Activitats a la Biblioteca de Taradell

En les properes setmanes participarem en un parell d'activitats a la Biblioteca de Taradell. Enguany l'esmentada biblioteca s'ha agermanat amb la Biblioteca de Dingwall de les Highlands escoceses (veure aquesta entrada anterior)
Per aquesta raó s'han organitzat tot un seguit d'activitats; nosaltres pendrem part en:

• 01/09/2011 a les 19:30h: Club de Lectura - Old Mortality de Walter Scott.
• 20/10/2011 a les 20h: Malt Whisky, l'aigua de vida: Tastet de whiskies

Aquest és el bloc de l'agermanament.

Un article sobre Glenglassaugh

Recentment ha aparegut un article a la revista Business7 sobre Stuart Nickerson i el ressorgiment de la destil·leria Glenglassaugh. N'hem traduït una part.
Aquí hi trobareu l'article sencer.


El cap de la destil·leria Glenglassaugh parla de la reactivació d'una marca de whisky perduda.

Els gegants de whisky escocès són coneguts a tot el món, però Stuart Nickerson porta a terme actualment una campanya per redescobrir un dels maltes perduts fa molt de temps.
Glenglassaugh Distillery, fundada in1875, va suspendre la seva activitat el 1986, quan els propietaris del Grup Edrington va decidir centrar-se en whisky blended. El destil·lat obtingut prop de Portsoy a Aberdeenshire no encaixava en les barreges d’Edrington i el lloc va quedar abandonat.

Nickerson, un enginyer químic de professió, ha passat tres dècades en la indústria del whisky i és un especialista en el disseny del funcionament de les destil·leries.
Des dels anys 90 havia estat dirigint el seu propi servei de consultoria l'assessorament sobre qüestions d'enginyeria del procés de destil·lació.
Però el 2007 va ser abordat pel grup inversor Scaent Lituània amb una proposta interessant: Tot i que la firma Scaent està especialitzada en el comerç d'energia, un ric patrocinador va decidir que volia una destil·leria de whisky escocès en la cartera de l’empresa.

Amb una mica de perseverança Nickerson va ser capaç d'arribar a un acord per comprar Glenglassaugh l'any següent.
Però no va ser només un cas tornar a començar. De fet, la destil·leria es va haver de reformar del tot.

Afortunadament durant el temps que va estar tancada la marca Glenglassaugh havia mantingut un públic fidel al nord d'Europa.
Segons Nickerson: Vam ser molt afortunats perquè en els 22 anys en que la destil·leria havia suspès la seva activitat, Edrington havia venut Glenglassaugh a fabricants independents que distribueixen a tota Europa.

Una altra estratègia per generar ingressos, a l'espera de poder embotellar els primers maltes a partir dels tres anys d'edat, ha estat la venda de barrils petits per a clients individuals i corporatius.
Nickerson afirma que: "Les bótes 50 litres han tingut molt èxit. A causa de la petita grandària dels barrils, el whisky madura molt més ràpid.
Omplim les bótes amb l'esperit i el guardem durant cinc anys. Tenim un preu de 500 lliures per barril. Tan bon punt l’operació es va posar en marxa l’interès va ser aclaparador.
Els clubs de whisky van ser els primers a comprar, però que ara es generen les vendes a tot el món."

Tast estiu 2011

Aquest diumenge ens vam reunir l'equip de tastadors habituals per evaluar diversos maltes. En aquesta sessió vam tastar aquests whiskies:

• Benriach 16
• Stronachie 12
• Balblair 91
• Glencadam 15
• Scapa 12
• Bunnahabhain 1991

El tast - fet a cegues - es presentava força difícil: Els quatre primers maltes (de les zones Speyside i Highland) són de característiques força similars i no hi ha algun aspecte d'edat que els diferencïi de manera clara. Els dos darrers (Scapa i Bunnahabhain) tot i ser de regions diferents (Islands i Islay) tampoc presenten clarament els trets propis dels maltes d'aquestes zones.
De tots aquests whiskies el més apreciat va ser el Glencadam, tot i que el nivell de tots sis era bastant similar.
En general, i tenint en compte la dificultat del tast, vam tenir un nivell d'encert força alt... (una bona preparació de cara el whisky live de la tardor).
En resum, una bona sessió en una fresca i agradable tarda-vespre de juliol.

Destil·leries: Bowmore

La destil·leria Bowmore està situada en un poble amb el mateix nom, en una badia arrecerada a la costa del Loch Indaal, no massa lluny del centre de l'illa. Tot i les seves reduïdes dimensions, Bowmore és la "capital" d'Islay.
La destil·leria va ser fundada fa més de 200 anys; des de mitjans dels anys 90 pertany al grup japonès Suntory - juntament amb Auchentoshan i Glen Garioch. Els seus maltes han estat sempre molt populars: n'hi ha alguns de llegendaris com el Black Bowmore - un dels maltes més cars que existeixen...

• Característiques dels maltes de la destil·leria: Bowmore s'allunya una mica dels fumats més extrems del sud de l'illa. Amb tot, el malta que produeix és fumat i té notes de mar barrejades amb aspectes més vegetals o afruitats. És un whisky complex... Bowmore Legend va ser el primer malta d'Islay que vaig tastar i encara recordo la sorprenent sensació del fum barrejat amb notes més fresques...
  

• Embotellaments més habituals: Bowmore Tempest, 12 anys, 15 anys, 18 anys. En els darrers anys hi ha hagut altres embotellaments molt populars: Bowmore Darkest, Bowmore Surf, Bowmore Dawn, Bowmore Dusk...
  

• Situació: School Street, Bowmore, Islay, Argyll PA43 7GS (veure situació a Google Maps)
  

• Regió: Islay
  

• Web: www.bowmore.com
  

Destil·leries tancades: Port Ellen

Port Ellen és un dels noms importants del whisky d'Islay. En aquest petit port es produïa un dels maltes més populars d'Islay. La destil·leria va tancar l'any 1983 i els seus maltes són cada vegada més difícils de trobar.
Tot i que l'equipament de la destil·lera va ser desmuntat, encara en queden alguns edificis i es part d'un complex de maltejat que proveeix de gra a diverses destil·leries de l'illa.
En aquest vídeo es pot veure amb detall com es porta a terme aquest procés:

• Caracterísitques i situació: El whisky de Port Ellen era força fumat amb notes olioses, amb tocs de pebre i de mar. Amb tot no era tan fumat com altres maltes del sud d'Islay. Actualment és només embotellat per algunes firmes independents, amb tot és un malta de culte amb preus cada vegada més cars. Aquesta és la situació de l'antiga destil·leria

Destil·leries: Lagavulin

Lagavulin és possiblement el whisky d'Islay més popular al nostre país - forma part dels "classic malts" de Diageo. El seu malta de 16 anys ha introduit a molta gent en el món dels destil·lats de l'illa.
A mitjans dels anys 90 Lagavulin era el malta d'Islay més venut (7è en el rànquing general de vendes mundial). Posteriorment l'escassetat de les reserves - durant els 80 hi ha haver una davallada en la producció - va fer que els embotellaments quedessin limitats durant alguns anys. Actualment la destil·leria treballa a ple rendiment per tal de poder cobrir la futura demanda.

Lagavulin està situada en una badia a la costa sud de l'illa. No té un ampli ventall de maltes però tots són de gran qualitat i presenten unes característiques ben pròpies. Fins i tot el Distillers Edition madurat en bótes de Pedro Ximenez manté molt bé els trets propis d'Islay barrejats de forma magistral amb la complexitat d'aquest xerès.

• Característiques dels maltes de la destil·leria: El Lagavulin és un whisky sec, fumat amb un caràcter complex, com els altres maltes del sud de l'illa presenta notes de turba i algues enmig d'altres notes més dolces.

• Embotellaments més habituals: 12 anys, 16 anys, Distillers Edition
  

• Situació: Port Ellen, Islay, Argyll PA42 7DZ (veure situació a google maps)
  

• Regió: Islay
  

• Web: http://www.malts.com
  

Destil·leries: Ardbeg

Ardbeg és una de les tres destil·leries del sud d’Islay (juntament amb Lagavulin i Laprhoaig).
Els tres maltes presenten característiques molt amarinades i fumades, tot i mantenint un caràcter propi – Ardbeg presenta algunes notes afruitades, un dels elements que el diferencien de les dues destil·leries veïnes.

Els inicis de la destil·leria els trobem en el 1794. Durant anys Ardbeg va ser un whisky poc conegut amb un estatus de “malta de culte”. És encara una destil·leria petita però amb un nombre fidel de seguidors i una icona dels maltes d’Islay.
Després d’estar uns anys tancada la destil·leria va tornar a obrir l’any 1997 – aquest fet va ser important en l’increment de popularitat dels maltes de l’illa. Tota la producció s’embotella com a single malt.

• Característiques dels maltes de la destil·leria: Ardbeg produeix un malta fumat, amb moltes notes de turba, amb notes salades i especiades i un toc afruitat. És un clar exponent dels maltes fumats de l’illa.

• Embotellaments més habituals: 10, Uigeadail, Corryvreckan, Supernova, Blasda

• Situació: Port Ellen, Islay, Argyll PA42 7EA (vegeu situació a Google Maps)

• Regió: Islay

• Web: www.ardbeg.com