28.11.09

Tast de St Andrew's Day a El Racó d'Escòcia


Aquest passat divendres vam a anar a El Racó d'Escòcia a la celebració de St Andrew's Day (Sant Andreu és el patró d'Escòcia).
El vespre va començar amb un tast de whiskies diversos - tutoritzat per en Germán de WYKRegal.
La sessió va recórrer les diverses varietats de whisky escocès: Vam tastar un notable whisky de gra (Hedonism de Compass Box); dos blended (Asyla i Islay Mist). D'aquests darrers destacava l'aspecte fumat d'Islay Mist - força peculiar per ser un blended.
La part que ens va interessar més va ser la del tast dels maltes:
  • Ardbeg 10: Un clàssic d'Islay que ja coneixíem (i apreciàvem!)
  • Glenrothes 1994 (Signatory): Força diferent dels maltes que solem tastar d'aquesta destil·leria. Presentava notes de xerès i un caràcter més lleuger que els embotellaments oficials.
El vespre es va cloure un sopar - amb haggis inclòs - amenitzat per música celta. Un altre esdeveniment per apuntar al calendari...

19.11.09

El whisky de Shackleton


El britànic Ernest Shackleton va ser una de les figures claus de l'exploració de l'Antàrtida a principis del segle XX. En una de les seves expedicions (Nimrod 1907-1909) cercant arribar al pol Sud es van abandonar dues caixes de whisky de la marca McKinlay.
Aquests dies un grup d'arqueòlegs de Nova Zelanda intentaran extreure les dues caixes - localitzades l'any 2006 sota una cabana de l'expedició - de dins el gel.
Si l'operació té èxit les caixes seran traslladades a Nova Zelanda on es restauraran. Posteriorment hauran de ser tornades a l'Antàrtida - tal i com ho estipula el tractat de conservació d'aquest continent.
De totes maneres la firma White & MacKay - propietària de Jura o Dalmore i propietària de McKinlay - ha demanat poder obtenir una ampolla del whisky o bé una mostra. No es sap quin serà l'estat del whisky, dependrà de si el tap ha aguantat el pas del temps...
Si tot plegat surt bé la gent de White & MacKay no descarta recrear el whisky que es bevia fa cent anys...

Saint Andrew's day a "El Racó d'Escòcia"


El proper divendres 27 a "El Racó d'Escòcia" de Borgonyà es farà una celebració de Saint Andrew's Day. A més d'un sopar i de música escocesa hi haurà un tast de diversos whiskies escocesos sota la tutorització d'especialistes de WkyRegal. A dalt hi trobareu els detalls de la vetllada i de com reservar una plaça

15.11.09

Ardbeg Rennaisance (We've Arrived) - Mitja Marató de Ripoll


La destil·leria Ardbeg (una de les més prestigioses d’Islay) va tancar l’any 1996 després d’anys difícils amb producció discontínua. Un any més tard la firma Glenmorangie PLC va comprar-la amb intenció de rellançar la marca i lentament es va restablir la producció.
Progressivament van anar apareixent embotellaments d’aquest “nou” Ardbeg que havien de culminar amb el clàssic whisky de 10 anys d’aquesta marca.
Primer va sortir el “Very Young Ardbeg”, després l’anomenat “Still Young” i “Almost There” fins que en el 2008 va aparéixer el “Rennaissance (We’ve Arrived)”.
Aquest malta té un caràcter ben complex, amb notes fumades i amarinades que deixen entreveure altres tons afruitats i de vainilla... un gran whisky!
Ha estat ben adient tastar-lo després de compartir un bon dinar un cop acabada la mitja marató de Ripoll (We’ve arrived!).

8.11.09

Kind of Blue: Un tast


Ahir vam assistir al Palau de la Música a un concert homenatge al gran disc de jazz Kind of Blue. El bateria Jimmy Cobb, amb 80 anys, liderava un sextet que recreava temes del mític enregistrament de Miles Davis.
Posteriorment vam anar a fer un tast de diversos maltes - segons la tria de cadascú:
  • Glenfarclas 1994: Un excel·lent producte d'aquesta apreciada destil·leria. Segurament el preferit de la majoria - juntament amb el Caol Ila.
  • Balvenie 21 PortWood: Un altre whisky molt apreciat, la complexitat de Balvenie s'enriqueix amb notes de Porto. Sempre una bona tria...
  • Bruichladdich 1998 Manzanilla Finish: Una de les moltes expressions d'aquesta destil·leria. Les notes del xerès es sobreposaven a altres gustos més fumats...
  • Longrow 10 Tokaji Finish: Un producte peculiar de la destil·leria de Campbeltown. Va resultar ser el malta més controvertit. El final amb bótes del famós vi hongarès aportava uns matisos peculiars al Longrow...
  • Caol Ila 25: Una excel·ent versió d'aquest malta fumat i oliós d'Islay... El colofó a un excel·lent vespre... el jazz i el whisky sempre han combinat molt bé...

1.11.09

Whisky amb...


En anteriors entrades havíem escrit sobre com cal tastar un malta. És interessant el que escriu Iain Banks en el seu llibre Raw Spirit - un relat de viatges per les destil·leries d'Escòcia:

Doncs què passa si no vols beure el malta sol? Mira, si has comprat aquest producte te'l pots beure de la manera que vulguis, però afegir, diguem, cola o llimonada a un whisky de malta és llençar-lo una mica.
...

El whisky de malta és car.
És car perquè es produeix en quantitats petites per gent preparada i s’ha de passar anys i anys i anys sense fer res excepte ocupar espai en magatzems, evaporant-se poc a poc i agafant gustos.

El que pagues extra és el gust i aquest gust quedarà completament alterat per la beguda ensucrada i gasosa que hi afegeixes. Si, després de tot això, algú encara vol beure el seu malta amb gel i cola, bé, és la seva tria, i cada consumició, cada ampolla venuda ajuda a mantenir la indústria en marxa, uns llocs de treball i una forma de vida, per tant tampoc passa res.

Iain Banks: Raw Spirit, p. 105. London: Random House, 2003