Les destil·leries de Glasgow

Durant el passat mes de maig vam visitar Clydeside a Glasgow,una destil·leria que va obrir just l’any passat.
Després de molts anys sense cap destil·leria de malta ara la ciutat en tindrà tres:

• Aquesta setmana s’ha sabut que la firma Douglas Laing obrirà una nova destil·leria a la zona del port.  S’anomenarà Clutha (nom del riu Clyde en llatí) i sembla que es vol que el seu malta sigui una mica diferent dels lowland tradicionals.

• La destil·leria Glasgow va començar a produir whisky de malta el 2015.

• Clydeside va començar a produir a finals de 2017.  És per tant una de les destil·leries més noves d’Escòcia, està situada a la zona del port - al costat del Clyde - en un antic moll.  Una part de les instal·lacions són en un edifici que servia com a planta per regular el transit de vaixells que havia quedat en desús que en els anys 60.  Tot el complex té un disseny molt bonic i cuidat.  La sala de destil·lació té dos alambins i tota la part frontal és vidriada amb vistes al port.

La zona per a visitants és molt elegant:  A la botiga hi ha una gran varietat de whiskys de malta – totes les regions hi són representades.  Com que actualment la firma no pot embotellar cap whisky propi es posa èmfasi en les diferents regions productores de whisky.  També s'hi pot comprar el destil·lat propi de Clydeside (new make spirit).

Tot aquest ressorgir de les destil·leries de Glasgow és una mostra més del bon moment que viu la indústria del whisky

Visita a Auchentoshan

Auchentoshan es troba a les afores de Glasgow, no gaire lluny del pont sobre l’Erskine que travessa el riu Clyde abans d’arribar al mar.
La destil·leria és part del grup Morrison Bowmore, una branca de la firma Beam Suntory, un dels noms més importants en la producció de destil·lats diversos.
El seu emplaçament és menys romàntic que el d’altres destil·leries amb un entorn més dramàtic.  Amb tot l’exterior té un aspecte cuidat, amb uns edificis i magatzems ben blancs.
L’interior també presenta aquest aspecte acurat i algunes de les sales semblen més un museu que una destil·leria en producció. 
Se’ns explica que aquesta és l’única destil·leria d’Escòcia que porta a terme una triple destil·lació en tota la seva producció i això crea un whisky més refinat que els altres perquè en cada destil·lació es va purificant el producte.
En la nostra visita passem pels diferents processos de producció, veiem el tanc de mescla, el dipòsits de fermentació – quatre són de fusta i els altres tres d’acer inoxidable – i la sala de destil·lació amb tres alambins.

Posteriorment anem als magatzems, que van ser parcialment destruïts durant un bombardeig a la segona guerra mundial – Glasgow, especialment la zona del Clyde, era un important centre navilier.  Es van perdre més d’un milió de litres de whisky, tot i que els edificis de la destil·leria van quedar intactes.

El tour s’acaba tastant un malta anomenat American Oak – com el nom ens indica és una whisky madurat en bótes de bourbon sense una especificació d’edat.  També es tasta un cocktail anomenat «Auchentoshan and Ale», la gent d’Auchentoshan no tenen cap mania en barrejar el seu malta amb mel, llimona i cervesa per tal de crear una beguda curiosa – però ni de tros tan memorable com un bon single malt.

Visita a Arran

Una vegada recorreguda la península de Kintyre vam anar fins al petit embarcador de Claonaig per agafar el ferri que ens havia de portar cap a Arran. No fa massa bon temps i a fora a coberta fa força vent. De totes maneres la travessa és curta, dura una mitja hora i per això no cal fer cap reserva i es compra el bitllet en el mateix vaixell.

S'arriba a Lochranza, un enclavament petit – té poc més de 200 habitants - i en destaca el castell que s’alça en un turonet en mig d'una àmplia badia. Sembla queles runes van servir d'inspiració pel castell de Craig Dhui a l'Illa Negra de Tintin.

La destil·leria Arran queda a les afores del poble.  Els seus edificis rectangulars d’un blanc immaculat amb teulades triangulars es veuen fàcilment al costat de la carretera.
Arran és una destil·leria relativament nova – va ser fundada l’any 1993.  El seu èxit és remarcable:  el malta és molt popular i la destil·leria és de les més visitades d’Escòcia.  Per això els propietaris ja estan construint una altra destil·leria al sud de l’illa, a Lagg, on es produirà un malta més fumat mentre que per la seva banda Arran es centrarà en els maltes més suaus.

A la visita vam poder fer un recorregut per la història de de la marca i la sala on hi ha tots els elements importants en el procés d’elaboració del destil·lat: El dipòsit de mescla, els tancs de fermentació – de fusta - i quatre alambins. En el recorregut es destaca la puresa de l’aigua utilitzada en tot el procés.

El malta que vam tastar és el de 10 anys, un whisky aromàtic i suau, com bona part dels que produeix la destil·leria, tot i que també trobem Arran amb molts finals diferents – com ara Amarone o Sauternes entre d’altres. El dia a l’illa es completa a visites als impressionants sis cercles de pedres de Machrie Moor (Arran té dos remarcables maltes de caràcter fumat amb aquest nom) i al castell i jardins de Brodick abans d’agafar el ferri cap a Ardrossan direcció Glasgow.

Visita a Glen Scotia

Quan el 2008 vam visitar Glen Scotia la destil·leria tenia un aspecte poc cuidat, diríem que era una marca de perfil baix.  No es podia visitar i no s’hi veia un futur massa brillant.
El 2014 la destil·leria va passar a ser part d’Exponent Private Equity, propietaris també de Loch Lomond i la marca s’ha rellançat amb un centre per a visitants, un increment de la producció i nous embotellaments.  Glen Scotia és una de les tres destil·leries de Campbeltown, juntament amb Springbank i Glengyle.
El dia que vam anar la destil·leria la persona encarregada de les visites estava malalta i vam pensar que ens quedaríem a fora sense poder veure res.
Afortunadament l’únic treballador que hi havia llavors a la destil·leria estava al cas de la nostra visita i quan ens va veure ens va dir que ens acompanyaria, tot vigilant el procés de destil·lació. 
Ens va comentar que el dissabte només hi treballa una persona perquè aquell dia només es destil·la i no es fa el procés de mesclat.  La visita – diríem que privada - va resultar així més autèntica i interessant:  L’home ens explicava els detalls de la seva feina alternant amb ràpides excursions cap la «spirit safe», on es controla la destil·lació, per veure que tot anava bé. 
Glen Scotia rep el gra, procedent de l’est d’Escòcia, ja maltat.  Ens van comentar que algunes vegades s’ha intentat produir amb ordi de la zona, però el clima és tan humit i poc adient al cultiu que alguns anys el cereal no arriba ni a brotar. 
La destil·leria produeix sis dies a la setmana i una petita part de la producció – durant sis setmanes a l’any - és de whisky fumat.
Bona part de l’estructura de la destil·leria no ha canviat des de 1832, quan va ser construïda.  Després de veure el dipòsit de mesclat de ferro i els tancs de fermentació d’acer inoxidable vam passar a la sala de la destil·lació amb dos alambins.  Tot mentre rebíem explicacions detallades de cada procés, el reciclatge de les aigües en el mesclat, el control de les temperatures en la fermentació, com es determina la part bona de la destil·lació...

La visita va acabar brindant amb un Double Cask de la casa, un malta suau, però ric i de bon beure.  Prèviament també vam poder tastar el destil·lat nou, tal com surt dels alambins, incolor, amb molt grau però també molt afruitat.  El nostre home – amb qui ja ens havíem fet amics tot comentant les seves vacances a Barcelona – ens va deixar que voltéssim per la destil·leria per veure la zona dels magatzems de maduració...
Després d’aquesta visita tan especial vam anar cap a Saddell Bay on es va gravar el vídeo de «Mull of Kintyre» de Paul McCartney...  Con en la lletra de la cançó de l’ex Beatle, ens venien ganes de quedar-nos per la zona...

Visita a Springbank i Glengyle

Recentment vam visitar la península del Kintyre i altres zones de l'oest d'Escòcia.
La península, prop del nord d'Irlanda, és un lloc força remot - calen més de tres hores de cotxe des de Glasgow per arribar-hi. La primera parada va ser a Campbeltown - la capital de la zona amb una població d'uns 5000 habitants.
Actualment hi ha tres destil·leries a la ciutat - les mínimes necessàries perquè Campbeltown sigui considerada una regió pròpia de producció.

Vam començar el nostre periple visitant Springbank.  Una de les destil·leries més reputades d'Escòcia.  Aquesta destil·leria és l'única que porta a terme tots els processos de la producció - des del maltat del gra fins l'embotellament - en el mateix lloc.
Vam poder veure la planta de maltat, molt artesanal, abans de passar a la zona del forn on s'asseca al gra utilitzant més o menys torba - segons el malta que es vol elaborar.  Springbank produeix tres tipus de malta:

• Springbank - un 80% de la producció.  Un whisky ric, lleugerament fumat que es destil·la dues vegades i mitja a partir d'un procés complex.

• Hazelburn:  - un 10% de la producció.  Un malta destil·lat tres vegades, més suau, elaborat amb gra assecat amb aire calent i no torba.

• Longrow:  - un 10% de la producció.  Un whisky destil·lat dues vegades amb un marcat caire fumat.

Posteriorment vam visitar els altres elements importants en la producció com el molí - un Porteus antic - una màquina tan sòlida que mai s'espatlla i per això l'empresa que els fabricava va fer fallida ja fa anys.
El dipòsit de barreja, els tancs de fermentació de fusta i els alambins completen el procés de fermentació i destil·lació.
Tot seguit vam anar a veure l'espai on s'omplen les bótes i vam visitar un dels magatzems de maduració.
Per a més informació en aquest enllaç es pot veure una presentació de tot el procés d'elaboració de whisky que vam crear a partir d'una estada anterior a Springbank.

Posteriorment vam anar a veure la destil·leria Glengyle - és just al costat - propietat de la mateixa família.  Les seves dimensions i la seva producció són més modestes.  Tot el destil·lat s'elabora durant unes sis setmanes a l'any.  La destil·leria es va crear el 2004 i produeix un malta bastant suau però amb notes fumades.
Finalment a la Cadenhead Whisky Shop vam poder tastar diverses expressions de les dues destil·leries.  Amb aquest bon regust vam anar a un pub a dinar...  Sorprenentment hi havia molt silenci...  El motiu?  Tots els clients miraven amb atenció el casament d'en Harry i la Meghan...