Ja fa uns anys anar a Andorra volia dir comprar uns quants kilos de sucre, formatge de bola, mantega i una ràdio pel cotxe. Ara les coses són una mica diferents; a més de la publicitada “escapada” – les valls i muntanyes són molt boniques quan un pot defugir les cues de trànsit – un bona raó per anar al Principat és comprar un bon malta a Cava Benito.
Aquest comerç, amb més de 50 anys d’experiència en aquest negoci, és un punt de referència a l’hora de trobar algun malta una mica especial. A més del preu – un clàssic i/o tòpic a Andorra – l’important d’aquesta botiga és l'àmplia varietat de whiskies que hi podem trobar així com també l’acurada informació i assessorament dels seus responsables.
Espero que el 2008 us vingui ple de motius per poder celebrar (amb whisky o amb el que us vingui més de gust)...
Si voleu un calendari de Islay per aquest any vinent en podeu descarregar un aquí. La foto de dalt és dels Paps de Jura vistos precisament des d'Islay...
Les “lowlands” són les “terres baixes” d’Escòcia. Aquesta regió va des del nord de Glasgow fins a la frontera amb Anglaterra.
Mai hi ha hagut un gran nombre de destil·leries en aquesta zona. A més algunes de les que hi havia han tancat, de manera que només en resten tres d’actives: Auchentoshan, Bladnoch i Glenkinchie.
En els darrers anys varen tancar Littlemill, Rosebank – els whiskies d’aquestes destil·leries encara es poden trobar. En anys anteriors havien tancat St. Magdelene (també conegut com Linlithgow), Kinclaith, Killyloch, Glen Flager, Inverleven i Ladyburn.
Quan parlem del whisky de malta escocès parlem de diverses zones de producció – al igual que passa amb els vins per exemple.
Aquests zones produeixen un whisky amb característiques pròpies i sovint – encara que no sempre – podem diferenciar els destil·lats de les diferents regions.
Podríem dir que els maltes d’una regió presenten unes característiques comunes, tot i que de vegades es tracti de whiskies ben diferenciats.
Els maltes escocesos els dividim doncs en sis regions:
-Lowland: Les terres baixes produeixen els whiskies més suaus.
-Highland: La zona de les terres altes és més gran i per tant la que presenta més varietat de whiskies de manera que és difícil citar-ne les característiques comunes.
-Speyside: La zona amb els whiskies més elegants, amb notes florals, més aviat dolços però també complexos.
-Campbeltown: La regió amb un nombre menor de destil·leries - a mig camí entre els whiskies de les highlands i els de les illes.
-Islands: Whiskies de les illes (geogràficament disperses) com ara Orkney, Mull, Skye, Arran, Jura... solen ser més fumats i ferms.
-Islay: Els maltes d’aquesta illa tenen unes característiques ben pròpies que els diferencien dels de la resta d’illes.
Reprenent el fil del procés que es segueix per obtenir el whisky parlarem de quan el destil·lat, ja madurat en bota, es posa en l'ampolla. Quan una destil·leria considera que el whisky és a punt per consumir es procedeix a l’embotellament del malta - a diferència del vi el whisky no madura o guanya una vegada a l'ampolla.
La majoria de marques tenen una sèrie de productes amb unes característiques determinades que no solen variar. Per exemple un Macallan 12 més o menys tindrà les mateixes característiques al llarg del temps. Per tal d’aconseguir això els professionals de la destil·leria poden barrejar diversos maltes de la casa – sempre de 12 anys o més – per tal d’aconseguir el producte desitjat.
Hi ha, però, diverses firmes embotelladores independents - com ara Gordon&McPhail, Signatory, Murray McDavid... - que compren botes de whiskies d’un any concret i les comercialitzen.
