El whisky d’Islay és el que presenta unes característiques més particulars. L’aigua utilitzada, l’assecat amb turba i la maduració al costat de l’Atlàntic creen un whisky realment especial.
En ocasions el gust dels Islay és força diferent del que es coneix com a whisky – en destaquen les notes salades, iodades i de turba. Per això aquests maltes no són del gust de tothom – de fet generen opinions ben diferents.
És remarcable també que una illa tan petita compti amb un nombre notable de destil·leries (actualment n’hi ha 8 d’actives)
Bruichladdich i Bunnahabhain són més suaus, sense aquests trets tan fumats d’entrada.
Pel que fa a la resta de destil·leries podem trobar encara mostres de Port Ellen – va tancar fa uns anys – i encara haurem d’esperar algun temps per poder tastar un Kilchoman – va començar a produir fa pocs anys.
Pels interessats en l’illa hi ha un blog que informa sobre l’actualitat d’aquest racó d’Escòcia tan particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada