14.2.08

Tast hivern (i III)


En aquesta darrera entrada sobre el tast d’hivern d’enguany comentarem quina va ser la valoració de cada whisky:

  • Laphroaig Quarter Cask (38,2 / 40): Un Islay molt intens. Les seves notes fumades i amarinades – iode, algues, peix fumat, aromes medicinals... - varen ser molt apreciades.
  • Lagavulin 16 (38,1 / 40): Un clàssic que sempre és especial. Islay amb notes torrades al fons. Recorda al te Lapsang Suchong. Ric, rodó i equilibrat.
  • Springbank 15 (36,7 / 40): Un malta complex que al paladar desenvolupa moltes notes diferents: tocs afruitats, xerès, xocolata amb un final especiat. Personalment va ser una sorpresa molt agradable.
  • Longrow 10 (35,0 / 40): Un malta ple, amb notes de fruits secs i de fum.
  • Caol Ila 12 (34,4 / 40): Un Islay bastant lleuger i fresc amb notes de cítrics. És clarament un Islay però sense la força dels maltes de les destil·leries del sud de l’illa.
  • Glen Scotia 12 (30,4 / 40):El més diferent de tots.Notes de caramel li donaven un caràcter una mica estrany.Tot i no estar malament va ser clarament el malta més fluix de tots

5 comentaris:

Anònim ha dit...

"pràctiques irregulars que potser ens portaran a impugnar la cata i de demanar la repectició de la mateixa en terreny neutral"
ui ui aixo sona a escusa per poder repetir una cata en bona companyia
jeje nomes passava per aqui...

Joan ha dit...

Jajaja, jo diria que són excuses de perdedor... De totes maneres tens raó, no estaria malament repetir la cata...

Pep Amargant ha dit...

Repetir, sí, però amb wisky'ns diferents, hi, hi, hi... A veure si donarem positiu en un control amb tanta cata!
Per cert, molt bona foto. Es pot apreciar molt bé les tonalitats i l'ordre de més calra més fosc que vam establir.

Anònim ha dit...

sisi com anava dient tan els que els van encertar tots com els que no, busquen una escusa per repitir la cata :)

Anònim ha dit...

A la votació es veu clarament que les nostres preferències es decanten cap als islays, sobretot cap a dos pesos pesants com ara el Laphroaig i el Lagavulin; el Caol Ila sempre és una sorpresa.

Per altra banda, jo potser esperava una mica més de l'Springbank i del seu "cunyat", Longrow.

Ara ja podem anar pensant en la cata d'estiu ...