Aniversari

Com que avui faig anys els de la destil·leria Laphroaig m'han enviat aquesta felicitació. Podeu veure com han sortit tots a fora per fer-se la foto i enviar-me-la, jajajaja...

Torba

Un dels components que no es troba directament en el whisky però que hi té més influència és la turba.

La torba és un combustible vegetal (el tipus de carbó de menys qualitat) que es troba en abundància en molts països del nord d’Europa. S’extreu amb relativa facilitat amb pales o eines similars donat que és de textura tova - de fet quan s'excava té aspecte de terra molla i compacta.

Una vegada deixat assecar es pot utilitzar com a combustible (tradicionalment s’havia fet servir per escalfar les cases i per cuinar).

En moltes destil·leries per assecar el malta es fa servir foc amb torba. Com que aquest combustible fa molt fum i té un aroma molt característic el malta en queda impregnat i la seva presència és molt notable en alguns whiskies. L'edat i el caràcter del combustible també pot determinar l'aroma i gust del whisky

Podem doncs trobar torba en molts maltes de manera més o menys prominent. És en els whiskies d’Islay on la seva presència es fa més patent, donant lloc a whiskies amb molt caràcter i potser no del gust de tothom.

Elements en un tast de whisky

En el darrers missatges ha anat sortint el tema dels tasts d'un single malt.
En aquestes trobades - el whisky és una beguda molt social i com moltes coses a la vida es disfruta més amb companyia - el que es fa és avaluar un malta i extreure'n les característiques.
Els elements que es tenen en compte en un tast són:
El color: Ens pot indicar si el whisky és més o menys madur, si ha estat en botes de xerès...
La textura: Si és més o menys oliós.
El nas: L'aroma ens ha de dir moltes coses sobre un malta. Hi podem trobar molts matisos diferents.
El gust: L'evolució del malta quan el tastem, les diferents notes que apareixen.
El final: Quin gust deixa al final, si és un gust llarg o bé si decau ràpidament...
Per tal d'ajudar a valorar tots aquests elements vàrem poder elaborar aquest full de tast (document de word) on podem anar marcant les diferents característiques que trobem en un whisky.
Cal dir que per fer un tast es solen fer servir copes amb forma arrodonida per tal de que no s'escapin els aromes amb facilitat. Si es tasta més d'un whisky va bé tenir aigua i pa per poder prendre entre un whisky i l'altre.

Tast de Laphroaig

El proper dia 21 de novembre - a les 21h hora catalana es fa un tast online de Laphroaig. Queda estrany això d’un tast d’aquesta mena – fins i tot això ja es fa online!

No és pas que arribin els whiskies via mòdem o mail (ja estaria bé ja...). Els whiskies els ha de tenir un mateix a casa (crec que és pràcticament impossible tenir-los tots a no ser que un sigui un fan de la destil·leria...).

Els whiskies que es tastaran seran el Laphroaig 10 anys, el 10 anys Cask Strenght, el Quarter Cask, i el 27 anys Oloroso.

En el tast hi participaran Jim Murray (autor del llibre “Whisky Bible”), John Hicks (expert “blender”) i John Campbell (manager de la destil·leria).

Els participants podran fer preguntes i debatre sobre els maltes que es tasten. Això sol ja fa que l’esdeveniment sigui interessant.

Pels que no coneguin aquesta marca cal dir que Laphroaig és un whisky d’Islay amb molt caràcter – amb gustos amarinats, d’algues, peix fumat... Hom explica que durant la llei seca d’Estats Units el Laphroaig podia esquivar els controls policials perquè es feia passar per medecina.

Si algú hi vol participar o té curiositat per conèixer més coses d’aquest destil·leria pot apuntar-se a aquesta adreça: www.laphroaig.com/live (en anglès).

Com que a casa tinc un Quarter Cask doncs m’hi he apuntat... pel tast i pel debat... potser ens hi podem apuntar uns quants...

Nèstor Luján i el Whisky

En aquest fragment el gastrònom i escriptor Nèstor Luján explica com cal prendre un whisky...

...

Un bar escocès és digne de tots els protocols i jo els acomplia: el primer dia, saludava el bàrman, normalment obert i cordial però amb l’aparença seriosa, i desenvolupava l’estrany ritual. El bàrman em preguntava què desitjava i jo li deia blanament que volia un whisky. Llavors ell s’interessava per quin whisky prenia, si un blended o un malta i jo li responia que el prenia de malta. Quan, iniciant el seu somriure, el bàrman anava a agafar l’ampolla, jo li indicava que el volia doble – una ració de whisky a Escòcia és pràcticament una mirada fugissera vers l’ampolla – i el somriure del bàrman era encara més acollidor. Llavors em preguntava si desitjava aigua o soda i uns quants glaçons. I quan jo li responia, amb una plena seguretat, que el desitjava sec, la simpatia d’un home de les muntanyes, de les terres altes d’Escòcia, esdevenia absolutament afermada. Ja erem amics. Em tractava amb una atenció tèbia i cordial, mentre jo m’empassava lentament, molt lentament, l’or vell del prodigiós beuratge.

...

Després de beure’l el whisky no crea cap tèrbol paradís artificial sinó una assossegada felicitat a la terra, absolutament normal, ferma i desitjable. La molt britànica felicitat, discreta i lacònica, dels gentlemen, avorrits i admirables.

Extret de: Luján, Nèstor: Mites, Llegendes, Creences. Barcelona: Premsa Catalana SA, 1996

Elements d'un single malt

Hom diu que el whisky de malta està format bàsicament per tres elements: aigua, ordi i aire. Els tres elements són per tant fonamentals a l’hora d’obtenir un producte final rodó i aconseguit:

-L’aigua: Les destil·leries han emprat sempre aigua de la zona del seu entorn per elaborar el malta. El caràcter de l’aigua - ja sigui molt mineral o amb molt gust a turba – pot determinar el destil·lat.

-L’ordi: Normalment s’empra la varietat “Golden Promise”. Segons el seu maltejat el whisky pot tenir un caràcter més o menys fumat. És aquí on trobem la intervenció de l’aire.

-L’aire: En el procés de maltejat es pot assecar l’ordi amb aire calent o amb un foc de turba. Aquest procés tindrà una influència decisiva en el caràcter final del whisky.

Cal afegir, a més que la maduració en uns entorns determinats – per exemple al costat del mar – pot aportar notes concretes – com els aromes amarinats i salins que trobem en els whiskies d’Islay.

Podem veure, per tant que el whisky és també el producte d’un entorn ambiental i geogràfic prou determinat, que es podria trencar si els efectes del canvi climàtic s’accentuen amb el pas dels anys.

Però... què és un single malt?

Quan ens introduïm en el món del whisky podem observar que hi ha diverses zones amb productes ben diferents:

Per exemple a Estats Units trobem el whiskey o bourbon fet a partir de blat de moro i altres cereals (ordi, blat...). Jack Daniels o Four Roses són exemples de bourbon

Irlanda (des de fa molts segles) o el Japó (molt més recentment) són altres zones de producció de whisky.

És a Escòcia, però, on trobem més varietat d’aquest destil·lat. La major part de les vendes del mercat escocès son de whisky blended – obtingut a partir de la barreja de whiskies de malta amb whiskies fets a partir d’altres cereals. Exemples de blended són JB, Ballantines, Cutty Sark. Johnny Walker etc...

Un petit percentatge de les vendes és de single malt – whisky exclusivament de malta que prové d’una sola destil·leria – els exemples més coneguts poden ser Cardhu, Glenfiddich, Macallan... Cal diferenciar els embotellament single malt dels pure malt o vatted malt que provenen de diverses destil·leries.

És en els single malts on trobem una varietat més gran d’olors, gustos i matisos segons la seva elaboració i la seva zona d’origen.