24.12.16

Whiskys llegendaris


Si per aquestes festes voleu regalar (o regalar-vos) un whisky especial teniu una guia que us pot ajudar.  Recentment l'escriptor Ian Buxton va publicar el llibre "101 Legendary Whiskies You're Dying to Try But (possibly) Never Will" que podem traduir com "101 whiskys llegendaris que tens moltes ganes de tastar però que (possiblement) mai tastaràs".

El llibre proposa un llistat de whiskys de llegenda, dividits en quatre categories diferents:

  • Whiskys de luxe: Edicions limitades només a l'abast d'uns quants ... Macallan selectes en recipients luxosos, ampolles molt valorades com les de Black Bowmore.  Evidentment els preus d'aquests destil·lat són exageradament alts.
  • Whiskys perduts: Alguns impossibles de trobar donat que van desaparèixer fa temps com Port Charlotte, Ferintosh o Dalintober. Noms que són història llunyana.  Bona part d'aquests whiskys no es troben. per tant no hi tenim res a fer. 
  • Whiskys en vies de desaparició:  Altres maltes de destil·leries tancades són cada vegada més escassos, tot i que els que portem algun temps en el món del whisky els hem pogut tastar. Són destil·lats procedents de Port Ellen, Rosebank, St Magdelene, Brora, Dallas Dhu o Convalmore. Encara es poden trobar existències d'aquests whiskys, això sí, a preus cada vegada més elevats - tot i que amb una mica de sort podem trobar alguna ampolla oblidada a bon preu..
  • Noms de llegenda:  Finalment Buxton esmenta altres whiskys que es troben amb relativa o molta facilitat però que per diverses raons tenen per a l'autor un estatus llegendari. Són destil·lats que al llarg de la història han marcat una tendència. Aquí trobem whiskys de mescla que van donar fama mundial al whisky com Johnny Walker o Cutty Sark. S'esmenten també alguns maltes com els embotellaments Family Casks de Glenfarclas, el Lagavulin Distiller 's Edition o el clàssic Glenfiddich que va iniciar a molts aficionats al món del malta. També s'hi troben marques que han fet que altres regions productores guanyessin popularitat com el Suntory Hibiki, Jack Daniels o Jameson.

9.12.16

Les micro destil·leries: Una tendència nova



La indústria del whisky viu anys feliços. Com hem vist a l'entrada anterior hi ha una demanda creixent en diverses parts del món i en ocasions els productors tenen problemes per proveir el mercat.
Un dels fenomens recents dins d'aquesta expansió del destil·lat és la creació de micro-destil·leries. El fenomen va començar fa alguns anys als Estats Units i la tendència ha creuat Atlàntic per desembarcar a Escòcia.
El fenomen és vist com una reacció a un mercat dominat per grans firmes i pretén oferir un producte més artesanal i proper al consumidor. Totes les micro destil·leries comparteixen el fet de tenir una capacitat de producció relativament petita i de ser propietat de grups petits d'inversors.
Recentment s'han obert destil·leries petites a totes les regions d'Escòcia per exemple: Abhainn Dearg - a l'illa de Lewis; la destil·leria Harris en l'illa del mateix nom o Shetland Reel a les remotes illes del nord.
A les terres altes trobem a Dornoch, Strathearn i Wolfburn mentre que Ballindaloch es troba en Speyside,
Les lowlands tenen un important nombre de destil·leries petites creades recentment; Daftmill, Kingsbarns o Eden Mill També a les terres baixes però a Glasgow trobem una destil·leria urbana amb el mateix nom de la ciutat: Glasgow.
S'estan planejant altres destil·leries de similar capacitat en llocs tan emblemàtics com Islay o Skye.
Probablement no totes aquestes destil·leries podran sobreviure - la competència és ferotge i de moment poden recaptar fons amb la venda de Ginebra - permet recuperar part de la inversió de forma ràpida atès que no necessita un llarg procés de maduració com el whisky.
Com a exemple d'aquest interès per les micro destil·leries podem mencionar que a principis d'aquest mes de desembre es va vendre en una subhasta la primera ampolla de Strathearn a un preu astronòmic:  4150 lliures!
En qualsevol cas per als aficionats al malt aquestes destil·leries petites obren un ventall de possibilitats noves.

24.11.16

Whisky, el final d'una etapa?


Recentment en un diari de tirada estatal es podia llegir que un dels productes que deixarem de veure de forma habitual en els propers 10 anys serà el whisky.  Pel que sembla les existències del líquid ambre escassejaran i el seu preu augmentarà considerablement a causa del creixent interès dels mercats asiàtics.
La frase ens sembla una mica atrevida: el nombre de destil·leries augmenta cada any i la producció no deixa d'incrementar-se.
De totes maneres no es pot negar que en els recents anys s'ha produït un creixent interès pel whisky en diversos llocs del món.   Poca gent discuteix que han disminuït de forma considerable les reserves del whisky de més edat i per aquesta raó cada vegada trobem més expressions de whisky NAS (No Age Statement - sense esmentar l'edat).  Possiblement no deixarem de gaudir del whisky com una cosa habitual però ... som en el final d'una època on hem pogut gaudir de molts maltes excel·lents a preus raonables?
En qualsevol cas hem pogut constatar un important augment dels preus especialment dels maltes de més edat. Els whiskys de 18, 25 anys, per exemple han incrementat el seu preu de forma notable i cada vegada són més difícils d'aconseguir.
Afortunadament encara hi ha excepcions i podem trobar excel·lents maltes a preus raonables.  El Lagavulin 16, per exemple, es pot comprar per uns 45 € sense molts problemes.  El Talisker 10 o el Balvenie DoubleWood són altres grans maltes a preus assequibles.  Segur que n'hi ha més...

17.11.16

"Scotch! The Story of Whisky" (capítol 3)


En aquest darrer capítol de la sèrie David Heyman parla d'un dels nous fenomens en la indústria del whisky, la creació de micro-destil·leries.  Posteriorment es desplaça a altres països productors de whisky com ara Japó, l'illa de Tasmània a Austràlia o Suècia.  Finalment s'analitza el futur del whisky en un món en permanent evolució.

10.11.16

"Scotch! The Story of Whisky" (capítol 2)


Aquest és el segon capítol de la sèrie de la BBC sobre la història del whisky.  Primer el reportatge ens porta cap a Islay, l'illa del whisky.  Allà David Heyman entrevista Jim McEwan i explora la relació entre el malta i el paisatge.  Posteriorment ens desplacem cap a Speyside on es visiten algunes de les moltes destil·leries que hi ha a la zona, concretament Glenlivet i Glenfarclas.  Heyman també visita altres indrets com el mític bar Highlander Inn o la botiga de Gordon & McPhail.
Finalment s'analitza l'impacte de la publicitat en la difusió del whisky i el valor del destil·lat com a element de col·lecció.

6.11.16

Glenfarclas. Family Casks 1990


Enguany, amb motiu de la celebració d'aniversari amb número rodó la meva família m'ha regalat aquest Glenfarclas tan ben presentat...
Es tracta d'un dels embotellaments dels prestigiosos Family Casks d'aquesta destil·leria de Speyside. Els Family Casks consisteixen en embotellaments de bótes concretes de diversos anys que la família propietària de la destil·leria ha anat guardant amb el temps.  Hi ha embotellaments de maltes destil·lats des de 1953 fins a 1998.  Fa uns anys George Grant va dirigir un tast excepcional on vam poder assaborir diverses anyades d'aquesta col·lecció, algunes de preus realment astronòmics.

Aquest malta - embotellat a la primavera de 2015 - prové d'una bóta de xerès (la número 1276).  Tot i que no era la primera vegada que s'omplia la bóta amb whisky, aquesta va aportar-hi molt color i matisos diversos.
Es va embotellar el 2 de desembre de 2014 i se'n van poder omplir un total de 535 ampolles amb una graduació de 48,6%.  

21.10.16

"Scotch! The Story of Whisky", un reportatge de la BBC



La cadena britànica BBC està emetent aquests dies una sèrie documental de tres capítols dedicada a la història del whisky escocès.
En el primer capítol l'actor David Hayman visita diversos indrets rellevants relacionats amb el destil·lat.  Després d'una introducció el trobem en el gran complex que Diageo té a Cambus - on es tracten i s'emmagatzemen un gran nombre de bótes i on es fabriquen els alambins que aquest grup necessita per les seves destil·leries.
D'aquí Hayman es trasllada a Campbeltown, a Springbank, la destil·leria més tradicional de totes i més integrada a la comunitat local.  Allà segueix tot el procés d'elaboració del whisky (a través de la whisky school, tal i com nosaltres vam fer fa uns anys).
En la darrera part d'aquest capítol es tracta la complexitat del món dels blended i la seva elaboració en les dependències del grup Edrington a Glasgow.
En el documental també hi trobem aportacions de diversos noms importants de la indústria així com d'escriptors rellevants com David Broom, Ian Buxton o Ingvar Ronde.

20.9.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 6. A les illes, Highland Park

Highland Park és un dels maltes més respectats que trobem en la indústria del whisky.
La destil·leria, que es troba a les afores de Kirkwall, sempre ha estat arrelada a Orkney i ha batejat alguns dels seus maltes amb noms referents al llegat històric de les illes.  A més dels clàssics embotellaments de 12, 18, 21, 25, 30 i 40 anys trobem maltes amb noms que evoquen el passat viking de les Òrcades.. 
Highland Park, fundada el 1798, és de les poques destil·leries que encara conserva els terres de maltatge que actualment cobreixen un 30% de les necessitats de la marca.

El malta que s’utilitza prové fora de l’illa, bàsicament de la resta d’Escòcia.a.  En l’assecatge del gra sí que es fa servir torba de les Òrcades.  Aquest aspecte és important atès que la torba de la zona és diferent a la d’Islay, amb menys fenols i notes iodades i un caràcter més vegetal i dolç.  Tot això té influència en l'aroma i gust del whisky, amb aspectes fumats però sense la presència de gustos iodats o medicinals.

La destil·leria disposa de 4 alambins i té una capacitat de producció mitjana, amb 2.500.000 litres anuals.  Se’ns explica també que abans d’embotellar un malta es «casa» el contingut de totes les bótes i es deixa reposar durant sis mesos en bótes mortes (són les bótes que s’han fet servir moltes vegades i no aporten res al destil·lat).  D’aquesta manera s’obté un whisky amb gust uniforme.




El clima de la zona és bastant estable, sense extrems de fred i calor.  Això fa que l’evaporació, la «part que s’emporten els àngels» sigui inferior a la d’altres destil·leries amb un 1% anual.
Per acabar tastem diverses expressions d’aquest malta.  En destaquem el caràcter del «Dark Origins» en el que les notes de torba i espècies es barregen amb la riquesa que aporta la bóta de xerès.  Molt recomanable.
Acabem aquí aquesta sèrie dedicada a les destil·leries de més al nord...  Esperem tornar-hi...


13.9.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 5. A les illes, Scapa

Les Òrcades son un grup d’unes 70 illes i illots – dels quals n’hi ha unes 20 d’habitades a uns 16 kilòmetres de la costa nord escocesa.
Quan l’escriptor Alfred Barnard va visitar les destil·leries de les Òrcades l'any 1886 mencionava que la travessa del Pentland Firth – el braç de mar que separa les illes de la resta d'Escòcia – és «una de les més dures i poc agradables de les illes britàniques.  Aquest és el canal que connecta els dos mars i mai està encalmat».  En el nostre cas la travessa va ser prou tranquil·la amb bones vistes al «Old Man of Hoy», una agulla que es dreça solitària a les costes de l’illa de Hoy.

Arribem a Stromness a l’illa anomenada Mainland que vol dir «terra ferma».  Les Orkney tenen un paisatge molt agrícola, lluny del dramatisme d'algunes de les Hèbrides com ara Skye.
A la capital de l’illa – Kirkwall – hi trobem les dues destil·leries d’Orkney.
Scapa és al costat del mar, en un gran port natural anomenat Scapa Flow – prou conegut per haver estar utilitzat com a base naval pels vikings i per la marina britànica.
El whisky de Scapa, però, no presenta notes de mar.  La destil·leria produeix malta sense tocs fumats amb aromes afruitats i suaus.  És una destil·leria petita – amb una capacitat del voltant d’un milió de litres cada any - que sempre ha estat una mica a l’ombra de Highland Park.  Durant anys la seva producció ha estat discontínua però els seus actuals propietaris (Chivas Brothers) semblen disposats a rellançar la marca.

6.9.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 4 Clynelish, Brora, Pulteney i Wolfburn


Continuem per l’A9 - sempre prop de la costa - i trobem el poble de Brora.  Allà hi ha dues destil·leries amb bona reputació en el món del whisky.
Clynelish és una destil·leria relativament nova – construïda el 1967 – el seu malta, lleugerament fumat, afruitat i especiat és apreciat entre els entesos.  L’embotellament de 14 anys és relativament fàcil de trobar. Actualment la destil·leria es troba en obres perquè s’hi fa una renovació global dels equipaments.


Al costat hi ha la destil·leria Brora, en uns edificis tradicionals de pedra (foto de la part superior).  Tot i que està tancada des del 1983 té un important grup de seguidors.  El seu malta fumat és molt apreciat, cada vegada és més difícil de trobar i conseqüentment té preus molt alts.  Si és així per què va tancar?  Com ja vam mencionar en una entrada anterior, a principis dels 80 hi havia molts excedents de whisky – la producció va superar la demanda - i les grans firmes van decidir tancar algunes destil·leries amb criteris econòmics.  Actualment els seus magatzems es fan servir per la maduració de Clynelish.


Més al nord trobem la població de Wick amb la destil·leria Pulteney en el seu nucli urbà.  Aquesta localitat va viure els seus temps de màxima prosperitat fa un centenar d’anys quan el seu port era el més important d’Europa amb la pesca i comerç de l’arengada.  En aquella època bona part del negoci de la destil·leria – transport d’ordi i del destil·lat – es feia també via marítima.  Tot i que els temps han canviat molt la destil·leria segueix produint un malta amb notes amarinades i molt apreciat.

Durant molts anys Pulteney va ser la destil·leria escocesa de més al nord – si exceptuem les de les Òrcades.  En els darrers anys, però, s’ha construït una petita destil·leria – anomenada Wolfburn - a Thurso, prop del mateix indret on fa diverses dècades havia operat una destil·leria amb el mateix nom.  Aquest any ha començat a embotellar els seus maltes.
Thurso és també al costat del port de Scrabster d’on navegarem fins les Òrcades  

30.8.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 3 Les destil·leries del Dornoch Firth

Seguim doncs cap el nord, una mica més enllà, a Tain trobem Glenmorangie, un dels grans noms de la indústria (veure ressenya d'una visita anterior)

Una mica més a l'oest hi ha Balbair.  El lloc és molt bonic i la destil·leria és de les més antigues d'Escòcia.  Amb aquestes característiques no és pas sorprenent que aquest indret fos un dels escenaris principals de la pel·lícula «The Angels' Share» de Ken Loach en la que uns joves marginals de Glasgow busquen nous horitzons en el món del whisky.

Balblair elabora un malta suau, gens fumat que sol envellir en bótes que havien contingut bourbon.  Els seus embotellaments indiquen sempre l'any de producció i en trobem d'edats ben diferents.  Segons els propietaris l’objectiu és produir diferents whiskys cada vegada sense ser condicionats per les existències.
La destil·leria és petita, hi ha dos alambins amb una capacitat de 1.800.000 litres anuals.  Una part important de la producció és destinada al whisky de mescla i la resta comercialitzada com a single malt – tot i que només suposa un 13% dels ingressos de la marca.  Com podem deduir el negoci important del whisky encara és en els whiskys de mescla.


23.8.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 2 Les destil·leries del Cromarty Firth

Seguim el nostre trajecte direcció nord i passem per Dingwall.  Aquesta població havia disposat de dues destil·leries, Ben Wyvis i Ferintosh tancades fa molts anys.  Recentment, a partir d'una iniciativa popular de recaptació de fons – el conegut Crowdfunding – s'hi ha començat a construir una destil·leria hereva d'aquest passat, s'anomenarà Glenwyvis.  A la zona hi havia publicitat de la iniciativa.  En aquests temps el whisky té un gran mercat mundial i no falten les iniciatives per obrir destil·leries noves.
Segurament és quelcom cíclic:  Dèiem en l'entrada anterior que en els anys 80 van tancar moltes destil·leries (entre 1980 i el 2000 en van tancar 22 i només se'n van obrir 2).  Ara el procés és a la inversa:  des de l'any 2000 s'han obert 16 destil·leries i no se n'ha tancat cap.  A més hi ha més d'una quinzena de projectes de cara un futur immediat o a mig termini.

Seguim.  Una mica més al nord de Dingwall trobem la població d'Alness on hi ha la destil·leria Dalmore al costat del mar tranquil del Cromarty Firth, l'indret és molt agradable i val la pena aturar-s'hi una estona.. La firma és coneguda entre els aficionats al malta.  Els seus whislys tenen molt cos, sovint amb marcades notes de xerès - la marca té un conveni amb Gonzalez Byass des de fa molts anys i per tant la provisió de les apreciades bótes està garantida.  Els alambins de Dalmore tenen diferents formes amb l'objectiu de donar complexitat als seus maltes.

També en aquesta població però en un lloc menys romàntic, un polígon industrial, trobem la destil·leria Teaninich.  El seu malta potser no té les pretensions dels de Dalmore però és part essencial de whiskys de barreja com ara Johnny Walker.  Tot i els gairebé 10.000.000 de litres anuals que pot produir rarament el trobem com a single malt;  la seva funció principal és abastir el mercat dels whiskys de mescla.  La destil·leria té un marcat aspecte industrial i no es pot visitar.   Seguirem cap el nord....

16.8.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 1. Prop d'Inverness


Inverness és el nostre punt de sortida cap el nord.  La capital de les Highlands havia tingut tres destil·leries, ara no n'hi ha cap.  Glen Mohr, Glen Albyn i Millburn van tancar fa temps i no en queden ni els edificis.  Tot això passava a principis dels vuitanta quan la demanda de whisky escocès, fins llavors bàsicament blended (whisky de mescla), va decréixer molt a nivell global en favor del vodka o el rom.  Però sempre hi ha un cantó positiu en tota història i a partir de tots aquells excedents es van començar a comercialitzar amb molta més dedicació els whiskys de malta – fins aleshores havien estat pràcticament sempre utilitzats com a component del whisky de mescla.
Bé, anem direcció nord-oest i la destil·leria més propera que trobem és Glen Ord, a les afores de Muir of Ord a la Black Isle (que per cert no és una illa i no té res de negra).  
Trobem primer una planta de maltatge que proporciona ordi a diverses destil·leries del grup Diageo, a pocs metres hi ha la destil·leria.



Malgrat el seu aspecte antic i tradicional Glen Ord és una de les cinc destil·leries de malta amb més capacitat de producció – té 14 alambins.  Bona part d'aquesta producció va als whiskys de mescla de Diageo però en els darrers anys Glen Ord (embotellat com a The Singleton of Glen Ord) ha esdevingut un malta molt popular i venut, no pas a les nostres contrades – no es comercialitza a Europa - sinó en el mercat asiàtic on és un dels whiskys més populars.  Curiosament Diageo comercialitza tres maltes amb el nom de The Singleton:
-The Singleton of Dufftown - adreçat al mercat europeu.
-The Singleton of Glendullan - adreçat al mercat americà.
-The Singleton of Glen Ord - adreçat al mercat asiàtic.
Coses de l’economia global...


20.7.16

Nord enllà: Cap a les Òrcades


Properament farem una ruta per les Highlands del nord d'Escòcia que tindrà com a destí les Òrcades.
Aquest conjunt d'illes – n'hi ha unes 20 d'habitades a més de molts illots petits - les trobem a 16 km de la costa britànica.  L'illa principal s'anomena Mainland que vol dir «terra ferma».
Les Òrcades (en anglès Orkney) són conegudes pels seus monuments prehistòrics, els seus paisatges i també pel seu whisky, especialment Highland Park i Scapa.
Explicarem l'experiència en properes entrades.

12.7.16

Parlem de whisky en català correcte...


Fa uns mesos el Termcat, el consorci català que té cura de la normalització dels neologismes, va publicar un article sobre la terminologia dels whiskys.

Aquests són els termes que apareixen en l'article:

  • "Whisky de malta".
  • "Whisky de gra".
  • "Whisky de mescla":  El whisky de mescla és el blended anglès, whisky de malta barrejat amb whisky de gra.
Com ja hem vist més amunt el plural és "whiskys"

Aquests termes semblen prou clars.  Els que trobem a continuació poden semblar una mica més complicats:
  • "Whisky de malta únic":  El que en anglès anomenem single malt whisky, procedent d'una sola destil·leria
  • "Whisky de malta de mescla":  El que en anglès s'anomena blended malt whisky o pure malt whisky o vatted malt whisky.  En tot cas es tracta de whisky de malta provinent de diverses destil·leries.
  • També trobem els termes equivalents "Whisky de gra únic" i Whisky de gra de mescla", tot i que són destil·lats menys corrents en el mercat.

Finalment el procés de transformació del gra d'ordi en malta s'anomena "maltatge" i el verb és "maltar"

En aquest enllaç trobareu l'article sencer.

3.7.16

Tast de whisky japonès


Fa uns dies vam fer un tast de diversos maltes del Japó combinat amb la lectura d'Haikus – poemes curts i plens de sensibilitat d'aquest país.
Els maltes japonesos són en general suaus, amb notes afruitades i perfumades – podem veure la situació de les principals destil·leries en aquesta entrada.
Aquests són els whiskies que vam tastar

  • Suntory Hibiki 12 anys:  Un blended de Suntory molt equilibrat, suau i elegant.  Sembla ser que el seu creador – el Dr Inatomi – es va inspirar en un moviment de la 4ª simfonia de Brahms per la seva elaboració. 
  • Yamazaki 12 anys:  Un malta suau i agradable, amb notes de fruites tropicals i cítriques
  • Nikka Pure Malt (Red):   Una barreja dels maltes de Nikka amb tocs de fruits secs i herba.  
  • Hakushu 12 anys:  Un whisky de les terres altes japoneses en el que les notes d'herba es barregen amb un punt de gustos fumats.
  • Nikka Whisky Form the Barrel:  Un blended cask strength, d'alta graduació però subtil alhora, amb gustos especiats i de toffee.

Tots aquests aromes i gustos molt vegetals van tenir el seu complement en la poesia japonesa, molt centrada en la contemplació de la natura.
Entre whisky i whisky no vam menjar pa com és habitual sinó edamame (beines de soja bullides) – tota una festa japonesa per començar l'estiu.  

25.6.16

Llum verda per Glenwyvis, la primera destil·leria comunitària.

El dia de Sant Joan de 2016 ha vingut marcat pel Brexit . La indústria del whisky – com bona part dels grans agents econòmics - no era gaire partidària de canvis.  A curt o mitjà termini no sembla que el cop de porta britànic hagi de tenir conseqüències pels consumidors de whisky.   Veurem quins són els efectes a llarg termini d'aquesta decisió.
En aquest mateix dia s'ha confirmat la viabilitat de GlenWyvis , la primera destil·leria de propietat comunitària - en parlàvem fa pocs dies en aquesta entrada. El projecte s'ha finançat a través d'una iniciativa d'inversió col·lectiva en línia (Crowdfunding) . L'objectiu era recaptar 1.500.000 lliures esterlines per finançar el la construcció i posada en marxa de la destil·leria i s'ha sobrepassat àmpliament la xifra – ja s'han aconseguit gairebé 2.000.000 de lliures i el termini d'inversió s'ha prorrogat fins el 8 de juliol.
La destil·leria es construirà en una granja prop de Dingwall a la zona de les Highlands i funcionarà amb energia renovable.
Com a petits contribuïdors del projecte anirem informant de la seva evolució.

7.6.16

Ardbeg Dark Cove al Celler de Gelida

El passat dijous dia 2 de juny es va presentar al Celler de Gelida de Barcelona l'Ardbeg Dark Cove, l'edició limitada anual amb motiu del ja tradicional Ardbeg Day - aquest any batejat com Ardbeg Night.  De fet el nom del whisky, més fosc del que és habitual a la marca, evoca les coves ombrívoles associades al contraban.  Aquest malta, del qual només se'n poden trobar 500 ampolles a tot l'estat espanyol, té les característiques notes fumades amb aromes de tabac i mar però presenta també matisos especiats de curri i cacau. Molt possiblement el color fosc i aquestes notes dolces siguin aportades per bótes de xerès.

La vetllada també incloïa tres Glenmorangie - ambdues destil·leries pertanyen al grup Moët Hennessy:
  • Glenmorangie 18 anys: Un malta madurat en bótes de bourbon i finalitzat en bótes de xerès. Delicat, suau amb notes afruitades de poma i pera.
  • Glenmorangie 25 anys: Un whisky dolç, madur i ric. Presenta notes de fusta i xerès amb un rerefons d'espècies.
  • Glenmorangie Signet: Una obra d'enginyeria on vam trobar marcades notes de cafè, panses, xocolata. Ha rebut diversos guardons i va ser aplaudit al final del tast.  Fa unes setmanes el vam ressenyar en aquesta entrada.
En resum aquesta va ser una vetllada memorable amb quatre maltes de gran nivell ... Tot un plaer...

26.5.16

Invertir en una destil·leria

El whisky de malta escocès passa per un moment de clara expansió. Hi ha una creixent demanda important del destil·lat i es creen noves destil·leries.Un dels projectes que ens ha cridat més l'atenció és el de la futura destil·leria Glenwyvis.  Aquesta iniciativa - avalada per noms importants del món del whisky i també per persones com l'ex-primer ministre Alex Salmond - aspira a construir la primera destil·leria de propietat comunal (amb molts accionistes) proveïda totalment per energia renovable.L'objectiu és començar la construcció de la destil·leria durant aquest mateix any prop de Dingwall - a les highlands escoceses. La destil·lació començaria a inicis de 2017.De moment s'ha iniciat una campanya de venda d'accions per aconseguir una important xifra de capital inicial - una iniciativa de "crowd funding". Per tant qui tingui la possibilitat i les ganes de ser un petit propietari d'una destil·leria pot fer la seva inversió durant els propers 30 dies en aquest enllaç. El mateix lloc web explica tots els detalls del projecte.

16.5.16

El whisky japonès


En escrits anteriors vam fer referència als orígens del whisky japonès i també a una Màster Class del Dr Inatomi a Barcelona.  En aquesta entrada revisarem totes les destil·leries que trobem al Japó.

D'entrada trobem dues grans marques de whisky japonès, ambdues amb whisky de destil·leries diferents:
  • Suntory:  És la referència més coneguda del mercat japonès.  El seu whisky prové de dues destil·leries que també embotellen com a single malt:
    • Yamazaki:  La destil·leria més antiga del país.  Molt apreciat pels experts.
    • Hakushu:  Una destil·leria a les terres altes del Japó. Construïda el 1973. 
  • Nikka:  L'altra gran marca de whisky japonès.  També obté el seu malta de dues destil·leries de característiques diferents:
    • Miyagikyo:  situada al nord de l'illa de Honshu.
    • Yoichi:  La segona destil·leria més antiga del país situada al nord, a l'illa d'Hokkaido, en un paisatge similar a l'escocès.
Les altres destil·leries que trobem al país són:
  • Chichibu:  Un malta difícil de trobar.  La destil·leria va ser fundada el 2008.  Els propietaris també embotellen altres maltes - com ara romanents de la destil·leria Hanyu - sota el nom "Ichiro's malt".
  • Fuji Gotemba:  Aquesta destil·leria està situada prop de la muntanya més emblemàtica del Japó.
  • Shinshu:  Una destil·leria amb producció discontínua. 
  • White Oak (Eigashima):  Una destil·leria que produeix des de fa relativament poc i com els altres maltes d'aquest apartat és complicat de trobar.
 Destil·leries tancades:
  • Hanyu:  Va tancar l'any 2000 i el seu malta és molt difícil de trobar.
  • Karuizawa:  Tancada el 2011 i també difícil de trobar.
 

17.4.16

Tast: La influència de la bóta

Recentment els habituals del whisky ens vam retrobar per fer un tast de sis maltes d'excel·lent qualitat.  Tots tenien en comú una marcada influència de la bóta en el producte final.
Aquests van ser els maltes que vam tastar
  • Glenfarclas 21 (43%):  Un clàssic de Speyside amb marcada influència de xerès.
  • Glenrothes 1999-2014 (46% Wilson & Morgan Cask Selection):  Un malta acabat en bótes de Pedro Ximénez. 
  • Glenmorangie Signet (46%): Signet està destil·lat amb un percentatge gran del que s’anomena “chocolate malt” (molt torrat).  El whisky ha madurat en bótes diferents.
  • Benriach 15 (46%):  Aquest malta de Speyside va ser madurat inicilament en bótes de roure americà abans de ser finalitzat en bótes de Pedro Ximenez.
  • Bladnoch 18 (50%) Old Malt Cask – Finalitzat en bótes de xerès
  • Talisker Dark Storm (45,8%)  Talisker's Dark Storm està madurat amb bótes de roure recremades, la qual cosa li dóna encara més fum i espècies a un malta que ja és intens.
Ens trobàvem davant de maltes de molta qualitat amb algunes característiques similars.  En aquest tast a cegues només en Gerard va poder identificar amb encert cada un dels maltes.  En el que sí que vam estar d'acord tots va ser en destacar el Glenmorangie Signet com a un whisky excel·lent, dels millors que hem tastat.
En podem veure una ressenya en aquest vídeo:


2.4.16

Totes les destil·leries de malta de Speyside


Les destil·leries de Speyside (de color verd caqui)

Acabem aquesta sèrie de mapes dedicats a les diferents regions productores d'Escòcia a Speyside.  En aquesta zona hi trobem una gran concentració de destil·leries de malta.  Aquí, en la zona d'influència del riu Spey s'hi elaboren alguns dels maltes més populars del món.

Aquest és el llistat de destil·leries de la regió. 


1.  Destil·leries actives:

Aberlour Allt-a-Bhainne Auchroisk Aultmore Ballindalloch Balmenach
Balvenie Benriach Benrinnes Benromach Braeval Cardhu
Cragganmore Craigellachie Dailuaine Dalmunach Dufftown Glenallachie
Glenburgie Glendullan Glen Elgin Glenfarclas Glenfiddich Glen Grant
Glen Keith Glenlivet Glenlossie Glen Moray Glenrothes Glen Spey
Glentauchers Inchgower Kininvie Knockando Linkwood Longmorn
Macallan Mannochmore Miltonduff Mortlach Speyburn Speyside
Strathisla Strathmill Tamdhu Tamnavulin Tomintoul Tormore


2.  Destil·leries tancades o aterrades:

Caperdonich Coleburn Convalmore Dallas Dhu Imperial Parkmore
Pittyvaich





20.3.16

Totes les destil·leries de malta de les Highlands


Les Highlands (en el mapa les destil·leries de la zona apareixen de color verd)són la regió de producció de whisky més àmplia i variada d'Escòcia.  En aquesta zona hi podem trobar una gran varietat de maltes - des de whiskies suaus com Glengoyne fins a maltes amb notes de mar com Clynelish o Old Pulteney.

Aquest és el llistat de destil·leries de la zona:

Destil·leries actives:

Destil·leries tancades o aterrades:
Banff  Brora  Glen Albyn     Glen Mhor     Glenlochy    
Glenesk   
Glenugie  Glenury Royal  Lochside  Millburn  North Port 

6.3.16

Totes les destil·leries de malta de Campbeltown



Campbeltown és la regió productora més petita d'Escòcia (de color lila en el mapa). Fan cent anys hi havia més de 25 destil·leries a la zona. Diverses circumstàncies van fer que tanquessin gairebé totes i durant molt de temps només van quedar Springbank i Glen Scotia – tot i que aquesta darrera amb producció discontínua.
Actualment aquests maltes són molt respectats entre els aficionats.


Destil·leria
Comentari
Embotellaments
Springbank
La destil·leria emblemàtica de la regió. Springbank és una destil·leria molt tradicional on s'hi porta a terme tot el procés d'elaboració del whisky – tal i com podem veure en aquesta presentació.
La destil·leria elabora tres maltes diferents, amb diverses destil·lacions i nivells de fumat:
-Hazelburn: Suau i triple destil·lat. El trobem amb 10 i 12 anys.
-Springbank: El clàssic de la destil·leria. El trobem amb 10, 12, 15 o 21 anys.
-Longrow: El malta més fumat de la destil·leria. Peated, Red i 11 anys són els embotellament més habituals
Glengyle
Els propietaris de Springbank van fundar Glengyle el 2004 en el mateix lloc on havia estat abans del seu tancament l'any 1925.
El malta de Glengyle s'anomena Kilkerran.  Trobem diverses edicions de Kilkerran WIP (work in progress) amb diferents finals.
Glen Scotia
Un altre clàssic de la zona. Després de passar per dificultats en diversos moments de la seva història es troba ara en una excel·lent posició.
La edicions oficials que trobem actualment són:
-Glen Scotia Double Wood
-Glen Scotia 15 años
-Glen Scotia Victoriana