Islay ara fa 50 anys...

Recentment vam descobrir aquest documental de la televisió escocesa sobre l'illa d'Islay realitzat fa 50 anys. Podem apreciar que moltes coses segueixen igual amb el pas del temps .
Una cosa sí ens ha cridat l'atenció (veure a partir del minut 4). Bessie Campbell, encarregada de la destil·leria Laphroaig en l'època, comentava que la pràcticament tot el whisky produït a l'illa, després de madurar de 5 a 10 anys, es transportava en bótes cap a Glasgow i altres ciutats per ser barrejat amb whisky de gra i altres maltes.  Segons Campbell els maltes d'Islay tenien massa caràcter i no eren del gust la majoria de la gent...  Quina llàstima!

Reportatge al Diari Ara

El diumenge 15 de novembre va aparèixer un article nostre amb fotografies d'Agustí Farrés en el suplement "Ara Diumenge" del Diari Ara.  És un reportatge de set pàgines sobre l'illa d'Islay

Aquest és l'enllaç a l'article

Badnoch tornarà a produir

La destil·leria Bladnoch va tancar les seves portes el 2010.  Anteriorment havia estat propietat de Raymond Armstrong durant la primera dècada del present segle.  Tot i produir un whisky excel·lent la destil·leria ha estat tancada durant uns quants anys de la seva dilatada història - va ser fundada el 1817.
Bladnoch produeix un malta amb suaus notes cítriques i es troba a la regió de les terres baixes - de fet és la destil·leria més meridional d'Escòcia.
Recentment la firma ha estat adquirida per l'home de negocis australià David Prior amb ambiciosos plans i la intenció de tornar a iniciar la producció el proper any. Una gran notícia pels aficionats al bon whisky.

Llibres: Alfred Barnard, un precursor

Un dels llibres que hem comprat recentment és «The Whisky Distilleries of the United Kingdom» d'Alfred Barnard.  És una edició facsímil atès que el llibre va ser escrit l'any 1887.
Aquesta obra sorprenent és la primera descripció acurada de les destil·leries del Regne Unit.  De fet ens hem de situar a l'època en que la fil·loxera fa estralls a França i les classes benestants britàniques es queden sense brandy.  El seu interès es comença a decantar cap al món del whisky, però en els salons de Londres no hi ha gaire coneixement del destil·lat que es produeix nord enllà.
Barnard, que era secretari de la Harper's Weekly Gazette – una publicació sobre el món del vi i els destil·lats - rep l'encàrrec de fer un viatge per totes les destil·leries de whisky de Gran Bretanya i Irlanda entre els anys 1885-1887. 
Aquest és un viatge de proporcions importants i més si tenim en compte que, en total, va visitar 162 destil·leries: 129 a Escòcia, 29 a Irlanda i 4 a Anglaterra.
El resultat d'aquestes expedicions va ser aquest llibre de 500 pàgines que conté informació tècnica sobre les destil·leries però també una interessant narració de tot el viatge, tot acompanyat per dibuixos i gravats.

És clar que hi ha moltes curiositats i aspectes que han canviat després de més de 125 anys... Una part important d'aquestes destil·leries van tancar, especialment a la regió de Campbeltown per culpa de la sobreproducció, la llei seca a Amèrica.  A Irlanda la crisi encara va ser més gran i de les 29 destil·leries descrites en queden només quatre.
Amb tot gran part de les destil·leries presents en el llibre segueixen en funcionament actualment i és interessant llegir les descripcions de Barnard i la seva visió d'aquests llocs. 
Un dels aspectes que sorprèn avui és que no hi ha notes de tast de pràcticament cap whisky – i quan n'hi ha són molt concises.  No obstant és el primer gran esforç per informar sobre el món del whisky - hi ha qui diu que és la «Whisky Bible» victoriana – abans que Michael Jackson posés les bases del que és el coneixement sobre el destil·lat que tenim avui.

Per arrodonir el tema comentem que aquesta és l'entrada sobre Barnard és la que fa 400 d'aquest bloc...  Un bon llibre per un número rodó..

Llibres: Whisky Classified de David Wishart

Un llibre interessant que hem trobat recentment és Whisky Classified de David Wishart
L'autor deixa de banda la classificació per regions atès que per ell no té massa sentit:  hi ha maltes molt diversos en una regió i a la vegada hi ha maltes que tenen similituds importants que són de regions diferents.
L'autor redueix la classificació dels maltes a dotze aspectes principals:

• cos, dolç, fumat, medicinal, tabac, mel, especiat, notes de vi, fruits secs, malta, afruitat, floral.  

El senyor Wishart valora cada malta escocès – la seva expressió més popular - de 0 a 4 a partir d'aquests dotze aspectes. Una vegada fetes aquestes valoracions s'agrupen els maltes en diversos conjunts segons el seu perfil  i s'elabora una taula on hi apareix cada whisky en un lloc concret segons les seves característiques.. 
És una idea interessant que de fet hem pogut veure en algunes altres publicacions – com a exemple aquesta taula que mostrem a sota.

També havíem mostrat una taula similar en aquesta entrada del bloc.
A més d'aquesta classificació el llibre també examina amb detall cada una de les destil·leries de malta, no només d'Escòcia sinó també d'Irlanda i Gal·les.

The Glenlivet: El malta més venut en el món l'any 2014

L'any 1963 va ser important per al whisky escocès: En aquesta data es va començar a comercialitzar Glenfiddich com a single malt.  Aquest va ser l'inici de la popularitat i difusió global de les expressions individuals dels maltes. Anteriorment se'n comercialitzaven alguns però bàsicament a nivell local.
Sovint Glenfiddich ha estat un whisky ideal per iniciar-se en el complex món dels maltes escocesos. No per això cal considerar-lo un whisky simple o vulgar sinó tot el contrari.
Des de  1963 fins el 2013 Glenfiddich va ser el malta més venut del món. Quaranta anys de regnat durant els quals la popularitat dels single malt ha augmentat de forma espectacular.
El 2014 Glenfiddich va perdre la seva corona com a malta més venut del món.  La primera posició l'ocupa ara The Glenlivet - un gran clàssic també de la regió de Speyside que va vendre gairebé 13 milions d'ampolles. El tercer lloc l'ocupa un malta de prestigi també de Speyside: The Macallan.

Tast de Glenglassaugh. Notes de tast del nostre whisky

Fa uns dies el habituals del malta ens vam trobar per fer un tast de Glenglassaugh.  

el dia era especial perquè a més de tastar diverses expressions d'aquest malta (New Spirit, Revival, Evolution, Torfa, 1985, 1985, 25 anys) vam poder-les comparar amb el whisky de la nsotra bóta.

D'aquesta manera vam poder apreciar alguns aspectes comuns en aquests embotellaments:  En tots hi trobem algunes notes de vainilla, d'aromes vegetals - amb altres matisos segons l'expressió i la maduració del whisky.

La nostra bóta presentava aquestes característiques juntament amb altres aromes.  Aquestes són les notes de tast que vam elaborar:

• Color:  Or
• Nas:  Ric.  Dolç amb notes florals i de vainilla.  També es fan evidents els aromes de fruits secs.  És mantegós – recorda a les galetes escoceses.  En el rerefons hi podem trobar algunes notes especiades i de fusta.
• Gust:  Complex i ple.  Tornem a trobar aromes de vainilla acompanyades de regalèssia de pal.  De seguida apareixen notes torrades de fruits secs com ara avellana.  També hi són presents notes mantegoses o olioses amb un rerefons d'espècies, de sal o de mar.
• Final:  Llarg, oliós i càlid, persisteixen les notes torrades de fruits secs. 
  

També vam poder comparar l'evolució del malta durant tots aquests anys, tot i que les mostres dels primers anys ja no estaven en gaire bon estat.
En definitiva, una bona vetllada.  Molt contents per com ha sortit el whisky de la nostra bóta