El whisky a inicis del 2026

En cada començament d’any he anat publicant entrades sobre les destil·leries que s’han anat obrint. Han estat temps d’expansió per a la indústria del whisky.

En els darrers temps, però, aquesta bonança econòmica sembla haver-se acabat. Ara mateix ens trobem en el que s’anomena un whisky loch, és a dir, un excés d’estocs i de producció, fet que provoca que enguany haguem de parlar de destil·leries i equipaments que han aturat la seva activitat de manera temporal.

Hi ha diverses raons que han portat a aquesta situació. D’una banda, les tarifes que els Estats Units han imposat al whisky escocès no afavoreixen les exportacions cap a aquell país. D’altra banda, la indústria també es veu afectada pel declivi general del consum d’alcohol.

Hi ha diversos indicadors que ens parlen d’aquesta recessió. D’una banda, tenim el descens en les vendes de whisky. D’altra banda, podem citar alguns tancaments temporals de centres de producció. En aquest darrer any, Glenglassaugh ha estat operant de manera discontínua. La destil·leria Speyside ha tancat i sembla que podria reobrir en un nou emplaçament en una data encara per determinar. Diageo ha anunciat l’aturada de la producció a la planta de maltatge de Roseisle i també a la destil·leria de Teaninich. Una altra planta de maltatge, anomenada Pencaitland, ha tancat les seves portes en els darrers mesos.

Malgrat tot, no tot són males notícies. Recentment també s’han obert noves destil·leries, entre les quals podem destacar:

• Blackness Bay: una microdestil·leria situada a Linlithgow, a les Lowlands.
• Galloway Distillery: una destil·leria també a les Lowlands, a la regió de Dumfries and Galloway. 

Les trobareu en el nostre mapa de destil·leries d'Escòcia.

A més, hi ha altres petites destil·leries que es troben en procés de construcció i que possiblement comencin a produir aquest any; en podem destacar Kythe Distillery, Laggan Bay i Ben Cùmhaill.

Esperem que aquest 2026 ens porti molts motius per poder brindar. Seguim…

 

 

 

Notes de Taverna a la premsa

 Aquests són dos articles apareguts a la premsa com a crònica de la presentació de Notes de Taverna

•  Article a Més Osona

• Article a www.dalpens.cat 

 

 

El whisky a Edimburg

Moltes de les visites a Escòcia inclouen Edimburg – de fet és la segona ciutat més visitada del Regne Unit.  És quelcom ben lògic:  La capital escocesa té molts atractius que justifiquen el viatge.

Amb tot, les atraccions relacionades amb el món del whisky són limitades.  La principal és la Scotch Whisky Experience, un centre al costat del castell d’Edimburg dedicat al destil·lat escocès on es poden fer diversos tasts i tours.  Una visita molt recomanable.

Aquests darrers dies s’ha sabut que en un futur proper la capital tindrà altres atractius relacionats amb el whisky:

• La destil·leria de Holyrood

                             

Aquesta setmana s’ha fet públic que hi ha els fons suficients per començar a construir la destil·leria de Holyrood -la primera destil·leria d’Edimburg en molts anys - ben a prop del centre de la ciutat.  Les obres per transformar un antic edifici començaran el mes de maig i la planta té previst obrir la primavera del 2019.
La darrera destil·leria que hi va haver a la ciutat va tancar el 1925.  La més propera que hi ha ara és Glenkinchie a uns 25 km a l’est de la ciutat.

• Johnny Walker experience 

Diageo – el grup productor principal de whisky escocès – vol construir un centre dedicat al conegut whisky de barreja Johnny Walker que celebrarà el seu 200 aniversari el 2020.  L’edifici tindrà diverses plantes dedicades a aquest whisky i als maltes principals que contribueixen a la seva elaboració (Caol Ila, Cardhu, Clynelish, Glenkinchie).  També hi haurà zones interactives dedicades al procés d’elaboració del whisky.  Podeu veure un vídeo del projecte en aquest enllaç.
Diageo vol que aquest centre sigui tan popular com el centre Guinness a Dublin i atregui un gran nombre de visitants.

Nous maltes per aquest 2018

Cada any trobem embotellaments nous en moltes de les destil·leries escoceses. Aquestes són les novetats que ens han cridat més l'atenció enguany.

 

 Ardbeg:

Ja s’ha fet públic quin serà el malta escollit pel "dia Ardbeg" que té lloc a principis de juny.  Es tracta d’un whisky anomenat Ardbeg Grooves – amb una estètica inspirada en l’època hippy de finals dels 60. Aquesta expressió contindrà whisky madurat en bótes de vi.
Aquest esperit dels 60 serà present tot l’any a Ardbeg. Prèviament la destil·leria ha embotellat un malta exclusiu pels membres del comitè d’Ardbeg anomenat Peat and Love, també amb malta madurat en bótes de vi.

Macallan: 

Macallan ha canviat alguns dels seus embotellaments més habituals.  Ha deixat de comercialitzar la sèrie de colors (Macallan Gold, Amber i Sienna) i ara trobarem diverses expressions amb 12 anys:  12 Sherry Oak,  12 Double Cask i el 12 Triple Cask Matured

 

Jura:
La destil·leria també ha canviat bona part dels seus embotellaments principals.  Desapareixen el Superstition, el Prophecy i el 16 anys.

Els substitueixen:  Journey (un malta sense edat); 10 anys; 12 anys; Seven Wood (madurat en set bótes diferents) i un 18 anys

Diageo:
Diageo, propietària del nombre més gran de destil·leries d’Escòcia, ha detallat alguns dels maltes que posarà a la venda com embotellaments espacials de cara la propera tardor.  En destaquem aquests:

Caol Ila (unpeated/sense notes fumades) 15 (59.1%);  Caol Ila 35 (58.1%)
Inchgower 27  (55.3%); Lagavulin 12  (57.8% ); Oban 21 (57.9% );  Pittyvaich 28  (52.1% ); The Singleton of Glen Ord 14  (57.6%) i Talisker 8 (59.4%)

Rosebank tornarà a produir

La setmana passada vam publicar que dos noms mítics com Brora i Port Ellen tornarien a destil·lar.  Al cap de pocs dies es va fer l’anunci que Rosebank, una de les destil·leries més apreciades de les Lowlands tornarà a obrir les portes.
Rosebank va tancar l’any 1993 per temes logístics:  Els seus propietaris havien apostat per la destil·leria Glenkinchie com a representant de les terres baixes en els seus «classic malts» pel seu accés fàcil i la situació prop d’Edimburg.

Rosebank està situada al costat del canal que uneix el Forth i el Clyde, la costa est i oest escoceses.  Quan va tancar la destil·leria el canal estava en desús i l’accés no era fàcil.  Ara la zona s’ha revitalitzat, molt a prop hi ha la Falkirk Wheel i el turisme hi arriba fàcilment. 

El seu whisky és suau i delicat, amb notes florals i cítriques, un dels més clars representants de l’estil de les terres baixes i possiblement el Lowland més apreciat.  És, per tant, una excel·lent notícia pels amants del whisky...

Les micro destil·leries: Una tendència nova

La indústria del whisky viu anys feliços. Com hem vist a l'entrada anterior hi ha una demanda creixent en diverses parts del món i en ocasions els productors tenen problemes per proveir el mercat.
Un dels fenomens recents dins d'aquesta expansió del destil·lat és la creació de micro-destil·leries. El fenomen va començar fa alguns anys als Estats Units i la tendència ha creuat Atlàntic per desembarcar a Escòcia.
El fenomen és vist com una reacció a un mercat dominat per grans firmes i pretén oferir un producte més artesanal i proper al consumidor. Totes les micro destil·leries comparteixen el fet de tenir una capacitat de producció relativament petita i de ser propietat de grups petits d'inversors.
Recentment s'han obert destil·leries petites a totes les regions d'Escòcia per exemple: Abhainn Dearg - a l'illa de Lewis; la destil·leria Harris en l'illa del mateix nom o Shetland Reel a les remotes illes del nord.
A les terres altes trobem a Dornoch, Strathearn i Wolfburn mentre que Ballindaloch es troba en Speyside,
Les lowlands tenen un important nombre de destil·leries petites creades recentment; Daftmill, Kingsbarns o Eden Mill També a les terres baixes però a Glasgow trobem una destil·leria urbana amb el mateix nom de la ciutat: Glasgow.
S'estan planejant altres destil·leries de similar capacitat en llocs tan emblemàtics com Islay o Skye.
Probablement no totes aquestes destil·leries podran sobreviure - la competència és ferotge i de moment poden recaptar fons amb la venda de Ginebra - permet recuperar part de la inversió de forma ràpida atès que no necessita un llarg procés de maduració com el whisky.
Com a exemple d'aquest interès per les micro destil·leries podem mencionar que a principis d'aquest mes de desembre es va vendre en una subhasta la primera ampolla de Strathearn a un preu astronòmic:  4150 lliures!
En qualsevol cas per als aficionats al malt aquestes destil·leries petites obren un ventall de possibilitats noves.

Badnoch tornarà a produir

La destil·leria Bladnoch va tancar les seves portes el 2010.  Anteriorment havia estat propietat de Raymond Armstrong durant la primera dècada del present segle.  Tot i produir un whisky excel·lent la destil·leria ha estat tancada durant uns quants anys de la seva dilatada història - va ser fundada el 1817.
Bladnoch produeix un malta amb suaus notes cítriques i es troba a la regió de les terres baixes - de fet és la destil·leria més meridional d'Escòcia.
Recentment la firma ha estat adquirida per l'home de negocis australià David Prior amb ambiciosos plans i la intenció de tornar a iniciar la producció el proper any. Una gran notícia pels aficionats al bon whisky.

The Glenlivet: El malta més venut en el món l'any 2014

L'any 1963 va ser important per al whisky escocès: En aquesta data es va començar a comercialitzar Glenfiddich com a single malt.  Aquest va ser l'inici de la popularitat i difusió global de les expressions individuals dels maltes. Anteriorment se'n comercialitzaven alguns però bàsicament a nivell local.
Sovint Glenfiddich ha estat un whisky ideal per iniciar-se en el complex món dels maltes escocesos. No per això cal considerar-lo un whisky simple o vulgar sinó tot el contrari.
Des de  1963 fins el 2013 Glenfiddich va ser el malta més venut del món. Quaranta anys de regnat durant els quals la popularitat dels single malt ha augmentat de forma espectacular.
El 2014 Glenfiddich va perdre la seva corona com a malta més venut del món.  La primera posició l'ocupa ara The Glenlivet - un gran clàssic també de la regió de Speyside que va vendre gairebé 13 milions d'ampolles. El tercer lloc l'ocupa un malta de prestigi també de Speyside: The Macallan.

Islay 2015

Aquest febrer - si els temporals atlàntics ens ho permeten - farem una visita a Islay.

Aquest és un any especial pels whiskies de l’illa.  El 2015 Laphroaig i Ardbeg celebraran els seus 200 anys - totes dues destil·leries van ser fundades el 1815.  Per tant serà un aniversari rodó que potser vindrà acompanyat per embotellaments especials celebrar aquest esdeveniment.

Por altra banda durant aquest any és més que possible que Islay tingui una novena destil·leria: Gartbreck - situada prop del Loch Indaal - és en període de construcció i les previsions apunten que començarà a elaborar whisky durant aquest 2015.

La revista del New York Times s’ha fet ressò de l’aniversari de Laphroaig i ha publicat aquest article complementat amb el vídeo que encapçala aquesta entrada.  Hi podem veure el procés de elaboració del whisky i es remarca la influència de la torba i del mar en aquest malta tan especial.

Premis Malt Maniacs 2014

La pàgina web Malt Maniacs ha publicat els resultats dels seus premis en l'edició del 2014.
Malt Maniacs està format per un jurat amateur que avalua els diversos maltes que han optat pels premis - hi ha medalles d'or, plata i bronze - i emet el seu veredicte pel desembre de cada any.
Els maltes estan distribuits en tres categories:

• Ultra Premium (maltes de més de 150€)
• Premium (maltes d'entre 51€ i 150€)
• Daily Drams (maltes de menys de 50€)

Enguany el millor malta absolut ha estat el Kavalan Solist - un malta fet a Taiwan!  Podria semblar una sorpresa majúscula però la veritat és que Kavalan té un bon historial recent de reconeixements.  Vam tastar una expressió d'aquest whisky l'any passat a Andorra i el vam trobar molt elegant.

En els premis de les diferents categories hi trobem maltes japonesos, molts maltes escocesos embotellats per companyies independents i clàssics com ara Lagavulin, Benriach o Glengoyne.

Els millors whiskies segons Jim Murray

Aquests dies ha aparegut la nova edició de la "Whisky Bible" de Jim Murray. 
En l'edició d'enguany el whisky més valorat per aquest "enfant terrible" del món del del destil·lat és el Yamazaki Sherry Cask 2013.  Aquest malta japonès és difícil de trobar actualment i el seu preu ronda els 150€.
El més sorprenent és que cap dels 5 primers whiskies seleccionats per Murray és escocès.  Segons l'autor aquest és un avís a la indústria escocesa que no ha tingut el mateix caràcter innovador que les destil·leries japoneses.
El malta escocès més valorat per Murray és el Highland Park Loki - un whisky de 15 anys de la col·lecció Valhalla (també difícil de trobar a un preu al voltant dels 160€).

Whisky NAS, l'edat és important?

NAS és l'abreviació de No Age Statement (no hi consta l'edat).
Sempre hi ha hagut maltes embotellats sense que hi figuri l'edat.  El primer whisky de malta que vam tastar, ja fa molts anys - un Glenfiddich, no tenia una edat especificada
En aquests darrers anys, però, han augmentat molt aquestes expressions de whisky.  Sembla ser que amb l'increment de vendes a nous mercats (Xina, Rússia...) els estocs de whisky envellit haurien disminuït de manera considerable.  Per això les destil·leries estan embotellant maltes joves en combinacions de bótes diferents o barrejats amb whiskies més vells.
Això d'entrada no és pas dolent...  Un dels maltes d'aquest tipus amb més èxit és el Laphroaig Quarter Cask - un excel·lent malta.  Ardbeg també promociona un bon nombre dels seus maltes sense edat però amb un concepte "premium", és a dir com a productes especials i exclusius...
En definitiva els clients ens trobem amb una varietat més àmplia de maltes, sovint amagat sota noms suggerents com traditional, reserve, classic, select, comprem, sense saber-ho, whisky molt jove....  però... és important l'edat?

Malt Whisky Yearbook 2015

Aquesta setmana hem rebut el Malt Whisky Yearbook 2015.  Aquesta publicació anual fa un repàs a totes les destil·leries de whisky de malta escoceses, tant les que estan operatives com les que han tancat en els darrers anys. 
Hi ha també informació de destil·leries de whisky d'arreu del món i articles d'especialistes de renom com ara Dominic Roskrow, Ian Buxton, Gavin D. Smith o Charles McLean entre d'altres. Alguns els comentarem en properes entrades...
També hi trobem apartats d'estadístiques sobre consum de whisky de malta en diversos països...  Trobem a l'estat espanyol en desena posició amb tendència a la baixa, molt per darrera de països com França, Alemanya, el Regne Unit o Itàlia.
Els maltes més venuts segueixen sent els mateixos de l'any anterior:  Glenfiddich, seguit de molt a prop per The Glenlivet, és al capdamunt de la llista.  A continuació hi trobem The Macallan, Glenmorangie, The Singleton (amb maltes de tres destil·leries: Dufftown, Glendullan i Glen Ord), Glen Grant, Aberlour, The Balvenie, Laphroaig i Cardhu.

Escòcia decideix

Avui és un dia gran per Escòcia...  Guanyarà el Sí o el No, en tot cas tots els escocesos hauran pogut debatre i triar el què volen ser i el seu futur.
El món del whisky no ha estat aliè a la campanya.  En una entrada anterior vam veure que s'havien embotellat uns whiskies amb el Yes i el No a les etiquetes.

La indústria del whisky juga un paper molt important a l'economia escocesa - és la segona font d'ingressos de les exportacions, per darrera el petroli.
En general - tot i que eviten pronunciar-se en públic - els propietaris dels grans grups de destil·lats veuen amb desconfiança la independència d'Escòcia, malgrat que Salmond va afirmar que si guanya el Yes la indústria en sortiria reforçada. 
En aquests darrers dies alguns mitjans recullen la inquietud dels pocs representants del món del whisky que s'han manifestat.  Un exemple és aquest article a Time o aquest altre al The Guardian.  En tot cas és un tema de preocupació econòmica i no pas ideològic.

Alguns responsables de destil·leries han donat diners al grup Better Together (partidaris del No) mentre que determinats articles de premsa, com aquest del conservador Daily Telegraph, donen missatges força apocalíptics pels bevedors de whisky:  el whisky s'encarirà i no tindrà la protecció del Regne Unit i la Unió Europea, perillaran els 35.000 llocs de treball vinculats a la indústria etc...

En tot cas nosaltres continuarem bevent maltes escocesos i aquest vespre, tant si guanya el Sí com si guanya el No brindarem per la democràcia i pel dret dels pobles a decidir...

El whisky i el referèndum escocès

Alguns directius d'empreses vinculades al món del whisky han expressat la seva preocupació davant la perspectiva que Escòcia pugui quedar fora de la Unió Europea després del referèndum del proper 18 de setembre.
Els directius, com ara Ivan Menezes de Diageo, eviten pronunciar-se obertament a favor o en contra de la independència però temen els possibles conflictes sobre les taxes i la moneda que el vot favorable podria generar.
En tot cas mai es plantegen moure el negoci a un altre lloc (la primera premisa del whisky escocès és que s'ha d'elaborar a Escòcia).

Altres veus afirmen - especialment després dels resultats de les darreres eleccions europees - que quedar-se al Regne Unit de fet no els garanteix gens la continuïtat a la Unió Europea.

Mentre es discuteix tot això una empresa independent anomenada The Good Spirits Co ha comercialitzat unes ampolles de whisky de 23 anys amb el "Sí" i el "No" a l'etiqueta. Només n'hi ha cent quaranta ampolles de cada - veurem quines s'acaben primer...

Tast d'Ardbeg Auriverdes al Celler de Gelida

El proper dilluns dia 26 de maig al Celler de Gelida de Barcelona es farà un tast d'Ardbeg Auriverdes - la nova expressió d'aquesta destil·leria d'Islay.
Aquest malta es tastarà a tot el món a finals de maig - el 31 de maig es celebra l'anomenat Ardbeg Day a diversos països - per tant aquest tast avançat de dilluns serà com una primícia.
Ardbeg Auriverdes ve a ser un homenatge al món del futbol i al Brasil en particular en un any de mundial.  Està embotellat a 49,9% de vol d'alcohol i sembla ser que té un tast ben diferent del malta de 10 anys.  Properament ho explicarem...
.

Maridatges estel·lars: El Celler de Can Roca i Macallan

Els maridatges en el món del whisky són quelcom fascinant i amb moltes possibilitats.  Recentment s'ha sabut que El Celler de Can Roca ha iniciat una col·laboració amb The Macallan en una suggerent aventura gastronòmica.  Seran sis sopars benèfics on els maridarà la cuina dels germans Roca amb aquest prestigiós malta.
L'esdeveniment tindrà lloc durant el juny i juliol i el preu serà de 10.000$ per cobert.
El sopar.- anomenat The Ultimate Dinner - consistirà en 10 aperitius, 10 plats principals i 2 postres, tot inspirat pels gustos de diferents expressions de Macallan.
Els germans Roca han creat diversos plats especialment pensats per ser degustats amb whisky (per exemple cigala perfumada amb Macallan amb suc d'avellanes i gust a fusta - servit amb un Macallan 1986).  Segons afirmen:  menjar amb whisky no és el mateix que menjar amb vi, cal ser més mesurat o bé diluir el whisky amb aigua per reduir el seu grau alcohòlic.

A més dels prestigiosos plats elaborats pels germans Roca el sopar s'hi podran tastar alguns whiskies molt exclusius com el Macallan Lalique o el M Decanter. 

Aquest és el vídeo que presenta aquesta iniciativa:

Frank McHardy al Hall of Fame de Whisky Magazine

L'antic mànager - ara retirat -de Springbank Frank McHardy ha estat nomenat membre del Hall of Fame de la revista Whisky Magazine.  Aquest reconeixement el reben les personalitats que han destacat per la seva tasca en el món del whisky - hi figuren escriptors com Michael Jackson i membres de la indústria, no només d'Escòcia sinó d'arreu del món.  Un dels mèrits del guardonat és haver augmentat el prestigi d'aquesta destil·leria tradicional amb una varietat de productes de qualitat com Hazelburn i Longrow.
Vaig tenir l'ocasió de conèixer Frank McHardy a l'estada que vaig fer a la destil·leria Springbank.  Ens va impartir moltes sessions teòriques i realment transmet passió pel seu ofici i pel món dels maltes.   
Precisament ara es compleixen 10 anys de la fundació de la destil·leria Glengyle (una destil·leria germana de Springbank impulsada per McHardy).  Aquesta destil·leria produeix un malta anomenat Kilkerran.
Dos bons motius per celebrar el bon moment dels maltes de Campbeltown. 

Whisky Bible 2014 i Glenmorangie Ealanta

La nova edició de la Whisky Bible de Jim Murray ha sortit al mercat recentment.  Enguany aquesta publicació de referència celebra el seu desè aniversari i presenta ressenyes de més de 4500 whiskies .
El whisky més valorat per Murray enguany ha estat el Glenmorangie Ealanta:  La millor copa del planeta segons l'autor - li ha atorgat un puntuació de 97,5 punts sobre 100.
Aquesta expressió de Glenmorangie pertany a una sèrie limitada apareguda a principis d'any.  El whisky té 19 anys d'envelliment en bótes noves de roure blanc americà dels boscos de Missouri.  Recordem que Glenmorangie és una des les destil·leries amb més experiència i habilitat a l'hora de fer servir bótes de procedència diversa per madurar els maltes.  L'escriptor en destaca especialment el final i afirma que el malta voreja la perfecció.  
Segons Murray:  Glenmorangie Ealanta va superar als altres ja que va fer una cosa diferent, no només va destacar per la seva bellesa i l'elegància, també va mostrar un aroma i un perfil de sabor completament nous per a mi en més de 30 anys de tast de whisky .

Els maltes més venuts del 2012

Recentment ha aparegut el Malt Whisky Yearbook del 2014.  Aquesta és una publicació molt interessant amb entrades sobre totes destil·leries escoceses i articles dels principals experts.
Una de les moltes dades que hi podem trobar són els maltes més venuts de l'any 2012.  Són aquests:

1. Glenfiddich:  Un any més és el malta més venut, tot i que ha baixat una mica el seu percentatge en el mercat (13,5% de les vendes mundials)
2. The Glenlivet: El seu volum de vendes ha crescut en els darrers anys: ara es situa en el 11,5%.
3. The Macallan:  Es manté en tercera posició amb un percentatge de vendes del 9,2%
4. Glenmorangie:  El primer malta que no és de Speyside.  Té el 5,7% de les vendes mundials
5. The Singleton:  Una sorpresa, potser perquè no és molt habitual a casa nostra.  Es tracta d'un embotellament de Diageo amb tres orígens diferents.  El whisky és un single malt que prové de les destil·leries Dufftown, Glendullan o Glen Ord.

En les posicions que venen a continuació hi trobem altres Speyside - Glen Grant, Aberlour i The Balvenie.  A la novena posició hi trobem el primer Islay:  Laphroaig.