Destil·leries tancades: Port Ellen

Port Ellen és un dels noms importants del whisky d'Islay. En aquest petit port es produïa un dels maltes més populars d'Islay. La destil·leria va tancar l'any 1983 i els seus maltes són cada vegada més difícils de trobar.
Tot i que l'equipament de la destil·lera va ser desmuntat, encara en queden alguns edificis i es part d'un complex de maltejat que proveeix de gra a diverses destil·leries de l'illa.
En aquest vídeo es pot veure amb detall com es porta a terme aquest procés:

• Caracterísitques i situació: El whisky de Port Ellen era força fumat amb notes olioses, amb tocs de pebre i de mar. Amb tot no era tan fumat com altres maltes del sud d'Islay. Actualment és només embotellat per algunes firmes independents, amb tot és un malta de culte amb preus cada vegada més cars. Aquesta és la situació de l'antiga destil·leria

Una planta bioenergètica alimentada per... whisky!

Segons informa The Guardian i altres mitjans britànics s'han portat a terme les adjudicacions per tal de construir una planta de biomassa a Rothes.
La peculiaritat d'aquesta instal·lació - que començarà a funcionar el 2013 - és que aprofitaran els residus que es creen en el procés d'elaboració de whisky per produir energia. La planta cremarà les restes de sòlides d'ordi que es llencen quan comença el procés de destil·lació. Segons informen les mateixes fons l'energia que produirà pot abastir d'electricitat fins a 9000 llars.
Les restes líquides de l'esmentat procés es destinaran a l'elaboració de fertilitzant i a l'alimentació animal.
Rothes és en el centre de la regió de Speyside - la zona d'Escòcia on s'hi acumulen la meitat de les destil·leries escoceses.

The Balvenie Whisky Academy

Recentment la firma Balvenie - un dels maltes més prestigiosos de Speyside - ha publicat un curs anomenat The Balvenie Whisky Academy consistent en una sèrie de 34 vídeos en anglès.
Hem pogut comprovar que el curs no és una "anunci de la marca" sinó que conté molts aspectes interessants sobre el whisky de malta, sense centrar-se en una marca específica. A més hi col·laboren diversos especialistes en el tema com ara Charles McLean, Gavin D. Smith o Sukhinder Singh entre d'altres.
La Whisky Academy consisteix en quatre blocs:
El primer mòdul tracta sobre la història del whisky de malta.
El segon mòdul es centra en explicar la producció - com s'elabora un malta
El tercer mòdul tracta sobre diverses qüestions relacionades amb els maltes com ara: què ens diu una etiqueta? Els whiskies més vells són millors?...
Finalment el quart mòdul explica els elements importants a l'hora de tastar i apreciar el whisky.

En aquest vídeo David Mair - a qui vam escoltar en una Màster Class en el Whisky Live 2008 - ens introdueix en el curs (per poder veure la resta cal registrar-se a la web de Balvenie):

L'edat d'un whisky és important?

Fa uns mesos la companya Chivas Bros llençava una campanya anomenada "Age matters" ("l'edat és important"). L'objectiu era conscienciar els consumidors de la importància de l'edat en el whisky.
En la passada edició del Whisky Live Barcelona l'expert Dominique Roskrow va desfer alguns del mites que s'associen amb l'edat d'un malta.
L'etiqueta d'un malta ens indica l'edat del whisky més jove que trobarem en aquesta ampolla: Per exemple un Macallan 12 conté whisky de 12 anys o més... En altres etiquetes hi apareix l'any de destil·lació.
Un whisky més vell és generalment més car, però, és més bo?
En un article al Malt Whisky Yearbook l'escriptor Ian Buxton explica que efectivament els whiskies més vells són considerats més bons en tasts a cegues. En tot cas també remarca aquests altres aspectes:

• La bóta en la que madura el whisky li dóna una part molt important del seu caràcter. Un whisky més vell no és necessàriament millor, especialment si madura en una bóta mediocre.
  
• Fa només algunes dècades s'argumentava que els whiskies de més de 20 anys tenien massa influència de la bóta - molt gust de fusta.
• Alguns maltes, especialment els més fumats tendeixen a ser embotellats més joves per tal que conservin el seu caràcter fenòlic.
• Hi ha whiskies que envelleixen molt bé, mentre que d'altres no aguanten tan bé un llarg procés de maduració. Com hem esmentat abans depèn de la bóta, del destil·lat.
  

Buxton acaba afirmant: "L'edat és important, però el teu gust és encara més important."

Màster Class amb Dominic Roskrow (Whisky Live 2010)

Un dels esdeveniments més destacats de l'edició d'enguany del Whisky Live Barcelona era la presència de l'expert en whisky Dominic Roskrow.
Nosaltres vam assistir a una xerrada titulada: "La influència de la fusta en el whisky". De les diverses afirmacions de Roskrow podem destacar aquests tres aspectes

• La fusta és responsable de 2/3 a 3/4 parts del gust del malta.
• El color d'un malta no ens ho diu tot sobre l'edat. Hi pot haver whiskies joves amb un color molt fosc - depenent del tipus de bóta on han madurat. En el món del whisky més fosc no vol dir necessàriament més bo. Hi ha maltes amb un color clar que són excel·lents.
  
• A partir d'una certa edat la fusta pot fer malbé el whisky - n'hi ha que guanyen amb l'edat i poden romandre a la bóta durant molts anys (per exemple els whiskies de les Highlands o Speyside). Altres maltes cal embotellar-los abans (els whiskies de les Lowlands poden madurar fins a 10-15 anys) .
  

La importància de l'aigua

L'aigua té una importància capdal en els processos d'elaboració del whisky. La majoria de destil·leries estan situades en indrets on tenen accés a aigua molt pura - a la foto podem veure la destil·leria Edradour a les Highlands. Aquest element pot proporcionar algunes característiques que es transmetran al producte final - hi ha aigua amb característiques més minerals, més torbades etc... depenent del terra per on circula.
A més d'això l'aigua intervé en tots els processos de l'elaboració del malta - maltejat, mesclat, destil·lat, embotellament...
L'aigua és el tema central del Blog Action Day d'enguany... Pot ser important pel whisky però encara és més important per a milions de persones...

Comprar bótes de whisky

Ara que és època de fer (i fer-se) regals, una opció és adquirir una bóta de whisky. La destil·leria Glenglassaugh, que va reprendre la producció recentment després d’estar tancada des de l’any 1986, ofereix bótes amb whisky per 500 lliures esterlines. Les bótes són d’uns 50 litres i per això el malta madura més ràpidament que en altres bótes més grans – en un procés que pot anar de 3 a 7 anys a partir d’ara.
Una altra opció – més cara – és la web de Quarter Casks. Aquesta firma proporciona bótes de diverses destil·leries a preus variables - segons la precedència i anyada de la bóta.
Altres destil·leries amb prestigi – com ara Bruichladdich, Glengoyne, Bladnoch, Tullibardine o Arran – són de les poques que també ofereixen la possibilitat de comprar una bóta.
Alguns projectes nous com futura destil·leria a l’illa de Barra ofereixen la possibilitat de comprar bótes de whisky – una manera d’obtenir capital immediat en un negoci on sempre els beneficis són a llarg termini.

Conferència a Manlleu: "L'Elaboració del Whisky de Malta"

El proper dijous 12 de març a les 18h farem una conferència-presentació titulada "L'Elaboració del Whisky de Malta". L'acte - organitzat per AFADIP - tindrà lloc a l'Auditori de la Caixa de Manlleu de la mateixa localitat.
A la xerrada presentarem el procés que porta a obtenir un malta a partir d'un curs estada realitzat l'estiu passat a la destil·leria Springbank.

Presentació sobre el procés d'elaboració d'un single malt

A partir de l'estada a la Springbank Whisky School he fet una presentació - en català, castellà i en anglès - sobre tot el procés d'elaboració dels single malt.

Aquí hi ha la versió catalana:

Elaboració del whisky de malta from Joan Mitjavila

Versión en castellano:
 

Elaboración whisky malta from Joan Mitjavila

And this is the English version:

Singlemalt from Joan Mitjavila

espero que us agradi i que passeu (o hagueu passat) unes bones vacances!

L'embotellament

Reprenent el fil del procés que es segueix per obtenir el whisky parlarem de quan el destil·lat, ja madurat en bota, es posa en l'ampolla. Quan una destil·leria considera que el whisky és a punt per consumir es procedeix a l’embotellament del malta - a diferència del vi el whisky no madura o guanya una vegada a l'ampolla.

La majoria de marques tenen una sèrie de productes amb unes característiques determinades que no solen variar. Per exemple un Macallan 12 més o menys tindrà les mateixes característiques al llarg del temps. Per tal d’aconseguir això els professionals de la destil·leria poden barrejar diversos maltes de la casa – sempre de 12 anys o més – per tal d’aconseguir el producte desitjat.

Hi ha, però, diverses firmes embotelladores independents - com ara Gordon&McPhail, Signatory, Murray McDavid... - que compren botes de whiskies d’un any concret i les comercialitzen.

En aquest sentit és interessant comparar el producte controlat per la destil·leria a d’altres d’un any concret produït per un embotellador independent.

Edat i gust (tast global II)

Hem comentat en anteriors intervencions que actualment hi ha gran varietat de finals en el món del whisky. En el tast de l’altre dia també es va parlar d’aquesta qüestió: Robert Hicks – mestre destil·lador de Laphroaig – va dir que actualment la tendència és que el gust del whisky és més important que l’edat. El Quarter Cask d’aquesta destil·leria és un pas en aquest sentit – l’edat (uns 11 anys) no és tant significativa com la maduració final en botes més petites.

En aquest sentit Jim Murray va dir que en el món del whisky més vell no sempre vol dir més bo. El crític va afirmar que en ocasions pots pagar molts diners per un whisky i que el seu gust vingui a ser com mossegar un llapis... i de fet va preferir el Quarter Cask davant dels embotellaments de 25 i 27 anys que també es varen tastar aquell dia.

La Maduració (i II)

Per madurar els whiskies normalment es fan servir botes de roure americà però també podem trobar altres botes que intervenen en el procés. La bota on madura el whisky té una gran importància a l'hora de dotar de matisos al whisky - tant de color com d'aroma i gust.
Tradicionalment també hi havia moltes destil·leries que feien servir botes de xerès (eren molt barates d'obtenir donat que el Regne Unit importava molt xerès d'Espanya).
Actualment molts maltes maduren en més d'una bota durant el procés. Per exemple un whisky pot madurar 12 anys en una bota de roure americà i passar 2 o 3 anys més en una bota de xerès o d'oporto per tal de donar-hi altres matisos. És el que s'anomena "finish" o "final".
En aquests darrers anys han proliferat els whiskies amb finals ben diversos (xerès, oporto, madeira...). Vet aquí alguns exemples de la casa Glenmorangie que va ser precursora en finals ben diversos: Glenmorangie Port Wood, Glenmorangie Madeira Wood, Glenmorangie Sherry Wood. Ara també podem trobar Glenmorangie Golden Rhum Finish, Glenmorangie Margaux Finish, Glenmorangie Sauternes Cask Finish.

La maduració

En missatges anteriors hem vist els elements que composen un single malt i la influència que hi té la turba en el procés d'assecat del maltejat.
Un element de primordial importància és la maduració del whisky.
Acabat el procés de destil·lació obtenim el que s'anomena "new spirit".
Aquest "spirit" no té color però sí un grau alcohòlic molt elevat (entre seixanta i setanta graus). Una vegada vàrem tastar un "new spirit" de Kilchoman com a prova i va resultar molt difícil d'olorar i de beure donat que tenia un caràcter molt alcohòlic i encara poc expressiu; això no vol pas dir que no serà un bon whisky - de fet hi havia elements que apuntaven cap a un futur Islay fumat però a la vegada una mica afruitat.
Arribats a aquest punt cal dir, que per tal de poder parlar de whisky cal que el destil·lat passi com a mínim tres anys en una bota.
Aquesta maduració era l'aspecte que li faltava en aquest "spirit" al que ens referíem anteriorment. La majoria de maltes que trobem en el mercat han madurat entre 8 i 18 anys en una o més botes. També whiskies amb força més anys de maduració tot i que el preu puja en proporció geomètrica a mida que passen dels 20 anys...

Torba

Un dels components que no es troba directament en el whisky però que hi té més influència és la turba.

La torba és un combustible vegetal (el tipus de carbó de menys qualitat) que es troba en abundància en molts països del nord d’Europa. S’extreu amb relativa facilitat amb pales o eines similars donat que és de textura tova - de fet quan s'excava té aspecte de terra molla i compacta.

Una vegada deixat assecar es pot utilitzar com a combustible (tradicionalment s’havia fet servir per escalfar les cases i per cuinar).

En moltes destil·leries per assecar el malta es fa servir foc amb torba. Com que aquest combustible fa molt fum i té un aroma molt característic el malta en queda impregnat i la seva presència és molt notable en alguns whiskies. L'edat i el caràcter del combustible també pot determinar l'aroma i gust del whisky

Podem doncs trobar torba en molts maltes de manera més o menys prominent. És en els whiskies d’Islay on la seva presència es fa més patent, donant lloc a whiskies amb molt caràcter i potser no del gust de tothom.

Elements d'un single malt

Hom diu que el whisky de malta està format bàsicament per tres elements: aigua, ordi i aire. Els tres elements són per tant fonamentals a l’hora d’obtenir un producte final rodó i aconseguit:

-L’aigua: Les destil·leries han emprat sempre aigua de la zona del seu entorn per elaborar el malta. El caràcter de l’aigua - ja sigui molt mineral o amb molt gust a turba – pot determinar el destil·lat.

-L’ordi: Normalment s’empra la varietat “Golden Promise”. Segons el seu maltejat el whisky pot tenir un caràcter més o menys fumat. És aquí on trobem la intervenció de l’aire.

-L’aire: En el procés de maltejat es pot assecar l’ordi amb aire calent o amb un foc de turba. Aquest procés tindrà una influència decisiva en el caràcter final del whisky.

Cal afegir, a més que la maduració en uns entorns determinats – per exemple al costat del mar – pot aportar notes concretes – com els aromes amarinats i salins que trobem en els whiskies d’Islay.

Podem veure, per tant que el whisky és també el producte d’un entorn ambiental i geogràfic prou determinat, que es podria trencar si els efectes del canvi climàtic s’accentuen amb el pas dels anys.