Glenglassaugh (MYMAC) 1 any

El passat 11 de febrer va fer una any que es va omplir la nostra bóta a la destil·leria Glenglassaugh. Amb una puntualitat britànica ens ha arribat la mostra d' "esperit nou" (new spirit) - no es pot parlar de whisky fins que el destil·lat ha madurat durant tres anys.
En aquesta primera mostra - extreta just un any després d'omplir la bóta - podem apreciar que durant aquest temps el malta ha agafat un color semblant al del vi blanc - cal recordar que el futur whisky acabat de destil·lar té un color totalment transparent.

Aquest color ve donat per la bóta. Com que és una bóta petita (uns 50l) el color i les característiques de la fusta es transmeten al líquid més rapidament que en bótes més grans. Esperem ara reunir els tastadors habituals un dia d'aquests per fer-ne una valoració - tot i que en tastarem poc perquè és important guardar part de la mostra per veure com evoluciona al llarg dels anys.

Malt whisky al GastroPuntCat

Recentment es va crear un Bloc Gastronòmic anomenat GastroPuntCat. Aquest espai pretén donar a conèixer diverses iniciatives i blocs gastronòmics de l'àmbit català. Hi podrem trobar molts receptaris, una agenda amb esdeveniments gastronòmics, reculls de rutes gastronòmiques, blocs convidats etc...
En una recent entrada es va publicar un article sobre el nostre bloc de whisky de malta. En aquest enllaç hi trobareu l'entrada completa.

L'edat d'un whisky és important?

Fa uns mesos la companya Chivas Bros llençava una campanya anomenada "Age matters" ("l'edat és important"). L'objectiu era conscienciar els consumidors de la importància de l'edat en el whisky.
En la passada edició del Whisky Live Barcelona l'expert Dominique Roskrow va desfer alguns del mites que s'associen amb l'edat d'un malta.
L'etiqueta d'un malta ens indica l'edat del whisky més jove que trobarem en aquesta ampolla: Per exemple un Macallan 12 conté whisky de 12 anys o més... En altres etiquetes hi apareix l'any de destil·lació.
Un whisky més vell és generalment més car, però, és més bo?
En un article al Malt Whisky Yearbook l'escriptor Ian Buxton explica que efectivament els whiskies més vells són considerats més bons en tasts a cegues. En tot cas també remarca aquests altres aspectes:

• La bóta en la que madura el whisky li dóna una part molt important del seu caràcter. Un whisky més vell no és necessàriament millor, especialment si madura en una bóta mediocre.
  
• Fa només algunes dècades s'argumentava que els whiskies de més de 20 anys tenien massa influència de la bóta - molt gust de fusta.
• Alguns maltes, especialment els més fumats tendeixen a ser embotellats més joves per tal que conservin el seu caràcter fenòlic.
• Hi ha whiskies que envelleixen molt bé, mentre que d'altres no aguanten tan bé un llarg procés de maduració. Com hem esmentat abans depèn de la bóta, del destil·lat.
  

Buxton acaba afirmant: "L'edat és important, però el teu gust és encara més important."

Tast hivern 2011

Aquest dissabte vam fer el tradicional tast d'hivern. En el passat Whisky Live de Barcelona - on havíem fet la darrera sessió de tast - vam comprar un conjunt de miniatures de whisky a granel distribuïdes per la casa Vom Fass.
Part dels maltes d'aquest tast són poc habituals: Braeval 12, Macduff 27, Glen Mhor 26... D'altres són més coneguts: Laphroaig 11, Bruichladdich 20, Bunnahabhain 12, Ben Nevis 13...
Alguns d'aquests maltes van ser interessants de tastar: És difícil trobar un Glen Mhor - aquesta destil·leria va tancar l'any 1983... Tampoc havíem tastat un Macduff amb 27 anys... No eren whiskies excepcionals però sí agradables i valia la pena tastar-los.
Els Islay que hi havia eren més familiars, tot i que no era gens fàcil reconèixer el Bruichladdich - menys fumat del que sol ser actualment...
Un parell de maltes van resultar molt estranys i decebedors. El Braeval 12 i un Vatted Malt de 17 anys tenien un gust ben peculiar, amarg, aspre, astringent i clarament desagradable... Mai havíem tastat un whisky amb un gust semblant i va resultar ben evident que alguna cosa no havia anat bé en la selecció d'aquestes expressions... Realment estrany perquè tots els maltes que es comercialitzen tenen sempre uns nivells de qualitat alts...
En Lluís va ser qui va tornar a presentar un nombre d'encerts més elevat, tot i les dificultats d'aquest tast...

El Whisky de Shackleton arriba a Escòcia

Fa poc més d'un any explicavem en una entrada que s'havia trobat a l'Antàrtida una caixa amb ampolles de whisky Mackinlay. La caixa va arribar al continent gelat amb l'expedició de Shackleton fa més de cent anys.
El whisky és propietat de la Societat per a la Conservació del Patrimoni Històric de l'Antàrtida de Nova Zelanda. Aquesta entitat ha cedit tres ampolles a la firma White & MacKay per tal que puguin ser analitzades.
El whisky ha viatjat aquesta setmana cap a Escòcia escortat personalment pel president de White & MacKay. Durant algunes setmanes l'expert Richard Patterson - a qui veiem en el vídeo - l'analitzarà amb tot detall: Intentarà descobrir si és un single malt o bé un blended, quines característiques té etc...
Després - tal i com manen els tractats de protecció de l'Antàrtida - el whisky tornarà al món glaçat sota la cabana de Shackleton.

Whisky a Andorra (2011)

Un any més vam fer la tradicional escapada a Andorra - cada any ho perfeccionem més tot plegat - i no va faltar la visita a Cava Benito.
Com sempre hi vam trobar maltes ben interessants que anirem comentant:

• Laphroaig 18: Caldrà veure com madura un Islay amb uns trets fenòlics tan marcats.

• Glenglassaugh 1986 de MacPhail's: Serà diferent el Glenglassaugh de l'antiga destil·leria del que es produeix actualment?

• Clynelish 14: Un altre malta de la costa molt ben considerat...

A més també hi vam poder trobar alguns valors segurs de sempre: Lagavulin 16, Springbank 10, Glendronach 15...

Recordant Port Askaig

A les vuit i pico del vespre d’un dia gris de finals de juny el ferri va arribar a Port Askaig. Aquesta localitat de l’est d’Islay té un aire solitari: és bàsicament un port i poca cosa més. Hi ha un moll i algunes cases blanques amb la teulada gris. Una d’aquestes cases és el Port Askaig Hotel, l’únic allotjament dels voltants.

Vaig ser l’últim vehicle a sortir de l’embarcació darrera d’uns camions i algun altre cotxe. Aprofitant que encara era clar vaig enfilar una estreta carretera que portava cap a Caol Ila i Bunnahabhain. Queia una pluja fina, no hi havia ningú enlloc i la sensació de solitud era completa. Vaig fer un tomb pels voltants de les dues destil·leries sense veure ningú... La pluja, el cel gris, el mar i les algues... tot parlava d’Islay.

Es feia tard, vaig tornar cap el port, cap el Port Askaig Hotel. Ja fosquejava. Les barques del port eren mig cobertes per la broma baixa. Al bar de l’hotel se sentia música en directe: un acordió, dues guitarres i veu. Abans de pujar a l’habitació vaig entrar-hi, el local era ple de gent... la majoria de la zona. Amb la sensació de ser ben foraster vaig anar de dret cap a un seient lliure que hi havia a la barra.

Després de mirar la gran quantitat de maltes que hi havia vaig demanar-ne un al cambrer. Un xicot força alt i quadrat que hi havia a prop va dir:
-Veig que vols prendre un Bunnahabhain?
-Si, hi ha un 18 anys i un 25 anys…
-És un bon material… Agafa el 18 anys, és més bo… i més barat!
-Ah, molt bé… Gràcies pel consell!
-Bé ho hauria de saber. Treballo allà – va concloure tot ensenyant un jersei amb el logotip de la marca.

Al cap d’una estona un altre escocès cepat va venir cap a la barra allà on jo seia:
-Et conec! Tu ets el de l’últim cotxe que ha sortit del ferri!
-Si que he estat l’últim... ah, ja et recordo... Tu ets el s’encarregava de la sortida de vehicles. Així que m’has deixat per l’últim?
-Sí, soc jo, jajaja... Bé, no ha estat res personal... jajaja
I així, entre els riures del bar, les melodies celtes i el lleuger gust salat del Bunnahabhain es va fer fosc a Port Askaig.