23.12.15

Bones festes!!!

Aquest ha estat un any molt especial:  Anada a Islay, embotellament de la nostra bóta, dues anades a Escòcia a l'estiu.  Celebrarem tot això i esperem que el 2016 vingui carregat de sorpreses....

28.11.15

Islay ara fa 50 anys...



Recentment vam descobrir aquest documental de la televisió escocesa sobre l'illa d'Islay realitzat fa 50 anys. Podem apreciar que moltes coses segueixen igual amb el pas del temps .
Una cosa sí ens ha cridat l'atenció (veure a partir del minut 4). Bessie Campbell, encarregada de la destil·leria Laphroaig en l'època, comentava que la pràcticament tot el whisky produït a l'illa, després de madurar de 5 a 10 anys, es transportava en bótes cap a Glasgow i altres ciutats per ser barrejat amb whisky de gra i altres maltes.  Segons Campbell els maltes d'Islay tenien massa caràcter i no eren del gust la majoria de la gent...  Quina llàstima!

15.11.15

Reportatge al Diari Ara

El diumenge 15 de novembre va aparèixer un article nostre amb fotografies d'Agustí Farrés en el suplement "Ara Diumenge" del Diari Ara.  És un reportatge de set pàgines sobre l'illa d'Islay

Aquest és l'enllaç a l'article

10.11.15

Badnoch tornarà a produir

La destil·leria Bladnoch va tancar les seves portes el 2010.  Anteriorment havia estat propietat de Raymond Armstrong durant la primera dècada del present segle.  Tot i produir un whisky excel·lent la destil·leria ha estat tancada durant uns quants anys de la seva dilatada història - va ser fundada el 1817.
Bladnoch produeix un malta amb suaus notes cítriques i es troba a la regió de les terres baixes - de fet és la destil·leria més meridional d'Escòcia.
Recentment la firma ha estat adquirida per l'home de negocis australià David Prior amb ambiciosos plans i la intenció de tornar a iniciar la producció el proper any. Una gran notícia pels aficionats al bon whisky.

3.11.15

Llibres: Alfred Barnard, un precursor

Un dels llibres que hem comprat recentment és «The Whisky Distilleries of the United Kingdom» d'Alfred Barnard.  És una edició facsímil atès que el llibre va ser escrit l'any 1887.
Aquesta obra sorprenent és la primera descripció acurada de les destil·leries del Regne Unit.  De fet ens hem de situar a l'època en que la fil·loxera fa estralls a França i les classes benestants britàniques es queden sense brandy.  El seu interès es comença a decantar cap al món del whisky, però en els salons de Londres no hi ha gaire coneixement del destil·lat que es produeix nord enllà.
Barnard, que era secretari de la Harper's Weekly Gazette – una publicació sobre el món del vi i els destil·lats - rep l'encàrrec de fer un viatge per totes les destil·leries de whisky de Gran Bretanya i Irlanda entre els anys 1885-1887. 
Aquest és un viatge de proporcions importants i més si tenim en compte que, en total, va visitar 162 destil·leries: 129 a Escòcia, 29 a Irlanda i 4 a Anglaterra.
El resultat d'aquestes expedicions va ser aquest llibre de 500 pàgines que conté informació tècnica sobre les destil·leries però també una interessant narració de tot el viatge, tot acompanyat per dibuixos i gravats.

És clar que hi ha moltes curiositats i aspectes que han canviat després de més de 125 anys... Una part important d'aquestes destil·leries van tancar, especialment a la regió de Campbeltown per culpa de la sobreproducció, la llei seca a Amèrica.  A Irlanda la crisi encara va ser més gran i de les 29 destil·leries descrites en queden només quatre.
Amb tot gran part de les destil·leries presents en el llibre segueixen en funcionament actualment i és interessant llegir les descripcions de Barnard i la seva visió d'aquests llocs. 
Un dels aspectes que sorprèn avui és que no hi ha notes de tast de pràcticament cap whisky – i quan n'hi ha són molt concises.  No obstant és el primer gran esforç per informar sobre el món del whisky - hi ha qui diu que és la «Whisky Bible» victoriana – abans que Michael Jackson posés les bases del que és el coneixement sobre el destil·lat que tenim avui.

Per arrodonir el tema comentem que aquesta és l'entrada sobre Barnard és la que fa 400 d'aquest bloc...  Un bon llibre per un número rodó..

27.10.15

Llibres: Whisky Classified de David Wishart

Un llibre interessant que hem trobat recentment és Whisky Classified de David Wishart
L'autor deixa de banda la classificació per regions atès que per ell no té massa sentit:  hi ha maltes molt diversos en una regió i a la vegada hi ha maltes que tenen similituds importants que són de regions diferents.
L'autor redueix la classificació dels maltes a dotze aspectes principals:
  • cos, dolç, fumat, medicinal, tabac, mel, especiat, notes de vi, fruits secs, malta, afruitat, floral.  
El senyor Wishart valora cada malta escocès – la seva expressió més popular - de 0 a 4 a partir d'aquests dotze aspectes. Una vegada fetes aquestes valoracions s'agrupen els maltes en diversos conjunts segons el seu perfil  i s'elabora una taula on hi apareix cada whisky en un lloc concret segons les seves característiques.. 
És una idea interessant que de fet hem pogut veure en algunes altres publicacions – com a exemple aquesta taula que mostrem a sota.

També havíem mostrat una taula similar en aquesta entrada del bloc.
A més d'aquesta classificació el llibre també examina amb detall cada una de les destil·leries de malta, no només d'Escòcia sinó també d'Irlanda i Gal·les.

20.10.15

The Glenlivet: El malta més venut en el món l'any 2014

L'any 1963 va ser important per al whisky escocès: En aquesta data es va començar a comercialitzar Glenfiddich com a single malt.  Aquest va ser l'inici de la popularitat i difusió global de les expressions individuals dels maltes. Anteriorment se'n comercialitzaven alguns però bàsicament a nivell local.
Sovint Glenfiddich ha estat un whisky ideal per iniciar-se en el complex món dels maltes escocesos. No per això cal considerar-lo un whisky simple o vulgar sinó tot el contrari.
Des de  1963 fins el 2013 Glenfiddich va ser el malta més venut del món. Quaranta anys de regnat durant els quals la popularitat dels single malt ha augmentat de forma espectacular.
El 2014 Glenfiddich va perdre la seva corona com a malta més venut del món.  La primera posició l'ocupa ara The Glenlivet - un gran clàssic també de la regió de Speyside que va vendre gairebé 13 milions d'ampolles. El tercer lloc l'ocupa un malta de prestigi també de Speyside: The Macallan.

12.10.15

Tast de Glenglassaugh. Notes de tast del nostre whisky

Fa uns dies el habituals del malta ens vam trobar per fer un tast de Glenglassaugh.  
el dia era especial perquè a més de tastar diverses expressions d'aquest malta (New Spirit, Revival, Evolution, Torfa, 1985, 1985, 25 anys) vam poder-les comparar amb el whisky de la nsotra bóta.

D'aquesta manera vam poder apreciar alguns aspectes comuns en aquests embotellaments:  En tots hi trobem algunes notes de vainilla, d'aromes vegetals - amb altres matisos segons l'expressió i la maduració del whisky.

La nostra bóta presentava aquestes característiques juntament amb altres aromes.  Aquestes són les notes de tast que vam elaborar:
  • Color:  Or
  • Nas:  Ric.  Dolç amb notes florals i de vainilla.  També es fan evidents els aromes de fruits secs.  És mantegós – recorda a les galetes escoceses.  En el rerefons hi podem trobar algunes notes especiades i de fusta.
  • Gust:  Complex i ple.  Tornem a trobar aromes de vainilla acompanyades de regalèssia de pal.  De seguida apareixen notes torrades de fruits secs com ara avellana.  També hi són presents notes mantegoses o olioses amb un rerefons d'espècies, de sal o de mar.
  • Final:  Llarg, oliós i càlid, persisteixen les notes torrades de fruits secs. 
També vam poder comparar l'evolució del malta durant tots aquests anys, tot i que les mostres dels primers anys ja no estaven en gaire bon estat.
En definitiva, una bona vetllada.  Molt contents per com ha sortit el whisky de la nostra bóta

7.10.15

El whisky a Gal·les (II): Visita a Penderyn

Aquest estiu passat vam ser a la destil·leria Penderyn.  Està situada en un poble que porta el mateix nom dins del parc natural dels Breacon Beacons
En certa manera és un avantatge ser en un entorn tan bonic atès que així la destil·leria rep un nombre important de visitants (i més tenint en compte que és l'única de Gal·les) però per altra banda – segons els propietaris - el fet de ser dins d'un parc natural també implica que hi hagi un control més estricte de l'activitat i que les possibilitats d'expansió siguin limitades. 
Aquesta és una destil·leria nova – va començar a produir l'any 2000 i presenta alguns trets diferents a les d'Escòcia.  D'entrada no hi ha cap diposit de mescla o tancs de fermentació atès que es rep l'ordi ja fermentat.  A més els alambins que hi ha són del tipus Faraday (diferents dels que s'utilitzen pel whisky escocès) i generen un destil·lat més lleuger i afruitat.   L'esperit nou que es produeix té un volum d'alcohol molt alt – 92% i cal reduir-lo al 63,4% abans de guardar-lo a les bótes.  Recentment també s'hi han instal·lat dos alambins tradicionals i en el moment de la visita no es sabia què es farà amb el seu destil·lat – si es barrejarà amb la producció dels alambins Faraday o bé si s'embotellarà com a malta  «tradicional»
Tota la producció és madura com a mínim durant tres anys.  El més normal és que maduri durant uns quatre anys i mig en bótes de bourbon procedents de la destil·leria Buffalo Trace per posteriorment passar a bótes diferents per acabar el procés de maduració.  Quan es vol donar un caràcter una mica més fumat al malta es fan servir bótes procedents de Laphroaig, per altres expressions també s'utilitzen bótes que han contingut madeira o xerès.  A principis d'any vam tastar tres mostres d'aquesta destil·leria amb acabats diferents.

Penderyn no embotella els seus maltes amb una edat específica sinó que – segons els propietaris – es porta a terme «quan la bóta està a punt».
En resum aquesta va ser una visita molt interessant d'una destil·leria una mica diferent amb un personal molt amable.  La vam concloure amb un tast del Penderyn Dylan (en homenatge al poeta gal·lès Dylan Thomas) – una expressió poc habitual d'aquest whisky amb marcades notes de xerès.

30.9.15

El whisky a Gal·les (I)

Com a Irlanda o a Escòcia els orígens de la destil·lació a Gal·les es remunten a l'edat mitjana i es barregen amb llegendes de l'època.
En el segle XVIII trobem una petita destil·leria amb finalitats comercials a Dale – una població del sud-oest del país.
El el segle XIX, però, hi va haver un declivi degut a l'auge dels Moviments per la Temprança – un corrent de pensament que es posicionava de manera activa contra el consum de begudes alcohòliques.  Aquest mateix moviment va aconseguir l'aprovació de la llei seca als Estats Units.
La darrera destil·leria gal·lesa d'aquest període – anomenada Welsh Whisky distillery - la trobem a Frongoch i va haver de tancar a principis del segle XX - curiosament durant l'aixecament irlandès aquesta destil·leria es va convertir en camp d'internament de presoners...
Gairebé cent anys més tard va néixer la destil·leria Penderyn, l'única destil·leria productora de whisky gal·les.  L'estiu passat vam visitar-la...

23.9.15

Visita a la destil·leria Glenmorangie

Glenmorangie és un dels noms importants quan parlem de whisky.  La firma va ser pionera en experimentar en diferents tipus de bóta per donar matisos nous al seu malta.  És també un dels maltes més venuts a nivell mundial. 
Arribem a Glenmorangie, situada al costat del mar al Dornoch Firth – en una zona de paisatges amables i rurals.  De fet el nom de la firma ve de Gleann-mor-na-sithe, quelcom similar a «vall de la tranquil·litat».  
La destil·leria presenta un entorn cuidat.  Els cartells i altres detalls juguen amb el color taronja – en referència al seu nom.  En el principi de la visita se'ns explica que el gra arriba ja maltejat a la destil·leria amb un caràcter molt poc fumat – amb els terres de maltejat tradicionals seria impossible cobrir la demanda actual de Glenmorangie.
De tot el procés en destaquen els alambins – són els més alts d'Escòcia.  Aquesta altura fa que els aspectes més oliosos i pesats no arribin la part superior, fent que el whisky tingui un caràcter bastant delicat i lleuger.

Posteriorment es visita un dels magatzems de maduració on de manera molt clara se'ns explica l'ús que fan de les bótes per madurar el whisky.  La destil·leria fa servir bótes de bourbon – un màxim de dues vegades - per madurar el seu destil·lat.  El Glenmorangie Original s'embotella al cap de 10 anys. 
La destil·leria, però, produeix altres maltes amb maduració suplementària.  En aquest cas, al cap dels 10 anys de maduració es transfereix el líquid a altres tipus de bóta durant dos anys més.  En el mateix magatzem podem apreciar els aromes que aporten aquests diferents tipus de bóta al destil·lat:  les de xerès pel Glenmorangie Lasanta, les de porto pel Glenmorangie Quinta Ruban i les de sauternes pel Glenmorangie Nectar d'Or.

17.9.15

Laphroaig Live 2015

La setmana vinent, el dia 24 de setembre a les 21 hores, tindrà lloc una nova edició de Laphroaig Live.
L'esdeveniment consisteix en una retransmissió en directe des de la destil·leria amb entrevistes i tasts de whiskies especials per a l'ocasió.
Aquest any el Laphroaig Live té un caire especial donat que la destil·leria celebra el seu 200 aniversari. Per aquest motiu s'ha convidat als sis màxims responsables de Laphroaig dels últims 45 anys.  També es tastaran diverses expressions especials del whisky:
  • Laphroaig Cairdeas 2015 - un malta elaborat a la manera tradicional amb alambins petits i madurat al magatzem tradicional de la destil·leria, al costat del mar.
  • Laphroaig 15 anys - un clàssic de Laphroaig recentment recuperat.
  • Laphroaig 21 anys - embotellat per celebrar el 21 aniversari dels "amics de Laphroaig"
  • Laphroaig 32 anys - envellit en bótes de xerès.
Finalment es convida a tots els amants de la destil·leria a brindar amb Laphroaig aquella nit per celebrar el 200 aniversari d'aquesta icònica destil·leria.

Es podrà seguir la retransmissió a través d'aquest enllaç.

16.9.15

Visita a la destil·leria Talisker

Talisker és l'única destil·leria de l'illa de Skye.  Per aquesta raó rep un nombre important de visitants i cal demanar hora amb antelació per poder visitar-la.  El seu volum de vendes ha pujat en els darrers anys – actualment és a punt d'entrar en els grup dels deu maltes més venuts.
L'illa és molt bonica amb uns paisatges dramàtics i volcànics, amb molt caràcter com el Talisker mateix.  La destil·leria es troba a la localitat de Carbost al costat del Loch Harport – una entrada de mar a l'oest de Skye – no molt lluny del massís volcànic dels Cuillins.
Com en totes les destil·leries de les illes el mar era un element clau pel transport d'ingredients, materials i del whisky mateix.  Talisker ja existia com a single malt fa més d'un centenar d'anys – quan la majoria de whiskies es feien servir només com a components dels blended.

La destil·leria i els seus entorns tenen un aspecte cuidat.  De la destil·leria en destaquem els cinc alambins.  La forma peculiar del seu braç fa que el destil·lat tingui més contacte amb el coure i influeixi en el caràcter final del malta.
La visita acaba amb un tast del clàssic 10 anys – sempre excel·lent.  Durant aquests dies a Skye vam tenir ocasió de tastar diverses expressions de la destil·leria, totes sense edat específica però amb característiques lleugerament diferents:
  • Talisker Dark Storm:  Madurat en bótes que han estat especialment cremades en el seu interior.  Molt intens.
  • Talisker Port Ruighe:   L'equilibri entre el caràcter especiat de Talisker i un acabat en bótes de Porto.
  • Talisker 57º North:  Un cask strenght a partir de la latitud de la destil·leria.  Tot i l'elevada graduació és suau tot i que manté intactes les característiques de la destil·leria.
  • Talisker Distillers Edition:  La força de Talisker matisada per bótes de xerès Amoroso

8.9.15

Visita a la destil·leria Glenglassaugh

 La visita a Glenglassaugh tenia un caràcter especial atès que és el lloc de producció i maduració de la nostra bóta.  La destil·leria pertany a les Highlands, tot i que és a tocar de la frontera amb Speyside – al costat del riu Glassaugh - en un entorn molt bonic prop de la platja de Sandend.
Glenglassaugh és molt més modesta que les dues destil·leries que hem mencionat en les entrades anteriors – produeix prop d'un milió de litres anuals, mentre que Macallan produeix al voltant de 10 milions i Glenfarclas uns 3 milions i mig.  Tot l'equipament és més petit i hi ha només dos alambins.  Tot el tour va tenir un caràcter molt «familiar» i va resultar una visita molt agradable
De fet, tal i com hem explicat altres vegades la destil·leria va reobrir el 2009 després de més de 22 anys de tancament i actualment forma part del grup Benriach juntament amb la destil·leria Glendronach.  Tot l'entorn ha estat reordenat, mostra un aspecte molt cuidat i el futur és prometedor.
Vam cloure la visita amb un tast del Glenglassaugh Revival.  Properament farem un tast de diferents expressions de la destil·leria incloent el nostre embotellament.



1.9.15

Visita a la destil·leria Glenfarclas

A més de Macallan – veure la darrera entrada – si hi ha un altre gran nom a Speyside que es pot associar al xerès  és Glenfarclas – potser hi podríem afegir també Aberlour i Glendronach.
En tot cas Glenfarclas és una destil·leria icònica:  independent, de tradició familiar i amb una gama molt àmplia d'excel·lents maltes.

No és sorprenent per tant que fos una de les destil·leries que decidíssim visitar aquest estiu.  El tour s'inicia amb la història de la família Grant – propietaris de la marca des de mitjans del segle XIX.  Posteriorment es segueix tot el procés d'elaboració del malta començant pel molinat del gra – actualment tot el maltejat de les destil·leries de Speyside, amb l'excepció de Balvenie, es fa en plantes especialitzades que hi ha en indrets propers com Inverness, Muir of Ord o Burghead.

Després de veure el diposit on es barreja el gra i l'aigua, visitem els tancs de fermentació i arribem a la sala de destil·lació on sorprèn força la mida els alambins – els més grans de la regió de Speyside.  Hi ha un nombre important de magatzems tradicionals on es guarden maltes d'edats ben variades.
La visita acaba en una «sala noble» on tastem un malta de 10 anys – és un espai privilegiat que prové del vaixell RMS Empress of Australia – un luxe per cloure una visita molt interessant.


25.8.15

Visita a la destil·leria Macallan

Recentment vam visitar la destil·leria Macallan.  D'entrada ens van sorprendre les seves dimensions, més properes a una indústria important que a la granja destil·leria dels seus inicis. 
De fet el malta ocupa el tercer lloc mundial de vendes – s'han triplicat en la darrera dècada – i per tant necessita augmentar la seva producció.
És per això que tot en el lloc hi havia molt moviment de maquinària i d'obres.  S'està construint una gran destil·leria nova que serà la més gran d'Escòcia amb una capacitat d'uns 16 milions de litres anuals.  Per minimitzar l'impacte paisatgístic d'una obra tan gran es cobrirà tot aquest entorn de manera que des de lluny es veuran cinc turons i no el gran complex de producció.  És una obra molt ambiciosa – encarregada als prestigiosos arquitectes Rogers Stirk Harbour and Partners - amb uns costos molt elevats.  Aquesta és una foto de com quedarà el projecte.  Es poden veure més imatges en aquest enllaç

Actualment la producció té lloc en dues plantes diferents que treballen 24 hores bona part de l'any – tot i que quan hi vam anar era l'època de manteniment.
En la visita guiada – que no permet fotografies en interiors - es posa molt èmfasi en la fusta i el procés de maduració, amb explicacions molt clares sobre la fabricació de les bótes i el seu impacte en el producte. 
Macallan madura gran part de la seva producció en bótes de xerès.  La firma té acords amb boscos a Galícia - especialment a Lugo - i fabrica i proporciona les bótes de roure a productors de Xerès per així assegurar-se l'abastiment per poder madurar el seu malta. 
La visita va acabar amb un tast guiat de cinc expressions de Macallan: 
  • New make spirit:  el destil·lat transparent sense cap maduració en bóta. 
  • Tres whiskies de la sèrie 1824:  Gold, Amber i Siena – aquesta nova sèrie posa èmfasi en el color més que no pas en l'edat.  El tipus de bóta i l'edat determinen el color del malta – i evidentment el preu:  Com més fosc més car...
  • Macallan 12 anys:  Un clàssic de la destil·leria amb el gustos del Macallan de sempre.



Per acabar vam anar fins a Easter Elchies, la casa espiritual del grup...  Un edifici icònic pels aficionats del malta.

17.8.15

Visites a destil·leries

Aquest estiu vam visitar diverses destil·leries d'Escòcia, especialment de la zona de les Highlands i de Speyside.  En properes entrades n'explicarem detalls.
Cada vegada és més gran el nombre de destil·leries que obren les portes a visitants.  Aquesta pàgina de l'Scotch Whisky Association ressenya 40 destil·leries que estan preparades per rebre visites, però no són les úniques.  N'hi ha d'altres que no es troben en aquest llistat que també organitzen tours amb regularitat.  En tot cas sempre és millor contactar abans amb la destil·leria per evitar decepcions de darrera hora.
De moment us deixem amb els enllaços a les fotografies que hem fet de les destil·leries de diverses regions en diversos viatges:

23.7.15

Ja tenim el nostre whisky!

A mitjans de juliol vam anar a buscar el nostre whisky i la nostra bóta de Glenglassaugh a Edimburg. Aquesta va ser la nostra primera parada en el viatge a Escòcia. El punt de recollida era en un polígon industrial prop de l'aeroport d'Edimburg. No és un lloc tan romàntic com la destil·leria però la majoria de firmes embotellen els seus productes en llocs on és fàcil transportar-los als mercats nacionals i internacionals.
Vam poder efectuar una visita guiada per la planta que disposava de grans contenidors de whisky i altres destil·lats de procedència diversa.  Impressionant.

Vam recollir la bóta i cinquanta-quatre ampolles amb una graduació del 50%. Amb tot carregat al cotxe i la amb bóta desprenent encara moltes olors del malta ja estàvem a punt pel viatge cap a les terres altes i Speyside. Ho relatarem en properes entrades.

8.7.15

Cap a Escòcia

Properament la carretera ens tornarà a portar cap a Gal·les i Escòcia...  Després de passar pel North Sea Jazz Festival visitarem Penderyn, l'única destil·leria de whisky de Gal·les.  Més tard recollirem les ampolles de la nostra bóta de whisky Glenglassaugh i visitarem diverses destil·leries a Speyside.
Ja ho explicarem en aquest bloc més endavant.
També anirem actualitzant i posant alguna foto en el nostre compte de Twitter

2.7.15

Laphroaig Cairdeas 2015

Amb motiu del seu 200 aniversari la destil·leria Laphroaig ha embotellat el "Cairdeas 200th Anniversary Edition " .
És un whisky elaborat a partir d'ordi maltejat a la pròpia destil·leria, utilitzant només alambins petits. La maduració ha tingut lloc al magatzem número 1 - el més antic de Laphroaig - que es troba al costat del mar.
El Cairdeas és un whisky creat de manera tradicional que vol reflectir la història bicentenària de Laphroaig . S'ha embotellat amb una graduació de 51,5%
Aquesta setmana vam rebre una ampolla d'aquest malta - només disponible per als amics de la destil·leria. Publicarem les notes de tast després del Laphroaig Live de la tardor vinent.

24.6.15

Etiqueta whisky MYMAC

Ja tenim l'etiqueta del nostre whisky a punt  - només falta corregir un petit error tipogràfic. 
MYMAC respon a les inicials dels cinc "propietaris".
El proper 7 de juliol serà embotellat i llavors sabrem exactament quantes ampolles en sortiran. 
A mitjans del mes que ve l'anirem a buscar tot fent una ruta per Speyside i en farem un crònica detallada. 

18.6.15

Totes les destil·leries de les illes


Després de les darreres entrades podem trobar una ressenya de totes les destil·leries de malta que es poden trobar a les illes d'Escòcia (n'hi ha a Orkney, Jura, Skye, Mull, Arran i Lewis).

Recordem que en aquest bloc ja s'hi poden trobar ja totes les destil·leries d'altres regions escoceses com les terres baixes (Lowlands); Campbeltown i també Islay.

En els propers mesos i després d'un parell de visites a Escòcia intentarem completar els apartats corresponents a les destil·leries d'Speyside i de les Highlands.

12.6.15

Destil·leries: Isle of Arran

Arran és una altra de les destil·leries relativament noves d'Escòcia.  Va començar a destil·lar el 1995, iniciant una tendència a l'obertura de noves destil·leries que ha continuat aquests anys.
És una destil·leria bastant petita amb una producció anual de 750.000 litres tot i que hi ha plans d'ampliar la producció el 2016 afegint-hi dos alambins.
  • Característiques dels maltes de la destil·leria:  És un malta més aviat dolç amb algunes notes especiades i un rerefons fumat.  
  • Embotellaments més habituals:  Arran embotella moltes expressions diferents del seu whisky.  Els més habituals són els de 10, 12, 14 i 18 anys.  També trobem embotellaments amb finals diversos – porto, xerès, vi, sauternes...
  • Situació: Lochranza Isle of Arran KA27 8HJ 01770 830 334  (veure situació a Google maps
  • Regió: Islands (Arran) 
  • Webhttp://www.arranwhisky.com/

5.6.15

Destil·leries: Abhainn Dearg

Abhainn Dearg és una de les destil·leries més noves d'Escòcia, va començar a produir el setembre de 2008.  Està situada a l'illa de Lewis, a les Hèbrides exteriors i per tant és la destil·leria més occidental que podem trobar a Escòcia.  El seu nom vol dir «riu vermell» i és en una nau força petita que s'havia fet servir com a piscifactoria.  La seva capacitat de producció són 20.000 litres anuals, és per tant la destil·leria més petita d'Escòcia i un negoci relativament modest.
  • Característiques dels maltes de la destil·leria:  Donat que parlem d'una destil·leria nova s'han embotellat poques mostres d'aquest whisky.  Podem dir que Abhainn Dearg és un malta més aviat lleuger i delicat amb notes marcades a cereals – segurament perquè els colls dels seus alambins són llargs – tot i que també presenta notes especiades.  Es fan servir bótes de xerès i bourbon per a la seva maduració.
  • Embotellaments més habituals: Com a single malt només s'ha embotellat una edició limitada de 3 anys i una versió Cask Strength.
  • Situació: Carnish, Isle of Lewis, Outer Hebrides HS2 9EX (veure situació a google maps)
  • Regió:  Islands (Lewis) 
  • Web: http://www.abhainndearg.co.uk/

29.5.15

Islay: Fotografies d'Agustí Farrés

Com ja vam explicar en aquest bloc, el passat febrer vam anar a Islay per tal de conèixer millor diversos aspectes de l'illa i els seus whiskies.. El fotògraf i arquitecte vigatà Agustí Farrés va fer un ampli reportatge sobre els paisatges i les destil·leries de la zona.
En aquest enllaç podeu trobar una petita mostra del treball que va fer.

27.5.15

Ardbeg Day 2015 a Barcelona

El 26 de maig va tenir lloc la celebració de l'Ardbeg Day al Celler de Gelida de Barcelona.

L'atractiu principal del vespre era la presentació de l'Ardbeg Perpetuum, un whisky embotellat en motiu dels 200 anys de la destil·leria.

Aquests són els maltes que es van tastar, tots excel·lents:
  • Glenmorangie Nectar d'Or: Un malta especial acabat en bótes de Sauternes. Suau i amb marcades notes cítriques i de pastisseria. Aquestes són les nostres notes de tast.
  • Ardbeg 10:  El clàssic de la destil·leria. Segons Monclús si parléssim de música aquesta seria la peça original sobre la qual s'estructuren les diverses variacions d'Ardbeg.
  • Ardbeg Corryvreckan:  Un malta amb gran caràcter, amb notes de carbó i brea. Trobem torba barrejada amb notes dolces.
  • Ardbeg Perpetuum:  Aquest malta ha estat elaborat a partir de diverses expressions d'Ardbeg. És un barreja que vol resumir la història de la destil·leria per perpetuar-la i projectar-la cap al futur. Quan olorem el whisky notem que les notes de torba, encara que presents, són menys marcades que en les expressions anteriors. És un whisky fresc, afruitat amb notes de llaminadura de maduixa que deixen pas a aromes de xerès i xocolata.  Quan el tastem el whisky es mostra elegant, més minimalista i menys expressiu que altres embotellaments de la destil·leria. La torba es barreja amb altres aromes subtils i afruitats. Un malta delicat que vol ser l'essència d'Ardbeg.
Esperem que el futur tingui la mateixa brillantor de l'última dècada d'Ardbeg ...

20.5.15

Ardbeg Day 2015

El proper 30 de maig se celebra el «dia Ardbeg »  a diversos països del món . Aquest any l'esdeveniment és especial atès que la destil·leria compleix 200 anys.
Per celebrar aquest aniversari tan rodó la destil·leria ha creat l'Ardbeg Perpetuum , un malta d'edició limitada que es podrà degustar a les diferents " ambaixades " d'Ardbeg arreu del món .

A Barcelona el whisky es podrà tastar al Celler de Gelida (és necessari fer una inscripció prèvia) el proper dimarts 26 de maig.
Ja explicarem la jornada i les notes de tast d'aquest malta tan especial en aquest bloc.

12.5.15

Destil·leries: Scapa

Fa uns dies la destil·leria Scapa va anunciar que obria les seves portes a les visites.  Aquesta és una excel·lent notícia pels visitants de les Orkney donat que Scapa està situada en un lloc molt evocador, al costat del mar a la costa sud a l'illa principal. 
Aquesta és una de les dues destil·leries d'aquestes illes del nord d'Escòcia – l'altra és Highland Park.  Scapa va ser fundada el 1885 i ha canviat de propietaris en diverses ocasions.  És una destil·leria petita i tot el destil·lat que produeix és embotellat com a single malt.  L'aigua que utilitza en el procés de producció té força gust a torba, tot i que el malta que es fa servir no és fumat.
  • Característiques dels maltes de la destil·leria:  Els maltes de Scapa són lleugers amb un caràcter una mica oliós, salat i de vegades especiat.
  • Embotellaments més habituals: El malta de 16 anys és l'únic embotellament oficial actualment, tot i que en ocasions s'embotellen edicions limitades d'edats diferents.  També es troben altres expressions d'embotelladors independents.
  • Situació:  Scapa, St Ola, Krikwall. Orkney KW1S 1SE  (veure situació a Google Maps)
  • Regió:  Islands (Orkney)
  • Web: http://www.scapamalt.com/

4.5.15

Articles a la pàgina de Pot-Still

Aquesta setmana hem encetat un període de col·laboració amb la web del Club Pot Still.  Hi anirem publicant articles sobre whisky de manera periòdica. 
De moment hem començat escrivint sobre la importància de l'aigua en el procés d'elaboració del destil·lat.

Evidentment seguirem publicant articles en aquest bloc i en el bloc de verema, tal i com hem fet en aquests darrers anys.

29.4.15

Com guardar el whisky


És un fet conegut que el whisky a la bóta perd un 2% de volum per evaporació cada any - és el que es coneix com "la part que s'emporten els àngels".
Una vegada a l'ampolla el whisky en principi ni guanya ni perd matisos.  De totes maneres una mala conservació de l'ampolla pot fer que el malta perdi les seves característiques i gustos i esdevingui més "pla".

Els aspectes que cal tenir en compte a l'hora de guardar un whisky són aquests:
  • Cal guardar l'ampolla en posició vertical (a diferència del que passa amb el vi).
  • És millor consumir les ampolles obertes en el període d'un any aproximadament, especialment si queda menys de mitja ampolla.  Com més oxigen hi ha dins l'ampolla més afecta al gust del whisky.  En aquest sentit les ampolles que no s'han obert aguanten bé el pas del temps si el suro és bo.
  • És millor que el whisky no rebi massa llum - especialment la llum del sol de manera directa. Millor si es pot guardar en la pròpia caixa o tub.
  • Com en el cas del vi és millor guardar el whisky en llocs on la temperatura sigui força constant - òptimament a temperatura de 15ºC a 18ºC.

6.4.15

Tast: Kavalan vs Penderyn


Fa uns dies els habituals del malta ens vam reunir per fer un tast una mica diferent.

Aquesta vegada els whiskies no eren d’un origen habitual (Escòcia, Irlanda etc...).  Kavalan és un malta de Taiwan que ha rebut molts premis en els darrers anys - el Kavalan Solist madurat en bótes de xerès ha estat guardonat com a malta de l’any per la web de Malt Maniacs.
Per altra banda Penderyn és una destil·leria de Gal·les que va obrir l’any 2000 (anteriorment s’havia fet whisky a Gal·les però la darrera destil·leria havia tancat l’any 1894).

Els Kavalan van destacar per la seva contundència, tot i estar embotellats amb una graduació de 57% desprenien una gran força aromàtica en les seves tres variants:

  • Kavalan (Solist, Bourbon Cask) - amb notes de vainilla, perfumat i afruitat. 
  • Kavalan (Solist, Vinho Barrique) - Molt aromàtic, oliós, amb fruits secs i vainilla.
  • Kavalan (Solist, Sherry Cask) També molt aromàtic, tota una explosió de xerès que ens recorda les grans destil·leries escoceses.  Hi trobem panses, xocolata i molts matisos diversos. Realment és un malta molt destacable.

Davant de tota aquesta força els Penderyn es van mostrar més discrets - d’entrada tenien una graduació més baixa, 46%.  Els tres maltes que vam tastar van resultar ser ben equilibrats amb finals diferents, tot i que no tan directes i expressius com els Kavalan.

  • Penderyn (Sherry Wood) - Un malta amb un final de xerès menys evident que l’anterior.  Hi trobem notes de panses i toffee. 
  • Penderyn (Peated): Una varietat lleugerament fumada - les notes de torba són molt fines, sense la força de la torba de les illes. Elegant...
  • Penderyn (Madeira): Un malta una mica més dolç i fresc que les altres dues expressions.

En definitiva un tast molt interessant amb uns maltes més inusuals però amb grans sensacions.

1.4.15

Tast de la mostra de Glenglassaugh (MYMAC) 5 anys



Aquest cap de setmana ens vam reunir per avaluar la mostra de la bóta de Glenglassaugh. 
Ja no ens arribarà cap més mostra i per tant era el moment de decidir quan embotellar - si aquest any o a finals de l’any vinent - segons el contracte inicial el malta pot estar un màxim de set anys a la bóta.

Aquestes són les notes de tast d’aquesta mostra:

  • Color:  Or pàl·lid (no hi ha canvis en el color en els darrers anys).
  • Nas:  Aromàtic. Domini de les notes vegetals i d’herba amb espècies de fons.  Més tard apareixien aromes de cereals molt marcats (l'olor del mesclat d'ordi i aigua a la destil·leria). 
  • Gust:  Equilibri entre notes dolces i seques.  Persisteixen les notes vegetals amb un rerefons torrat. Es troben espècies en el rerefons.
  • Final:  Llarg i càlid

Comparant amb la mostra de l’any anterior es nota més maduresa i menys aspectes punyents.  Sempre queda el dubte de si caldria esperar un any més - de totes maneres aquest estiu tenim una bona oportunitat per anar a buscar-lo...

També caldrà decidir si embotellem el malta amb graduació cask strength (després de destil·lar tenia 63,5% d’alcohol) o bé el rebaixem a una graduació de 46%..

26.3.15

Tast dels maltes d'Islay i Jura

Ahir, juntament amb una vintena de companys vam fer un tast dels maltes d'Islay i Jura. 
La idea era fer un recorregut per tota la varietat d'aromes i gustos que podem trobar en els maltes d'aquestes dues illes.  Tot i el caràcter marcadament fumat dels Islay vam poder apreciar molts matisos i varietats.

Vam tastar aquests maltes:
  • Bruichladdich Organic Barley. Alc 50%;  Un Islay gens fumat, amb notes afruitades i gust suau, tot i el seu elevat grau alcohòlic. 
  • Ardbeg 10 anys, 46% :  Una eclosió de fum pròpia d'Ardbeg, notes de mar i de fum – una foguera a la platja...  Un gran contrast amb el primer malta
  • Bowmore Darkest 15 anys, 43%:  Una mica especiat amb toffee, xerès i ordi;  matisos de xerès per contrastar amb els dos primers whiskies.
  • Laphroaig 10 anys, 40%;  Notes medicinals, de mar, de iode, torba i fum. 
  • Lagavulin (the distillers edition 1997-2013)  43%:  Una expressió de Lagavulin menys fumada de l'habitual perquè el whisky està acabat de madurar en bótes de Pedro Ximenez...  matisos diferents.
  • Caol Ila 12, 43%  Oliós, amb quitrà, fum elegant i una mica de sal.
  • Kilchoman Machir Bay 2014, 46%  Un malta dolç - malgrat ser també lleugerament fumat - amb notes de vainilla i de compota
  • Bunnahabhain 12, 46,3%:  Suau amb presència de fruits secs. És noten lleugerament les notes de mar. 
  • Jura Duirachs' Own 16 anys, 40%  El malta de Jura no té les característiques fumades dels Islay.  És suau, cremós amb taronja, fruits sec, poma, xocolata negra i espècies.
Hi va haver aportacions molt interessants (hi ha gent que té molta capacitat per trobar aromes en un malta) i un gran ambient.
També vam aprofitar per veure algunes de les fotografies del viatge a Islay del mes passat... Una vetllada per recordar...
La pregunta més complicada per mi va ser;  "Quin d'aquests whiskies és el millor?"  Resposta?....  jo no la tinc

22.3.15

Glenglassaugh (MYMAC) 5 anys

Aquesta setmana vam rebre la mostra del la nostra bóta de Glenglassaugh.  Aquest malta ja té cinc anys i properament avaluarem si ja pot ser embotellat.  Com ja vam explicar en entrades anteriors el whisky envelleix en una bóta petita (50 litres) i el procés de maduració és més ràpid que en bótes més grans.
Si trobem que ja està a punt segurament anirem a buscar les ampolles i la bóta aquest estiu.

16.3.15

Tast d'Ardbeg al Celler de Gelida



Aquest cap de setmana passat vam tenir l'oportunitat de tastar tres expressions diferents d'Ardbeg en el Celler de Gelida de Barcelona.
Aquesta botiga del barri de Sants té un racó dedicat a Ardbeg on hi podem trobar tots els embotellaments recents d'aquesta destil·leria d'Islay.  Aquests són els maltes que vam tastar:

  • Ardbeg 10 anys.  Un clàssic, sempre excel·lent.  El seu caràcter marcadament fumat es barreja amb gustos afruitats de meló, pera, poma i amb tons especiats.  
  • Ardbeg Corryveckan:  Un malta amb alta graduació (57,1%). Fresc i medicinal, amb notes de regalèssia, xocolata i meló.

  • Ardbeg Auriverdes:  Un altre malta amb les característiques pròpies de la destil·leria però alhora frec, balsàmic i una mica mentolat.  Aquestes són les notes de tast que en vam fer el maig passat. 

Aquest any la destil·leria celebra el seu 200 aniversari a principis de juny.  Amb tota seguretat s'embotellarà alguna edició commemorativa que valdrà la pena tastar.  Quan hi hagi novetats ja les publicarem.


7.3.15

Visita a Jura

Port Askaig és un emplaçament molt petit, hi ha unes quantes cases, un hotel i algun edifici de serveis.  Aquest és un dels ports d'entrada a Islay i també és l'únic lloc per accedir a Jura.
Sembla que Jura en l'antiga llengua nòrdica volia dir "illa dels cérvols" i de fet actualment hi ha uns 200 habitants i uns 5500 cérvols.  El relleu muntanyós i un sòl poc fèrtil ha fet que la població fos sempre minsa.  A finals dels anys quaranta George Orwell va venir a l'illa per poder escriure el seu llibre 1984 amb total tranquil·litat.
Jura és realment un lloc remot.  Es distingeix en la distància per tres muntanyes arrodonides anomenades Paps (pits). Per arribar-hi cal agafar un petit ferri - hi caben tres o quatre cotxes - que fa la travessa en uns cinc minuts.
Arribem a l'embarcador de Feolin i agafem l'única carretera que hi ha i al cap de 13 quilòmetres arribem a Craighouse on hi ha la destil·leria que porta el mateix nom que l'illa

Jura és un malta de creixent popularitat - actualment ocupa el 13è lloc de vendes de maltes.  Havíem concertat la visita per correu electrònic i ens reben amb molta amabilitat (al principi hem hagut d'aclarir que la senyora que va fer la reserva en realitat era jo donat que Joan és un nom d'home a les nostres contrades - no és la primera vegada que em passa).  Com que no hi ha ningú més ens ensenyen la destil·leria a nosaltres sols.  Tot i l'important volum de vendes tot plegat es veu prou familiar...
Al davant de la destil·leria, al costat del mar, hi ha una mena de palmeres.... on som?  Coses del corrent del golf que fa que malgrat la latitud nord el clima de la zona sigui prou benigne.


A l'interior observem que els alambins són sorprenentment alts - ens expliquen que són els segons en alçada després dels de Glenmorangie i per això el destil·lat que produeixen és suau donat que només hi arriben els vapors més lleugers i purs.
El tast que ens ofereixen al final de la visita és també ben generós - podem tastar cinc expressions diferents d'aquest whisky:  Elements, Turas Mara, Elixir, Prophecy i Tastival. 
Amb aquest bon regust acabem els relats d'aquesta visita a Islay i Jura...  Esperem tornar-hi...