- Color: Té molt de color per tenir 4 anys. La influència de la bóta d'Oloroso és ben clara, amb tons d'ambre rogenc i quars citrí.
- Nas: Dolç amb una marcada influència del xerès. Presenta notes de pastisseria, hi trobem l'aroma del pastís borratxo català. També s'hi perceben aromes cítriques de pell de taronja. L'alcohol està molt ben integrat, i els 63 graus no es noten al nas.
- Boca: Molt ric i rodó amb notes de xerès. Presenta gustos torrats, i tornen els aromes de pastisseria amb sucre morè. És una mica oliós i té un punt amarg, però agradable al rerefons. L'alcohol està molt ben integrat dins de tot aquest ventall de gustos.
- Final: Llarg i dolç, molt agradable.
Bloc sobre el whisky de malta escocès i d'altres zones del món: les regions productores, el procés d'elaboració, les destil·leries, les notes de tast...
24.11.24
Tast de la mostra de la nostra bóta de GlenWyvis (4 anys)
24.6.24
Bombons amb els nostres whiskys!
El xocolater de Taradell va preparar uns bombons amb el nostre whisky pel tast que vam fer a la barberia La Quinta. Amb Glenglassaugh és va crear un bombó amb una textura rica, molt gustós i dens, les notes dolces i vegetals del whisky s'integraven molt bé amb la xocolata. Amb Isle of Raasay en Raul va crear un bombó una mica més lleuger, molt especial, on es notava la presència de torba i fum del whisky.
Aquesta col·laboració va ser un veritable luxe!
5.8.23
Crònica del viatge per anar a buscar nostra bóta de whisky a Raasay
L’expedició que vam fer el 2015 per anar a buscar la nostra bóta de Glenglassaugh el 2015 ens va deixar molt bon regust de boca i anys després vam pensar que estaria bé repetir l’experiència.
El 2020, en plena pandèmia, vam decidir comprar una bóta de 30 litres a Isle of Raasay. Aquesta destil·leria nova ens oferia madurar whisky durant tres anys en bótes que havien contingut malta de Speyside. Podíem triar si volíem un destil·lat fumat o bé sense influència de la torba – ens varem decantar per la primera opció.
Passats tres anys el whisky estava a punt per ser embotellat - les bótes petites tenen més contacte amb el destil·lat i per això el procés de maduració és més ràpid. Vam decidir, d’acord amb la destil·leria, anar a buscar el whisky pel juliol quan tots tenim més temps per fer el viatge.
I va ser així com el dia 28 de juliol ens vam trobar tots quatre a Edimburg. Com l’altra vegada tres de nosaltres vàrem pujar amb avió i un amb cotxe que ens serviria per portar la bóta i les ampolles. Els tràmits de la frontera – maleït Brèxit – i el trànsit van fer que no arribéssim per agafar el darrer ferry que ens havia de portar a l’illa. Cal esmentar que arribar a Raasay no és fàcil, cal fer el llarg trajecte fins a l’illa de Skye i després a Sconser agafar una embarcació que fa la travessa en uns 25 minuts.
No era el millor començament, sense ferry i perdent la nit d’allotjament a l’illa. Des de la destil·leria, però, ens van buscar una alternativa. Podríem anar a l’illa amb una llanxa motora que ens vindria a buscar a Sconser. Evidentment no podríem portar el cotxe però soparíem i pernoctaríem a l’illa com havíem previst
Una vegada a l’illa ens vam instal·lar – la destil·leria disposa de 6 habitacions just al costat, a Borodale House, una antiga casa victoriana que va ser rehabilitada recentment - i vam sopar amb unes fantàstiques vistes a Skye. D’aquesta manera vam cloure un dia ben intens.
L’endemà, després d’un esmorzar escocès vam tenir una mica de temps per explorar els voltants abans de fer una visita guiada a les instal·lacions. Raasay és una destil·leria relativament petita, la seva capacitat de producció és de 200.000 litres anuals. Una meitat de la producció és fumada amb torba de les highlands mentre que l’altra meitat és sense notes de fum. Tot el destil•lat madura a l’illa mateixa en bótes que han contingut bourbon, vi de Bordeus i bótes noves. Tota aquesta diversitat es mescla per obtenir el single malt Isle of Raasay.Acabada la visita va arribar l’hora de recollir la nostra bóta i les 43 ampolles que en van sortir. Molt satisfets de l’experiència era l’hora de reprendre el llarg camí de tornada cap a casa
1.3.23
L'etiqueta del nostre whisky Isle of Raasay
Fa pocs dies vam rebre l'etiqueta del que serà el nostre whisky Isle of Raasay. El destil·lat ha estat madurant durant més de tres anys a aquesta illa escocesa. Aquest estiu l'anirem a buscar, ara caldrà saber quantes ampolles de whisky han sortit d'aquesta bóta de 30 litres i quina serà la seva graduació - l'embotellament serà cask strength.
20.8.20
La nostra bóta a GlenWyvis
La nostra bóta a Isle of Raasay
12.10.15
Tast de Glenglassaugh. Notes de tast del nostre whisky
- Color: Or
- Nas: Ric. Dolç amb notes florals i de vainilla. També es fan evidents els aromes de fruits secs. És mantegós – recorda a les galetes escoceses. En el rerefons hi podem trobar algunes notes especiades i de fusta.
- Gust: Complex i ple. Tornem a trobar aromes de vainilla acompanyades de regalèssia de pal. De seguida apareixen notes torrades de fruits secs com ara avellana. També hi són presents notes mantegoses o olioses amb un rerefons d'espècies, de sal o de mar.
- Final: Llarg, oliós i càlid, persisteixen les notes
torrades de fruits secs.
En definitiva, una bona vetllada. Molt contents per com ha sortit el whisky de la nostra bóta
8.9.15
Visita a la destil·leria Glenglassaugh
Glenglassaugh és molt més modesta que les dues destil·leries que hem mencionat en les entrades anteriors – produeix prop d'un milió de litres anuals, mentre que Macallan produeix al voltant de 10 milions i Glenfarclas uns 3 milions i mig. Tot l'equipament és més petit i hi ha només dos alambins. Tot el tour va tenir un caràcter molt «familiar» i va resultar una visita molt agradable
De fet, tal i com hem explicat altres vegades la destil·leria va reobrir el 2009 després de més de 22 anys de tancament i actualment forma part del grup Benriach juntament amb la destil·leria Glendronach. Tot l'entorn ha estat reordenat, mostra un aspecte molt cuidat i el futur és prometedor.
Vam cloure la visita amb un tast del Glenglassaugh Revival. Properament farem un tast de diferents expressions de la destil·leria incloent el nostre embotellament.
1.4.15
Tast de la mostra de Glenglassaugh (MYMAC) 5 anys
Aquest cap de setmana ens vam reunir per avaluar la mostra de la bóta de Glenglassaugh.
- Color: Or pàl·lid (no hi ha canvis en el color en els darrers anys).
- Nas: Aromàtic. Domini de les notes vegetals i d’herba amb espècies de fons. Més tard apareixien aromes de cereals molt marcats (l'olor del mesclat d'ordi i aigua a la destil·leria).
- Gust: Equilibri entre notes dolces i seques. Persisteixen les notes vegetals amb un rerefons torrat. Es troben espècies en el rerefons.
- Final: Llarg i càlid
14.4.14
Tast de la mostra de Glenglassaugh (MYMAC) 4 anys
Aquest cap de setmana ens vam reunir per tastar la mostra de la nostra bóta. Ja és el quart any i el whisky ja ha adquirit un bon nivell de gustos i matisos. Si calgués ja es podria embotellar... De totes maneres esperarem uns tres anys per veure si guanya encara més en complexitat.
Aquestes són les notes de tast de la mostra del quart any:
- Color: Or pàl·lid. No hi ha canvis significatius en el color.
- Nas: Dolç. Persisteixen els aromes vegetals detectats en anys anteriors. També apareixen notes especiades. Hi trobem vainilla i canella - una aportació de la bóta?.
- Gust: Equilibrat. Potser la sal en el rerefons no és tan evident com en els anys anteriors. Les notes especiades presenten un toc de pebre. Es fan més presents unes notes torrades amb gust a regalèssia. Hi trobem també notes torrades acompanyades de xocolata amarga.
- Final: Càlid - amb notes persistents de xocolata amarga.
3.3.14
Glenglassaugh (MYMAC) 4 anys
24.5.13
Tast de la mostra de Glenglassaugh (MYMAC) 3 anys
Aquestes són les notes de tast de la mostra del tercer any:
- Color: Vi blanc – or pàl·lid. No hi ha canvis significatius en el color.
- Nas: Dolç. Hi trobem els aromes vegetals ja detectats en anys anteriors. Aquesta vegada hi podem afegir notes especiades amb tocs de pebre. També s'hi troba vainilla.
- Gust: Dolç a l’inici amb notes de vegetals. Es mostra equilibrat i oliós. Posteriorment tornem a trobar sal en el rerefons i també un punt d’espècia acompanyat de notes de xocolata o cafè.
- Final: Equilibrat i càlid - més amarg que no pas dolç.
En el mateix tast vam degustar altres expressions de Glenglassaugh tot veient l'evolució del malta. En el Clearac veiem el malta acabat de néixer, també vam tastar mostres de mig any i d'un any en bótes diferents. També vam tastar maltes de més edat (Glenglassaugh 1985 de Cadenhead's i Glenglassaugh 1986 de Gordon & McPhail). Vam poder veure que el nostre whisky encaixava bé en tot el conjunt de maltes d'aquesta destil·leria.
1.7.12
Tast de la mostra de Glenglassaugh (MYMAC) 2 anys
Fa uns dies ens vam trobar per valorar la mostra del segon any de la nostra bóta de Glenglassaugh. Aquestes són les nostres notes de tast per aquest esperit de dos anys:
- Color: Vi blanc – or pàl·lid. S’ha enfosquit una mica respecte la mostra del primer any.
- Nas: Dolç. Es tornen a trobar els aromes vegetals amb notes d’herba i fenc. Apareixen notes afruitades, poma verda?
- Gust: Dolç a l’inici amb notes de cereals. Tornen a aparèixer les notes de poma verda i potser fruits secs. Posteriorment trobem sal en el rerefons i també un punt d’espècia.
- Final: Equilibrat i càl·lid.
En tot cas el destil·lat segueix evolucionant, agafant riquesa de petits matisos cada any... i l'any vinent ja podrem parlar de whisky.
5.10.11
Visita a Glenglassaugh

La destil·leria es troba a prop de Portsoy a la zona nord d'Escòcia (veure aquesta entrada anterior). L'entorn és realment molt bonic - prats verds a prop del mar. L'edifici de la destil·leria no és molt especial - tot i que es va construir l'any 1873, una part va ser refeta durant els anys 50. Amb tot hi ha alguns edificis originals com uns magatzems de pedra on es guarden algunes de les bótes.


En resum una visita molt profitosa i interessant. En podeu veure més imatges en aquest enllaç. Esperem poder-hi tornar tots d'aquí uns anys quan decidim embotellar el whisky.
22.2.11
Glenglassaugh (MYMAC) 1 any

En aquesta primera mostra - extreta just un any després d'omplir la bóta - podem apreciar que durant aquest temps el malta ha agafat un color semblant al del vi blanc - cal recordar que el futur whisky acabat de destil·lar té un color totalment transparent.

3.3.10
La nostra bóta de Glenglassaugh

A principis d’aquest any una colla d’amics – els habituals del malta amb algun reforç – vam comprar una bóta d’uns
El dia 11 de febrer aquesta bóta va ser omplerta amb
Ara el destil·lat restarà en un vell magatzem (veure vídeo) a la badia de Sandend i caldrà esperar un mínim de tres anys per tal que legalment es pugui anomenar whisky. Podrem embotellar-ho al cap d’aquest temps o bé passats uns sis o set anys (el fet que les bótes siguin més petites fa que el malta maduri més de pressa). En tot cas cada any rebrem una mostra del destil·lat per poder avaluar la seva evolució...
A la il·lustració hi podeu veure la bóta amb les inicials dels cognoms dels “propietaris”...