30.8.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 3 Les destil·leries del Dornoch Firth

Seguim doncs cap el nord, una mica més enllà, a Tain trobem Glenmorangie, un dels grans noms de la indústria (veure ressenya d'una visita anterior)

Una mica més a l'oest hi ha Balbair.  El lloc és molt bonic i la destil·leria és de les més antigues d'Escòcia.  Amb aquestes característiques no és pas sorprenent que aquest indret fos un dels escenaris principals de la pel·lícula «The Angels' Share» de Ken Loach en la que uns joves marginals de Glasgow busquen nous horitzons en el món del whisky.

Balblair elabora un malta suau, gens fumat que sol envellir en bótes que havien contingut bourbon.  Els seus embotellaments indiquen sempre l'any de producció i en trobem d'edats ben diferents.  Segons els propietaris l’objectiu és produir diferents whiskys cada vegada sense ser condicionats per les existències.
La destil·leria és petita, hi ha dos alambins amb una capacitat de 1.800.000 litres anuals.  Una part important de la producció és destinada al whisky de mescla i la resta comercialitzada com a single malt – tot i que només suposa un 13% dels ingressos de la marca.  Com podem deduir el negoci important del whisky encara és en els whiskys de mescla.


23.8.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 2 Les destil·leries del Cromarty Firth

Seguim el nostre trajecte direcció nord i passem per Dingwall.  Aquesta població havia disposat de dues destil·leries, Ben Wyvis i Ferintosh tancades fa molts anys.  Recentment, a partir d'una iniciativa popular de recaptació de fons – el conegut Crowdfunding – s'hi ha començat a construir una destil·leria hereva d'aquest passat, s'anomenarà Glenwyvis.  A la zona hi havia publicitat de la iniciativa.  En aquests temps el whisky té un gran mercat mundial i no falten les iniciatives per obrir destil·leries noves.
Segurament és quelcom cíclic:  Dèiem en l'entrada anterior que en els anys 80 van tancar moltes destil·leries (entre 1980 i el 2000 en van tancar 22 i només se'n van obrir 2).  Ara el procés és a la inversa:  des de l'any 2000 s'han obert 16 destil·leries i no se n'ha tancat cap.  A més hi ha més d'una quinzena de projectes de cara un futur immediat o a mig termini.

Seguim.  Una mica més al nord de Dingwall trobem la població d'Alness on hi ha la destil·leria Dalmore al costat del mar tranquil del Cromarty Firth, l'indret és molt agradable i val la pena aturar-s'hi una estona.. La firma és coneguda entre els aficionats al malta.  Els seus whislys tenen molt cos, sovint amb marcades notes de xerès - la marca té un conveni amb Gonzalez Byass des de fa molts anys i per tant la provisió de les apreciades bótes està garantida.  Els alambins de Dalmore tenen diferents formes amb l'objectiu de donar complexitat als seus maltes.

També en aquesta població però en un lloc menys romàntic, un polígon industrial, trobem la destil·leria Teaninich.  El seu malta potser no té les pretensions dels de Dalmore però és part essencial de whiskys de barreja com ara Johnny Walker.  Tot i els gairebé 10.000.000 de litres anuals que pot produir rarament el trobem com a single malt;  la seva funció principal és abastir el mercat dels whiskys de mescla.  La destil·leria té un marcat aspecte industrial i no es pot visitar.   Seguirem cap el nord....

16.8.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 1. Prop d'Inverness


Inverness és el nostre punt de sortida cap el nord.  La capital de les Highlands havia tingut tres destil·leries, ara no n'hi ha cap.  Glen Mohr, Glen Albyn i Millburn van tancar fa temps i no en queden ni els edificis.  Tot això passava a principis dels vuitanta quan la demanda de whisky escocès, fins llavors bàsicament blended (whisky de mescla), va decréixer molt a nivell global en favor del vodka o el rom.  Però sempre hi ha un cantó positiu en tota història i a partir de tots aquells excedents es van començar a comercialitzar amb molta més dedicació els whiskys de malta – fins aleshores havien estat pràcticament sempre utilitzats com a component del whisky de mescla.
Bé, anem direcció nord-oest i la destil·leria més propera que trobem és Glen Ord, a les afores de Muir of Ord a la Black Isle (que per cert no és una illa i no té res de negra).  
Trobem primer una planta de maltatge que proporciona ordi a diverses destil·leries del grup Diageo, a pocs metres hi ha la destil·leria.



Malgrat el seu aspecte antic i tradicional Glen Ord és una de les cinc destil·leries de malta amb més capacitat de producció – té 14 alambins.  Bona part d'aquesta producció va als whiskys de mescla de Diageo però en els darrers anys Glen Ord (embotellat com a The Singleton of Glen Ord) ha esdevingut un malta molt popular i venut, no pas a les nostres contrades – no es comercialitza a Europa - sinó en el mercat asiàtic on és un dels whiskys més populars.  Curiosament Diageo comercialitza tres maltes amb el nom de The Singleton:
-The Singleton of Dufftown - adreçat al mercat europeu.
-The Singleton of Glendullan - adreçat al mercat americà.
-The Singleton of Glen Ord - adreçat al mercat asiàtic.
Coses de l’economia global...