Springbank a Suècia

Una de les opcions per comprar whisky és adquirir una bóta d’una destil·leria. No és una inversió barata però pot sortir més bé de preu si es fa entre uns quants. A més del cost de la compra cal afegir-hi el manteniment i l’assegurança anual i també, quan després d’uns anys el malta és enviat al país del comprador, cal pagar les despeses de l’embotellament, el transport i les taxes derivades de la importació d’alcohol i l’IVA.
En Bengt, el meu company suec en el curs a Springbank va comprar fa uns anys una bóta de 100 litres juntament amb altres amics seus. A l’estiu – aprofitant l’estada a la destil·leria - vam fer un tast del malta de la bóta i tothom va coincidir que el whisky era excel·lent i estava al punt per ser embotellat. Aquest hivern - quan tots els propietaris van haver tastat el malta - van decidir dur a terme aquest procés i en total en varen sortir 126 ampolles. El whisky té marcades notes de xerès tot i la seva jove edat –en ser una bóta petita el whisky madura més ràpidament - també hi ha notes de torba i xocolata... Tot un luxe això de tenir un malta particular...

Black Bowmore

En una entrada anterior havíem fet referència a la inversió en whisky i en com un dels valors més en alça era un Black Bowmore. En la darrera visita a Londres en vàrem poder veure unes ampolles a The Vintage House (són les que apareixen a la foto).
Aquest és un malta especial i del que n’hi ha poques ampolles – per això és tan car – a la foto es poden veure els preus. El seu color fosc és degut al llarg procés de maduració que ha tingut lloc en bótes de xerès oloroso

Conferència a Manlleu (II)

Aquest dijous passat vam fer a Manlleu la xerrada sobre "L'Elaboració del Whisky de Malta". El públic assistent - entre 30 i 40 persones - es va mostrar interessat en el tema i al final hi va haver força preguntes sobre aspectes diversos: el color de whisky, la procedència de la torba i altres detalls concrets de la producció.
Finalment, per tal d'exemplificar una mica el que s'havia explicat, els assistents van poder olorar i tastar un Glenrothes Select Reserve, un Longrow 10 i un Ardbeg Renaissance - tres maltes ben diferents que eren una mostra de la diversitat de gustos segons les regions productores i segons el procés d'elaboració seguit.

Conferència a Manlleu: "L'Elaboració del Whisky de Malta"

El proper dijous 12 de març a les 18h farem una conferència-presentació titulada "L'Elaboració del Whisky de Malta". L'acte - organitzat per AFADIP - tindrà lloc a l'Auditori de la Caixa de Manlleu de la mateixa localitat.
A la xerrada presentarem el procés que porta a obtenir un malta a partir d'un curs estada realitzat l'estiu passat a la destil·leria Springbank.

Bruichladdich: El llibre “Whisky Dream” i un "Ribera de Duero Finish"

Aquests dies he acabat de llegir el llibre “Whisky Dream” de Stuart Rivans.
El llibre es centra en la història recent de la destil·leria Bruichladdich: Després de set anys de tancament va ser comprada i reoberta el 2001 per Mark Reynier.
El llibre és prou interessant i explica les dificultats de tornar engegar un negoci complex. Hi podem llegir moltes anècdotes del fer i desfer de cada dia en una destil·leria - els propietaris de Bruichladdich també ho són de Murray McDavid i de la nova destil·leria Port Charlotte. A més també explica les particularitats de l’illa d’Islay, el caràcter de la seva gent davant les dificultats, els problemes de transport...
Us resum de la història es pot trobar en aquest vídeo.
Si hem de posar un però al llibre és que sembla que l’autor segueixi fidelment la línea oficial de la destil·leria. Un dels aspectes controvertits d’aquesta firma són els múltiples embotellaments de finals diversos que s’hi produeixen (com el que vàrem comentar en aquesta entrada). En aquest sentit des de Bruichladdich es defensen totes aquestes innovacions davant de la tradició (que ells consideren massa encarcarada).
Precisament fa pocs dies vàrem poder tastar una d’aquestes expressions “alternatives” de Bruichladdich (Murray McDavid 1998 Ribera de Duero Finish, ampolla 226 de 466). Aquest malta de color ambre vermellós desprèn aromes d’Islay. Quan el tastem trobem notes seques i salades, es troba encara jove i potser li falta madurar una mica més. El final és sec i hi trobem també influència de les bótes de vi. És un malta especial que segur que desperta opinions ben diferents...
Possiblement la part més entranyable del llibre la protagonitza el veterà destil·lador Jim McEwan, que després de 43 anys fent whisky afirma: “El que és fantàstic del whisky és que el single malt que estic ajudant a fer avui és un destil·lat que no tastaré mai perquè ja seré mort. Seré amb els àngels, gaudint de la meva part. És així amb el whisky...”
Parlant de temps i d’anys... avui és l’aniversari d’en Lluís Monteis... Felicitats!

Una recepta: Cranachan (amb Royal Lochnagar)

El Cranachan és un tradicional plat de postres escocès molt fàcil d’elaborar (del meu nivell). Aquest plat es solia fer – de manera més austera – en el temps de sega. Ara és habitual en casaments. Per elaborar-lo hem fet servir diverses receptes que apareixen a la xarxa i en llibres diversos. Només hem canviat els gerds per maduixes - més fàcils d'obtenir en aquesta època de l'any.

Ingredients (per 5-6 persones):
-60g de flocs de civada, no massa grans
-150g de gerds (també es poden utilitzar maduixes)
-4 cullerades soperes de Royal Lochnagar Single Malt
-4 cullerades soperes de mel
-600ml de nata per muntar

Preparació:
Posar els flocs de civada en usa safata i daurar-los al forn. Cal vigilar perquè es cremen amb facilitat
Muntar la nata i afegir-hi el whisky i la mel
Afegir-hi 50g de la civada torrada i 100g de gerds
Abocar la barreja en copes individuals
Utilitzar la resta de gerds i civada per posar-los com a decoració a cada copa

El malta que hem fet servir per aquesta recepta és un Royal Lochnagar de 12 anys. La destil·leria és molt a prop de Balmoral – la residència reial d’estiu de la Família Reial Britànica. Sembla ser que era el whisky preferit de la Reina Victòria, que li va atorgar el títol de “Royal” el 1848.
Aquest destil·lat té notes dolces de mel i és lleugerament afruitat. Uns elements que combinen bé amb els altres ingredients de la recepta.

Tast Hivern 2009 (II)

El tast d’aquest hivern ha tingut maltes de molta qualitat. Els sis whiskies que hi havia eren de molt bon nivell i tots han estat molt ben valorats.
Ha sorprès especialment el Bladnoch de 15 anys que ha sigut el més puntuat, just per davant de l’Ardbeg Rennaissance i el Hazelburn 8. Aquesta ha estat la valoració de cada un dels whiskies:

• Bladnoch 15 (36,9 / 40) Un malta molt aromàtic, sec amb notes d'ordi
  
• Ardbeg Rennaissance (36,4 / 40) Fenols i mar: Islay en estat pur.
  
• Hazelburn (36,0 / 40) Un whisky sec, amb notes lleugerament amargues
  
• Arran 10 (35,5 / 40) Un whisky de les illes amb una mica de mar, espècies i sal
  
• Aberfeldy 12 (35,0 / 40) Un Highland bastant dolç amb notes de mel
  
• Benriach 10 (34,5 / 40) Un Speyside amb moltes notes fumades
  

Com ja vam dir era un tast a cegues i en quant al nivell d’encert doncs tots hem endevinat 4 dels 6 whiskies que hi havia. Hem canviat el Hazelburn pel Bladnoch. Un error diríem que perdonable si tenim en compte que tots dos són maltes que han estat destil·lats tres vegades i que a més no coneixiem el seu grau alcohòlic.