27.8.17

Visita a la destil·leria Yamazaki


La destil·leria Yamazaki va ser la primera que es va fundar al Japó (1923).  La trobem al sud de Kyoto en direcció a Osaka en una vall molt frondosa, al peu d’unes muntanyes amb una font d’aigua molt pura.  És també una zona molt poblada i no hi ha molt espai per aparcar a l’àrea – de fet només es pot visitar Yamazaki si es va en tren o autocar.
Yamazaki és la casa espiritual del grup Suntory.  El seu whisky de barreja és potser el més conegut del Japó.  Tots recordem a Bill Murray a «Lost in Translation» dient:  «For relaxing times, make it Suntory time».  Aquesta escena va ser la millor publicitat per aquest whisky i un dels desencadenants de l'eclosió dels destil·lats japonesos.


Suntory és actualment un gran imperi que no comercialitza només whisky (tot i que és també propietària de marques tan populars com Jim Beam, Laphroaig o Bowmore) sinó moltes begudes refrescants (com ara Shcweppes o Trina).
La destil·leria té també un museu i s’hi explica la història de la firma Suntory. En la visita es posa èmfasi en la importància de l’aigua de l’entorn, coneguda ja de fa segles.  Crida l’atenció la sala de destil·lació on hi trobem alambins de formes diverses – quelcom que no sol passar a Escòcia.
Segons els portaveus de Yamazaki aquesta varietat d’alambins els permet elaborar diversos tipus de whisky.
La destil·leria fa servir cinc tipus de bótes per la maduració del whisky – El primers quatre tipus són bótes de diverses mides que han contingut bourbon o també xerès.  L’altre tipus de bóta emprat és el de roure japonès Mizunara – un tipus de fusta molt porosa amb marcades notes de vainilla però que es fa malbé fàcilment.  Per això s’utilitza especialment en les fases finals de la maduració del whisky, per tal de donar-li riquesa de matisos.
En general Yamazaki produeix un malta ric, dolç amb notes properes al xerès amb tocs de fruita madura i també especiats proporcionats per les bótes de Mizunara.


20.8.17

Visita al Japó


Aquest estiu hem tingut la oportunitat – esperada durant anys – de fer un viatge al Japó.  Entre moltes altres visites i activitats – aquest és un país fascinant amb molts atractius – vam poder conèixer diversos aspectes del whisky japonès.
Anteriorment havíem fet algunes entrades en aquest bloc explicant la història del whisky en aquest país i també vam donar a conèixer les seves destil·leries i algunes notes de tast.
Durant aquests dies al Japó hem pogut comprovar que el whisky és una beguda ben popular.  En destaquen dos noms propis:  Suntory i Nikka.
Vam poder comprovar també que els whiskys escocesos tenen una presència molt important tant en els comerços com en els bars.
De fet en els bars, botigues i grans magatzems hi ha molta més varietat i oferta de whiskys escocesos que de japonesos.  Un motiu d’això és que les existències de whisky japonès – especialment les whisky de certa edat - estan esgotades.  Els maltes més populars – Yamazaki, Hakushu, Yoichi i Miyagikyo es poden trobar però sense una edat específica.  El mateix passa amb whiskys de mescla de gama alta com el Suntory Hibiki o el Nikka Taketsuru.
Si trobem aquests whiskys envellits és a preus estratosfèrics tal i com podem veure a la foto:


Altres destil·leries com ara Karuizawa o Hanyu -van tancar i no en queden existències.  Hi ha algunes destil·leries noves però els seus embotellaments són limitats.
Els embotellaments que es troben amb facilitat són els whiskys de mescla més bàsics de Suntory i de Nikka, moltes vegades es serveixen amb gel o barrejats amb altres begudes – el que ells anomenen «highball».  Com a whiskys de malta vam poder veure embotellaments que desconeixíem com ara un Kurayoshi, però resulta que està fet a partir de maltes importats – principalment d’Escòcia (les lleis reguladores al Japó són diferents a les que són vigents a Europa).
Tot i aquesta «sequera» vam poder veure algunes destil·leries i tastar maltes ben interessants.
En les properes entrades ho explicarem.

9.8.17

Visita a la destil·leria Glen Moray


Una de les altres destil·leries que vam visitar en el nostre periple per Speyside va ser Glen Moray, situada a la ciutat d’Elgin, en una zona tranquil·la però no molt lluny del centre, al costat del riu Lossie d’on treu el subministrament d’aigua.
Glen Moray va ser fundada a finals del segle XIX – enguany celebra el seu 120 aniversari.
Com la gran majoria de firmes aquesta destil·leria també ha incrementat el seu volum de vendes en els darrers anys.  És el cinquè malta més venut en el Regne Unit, tot i que a casa nostra no és un dels noms més populars.  Part de la seva producció també va destinada als blended – especialment Label 5, un whisky de barreja igualment desconegut a casa nostra.


És una destil·leria de capacitat notable – per fer-nos una idea podem dir que té 14 tancs de fermentació i 9 alambins.  Actualment la seva capacitat de producció és de 5,7 milions de litres anuals i es podria ampliar amb facilitat en un futur.
La destil·leria produeix 7 dies a la setmana les 24 hores i la majoria de producció madura en bótes de bourbon, tot i que podem trobar expressions amb finals diferents.
La visita s’acaba amb un tast de dues expressions de la destil·leria però hi ha possibilitat de tastar altres maltes propis a preus molt assequibles.



1.8.17

Tast de Glenfarclas



Fa pocs dies els habituals del malta vam fer un tast a cegues  de sis expressions diferents de Glenfarclas:
  • Glenfarclas 1994 The Family Malt Collection (43 % vol).  Un whisky queva ser embotellat el 2008 i per tant té uns 14 anys.
  • Glenfarclas Family Casks 1990-2014 (46,6% vol):  Una de les expressions dels coneguts family casks de la destil·leria.  Edicions limitades de gran qualitat.
  • Glenfarclas Passion (46 % vol):  Una edició exclusiva pel mercat alemany amb maltes joves.
  • Glenfarclas Team (46 % vol):  Una altra edició exclusiva pel mercat alemany també amb maltes joves.
  • Glenfarclas £511.19s.0d  (43 % vol):  Una edició limitada de qualitat que commemora el 150 aniversari de la compra de la destil·leria pel preu que indica el seu nom.  Hi trobem una barreja de maltes diferents, alguns de molt vells.
  • Glenfarclas - Glenkeir treasures  (40 % vol).  Un embotellament independent – cosa gens habitual en aqyesta casa.  És una versió limitada d’uns 14 anys que està disponible exclusivament en el Whisky Shop (de fet s’anomena «Secret Speyside»). 

El tast tenia la dificultat de distingir sis maltes d'una mateixa casa, tots amb característiques molt similars, com ara la maduració en bótes de xerès.  L'única cosa que els podia diferenciar era el preu (i, en principi, també la qualitat) superior de dos d’ells i caldria veure si podíem apreciar això en un tast a cegues.

En aquest sentit vam poder diferenciar tres maltes amb una aroma i gust superior.  Dos eren els Glenfarclas Family Cask 1990 i el Glenfarclas £511.19s.0d – que efectivament tenen un preu més elevat  El tercer va ser el Glenfarclas 1994 The Family Malt Collection, la sorpresa positiva d'aquest tast.  Un whisky excel·lent en relació qualitat preu.