Conferència a Manlleu: "L'Elaboració del Whisky de Malta"

El proper dijous 12 de març a les 18h farem una conferència-presentació titulada "L'Elaboració del Whisky de Malta". L'acte - organitzat per AFADIP - tindrà lloc a l'Auditori de la Caixa de Manlleu de la mateixa localitat.
A la xerrada presentarem el procés que porta a obtenir un malta a partir d'un curs estada realitzat l'estiu passat a la destil·leria Springbank.

Bruichladdich: El llibre “Whisky Dream” i un "Ribera de Duero Finish"

Aquests dies he acabat de llegir el llibre “Whisky Dream” de Stuart Rivans.
El llibre es centra en la història recent de la destil·leria Bruichladdich: Després de set anys de tancament va ser comprada i reoberta el 2001 per Mark Reynier.
El llibre és prou interessant i explica les dificultats de tornar engegar un negoci complex. Hi podem llegir moltes anècdotes del fer i desfer de cada dia en una destil·leria - els propietaris de Bruichladdich també ho són de Murray McDavid i de la nova destil·leria Port Charlotte. A més també explica les particularitats de l’illa d’Islay, el caràcter de la seva gent davant les dificultats, els problemes de transport...
Us resum de la història es pot trobar en aquest vídeo.
Si hem de posar un però al llibre és que sembla que l’autor segueixi fidelment la línea oficial de la destil·leria. Un dels aspectes controvertits d’aquesta firma són els múltiples embotellaments de finals diversos que s’hi produeixen (com el que vàrem comentar en aquesta entrada). En aquest sentit des de Bruichladdich es defensen totes aquestes innovacions davant de la tradició (que ells consideren massa encarcarada).
Precisament fa pocs dies vàrem poder tastar una d’aquestes expressions “alternatives” de Bruichladdich (Murray McDavid 1998 Ribera de Duero Finish, ampolla 226 de 466). Aquest malta de color ambre vermellós desprèn aromes d’Islay. Quan el tastem trobem notes seques i salades, es troba encara jove i potser li falta madurar una mica més. El final és sec i hi trobem també influència de les bótes de vi. És un malta especial que segur que desperta opinions ben diferents...
Possiblement la part més entranyable del llibre la protagonitza el veterà destil·lador Jim McEwan, que després de 43 anys fent whisky afirma: “El que és fantàstic del whisky és que el single malt que estic ajudant a fer avui és un destil·lat que no tastaré mai perquè ja seré mort. Seré amb els àngels, gaudint de la meva part. És així amb el whisky...”
Parlant de temps i d’anys... avui és l’aniversari d’en Lluís Monteis... Felicitats!

Una recepta: Cranachan (amb Royal Lochnagar)

El Cranachan és un tradicional plat de postres escocès molt fàcil d’elaborar (del meu nivell). Aquest plat es solia fer – de manera més austera – en el temps de sega. Ara és habitual en casaments. Per elaborar-lo hem fet servir diverses receptes que apareixen a la xarxa i en llibres diversos. Només hem canviat els gerds per maduixes - més fàcils d'obtenir en aquesta època de l'any.

Ingredients (per 5-6 persones):
-60g de flocs de civada, no massa grans
-150g de gerds (també es poden utilitzar maduixes)
-4 cullerades soperes de Royal Lochnagar Single Malt
-4 cullerades soperes de mel
-600ml de nata per muntar

Preparació:
Posar els flocs de civada en usa safata i daurar-los al forn. Cal vigilar perquè es cremen amb facilitat
Muntar la nata i afegir-hi el whisky i la mel
Afegir-hi 50g de la civada torrada i 100g de gerds
Abocar la barreja en copes individuals
Utilitzar la resta de gerds i civada per posar-los com a decoració a cada copa

El malta que hem fet servir per aquesta recepta és un Royal Lochnagar de 12 anys. La destil·leria és molt a prop de Balmoral – la residència reial d’estiu de la Família Reial Britànica. Sembla ser que era el whisky preferit de la Reina Victòria, que li va atorgar el títol de “Royal” el 1848.
Aquest destil·lat té notes dolces de mel i és lleugerament afruitat. Uns elements que combinen bé amb els altres ingredients de la recepta.

Tast Hivern 2009 (II)

El tast d’aquest hivern ha tingut maltes de molta qualitat. Els sis whiskies que hi havia eren de molt bon nivell i tots han estat molt ben valorats.
Ha sorprès especialment el Bladnoch de 15 anys que ha sigut el més puntuat, just per davant de l’Ardbeg Rennaissance i el Hazelburn 8. Aquesta ha estat la valoració de cada un dels whiskies:

• Bladnoch 15 (36,9 / 40) Un malta molt aromàtic, sec amb notes d'ordi
  
• Ardbeg Rennaissance (36,4 / 40) Fenols i mar: Islay en estat pur.
  
• Hazelburn (36,0 / 40) Un whisky sec, amb notes lleugerament amargues
  
• Arran 10 (35,5 / 40) Un whisky de les illes amb una mica de mar, espècies i sal
  
• Aberfeldy 12 (35,0 / 40) Un Highland bastant dolç amb notes de mel
  
• Benriach 10 (34,5 / 40) Un Speyside amb moltes notes fumades
  

Com ja vam dir era un tast a cegues i en quant al nivell d’encert doncs tots hem endevinat 4 dels 6 whiskies que hi havia. Hem canviat el Hazelburn pel Bladnoch. Un error diríem que perdonable si tenim en compte que tots dos són maltes que han estat destil·lats tres vegades i que a més no coneixiem el seu grau alcohòlic.

Tast Hivern 2009 (I)

El tast d’hivern d’aquest any tindrà sis maltes molt ben considerats pels experts. N’hi ha un per cada regió productora. Aquestes són algunes de les característiques d’aquests whiskies que hem pogut trobar:

• Bladnoch 15 (Lowlands). Un malta molt afruitat amb marcades notes de pera i poma.

• Benriach Curiositas 10 (Speyside). Un Speyside fumat.Té notes dolces que es contraposen amb d’altres més turbades i especiades.

• Aberfeldy 12 (Highlands).Un whisky molt ric amb notes de mel i fruita.
  

• Hazelburn 8 (Campbeltown). La versió menys fumada de Springbank, molt complex amb notes de cereals amb una mica de sal en el fons

• Arran 10 (Islands).Un malta de qualitat i caràcter. Notes de cereals embolcallades amb tons oliosos. Al final apareixen notes de vainilla i espècies

• Ardbeg Rennaissance (Islay):Una de les expressions més recents d’Ardbeg. Té la força d’Islay combinada amb tons afruitats i especiats

Serà un tast a cegues, com els dels darrers anys... Veurem si podem distingir-los bé...

Els maltes més venuts

En un post posterior publicarem quins són els maltes més apreciats pels experts. Avui, però, ens centrarem en les marques més venudes. Segons els seu volum global de vendes aquestes són les firmes que han venut més en els darrers anys (les dades són de The Scotch Whisky Industry Review 2008):

• Glenfiddich:La marca que tradicionalment ha liderat el mercat segueix encapçalant la llista amb un ampli avantatge. Glenfiddich va tenir el 2007 una quota de mercat del 14,4%, això vol dir que una de cada set ampolles de malta venudes al món prové d’aquesta destil·leria.

• The Glenlivet:Un altre clàssic de Speyside ocupa la segona posició amb un 10,1% de les vendes.

• The Macallan:En els darrers anys la seva quota de mercat ha augmentat molt fins a situar-se en un 9,5%.

• Glenmorangie: Aquesta destil·leria de les highlands té un 5,1% del mercat i és molt apreciat en el Regne Unit on és el segon malta més venut.

• Glen Grant:Una firma que ha perdut posicions darrerament. Actualment té una quota de vendes del 4,8%

Aquestes cinc firmes i el vatted malt Johnny Walker Green acaparen pràcticament la meitat de vendes mundials de whisky de malta. També es constata l’augment gradual del consum dels whiskies d’Islay – Laphroaig ocupa la quarta posició de vendes a la Gran Bretanya.
Les dades de les exportacions coincideixen pràcticament amb les de les vendes globals i hi ha les mateixes destil·leries. Només Cardhu (el líder absolut de vendes a l’estat espanyol) substitueix Glenmorangie en la llista dels cinc més exportats.
Precisament aquest mes de gener el setmanari The Economist publicava un article titulat Off to See the World sobre el marcat increment de la presència dels maltes en el món. Les vendes han baixat al Regne Unit però en canvi han augmentat arreu.

Els aromes en el whisky (II): El mapa dels gustos

Per classificar els diferents whiskies escocesos normalment es fa servir el mapa amb les sis regions productores tradicionals. D’aquesta manera sabem que els maltes d’Islay són més fumats mentre que els Lowland solen ser secs i lleugers...
De totes maneres sempre hi ha excepcions – per exemple un Bunnahabhain és un Islay sense massa notes fumades; un Talisker no és d’Islay però sí que té algunes característiques semblants als maltes d’aquesta illa...
Per això hi ha hagut altres intents de classificar els gustos i aromes en el whisky. Recentment la firma Diageo – propietària dels Classic Malts i d’una part important de les destil·leries d’Escòcia – ha creat el que anomena “The Single Malt Whisky Flavour Map”. Aquesta taula ha estat creada per l’expert Dave Broom i presenta quatre costats amb quatre aspectes dominants (fumat, lleuger, ric, delicat) amb altres subdivisions. D’aquesta manera podem observar que alguns maltes llunyans en la geografia són a prop en el mapa dels aromes. Cal dir que a la taula no hi apareixen tots els maltes sinó només una mostra... cadascú se la pot anar ampliant... Se'n pot trobar una versió lleugerament diferent aquí.
En tot cas, com qualsevol altra classificació sobre el tema no és res definitiu ni tancat...