26.2.15

Visita a Islay: Bowmore i el centre de l'illa


Des de Port Ellen agafem la carretera central de l'illa. És una gran recta en una plana on hi trobem un petit aeroport al costat de terreny amb herbes que amaguen torba a sota.  Hi ha algunes rases d'on extreu aquest combustible terrós i humit que fa molt fum i genera poca calor.  La torba és molt important pels maltes d'Islay, de fet n'és un element essencial.  Afortunadament és molt abundant, tot i que en ocasions hi ha hagut algun conflicte puntual amb organitzacions protectores dels ocells, una altra gran riquesa de l'illa

Arribem a Bowmore - que de fet és la capital d'Islay, tot i no arribar ni de tros al miler d'habitants - i passem pel costat de la seva església rodona que presideix la població; diuen que la van construir així perquè el dimoni no tingui cap racó per amagar-se.  Baixem cap a la zona del port i al costat del Loch Indaal (un braç de l'Atlàntic) trobem la destil·leria Bowmore.

Els edificis tornen a ser d'un blanc immaculat.  No ho sembla però Bowmore és la destil·leria més vella de l'illa, va ser fundada el 1779.  Té els seus terres de maltejat que produeixen un 30% de les necessitats de la destil·leria.  La sala de destil·lació té unes finestres grans amb vistes al mar.  La visita és especial per a mi, recordo que fa vint anys vaig tastar un Bowmore Legend - mai havia tastat un Islay i va ser tot un descobriment a un món nou de gustos i sensacions...

23.2.15

Visita a Islay: Ardbeg i les runes de Kildalton

Seguim per la mateixa estreta carretera del sud d'Islay, només un quilòmetre més enllà, entre camps verds i el mar trobem Ardbeg, tot un altre mite del món del whisky.  Amb tot les coses podrien ser molt diferents:  Només fa 18 anys la destil·leria estava tancada i a la venda. Ara, sota la propietat del grup Moët Hennessy, Ardbeg presenta un aspecte molt cuidat.  Potser és la destil·leria amb l'entorn més elegant a Islay alternant el color blanc amb detalls verd fosc (propis dels embotellaments d'aquest whisky).  

Sis milles a l'est, seguint una carretera estreta d'un sol carril trobem les runes de Kildalton.  L'entorn és ben solitari, tot conduint cap allà hem pogut veure cérvols i hi ha un silenci al que estem poc acostumats.  Hi destaca una creu celta del segle VIII on encara es poden apreciar alguns relleus amb escenes de la bíblia.  Aquesta és un dels monuments més ben conservats d'aquesta època a tota l'Europa occidental. No podem anar gaire més enllà perquè l'estreta carretera s'acaba aviat.  Tornarem cap a Port Ellen i anirem cap el centre de l'illa.

20.2.15

Visita a Islay: Laphroaig i Lagavulin

En el sud d'Islay trobem els maltes més fumats de l'illa.  Si des de Port Ellen agafem una petita carretera en direcció est de seguida trobem Laphroaig.  A la part esquerra de la carretera hi ha un camp on els amics de Laphroaig hi tenen un pam de terreny - una atractiva estratègia comercial que fa que gent de països ben diversos hagin planat la seva bandera en el seu petit sector.  Laphroaig - un malta amb gustos iodats i notes d'algues i de salabror - és al costat del mar;  un dels seus magatzems, com els de moltes destil·leries de l'illa, té unes grans lletres pintades i es veuen des del ferri.  Tot l'entorn és molt cuidat
La destil·leria - una de les més grans de l'illa - funciona 7 dies a la setmana durant 24 hores per abastir la demanda de d'aquest malta (produeix uns 3.300.000 llitres d'alcohol a l'any).

Lagavulin (en gaèlic Lag a' Mhuilinn - vol dir la fondalada al costat del molí) és molt a prop, només una milla més a l'est. Trobem la destil·leria al costat del mar, en un poblet que té el mateix nom. 
També té les parets molt blanques i distingim la xemeneia, d'un to vermellós.  Aquest és un altre malta de culte - a principis dels 90 va passar a formar part dels anomenats Classic Malts de Diageo i en certa manera va iniciar la tendència al consum dels maltes més fumats.  Lagavulin té normalment un ventall limitat d'expressions - un 12 anys, un 16 anys i un malta de doble maduració.  A Islay en vam poder tastar alguna altra com el Lagavulin Jazz Festival 2013... un malta de 18 anys difícil de trobar.

17.2.15

Visita a Islay: Port Ellen

Aquests darrers dies vam ser a Islay amb dos amics per fer un reportatge fotogràfic i documental sobre l'illa.  En les properes entrades explicarem diversos detalls d'aquest viatge.  
Arribar a l'illa demana una mica de planificació:  primer cal anar fins a la península de Kintyre i agafar un ferri a Kennacraig per arribar a Port Ellen.
Aquesta petita ciutat, que no arriba al miler d'habitants, és l'entrada principal a l'illa.  És també un dels nuclis més importants de població juntament amb Bowmore i Port Charlotte - tota l'illa té uns 3.330 habitants.

A Port Ellen hi trobem els edificis d'una destil·leria emblemàtica tancada el 1983.  Actualment es conserven encara els magatzems de maduració i part dels edificis.  Just al costat hi ha una planta de maltejat propietària de Diageo que proporciona una bona part de malta a totes les destil·leries de l'illa i també a altres.
El whisky de Port Ellen el podem trobar encara en els bars de la ciutat però els seus preus són molt elevats donat que el destil·lat és cada vegada més escàs.

9.2.15

Tast d'hivern 2015

L'altre dia ens vam trobar els habituals del malta a Barcelona per fer la nostra tradicional trobada d'hivern.
Aquests van ser els whiskies del tast:
  • Balvenie Caribbean Cask:  Un clàssic de Speyside en una bóta relativament poc habitual.  Hi trobem un interessant joc entre les característiques pròpies de la destil·leria - com per exemple les notes dolces de mel - i les notes de fruita tropical que aporta la bóta. 
  • Glenlivet 18:  Un clàssic de Speyside.  Un malta ben elaborat, equilibrat i sense estridències.  Notes afruitades al nas.  Quan el tastem trobem gustos de fruits secs, un punt d'espècia i de vainilla.  Aquest va ser el malta més ben valorat de tots.
  • Glendronach 21:  Un malta amb molta fusta, molta influència del xerès amb notes de panses i xocolata.  Un excel·lent whisky madur.
  • Ardmore (Traditional Cask):  Un malta de les Highlands que sorprèn per les seves notes fumades.  Hi trobem torba - de caràcter diferent a la dels Islay - que contrasta amb les notes dolces de caramel.
  • Old Pulteney (Pentland Skerries Sherry Cask):  Un malta amb notes de xerès i panses.  Es nota la influència de la fusta - sobretot en els gustos més dolços. Amb tot hi trobem també els tons més secs i especiats propis d'aquest Highland. 
  • Lagavulin (Distiller's Edition 1997-2013):  És el Lagavulin 16 anys que coneixem però matisat per la bóta de Pedro Ximenez.  Les notes marines s'alternen amb gustos dolços aportats pel xerès.  Una altra barreja ben atractiva. És preferible un Islay amb notes noves o bé en estat pur?  Bona pregunta...
Va ser un tast amb whiskies de molt nivell; tots els maltes van ser valorats de manera força similar, només el Glenlivet va tenir una puntuació lleugerament superior. 
Curiosament quasi tots els maltes tenien una marcada influència - més o menys innovadora - de les bótes, amb tot el més valorat va ser el whisky amb un estil més clàssic.
El tast el vam fer a cegues i vam tenir un nivell d'encert del 100%... Com ja és habitual vam cloure la tarda amb un bon sopar i gran ambient.
Difícil de superar, tot plegat...

2.2.15

Llibres i whisky


Els llibres són - fins i tot ara en plena era digital  - una gran font d’informació sobre el món del malta.
Molta bibliografia sobre el tema la trobem en anglès - quelcom lògic donat l’origen britànic del destil·lat.  Malauradament no hi ha encara cap llibre en català sobre el tema, tot i que sí que podem trobar alguns títols en castellà. 
Potser l’escriptor més important sobre whisky (i també cervesa) va ser Michael Jackson. Aquest autor va publicar diverses obres de referència que s’han traduït a més d’una quinzena de llengües. 
A partir de l’exemple de Jackson s’han multiplicat les publicacions a càrrec de diversos crítics i escriptors.  Tot seguit detallem algunes de les obres de referència publicades en els darrers anys:

Llibres en anglès (mencionem llibres que no tenen traducció al castellà):
  • Ian Buxton: 101 Whiskies to Try Before You Die.  Un llibre que recull 101 whiskys “imprescindibles”.  No només es recomanen single malt escocesos sinó també blended i whisk(e)y de diverses procedències (Irlanda, Japó, Estats Units)…  L’autor insisteix en comentar que no son necessàriament els millors, sinó whiskies que caldria tastar.  Como és normal en llibres amb classificacions trobarem a faltar alguns maltes i descobrirem coses noves. En resum, un entreteniment divertit i didàctic alhora.
  • Jim Murray:  Whisky Bible.  La “bíblia” de Murray és un referent en els darrers anys i sovint l’hemesmentat en aquest bloc.  Es publica cada anys des del 2004.  Amb el seu particular estil aquest  “enfant terrible” del whisky puntua més de 4000 expressions diferents de whisky escocès i d’arreu.
  • Ingvar Ronde:  Malt Whisky Yearbook.  Un altre llibre que es publica cada anys des de  Hi trobem articles de diversos experts a més de les darreres dades i estadístiques.  El llibre fa un recorregut per totes les destil·leries escoceses remarcant les novetats que hi ha hagut a cada una d’elles.

Títols en castellà:
  • Michael Jackson:  Whisky de Malta.  Un llibre amb moltes notes de tast i puntuacions de maltes de cada una de les destil·leries escoceses.  Aquest llibre (en anglès The Malt Whisky Companion) és un clàssic per a iniciar-se en el tast dels whiskies escocesos.  Se’n van publicar cinc versions en anglès amb anterioritat i aquesta darrera, apareguda després de la mort de l’escriptor, va ser actualitzada per experts com ara Dominic Roskrow, Gavin D. Smith y William C. Meyers.
  • Michael Jackson: Atlas Ilustrado del Whisky.  Una guia completa, molt didàctica i visual sobre el món del whisky.  Hi trobarem capítols dedicats al procés d’elaboració del destil·lat, a les regions productores de whisky i a les diferents destil·leries escoceses.  També podem llegir capítols dedicats a altres zones de producció com ara Irlanda, Canadà, Estats Units o Japó.
  • Dominic Roskrow: Los Mejores Whiskys del Mundo.  Una altra guia molt completa i recomanable.  En alguns aspectes, com ara l’elaboració del whisky és menys específica i detallada que l’Atlas de Jackson, però per altra banda té moltes notes de tast. També té capítols dedicats a whiskies de la resta del món.