Un blended malt: The Spice Tree

Fa pocs dies em van regular una ampolla de The Spice Tree. No es tracta d’un single malt sinó d’un blended malt, és a dir, una barreja de maltes diversos (el que abans s’anomenava vatted malt).
Aquest és un whisky ben interessant amb una controvertida història. En una primera edició d’aquest malta - elaborat per The Compass Box - el destil·lat es madurava en bótes que tenien llistons de fusta nova. L’associació del whisky escocès (SWA) va decidir que aquesta pràctica no era correcte i es va haver de canviar el procés de maduració.
The Spice Tree conté especialment maltes del nord de les Highlands (especialment Clynelish). Com el nom indica el malta presenta unes marcades notes especiades - canyella, gingebre - però també vainilla i uns tons afruitats.
Compass Box embotella també altres whiskies - com ara Oak Cross - i és un exemple d’avanguarda, de com emprar la fusta com a element per trobar nous maltes. Tal com diu el propietari de la firma, John Glaser:  “Com que no som destil·ladors, la fusta és l’eina principal que tenim per influenciar el caràcter de l’esperit.”

Maridatge de maltes i postres

Tot i que pot semblar difícil que un esperit d'altra graduació com el whisky es pugui combinar amb menjar, la veritat és una pràctica relativament habitual en alguns espais culinaris.

L'altre dia, a proposta de la Núria, vam fer un maridatge de postres amb whiskies de malta amb un excel·lent resultat.  Aquestes van ser les combinacions:

• Pastís de formatge fresc i pinya amb Glenmorangie Nectar d'Or:  Aquest pastís portava també una mica de galeta i fils de mel per sobre.  Aquests gustos casaven bé amb el Glenmorangie - especialment per lles notes cítriques i afruitades que aporta la maduració amb bótes de Sauternes.

• Sorbet de pinya i mango amb Hakushu 12 anys:  Aquest malta japonès, lleuger i afruitat era el complement perfecte per la frescor d'aquest sorbet.  Va ser el malta que va sorprendre més i segurament el maridatge més apreciat i estiuenc.

• Mouse de xixona amb Aberlour 15 anys:  El mousse portava ametlles torrades i xocolata negra.  Les notes d'un Speyside madur - amb tons de mel, toffee i espècies combinaven bé amb els gustos marcats d'aquest plat.

En definitiva aquest va resultar un divertimento molt interessant - un èxit, en bona part per l'habilitat de la Núria a l'hora de fer unes postres delicioses. Un món amb moltes possibilitats per explorar... 

Ardbog day 2013 a Barcelona

El divendres passat vam anar al Celler de Gelida on va tenir lloc l'Ardbog Day.  En els darrers anys la destil·leria Ardbeg commemora el que anomena Ardbeg Day.  Aquest dia suposa una celebració d'aquest whisky i a més es sol tastar un embotellament limitat o edició especial.
A Barcelona els membres del comitè d'Ardbeg ens vam trobar en l'esmentat establiment i vam tastar unes quantes expressions d'aquesta destil·leria dirigits per Xavier Monclús.
En el tast hi havia l'Ardbeg 10 anys (l'expressió clàssica de la destil·leria), l'Ardbeg Corryvreckan, l'Ardbeg Uigeadail (els havíem tastat tots tres a la màster class del whisky live 2012) i la novetat d'enguany, l'Ardbog.
Amb tots aquests elements el tast havia de resultar un èxit i efectivament va ser així.  Tot ben il·lustrat amb la particular filosofia de Monclús:  Va fer afirmacions del tipus que la graduació del whisky és com una autopista, és necessària si hi han de circular molts aromes.  Un malta d'alta graduació amb molts aromes i gustos en general integrarà bé l'alcohol.  Si és un malta amb graduació però sense massa aromes es trobarà massa espirituós.

Segurament l'objecte de més interès del tast era l'Ardbog - donat que serà un malta limitat i difícil de trobar.  Aquesta seria la fitxa i les notes de tast per Ardbog:

• Graduació:  52,2º
• Edat:  Ardbog està format d'una barreja de maltes de 10 anys o més. 
• Bótes:  Madurat en bótes de bourbon i de xerès manzanilla

• Color:  Daurat fosc, notes brillants
• Nas:  Expressiu. Aromes vinosos - denota l'estada en bótes de xerès.  Hi trobem romaní, lavanda, farigola.  Segons Xavier Monclús presenta algunes notes de vermut italià.
• Gust:  Segueix la línia del 10 anys amb les notes de manzanilla, hi apareixen més notes de vermut.Té un final llarg i càlid.

Personalment vam trobar que aquest whisky és força diferent a les altres expressions (com el Corryvreckan o el Uigeadail).  És un altre element més en l'interessantíssim ventall de maltes d'Ardbeg,  Una vetllada per repetir...
  

Tast de la mostra de Glenglassaugh (MYMAC) 3 anys

Aprofitant les dates en les que es celebra el World Whisky Day ens vam trobar els habituals del malta per tastar la mostra de la nostra bóta de Glenglassaugh.
Aquestes són les notes de tast de la mostra del tercer any:

• Color: Vi blanc – or pàl·lid.  No hi ha canvis significatius en el color.
• Nas: Dolç.  Hi trobem els aromes vegetals ja detectats en anys anteriors.  Aquesta vegada hi podem afegir notes especiades amb tocs de pebre.  També s'hi troba vainilla.
• Gust: Dolç a l’inici amb notes de vegetals. Es mostra equilibrat i oliós.  Posteriorment tornem a trobar sal en el rerefons i també un punt d’espècia acompanyat de notes de xocolata o cafè.
• Final: Equilibrat i càlid - més amarg que no pas dolç.

En fem una valoració positiva doncs veiem que el malta va guanyant en complexitat i promet ser un bon whisky.
En el mateix tast vam degustar altres expressions de Glenglassaugh tot veient l'evolució del malta.  En el Clearac veiem el malta acabat de néixer, també vam tastar mostres de mig any i d'un any en bótes diferents.  També vam tastar maltes de més edat (Glenglassaugh 1985 de Cadenhead's i Glenglassaugh 1986 de Gordon & McPhail).  Vam poder veure que el nostre whisky encaixava bé en tot el conjunt de maltes d'aquesta destil·leria.  
 

Destil·leries: Ben Nevis

Quan parlem de Ben Nevis sempre em ve al cap en Josep, un amic meu que té un bon nombre d'expressions d'aquest whisky - diríem que n'és un especialista- la foto és d'algunes de les seves ampolles.
Recentment aprofitant la tornada d'una cursa vam passar per casa seva i vam poder tastar un parell de maltes ben interessants:

• Ben Nevis 8 anys (Murray McDavid):  Un malta jove madurat en bótes de bourbon i amb un final en bótes de garnatxa blanc.  Tot i ser jove hi trobem molts aspectes madurs i equilibrats.  És aromàtic amb notes de fruits secs.  Jim Murray hi troba un excel·lent final de xocolata amb fruites.

• Ben Nevis 20 anys (La maison du Whisky):  Una edició limitada per aquesta casa francesa amb col·laboració amb Signatory.  Una ampolla, amb un fantàstic disseny de l'artista de Singapur Warren Khng, que conté un malta de 60º que té una entrada molt agradable tot i la graduació.  Hi trobem notes de xerès, espècies.

Com el seu nom indica la destil·leria es troba a prop de la muntanya més alta del Regne Unit, a la zona de les Highlands occidentals.  Gràcies a les bones comunicacions - ferrocarril i vaixell - la destil·leria va tenir un nombre important de treballadors a finals del segle XIX.  Durant la crisi dels 80 la destil·leria va passar per moments difícils i va ser adquirida per Nikka Whisky (Ben Nevis és un dels components de Nikka Black)

• Característiques dels maltes de la destil·leria: Ben Nevis és un malta robust, aromàtic i afruitat amb un toc fumat.

• Embotellaments més habituals: La destil·leria produeix bàsicament un malta de 10 anys.  Ocasionalment també ha embotellat sèries limitades de diferents anys.  Com ja hem vist es poden trobar diversos embotellaments independents de Ben Nevis.

• Situació: És fàcil trobar la destil·leria perquè és al costat de l'A82 a Fort William.  L'adreça és: Ben Nevis Distillery. Lochy Bridge - Fort William - PH33 6T J (veure situació a google maps)

• Regió: Highlands 
• Web: http://www.bennevisdistillery.com 

Destil·leries: Talisker

Tal i com ja vaig comentar en la darrera entrada, els meus companys europeus em van regalar una ampolla de Talisker.  Un regal fantàstic perquè aquest és un whisky especial i molt apreciat - és part important de Johniie Walker i Diageo el va incloure en la seva col·lecció Classic Malts.
És l'únic malta de l'illa d'Skye - un indret realment especial.  El whisky ha estat sempre molt valorat - ja en el segle XIX era el whisky preferit de Robert Louis Stevenson.

• Característiques dels maltes de la destil·leria: Talisker és un malta robust amb una entrada molt contundent. Presenta notes pebroses i olioses.  Sembla que mostra les característiques del seu entorn, la proximitat amb el mar, l'entorn de l'illa muntanyosa i volcànica. Tot i el seu caràcter és menys fumat que els maltes d'Islay.

• Embotellaments més habituals: 10, 18, 25 anys, Talisker Distiller's Edition (amb doble maduració), Talisker 57º North.  Recentment s'hi han afegit Talisker Port Ruighe (madurat en bótes de Porto)  Talisker Storm (més intens i fumat que el 10 anys).

• Situació: Talisker Distillery, Carbost, Isle of Skye.IV47 8SR (veure situació a google maps).

• Regió: Islands

• Web:  http://www.malts.com/index.php/en_us/Our-Whiskies/Talisker

Un tast i un llibre

Feia dies que no actualitzava el bloc.  La feina d'organització d'una trobada d'un projecte educatiu europeu va fer que no tingués temps per dedicar al tema.  De totes maneres això no vol dir que el whisky quedés oblidat.  Precisament a Kassel amb una colla de companys de diversos països vam fer un tast improvisat amb aquests maltes:

• Glengoyne 17 anys
• Talisker 57º North
• Laphroaig Quarter Cask

Tres maltes contrastats i de gran qualitat.  Va ser una vetllada ben agradable i els meus companys europeus van quedar tan contents que en una recent trobada em van regalar una ampolla de Talisker i un llibre d'Ian Buxton:  101 Whiskies to Try Before You Die.  Aquest llibre presenta 101 whiskies (la majoria escocesos però també n'hi ha d'irlandesos, japonesos, americans...).  La particularitat és que es tracta de destil·lats que es troben bastant fàcilment i són de preu assequible - no hi ha edicions estranyes ni maltes caríssims que només poden tastar una minoria.  Per tant és un llibre recomanable i interessant per a tots els aficionats.