25.6.17

Visita a Benromach


 Una de les destil·leries que vam visitar recentment a Speyside va ser Benromach.
En comparació amb altres companyies de la zona, Benromach és una destil·leria petita – la seva producció són uns 700.000 litres anuals – poc comparat amb els 10-15 milions de litres de les grans marques.
Va ser fundada l’any 1898 i al llarg de la història la seva producció va ser discontínua, amb alguns períodes d'inactivitat – el darrer va començar l’any 1983 quan la sobreproducció de whisky va afectar moltes destil·leries.
Afortunadament l’any 1993 va ser comprada per Gordon & McPhail – embotelladors i marxants d’Elgin.  Es van instal·lar uns alambins nous – n’hi ha dos i prou – i va tornar a la producció el 1998.  A partir d'aquí la marca i la producció han anat creixent i recentment s’ha ampliat el nombre de tancs de fermentació.  L'objectiu de Benromach és crear un malta típic de Speyside amb les característiques que tenia durant els anys 50 i 60.


La visita va resultar molt agradable i personalitzada – no hi ha els nombrosos grups de persones que trobem en destil·leries més grans.  Vam poder seguir tot el procés de producció a partir del molinat del gra.  Com en la gran majoria de destil·leries de Speyside el procés de maltatge es fa en plantes grans com la que hi ha prop d'Inverness.
En el fermentat es fan servir dos tipus de llevat – un és el propi de les destil·leries i l’altre és més habitual en la fermentació de la cervesa.
Un dels aspectes particulars de la visita va ser que al costat dels alambins vam poder olorar (i si volíem, tastar) les tres parts que s'obtenen en el procés de destil·lació:

  • El cap: La part del destil·lat amb una graduació alcohòlica més alta, amb elements volàtils amb aromes i gustos poc agradables (associats al metanol i al sulfur) que a més podrien ser dolents per la salut 
  • El tall mitjà:  La part important i central del destil·lat que concentra els aromes i gustos agradables (notes de cereal, vegetals, cuir..) i que passarà a madurar a les bótes. 
  • Les cues:  La darrera part del destil·lat, molt fluixa en alcohol i que conté moltes impureses i aromes – amb notes de formatge o peix - que serien poc agradables en un whisky.

Evidentment és molt important determinar els talls en el procés de destil·lació.  També se'ns va explicar de manera molt didàctica la influència del coure i de la forma dels alambins en tot aquest procés.
Finalment vam anar a un dels magatzems de maduració i la visita va concloure amb el tast de quatre expressions de Benromach:


foto Agustí Farrés
  • Benromach Organic:  Madurat en bótes noves.  Només hi intervenen productes ecològics en la seva elaboració i maduració.  Un whisky molt lleuger.
  • Benromach 10:  Madurat durant 9 anys en bótes de bourbon i un any en bótes que havien contingut xerès oloroso.  Aquest és l'embotellament principal de la destil·leria.
  • Benromach 15:  Amb un procés de maduració similar al 10 anys, reposa, però, durant sis anys en bótes de xerès oloroso.
  • Benromach Peat:  Una expressió fumada però ben diferent dels maltes d'Islay.  Les notes de fum no tenen un caràcter marí sinó molt més vegetal.




En resum una visita molt interessant per entendre el funcionament d'una destil·leria petita amb uns productes de qualitat.

15.6.17

Obres d'ampliació a Macallan


Macallan és un dels noms més prestigiosos dins del món del whisky.  En els darrers anys les seves vendes han crescut més d’un 25% i actualment és el tercer malta més venut.  Per això la firma va iniciar un pla d'expansió molt ambiciós amb la construcció de tot un complex de destil·lació nou amb un pressupost de 100 milions de lliures.
Aquest edifici nou vindrà cobert per cinc turons amb herba i està previst que sigui inaugurat cap a principis del proper estiu – sembla ser que tindrà un total de 24 alambins.
En aquesta pàgina web es pot veure tot el projecte exterior - dissenyat per la firma Gillespies - mentre que en aquesta altra es poden apreciar els detalls de l'interior.
Vam visitar la destil·leria i vam poder veure que les obres es troben en un estat molt avançat – si més no en la part exterior.  A la foto superior podem apreciar com els turons que són el sostre de la nova destil·leria ja estan coberts d’herba com s’havia planificat.

L’entrada a tot el complex, des de prop d’Elchies House – que ve a ser la casa espiritual de Macallan - també va agafant forma tal i com es veu a la fotografia de sota.


Macallan és una història d’èxit.  Els seus whiskys van molt associats a les bótes que han contingut xerès.  En els darrers anys la demanda d’aquest tipus de bótes ha crescut molt i per això la firma ha fet diverses inversions per tal d'assegurar-ne l'abastiment.  Macallan té acords amb companyies que tallen els roures del nord de Galícia per després fabricar bótes a la zona de Jerez i proporcionar-les als productors de sherry.  Al cap d’un temps les bótes buides aniran cap a Craigellachie per aportar a Macallan les característiques notes dolces, afruitades i un punt especiades.
Veurem si la grandiositat de tot el complex pot mantenir l’encant del procés d’elaboració del whisky i els seus petits matisos.

12.6.17

Visita a Speyside 2017

                                                                      (Destil·leria Glenlivet sota la pluja - foto d'Agustí Farrés) 

Fa uns dies vam ser a la regió de Speyside juntament amb el fotògraf Agustí Farrés i una altre amic per tal d’elaborar un reportatge sobre la zona.
Aquesta regió del nord-est escocès – definida per la influència del riu Spey – concentra una cinquantena de destil·leries, més que qualsevol altra regió d'Escòcia..
En les properes entrades explicarem algunes de les visites que vam fer: A uns jocs de les Highlands, als paisatges amables del bressol dels maltes més venuts del món i a diverses destil·leries, tal i com podem veure en aquestes fotos.

                                                                        (Jocs de les Highlands a Cornhill - foto d'Agustí Farrés)                                                     

10.6.17

Ardbeg Day 2017 al Celler de Gelida


El dijous passat va tenir lloc l’edició d’aquest any del dia d’Ardbeg al Celler de Gelida de Barcelona amb un tast dirigit per Diego Mosquera.
Per l'ocasió es van presentar tres expressions diferents d’aquest malta d’Islay. Dues ja eren conegudes, el 10 anys i el Corryvreckan – ressenyats en entrades anteriors.
La novetat era l’Ardbeg Kelpie – un whisky de 46 graus madurat durant 10 anys en bótes de bourbon i posteriorment en bótes de roure verge (no utilitzat prèviament) procedent de la zona del Mar Negre.


Aquestes són les notes de tast:

  • Color:  Or pàl·lid
  • Nas:  Molt suau, amb notes torbades i de mar.
  • Gust:  Trobem les característiques notes d’Ardbeg però més torrades.  És oliós i es troben les notes de fusta.  Hi apareixen aspectes que recorden a la xocolata amb un punt de sal, olives negres i cafè turc.
  • Final:  Toffee, clau d'espècia i quitrà.

Com en les anteriors edicions – i ja en portem unes quantes - va resultar una vetllada molt agradable amb la possibilitat de tastar una edició limitada que sempre s'acaba encarint molt amb el pas del temps.

1.6.17

Cap a Speyside...


Fa un parell d’anys vam fer una visita a l'illa d'Islay a Escòcia amb el fotògraf Agustí Farrés i un altre company. D’aquell viatge en va sortir l’article «Islay, l’illa del whisky» publicat en el suplement dominical del diari ARA.
Aquest cap de setmana tornem a Escòcia, en aquest cas per fer un reportatge escrit i fotogràfic de Speyside.  Aquesta zona d'influència del riu Spey concentra una cinquantena de destil·leries de whisky de malta.  Jo ho anirem explicant....