra i altres maltes.  Segons Campbell els maltes d'Islay tenien massa caràcter i no eren del gust la majoria de la gent...  Quina llàstima!

Reportatge al Diari Ara

El diumenge 15 de novembre va aparèixer un article nostre amb fotografies d'Agustí Farrés en el suplement "Ara Diumenge" del Diari Ara.  És un reportatge de set pàgines sobre l'illa d'Islay

Aquest és l'enllaç a l'article

Ardbeg Day 2015 a Barcelona

El 26 de maig va tenir lloc la celebració de l'Ardbeg Day al Celler de Gelida de Barcelona.

L'atractiu principal del vespre era la presentació de l'Ardbeg Perpetuum, un whisky embotellat en motiu dels 200 anys de la destil·leria.

Aquests són els maltes que es van tastar, tots excel·lents:

• Glenmorangie Nectar d'Or: Un malta especial acabat en bótes de Sauternes. Suau i amb marcades notes cítriques i de pastisseria. Aquestes són les nostres notes de tast.
• Ardbeg 10:  El clàssic de la destil·leria. Segons Monclús si parléssim de música aquesta seria la peça original sobre la qual s'estructuren les diverses variacions d'Ardbeg.
• Ardbeg Corryvreckan:  Un malta amb gran caràcter, amb notes de carbó i brea. Trobem torba barrejada amb notes dolces.
• Ardbeg Perpetuum:  Aquest malta ha estat elaborat a partir de diverses expressions d'Ardbeg. És un barreja que vol resumir la història de la destil·leria per perpetuar-la i projectar-la cap al futur. Quan olorem el whisky notem que les notes de torba, encara que presents, són menys marcades que en les expressions anteriors. És un whisky fresc, afruitat amb notes de llaminadura de maduixa que deixen pas a aromes de xerès i xocolata.  Quan el tastem el whisky es mostra elegant, més minimalista i menys expressiu que altres embotellaments de la destil·leria. La torba es barreja amb altres aromes subtils i afruitats. Un malta delicat que vol ser l'essència d'Ardbeg.

Esperem que el futur tingui la mateixa brillantor de l'última dècada d'Ardbeg ...

Ardbeg Day 2015

El proper 30 de maig se celebra el «dia Ardbeg »  a diversos països del món . Aquest any l'esdeveniment és especial atès que la destil·leria compleix 200 anys.
Per celebrar aquest aniversari tan rodó la destil·leria ha creat l'Ardbeg Perpetuum , un malta d'edició limitada que es podrà degustar a les diferents " ambaixades " d'Ardbeg arreu del món .

A Barcelona el whisky es podrà tastar al Celler de Gelida (és necessari fer una inscripció prèvia) el proper dimarts 26 de maig.
Ja explicarem la jornada i les notes de tast d'aquest malta tan especial en aquest bloc.

Tast dels maltes d'Islay i Jura

Ahir, juntament amb una vintena de companys vam fer un tast dels maltes d'Islay i Jura. 

La idea era fer un recorregut per tota la varietat d'aromes i gustos que podem trobar en els maltes d'aquestes dues illes.  Tot i el caràcter marcadament fumat dels Islay vam poder apreciar molts matisos i varietats.

Vam tastar aquests maltes:

• Bruichladdich Organic Barley. Alc 50%;  Un Islay gens fumat, amb notes afruitades i gust suau, tot i el seu elevat grau alcohòlic. 
• Ardbeg 10 anys, 46% :  Una eclosió de fum pròpia d'Ardbeg, notes de mar i de fum – una foguera a la platja...  Un gran contrast amb el primer malta
• Bowmore Darkest 15 anys, 43%:  Una mica especiat amb toffee, xerès i ordi;  matisos de xerès per contrastar amb els dos primers whiskies.
• Laphroaig 10 anys, 40%;  Notes medicinals, de mar, de iode, torba i fum. 
• Lagavulin (the distillers edition 1997-2013)  43%:  Una expressió de Lagavulin menys fumada de l'habitual perquè el whisky està acabat de madurar en bótes de Pedro Ximenez...  matisos diferents.
• Caol Ila 12, 43%  Oliós, amb quitrà, fum elegant i una mica de sal.
• Kilchoman Machir Bay 2014, 46%  Un malta dolç - malgrat ser també lleugerament fumat - amb notes de vainilla i de compota
• Bunnahabhain 12, 46,3%:  Suau amb presència de fruits secs. És noten lleugerament les notes de mar. 
• Jura Duirachs' Own 16 anys, 40%  El malta de Jura no té les característiques fumades dels Islay.  És suau, cremós amb taronja, fruits sec, poma, xocolata negra i espècies.

Hi va haver aportacions molt interessants (hi ha gent que té molta capacitat per trobar aromes en un malta) i un gran ambient.

També vam aprofitar per veure algunes de les fotografies del viatge a Islay del mes passat... Una vetllada per recordar...

La pregunta més complicada per mi va ser;  "Quin d'aquests whiskies és el millor?"  Resposta?....  jo no la tinc

Tast d'Ardbeg al Celler de Gelida

Aquest cap de setmana passat vam tenir l'oportunitat de tastar tres expressions diferents d'Ardbeg en el Celler de Gelida de Barcelona.

Aquesta botiga del barri de Sants té un racó dedicat a Ardbeg on hi podem trobar tots els embotellaments recents d'aquesta destil·leria d'Islay.  Aquests són els maltes que vam tastar:

• Ardbeg 10 anys.  Un clàssic, sempre excel·lent.  El seu caràcter marcadament fumat es barreja amb gustos afruitats de meló, pera, poma i amb tons especiats.  

• Ardbeg Corryveckan:  Un malta amb alta graduació (57,1%). Fresc i medicinal, amb notes de regalèssia, xocolata i meló.

• Ardbeg Auriverdes:  Un altre malta amb les característiques pròpies de la destil·leria però alhora frec, balsàmic i una mica mentolat.  Aquestes són les notes de tast que en vam fer el maig passat. 

Aquest any la destil·leria celebra el seu 200 aniversari a principis de juny.  Amb tota seguretat s'embotellarà alguna edició commemorativa que valdrà la pena tastar.  Quan hi hagi novetats ja les publicarem.

Visita a Islay: Runes de Finlaggan, Caol Ila i Bunnahabhain

Tornem direcció Bridgend per anar a la zona oest de l'illa.  A mig camí de Port Askaig agafem un camí per anar al Loch Finlaggan.  En el llac hi trobem dues illes on hi ha les restes de la seu dels Lords of the Isles (senyors de les illes) del clan McDonald en els segles XIV i XV.  Aquesta era la sèu era el poder central que controlava bona part de les Hèbrides durant aquesta època.  Ara és un lloc molt evocador, silenciós i tranquil. 

 

De tornada a la carretera principal, poc abans d'arribar a Port Askaig, tornem a agafar un altre caminet.  Aquest ens porta nord enllà durant uns sis quilòmetres cap a Bunnahabhain.  La destil·leria és també al costat del mar, mirant a Jura.  Té un aspecte més industrial i no tan cuidat com les altres de l'illa.  De totes maneres el seu emplaçament és molt bonic i especial, potser és la destil·leria més remota de totes.  Bunnahabhain és un dels maltes més suaus d'Islay - l'expressió més coneguda és el 12 anys - i el trobem també en diversos blended com Cutty Sark o Black Bottle.

Tornem altra vegada a la carretera principal i ja quasi a Port Askaig trobem Caol Ila (vol dir l'estret d'Islay).  Efectivament la destil·leria està situada davant del llarg braç de mar que separa Islay de Jura.  Aquest és el centre de producció més gran de l'illa (en una setmana produeix el mateix que Kilchoman en un any).  Els seus propietaris, Diageo, fan servir el malta com a component important dels blended.  De fet els maltes d'Islay són una part important de qualsevol whisky de barreja.  Caol Ila es troba especialment com a whisky de 12 anys amb un caràcter bastant fumat.

Aquest periple per l'illa acaba a Port Askaig, única porta d'entrada a Jura - una illa encara més remota que Islay...

Visita a Islay: Bruichladdich, Kilchoman i el Loch Gruinart

De la zona central de l'illa a Bowmore anem en direcció nord i a Bridgend agafem un trencant a la dreta que ens porta direcció Port Charlotte vorejant el Loch Indaal.
Al costat del Loch Indaal a la zona nord oest d'Islay trobem Bruichladdich.  Fa vint anys la destil·leria estava tancada i semblava difícil que tornés a obrir.  La compra per part de Mike Reynier i el grup Murray McDavid va fer que agafés nova embranzida.  Actualment és la destil·leria de l'illa que proveeix més llocs de treball - una seixantena.

Bruichladdich és un malta suau, poc fumat (tot i que té algunes expressions concretes que sí que ho són).  L'estètica de la marca és cuidada amb un característic color verd turquesa.
Si anem més a l'interior cap el nord-oest a la zona del Loch Gorm arribem a la destil·leria Kilchoman.  És la més nova que trobem a Islay - aquest 2015 celebrarà el seu desè aniversari.
Kilchoman és ben diferent de la resta de destil·leries de l'illa.  D'entrada no és al costat del mar (tot i que Machir Bay queda només mig quilòmetre a l'oest), el seu entorn és ben rural; ens trobem en la zona més agrícola de l'illa entre camps i terrenys de pastura. 

Kilchoman és una granja-destil·leria. En dimensions i capacitat de producció és la més modesta de l'illa.  Tot i la seva nova creació podem trobar alguns embotellaments d'aquest whisky, bastant fumat i també amb moltes notes florals i herbals.
Si anem més al nord trobem una de les zones més boniques de l'illa:  Loch Gruinart és una braç de mar que entra molt terra endins - gairebé parteix l'illa en dues meitats.  Al voltant hi ha zones pantanoses on hi fan vida molts ocells - especialment entre octubre i maig.  Per conèixer més la zona és interessant llegir aquest bloc del biòleg Ignasi Oliveras que hi va fer una estada d'un mes.

En un dels costats del Loch Gruinart hi trobem la capella de Kilnave- del segle XII - i restes d'una creu celta.  Un lloc ben especial on hi voldríem passar més temps.  És hora, però, d'anar cap a l'est de l'illa i després cap a Jura.

Visita a Islay: Bowmore i el centre de l'illa

Des de Port Ellen agafem la carretera central de l'illa. És una gran recta en una plana on hi trobem un petit aeroport al costat de terreny amb herbes que amaguen torba a sota.  Hi ha algunes rases d'on extreu aquest combustible terrós i humit que fa molt fum i genera poca calor.  La torba és molt important pels maltes d'Islay, de fet n'és un element essencial.  Afortunadament és molt abundant, tot i que en ocasions hi ha hagut algun conflicte puntual amb organitzacions protectores dels ocells, una altra gran riquesa de l'illa

Arribem a Bowmore - que de fet és la capital d'Islay, tot i no arribar ni de tros al miler d'habitants - i passem pel costat de la seva església rodona que presideix la població; diuen que la van construir així perquè el dimoni no tingui cap racó per amagar-se.  Baixem cap a la zona del port i al costat del Loch Indaal (un braç de l'Atlàntic) trobem la destil·leria Bowmore.

Els edificis tornen a ser d'un blanc immaculat.  No ho sembla però Bowmore és la destil·leria més vella de l'illa, va ser fundada el 1779.  Té els seus terres de maltejat que produeixen un 30% de les necessitats de la destil·leria.  La sala de destil·lació té unes finestres grans amb vistes al mar.  La visita és especial per a mi, recordo que fa vint anys vaig tastar un Bowmore Legend - mai havia tastat un Islay i va ser tot un descobriment a un món nou de gustos i sensacions...

Visita a Islay: Ardbeg i les runes de Kildalton

Seguim per la mateixa estreta carretera del sud d'Islay, només un quilòmetre més enllà, entre camps verds i el mar trobem Ardbeg, tot un altre mite del món del whisky.  Amb tot les coses podrien ser molt diferents:  Només fa 18 anys la destil·leria estava tancada i a la venda. Ara, sota la propietat del grup Moët Hennessy, Ardbeg presenta un aspecte molt cuidat.  Potser és la destil·leria amb l'entorn més elegant a Islay alternant el color blanc amb detalls verd fosc (propis dels embotellaments d'aquest whisky).  

Sis milles a l'est, seguint una carretera estreta d'un sol carril trobem les runes de Kildalton.  L'entorn és ben solitari, tot conduint cap allà hem pogut veure cérvols i hi ha un silenci al que estem poc acostumats.  Hi destaca una creu celta del segle VIII on encara es poden apreciar alguns relleus amb escenes de la bíblia.  Aquesta és un dels monuments més ben conservats d'aquesta època a tota l'Europa occidental. No podem anar gaire més enllà perquè l'estreta carretera s'acaba aviat.  Tornarem cap a Port Ellen i anirem cap el centre de l'illa.

Visita a Islay: Laphroaig i Lagavulin

En el sud d'Islay trobem els maltes més fumats de l'illa.  Si des de Port Ellen agafem una petita carretera en direcció est de seguida trobem Laphroaig.  A la part esquerra de la carretera hi ha un camp on els amics de Laphroaig hi tenen un pam de terreny - una atractiva estratègia comercial que fa que gent de països ben diversos hagin planat la seva bandera en el seu petit sector.  Laphroaig - un malta amb gustos iodats i notes d'algues i de salabror - és al costat del mar;  un dels seus magatzems, com els de moltes destil·leries de l'illa, té unes grans lletres pintades i es veuen des del ferri.  Tot l'entorn és molt cuidat
La destil·leria - una de les més grans de l'illa - funciona 7 dies a la setmana durant 24 hores per abastir la demanda de d'aquest malta (produeix uns 3.300.000 llitres d'alcohol a l'any).

Lagavulin (en gaèlic Lag a' Mhuilinn - vol dir la fondalada al costat del molí) és molt a prop, només una milla més a l'est. Trobem la destil·leria al costat del mar, en un poblet que té el mateix nom. 
També té les parets molt blanques i distingim la xemeneia, d'un to vermellós.  Aquest és un altre malta de culte - a principis dels 90 va passar a formar part dels anomenats Classic Malts de Diageo i en certa manera va iniciar la tendència al consum dels maltes més fumats.  Lagavulin té normalment un ventall limitat d'expressions - un 12 anys, un 16 anys i un malta de doble maduració.  A Islay en vam poder tastar alguna altra com el Lagavulin Jazz Festival 2013... un malta de 18 anys difícil de trobar.

Visita a Islay: Port Ellen

Aquests darrers dies vam ser a Islay amb dos amics per fer un reportatge fotogràfic i documental sobre l'illa.  En les properes entrades explicarem diversos detalls d'aquest viatge.  
Arribar a l'illa demana una mica de planificació:  primer cal anar fins a la península de Kintyre i agafar un ferri a Kennacraig per arribar a Port Ellen.
Aquesta petita ciutat, que no arriba al miler d'habitants, és l'entrada principal a l'illa.  És també un dels nuclis més importants de població juntament amb Bowmore i Port Charlotte - tota l'illa té uns 3.330 habitants.

A Port Ellen hi trobem els edificis d'una destil·leria emblemàtica tancada el 1983.  Actualment es conserven encara els magatzems de maduració i part dels edificis.  Just al costat hi ha una planta de maltejat propietària de Diageo que proporciona una bona part de malta a totes les destil·leries de l'illa i també a altres.
El whisky de Port Ellen el podem trobar encara en els bars de la ciutat però els seus preus són molt elevats donat que el destil·lat és cada vegada més escàs.

Islay 2015

Aquest febrer - si els temporals atlàntics ens ho permeten - farem una visita a Islay.

Aquest és un any especial pels whiskies de l’illa.  El 2015 Laphroaig i Ardbeg celebraran els seus 200 anys - totes dues destil·leries van ser fundades el 1815.  Per tant serà un aniversari rodó que potser vindrà acompanyat per embotellaments especials celebrar aquest esdeveniment.

Por altra banda durant aquest any és més que possible que Islay tingui una novena destil·leria: Gartbreck - situada prop del Loch Indaal - és en període de construcció i les previsions apunten que començarà a elaborar whisky durant aquest 2015.

La revista del New York Times s’ha fet ressò de l’aniversari de Laphroaig i ha publicat aquest article complementat amb el vídeo que encapçala aquesta entrada.  Hi podem veure el procés de elaboració del whisky i es remarca la influència de la torba i del mar en aquest malta tan especial.

Bones festes!!!

Amb aquest vídeo d'esperit nadalenc a Laphroaig us desitgem unes bones festes i moltes raons per brindar en el 2015!!

Notícies d'Islay

• Aquest és un vídeo sobre la destil·leria Bowmore que s'ha publicat recentment.  Hi podem veure unes fantàstiques imatges de l'illa i de la destil·leria.

• La destil·leria Laphroaig ha arribat a la xifra de 500.000 "amics".   L'elevat nombre d'admiradors ha fet que la destil·leria hagi ampliat els terrenys on els seguidors de la destil·leria posseeixen un pam de terreny.  A més ara es poden localitzar les parcel·les gràcies a la tècnica del GPS.

• Laphroaig ha embotellat Laphroaig PX, un malta acabat en bótes de Pedro Ximenez que només es pot trobar en aeroports.  Properament en farem una ressenya.  En aquest enllaç hi ha les notes de tast que n'ha fet Charles McLean. 

The Islay Taste Map

Una de les darreres novetats a la xarxa és l'aparició d'una pàgina web anomenada The Islay Taste Map.
Es tracta d'una creació de la coneguda escriptora Martine Nouet juntament amb la destil·leria Bowmore. Aquesta pàgina compara els gustos i aromes de les vuit destil·leries de l'illa (recordem que en aquest bloc tenim un apartat on es parla de cada una d'aquestes destil·leries).
La web analitza de manera objectiva el caràcter general dels maltes de les destil·leries d'Islay basant-se en aquests quatre elements:

• Terra: Aromes relacionats amb la terra, la torba...
• Aigua: Aromes relacionats amb el mar, les algues, la sal
• Foc: Aromes relacionats amb el fum
• Aire: Aromes herbals i florals

Els elements gràfics fan que aquesta comparació sigui molt visual i clara... Una curiositat ben interessant.

Destil·leries tancades: Port Ellen

Port Ellen és un dels noms importants del whisky d'Islay. En aquest petit port es produïa un dels maltes més populars d'Islay. La destil·leria va tancar l'any 1983 i els seus maltes són cada vegada més difícils de trobar.
Tot i que l'equipament de la destil·lera va ser desmuntat, encara en queden alguns edificis i es part d'un complex de maltejat que proveeix de gra a diverses destil·leries de l'illa.
En aquest vídeo es pot veure amb detall com es porta a terme aquest procés:

• Caracterísitques i situació: El whisky de Port Ellen era força fumat amb notes olioses, amb tocs de pebre i de mar. Amb tot no era tan fumat com altres maltes del sud d'Islay. Actualment és només embotellat per algunes firmes independents, amb tot és un malta de culte amb preus cada vegada més cars. Aquesta és la situació de l'antiga destil·leria

Recordant Port Askaig

A les vuit i pico del vespre d’un dia gris de finals de juny el ferri va arribar a Port Askaig. Aquesta localitat de l’est d’Islay té un aire solitari: és bàsicament un port i poca cosa més. Hi ha un moll i algunes cases blanques amb la teulada gris. Una d’aquestes cases és el Port Askaig Hotel, l’únic allotjament dels voltants.

Vaig ser l’últim vehicle a sortir de l’embarcació darrera d’uns camions i algun altre cotxe. Aprofitant que encara era clar vaig enfilar una estreta carretera que portava cap a Caol Ila i Bunnahabhain. Queia una pluja fina, no hi havia ningú enlloc i la sensació de solitud era completa. Vaig fer un tomb pels voltants de les dues destil·leries sense veure ningú... La pluja, el cel gris, el mar i les algues... tot parlava d’Islay.

Es feia tard, vaig tornar cap el port, cap el Port Askaig Hotel. Ja fosquejava. Les barques del port eren mig cobertes per la broma baixa. Al bar de l’hotel se sentia música en directe: un acordió, dues guitarres i veu. Abans de pujar a l’habitació vaig entrar-hi, el local era ple de gent... la majoria de la zona. Amb la sensació de ser ben foraster vaig anar de dret cap a un seient lliure que hi havia a la barra.

Després de mirar la gran quantitat de maltes que hi havia vaig demanar-ne un al cambrer. Un xicot força alt i quadrat que hi havia a prop va dir:
-Veig que vols prendre un Bunnahabhain?
-Si, hi ha un 18 anys i un 25 anys…
-És un bon material… Agafa el 18 anys, és més bo… i més barat!
-Ah, molt bé… Gràcies pel consell!
-Bé ho hauria de saber. Treballo allà – va concloure tot ensenyant un jersei amb el logotip de la marca.

Al cap d’una estona un altre escocès cepat va venir cap a la barra allà on jo seia:
-Et conec! Tu ets el de l’últim cotxe que ha sortit del ferri!
-Si que he estat l’últim... ah, ja et recordo... Tu ets el s’encarregava de la sortida de vehicles. Així que m’has deixat per l’últim?
-Sí, soc jo, jajaja... Bé, no ha estat res personal... jajaja
I així, entre els riures del bar, les melodies celtes i el lleuger gust salat del Bunnahabhain es va fer fosc a Port Askaig.

Vídeos i imatges d’Islay

Recentment han aparegut moltes referències visuals d’Islay – bona part d’elles relacionades amb les destil·leries d’aquesta illa:

• Per una banda l’Islay Blog presenta tota una relació de vídeos relacionats amb l’illa – hi trobem enllaços amb 36 clips extrets de youtube.

• La web de Laphroaig també ha creat el seu propi canal de televisió on apareixen diversos enregistraments no només relacionats amb la destil·leria sinó també amb altres comerços de l'illa (com la botiga Spirited Soaps a la que fèiem referència en aquesta entrada).

• Finalment aquesta pàgina web té diverses fotografies panoràmiques d’Islay i d’algunes de les destil·leries que hi trobem.