Bruichladdich: El llibre “Whisky Dream” i un "Ribera de Duero Finish"

Aquests dies he acabat de llegir el llibre “Whisky Dream” de Stuart Rivans.
El llibre es centra en la història recent de la destil·leria Bruichladdich: Després de set anys de tancament va ser comprada i reoberta el 2001 per Mark Reynier.
El llibre és prou interessant i explica les dificultats de tornar engegar un negoci complex. Hi podem llegir moltes anècdotes del fer i desfer de cada dia en una destil·leria - els propietaris de Bruichladdich també ho són de Murray McDavid i de la nova destil·leria Port Charlotte. A més també explica les particularitats de l’illa d’Islay, el caràcter de la seva gent davant les dificultats, els problemes de transport...
Us resum de la història es pot trobar en aquest vídeo.
Si hem de posar un però al llibre és que sembla que l’autor segueixi fidelment la línea oficial de la destil·leria. Un dels aspectes controvertits d’aquesta firma són els múltiples embotellaments de finals diversos que s’hi produeixen (com el que vàrem comentar en aquesta entrada). En aquest sentit des de Bruichladdich es defensen totes aquestes innovacions davant de la tradició (que ells consideren massa encarcarada).
Precisament fa pocs dies vàrem poder tastar una d’aquestes expressions “alternatives” de Bruichladdich (Murray McDavid 1998 Ribera de Duero Finish, ampolla 226 de 466). Aquest malta de color ambre vermellós desprèn aromes d’Islay. Quan el tastem trobem notes seques i salades, es troba encara jove i potser li falta madurar una mica més. El final és sec i hi trobem també influència de les bótes de vi. És un malta especial que segur que desperta opinions ben diferents...
Possiblement la part més entranyable del llibre la protagonitza el veterà destil·lador Jim McEwan, que després de 43 anys fent whisky afirma: “El que és fantàstic del whisky és que el single malt que estic ajudant a fer avui és un destil·lat que no tastaré mai perquè ja seré mort. Seré amb els àngels, gaudint de la meva part. És així amb el whisky...”
Parlant de temps i d’anys... avui és l’aniversari d’en Lluís Monteis... Felicitats!