Visita a Jura

Port Askaig és un emplaçament molt petit, hi ha unes quantes cases, un hotel i algun edifici de serveis.  Aquest és un dels ports d'entrada a Islay i també és l'únic lloc per accedir a Jura.
Sembla que Jura en l'antiga llengua nòrdica volia dir "illa dels cérvols" i de fet actualment hi ha uns 200 habitants i uns 5500 cérvols.  El relleu muntanyós i un sòl poc fèrtil ha fet que la població fos sempre minsa.  A finals dels anys quaranta George Orwell va venir a l'illa per poder escriure el seu llibre 1984 amb total tranquil·litat.
Jura és realment un lloc remot.  Es distingeix en la distància per tres muntanyes arrodonides anomenades Paps (pits). Per arribar-hi cal agafar un petit ferri - hi caben tres o quatre cotxes - que fa la travessa en uns cinc minuts.
Arribem a l'embarcador de Feolin i agafem l'única carretera que hi ha i al cap de 13 quilòmetres arribem a Craighouse on hi ha la destil·leria que porta el mateix nom que l'illa

Jura és un malta de creixent popularitat - actualment ocupa el 13è lloc de vendes de maltes.  Havíem concertat la visita per correu electrònic i ens reben amb molta amabilitat (al principi hem hagut d'aclarir que la senyora que va fer la reserva en realitat era jo donat que Joan és un nom d'home a les nostres contrades - no és la primera vegada que em passa).  Com que no hi ha ningú més ens ensenyen la destil·leria a nosaltres sols.  Tot i l'important volum de vendes tot plegat es veu prou familiar...
Al davant de la destil·leria, al costat del mar, hi ha una mena de palmeres.... on som?  Coses del corrent del golf que fa que malgrat la latitud nord el clima de la zona sigui prou benigne.

A l'interior observem que els alambins són sorprenentment alts - ens expliquen que són els segons en alçada després dels de Glenmorangie i per això el destil·lat que produeixen és suau donat que només hi arriben els vapors més lleugers i purs.

El tast que ens ofereixen al final de la visita és també ben generós - podem tastar cinc expressions diferents d'aquest whisky:  Elements, Turas Mara, Elixir, Prophecy i Tastival. 
Amb aquest bon regust acabem els relats d'aquesta visita a Islay i Jura...  Esperem tornar-hi...

Visita a Islay: Runes de Finlaggan, Caol Ila i Bunnahabhain

Tornem direcció Bridgend per anar a la zona oest de l'illa.  A mig camí de Port Askaig agafem un camí per anar al Loch Finlaggan.  En el llac hi trobem dues illes on hi ha les restes de la seu dels Lords of the Isles (senyors de les illes) del clan McDonald en els segles XIV i XV.  Aquesta era la sèu era el poder central que controlava bona part de les Hèbrides durant aquesta època.  Ara és un lloc molt evocador, silenciós i tranquil. 

 

De tornada a la carretera principal, poc abans d'arribar a Port Askaig, tornem a agafar un altre caminet.  Aquest ens porta nord enllà durant uns sis quilòmetres cap a Bunnahabhain.  La destil·leria és també al costat del mar, mirant a Jura.  Té un aspecte més industrial i no tan cuidat com les altres de l'illa.  De totes maneres el seu emplaçament és molt bonic i especial, potser és la destil·leria més remota de totes.  Bunnahabhain és un dels maltes més suaus d'Islay - l'expressió més coneguda és el 12 anys - i el trobem també en diversos blended com Cutty Sark o Black Bottle.

Tornem altra vegada a la carretera principal i ja quasi a Port Askaig trobem Caol Ila (vol dir l'estret d'Islay).  Efectivament la destil·leria està situada davant del llarg braç de mar que separa Islay de Jura.  Aquest és el centre de producció més gran de l'illa (en una setmana produeix el mateix que Kilchoman en un any).  Els seus propietaris, Diageo, fan servir el malta com a component important dels blended.  De fet els maltes d'Islay són una part important de qualsevol whisky de barreja.  Caol Ila es troba especialment com a whisky de 12 anys amb un caràcter bastant fumat.

Aquest periple per l'illa acaba a Port Askaig, única porta d'entrada a Jura - una illa encara més remota que Islay...

Visita a Islay: Bruichladdich, Kilchoman i el Loch Gruinart

De la zona central de l'illa a Bowmore anem en direcció nord i a Bridgend agafem un trencant a la dreta que ens porta direcció Port Charlotte vorejant el Loch Indaal.
Al costat del Loch Indaal a la zona nord oest d'Islay trobem Bruichladdich.  Fa vint anys la destil·leria estava tancada i semblava difícil que tornés a obrir.  La compra per part de Mike Reynier i el grup Murray McDavid va fer que agafés nova embranzida.  Actualment és la destil·leria de l'illa que proveeix més llocs de treball - una seixantena.

Bruichladdich és un malta suau, poc fumat (tot i que té algunes expressions concretes que sí que ho són).  L'estètica de la marca és cuidada amb un característic color verd turquesa.
Si anem més a l'interior cap el nord-oest a la zona del Loch Gorm arribem a la destil·leria Kilchoman.  És la més nova que trobem a Islay - aquest 2015 celebrarà el seu desè aniversari.
Kilchoman és ben diferent de la resta de destil·leries de l'illa.  D'entrada no és al costat del mar (tot i que Machir Bay queda només mig quilòmetre a l'oest), el seu entorn és ben rural; ens trobem en la zona més agrícola de l'illa entre camps i terrenys de pastura. 

Kilchoman és una granja-destil·leria. En dimensions i capacitat de producció és la més modesta de l'illa.  Tot i la seva nova creació podem trobar alguns embotellaments d'aquest whisky, bastant fumat i també amb moltes notes florals i herbals.
Si anem més al nord trobem una de les zones més boniques de l'illa:  Loch Gruinart és una braç de mar que entra molt terra endins - gairebé parteix l'illa en dues meitats.  Al voltant hi ha zones pantanoses on hi fan vida molts ocells - especialment entre octubre i maig.  Per conèixer més la zona és interessant llegir aquest bloc del biòleg Ignasi Oliveras que hi va fer una estada d'un mes.

En un dels costats del Loch Gruinart hi trobem la capella de Kilnave- del segle XII - i restes d'una creu celta.  Un lloc ben especial on hi voldríem passar més temps.  És hora, però, d'anar cap a l'est de l'illa i després cap a Jura.

Visita a Islay: Bowmore i el centre de l'illa

Des de Port Ellen agafem la carretera central de l'illa. És una gran recta en una plana on hi trobem un petit aeroport al costat de terreny amb herbes que amaguen torba a sota.  Hi ha algunes rases d'on extreu aquest combustible terrós i humit que fa molt fum i genera poca calor.  La torba és molt important pels maltes d'Islay, de fet n'és un element essencial.  Afortunadament és molt abundant, tot i que en ocasions hi ha hagut algun conflicte puntual amb organitzacions protectores dels ocells, una altra gran riquesa de l'illa

Arribem a Bowmore - que de fet és la capital d'Islay, tot i no arribar ni de tros al miler d'habitants - i passem pel costat de la seva església rodona que presideix la població; diuen que la van construir així perquè el dimoni no tingui cap racó per amagar-se.  Baixem cap a la zona del port i al costat del Loch Indaal (un braç de l'Atlàntic) trobem la destil·leria Bowmore.

Els edificis tornen a ser d'un blanc immaculat.  No ho sembla però Bowmore és la destil·leria més vella de l'illa, va ser fundada el 1779.  Té els seus terres de maltejat que produeixen un 30% de les necessitats de la destil·leria.  La sala de destil·lació té unes finestres grans amb vistes al mar.  La visita és especial per a mi, recordo que fa vint anys vaig tastar un Bowmore Legend - mai havia tastat un Islay i va ser tot un descobriment a un món nou de gustos i sensacions...

Visita a Islay: Ardbeg i les runes de Kildalton

Seguim per la mateixa estreta carretera del sud d'Islay, només un quilòmetre més enllà, entre camps verds i el mar trobem Ardbeg, tot un altre mite del món del whisky.  Amb tot les coses podrien ser molt diferents:  Només fa 18 anys la destil·leria estava tancada i a la venda. Ara, sota la propietat del grup Moët Hennessy, Ardbeg presenta un aspecte molt cuidat.  Potser és la destil·leria amb l'entorn més elegant a Islay alternant el color blanc amb detalls verd fosc (propis dels embotellaments d'aquest whisky).  

Sis milles a l'est, seguint una carretera estreta d'un sol carril trobem les runes de Kildalton.  L'entorn és ben solitari, tot conduint cap allà hem pogut veure cérvols i hi ha un silenci al que estem poc acostumats.  Hi destaca una creu celta del segle VIII on encara es poden apreciar alguns relleus amb escenes de la bíblia.  Aquesta és un dels monuments més ben conservats d'aquesta època a tota l'Europa occidental. No podem anar gaire més enllà perquè l'estreta carretera s'acaba aviat.  Tornarem cap a Port Ellen i anirem cap el centre de l'illa.

Visita a Islay: Laphroaig i Lagavulin

En el sud d'Islay trobem els maltes més fumats de l'illa.  Si des de Port Ellen agafem una petita carretera en direcció est de seguida trobem Laphroaig.  A la part esquerra de la carretera hi ha un camp on els amics de Laphroaig hi tenen un pam de terreny - una atractiva estratègia comercial que fa que gent de països ben diversos hagin planat la seva bandera en el seu petit sector.  Laphroaig - un malta amb gustos iodats i notes d'algues i de salabror - és al costat del mar;  un dels seus magatzems, com els de moltes destil·leries de l'illa, té unes grans lletres pintades i es veuen des del ferri.  Tot l'entorn és molt cuidat
La destil·leria - una de les més grans de l'illa - funciona 7 dies a la setmana durant 24 hores per abastir la demanda de d'aquest malta (produeix uns 3.300.000 llitres d'alcohol a l'any).

Lagavulin (en gaèlic Lag a' Mhuilinn - vol dir la fondalada al costat del molí) és molt a prop, només una milla més a l'est. Trobem la destil·leria al costat del mar, en un poblet que té el mateix nom. 
També té les parets molt blanques i distingim la xemeneia, d'un to vermellós.  Aquest és un altre malta de culte - a principis dels 90 va passar a formar part dels anomenats Classic Malts de Diageo i en certa manera va iniciar la tendència al consum dels maltes més fumats.  Lagavulin té normalment un ventall limitat d'expressions - un 12 anys, un 16 anys i un malta de doble maduració.  A Islay en vam poder tastar alguna altra com el Lagavulin Jazz Festival 2013... un malta de 18 anys difícil de trobar.

Visita a Islay: Port Ellen

Aquests darrers dies vam ser a Islay amb dos amics per fer un reportatge fotogràfic i documental sobre l'illa.  En les properes entrades explicarem diversos detalls d'aquest viatge.  
Arribar a l'illa demana una mica de planificació:  primer cal anar fins a la península de Kintyre i agafar un ferri a Kennacraig per arribar a Port Ellen.
Aquesta petita ciutat, que no arriba al miler d'habitants, és l'entrada principal a l'illa.  És també un dels nuclis més importants de població juntament amb Bowmore i Port Charlotte - tota l'illa té uns 3.330 habitants.

A Port Ellen hi trobem els edificis d'una destil·leria emblemàtica tancada el 1983.  Actualment es conserven encara els magatzems de maduració i part dels edificis.  Just al costat hi ha una planta de maltejat propietària de Diageo que proporciona una bona part de malta a totes les destil·leries de l'illa i també a altres.
El whisky de Port Ellen el podem trobar encara en els bars de la ciutat però els seus preus són molt elevats donat que el destil·lat és cada vegada més escàs.