Un whisky... anglès!!

Aquest drac i aquest Sant Jordi podrien servir per celebrar la diada més entranyable del calendari català... en aquest cas, però, es tracta de l'etiqueta d'un whisky anglès.
Els escocesos no es van immutar gaire quan els japonesos van començar a produir whisky... tampoc es van preocupar quan els suecs i també altres països van obrir les seves pròpies destil·leries...
Ara però, ha sortit a la llum que ha començat la producció d'un whisky anglès... O sigui que "the Auld Enemy" - el vell enemic - comercialitzarà malta... Això no deu fer gaire gràcia als escocesos: Un treballador de Springbank em deia: "Els anglesos són gent agradable quan venen aquí a la destil·leria d'un en un o de dos en dos, però com a nació..." (les paraules que venien després tenen una traducció difícil... i compromesa).
La destil·leria Saint George (amb el nom de English Whisky Company), situada a Norfolk - al sud-est d'Anglaterra - ha reobert després d'estar tancada durant més d'un segle...
A més, la producció - que consisteix en maltes de caracterísitques diferents - està rebent bones crítiques per part dels experts...

Whisky LIve 2010

Segons la web de whisky live l'edició del Whisky Live Barcelona d'enguany tindrà lloc els dies 3 i 4 d'octubre... (cal reservar-ho a l'agenda). De moment ens podem anar animant contemplant aquest vídeo del Whisky Live Tokyo d'aquest passat febrer. És el mateix esperit que hi ha a Barcelona però amb tots els elements que aporta el gran mercat japonès...

Mackmyra

Mackmyra és una destil·leria sueca que té els seus origins fa més de 10 anys al nord d'Estocolm. Després d'uns anys experiementals es va construir la destil·leria actual l'any 2002. Aquesta és l'única firma en un país amb una marcada afició pel single malt. Mackmyra es caracteritza per utilitzar matèries primes - ordi, bótes etc... - procedents de Suècia.
Aprofitant una estada a Estocolm em vaig trobar amb en Bengt - el meu company de treball en el curs a la destil·leria Springbank. Vam parlar de maltes i d'aspectes ben diversos tot tastant un Mackmyra. No és un whisky escocès de primera classe però feia de bon beure en una circumstància com aquesta...

Mrs Thatcher...

Fragments d'un article de Rafael Ramos publicat a La Vanguardia el 31/01/2010:

Huevos y whisky para Thatcher

Uno de los grandes secretos de Maggie acaba de salir a la luz, treinta años después de su revolucionaria llegada a Downing Street: a fin de tener la mejor imagen posible en la campaña electoral de 1979, se sometió a una severísima dieta a base de huevos elaborada por la clínica Mayo de EE.UU.
...
En total se zampaba un promedio de cuatro al día (veintiocho de lunes a domingo), cocinados de todas la maneras posibles: escalfados, revueltos, fritos, duros... Bien puede afirmarse que los huevos nunca le faltaron a Margaret Thatcher, fanática hasta a la hora de seguir una dieta. Perder unos kilos y reducir su cintura fue una de las recomendaciones que recibió de sus asesores de imagen, convencidos de que, a finales de los setenta, una mujer tenía que resultar atractiva para tener posibilidades de ganar unas elecciones.
...
La única excepción que se permitía a sí misma era un vasito (o dos) de whisky por la noche, como premio al buen trabajo realizado tanto de cara a la balanza como en la política. Pero ni una gota de vino, que consideraba un gusto "afrancesado", ni de cerveza, que identificaba con las clases trabajadoras.

Mortlach 70 anys

Aquest passat dia 11 de febrer del 2010 l'embotellador Gordon&McPhail va treure al mercat un producte molt especial: El Mortlach 70 anys, el malta embotellat més vell del món. Aquest malta va ser destil·lat l'any 1938...
Es tracta d'un producte molt especial embotellat en uns decantadors de 70cl - a un preu de 10.000 lliures esterlines - o bé en decantadors de 20cl - a un preu de 2.500 lliures esterlines.
La destil·leria Mortlach pertany a la zona de Speyside i produeix uns maltes de qualitat que envelleixen molt bé.
L'any el primer de gener de l'any 2000 vam tenir l'oportunitat de tastar un Mortlach de 50 anys - destil·lat l'any 1938 i embotellat l'any 1988... un whisky molt madur que amagava unes fantàstiques notes especiades i afruitades darrera cinquanta anys de fusta...

La nostra bóta de Glenglassaugh

A principis d’aquest any una colla d’amics – els habituals del malta amb algun reforç – vam comprar una bóta d’uns 50 litres de la destil·leria Glenglassaugh.
El dia 11 de febrer aquesta bóta va ser omplerta amb 51 litres de destil·lat nou amb 63,5% d’alcohol (en aquest vídeo es pot veure com s’omplen les bótes d’aquest tamany).
Ara el destil·lat restarà en un vell magatzem (veure vídeo) a la badia de Sandend i caldrà esperar un mínim de tres anys per tal que legalment es pugui anomenar whisky. Podrem embotellar-ho al cap d’aquest temps o bé passats uns sis o set anys (el fet que les bótes siguin més petites fa que el malta maduri més de pressa). En tot cas cada any rebrem una mostra del destil·lat per poder avaluar la seva evolució...
A la il·lustració hi podeu veure la bóta amb les inicials dels cognoms dels “propietaris”...

Lluís Monteis 50 anys

Aquest dilluns dia 1 de març en Lluís Monteis fa 50 anys... Per celebrar aquest número tan rodó els seus companys de tasts li vam regalar aquesta ampolla de Glengoyne 10 personalitzada... L'ocasió s'ho mereix...