1.11.17

Tast de The Macallan al Celler de Gelida


El proper dijous dia 9 de novembre es farà un tast de cinc expressions diferents de The Macallan a l’aula de tast del Celler de Gelida de Barcelona.  Aquests són els maltes que es presentaran:

  • The Macallan Amber:  El The Macallan Amber – de la sèrie 1824 - fa referència al color del destil·lat, focalitzat més en el color que en l’edat del malta.
  • The Macallan 12 Fine Oak :  Un malta madurat en roure europeu i americà en bótes que han contingut xerès i bourbon.
  • The Macallan 12 Double Cask:  Un altre The Macallan de 12 anys, en aquest cas madurat en bótes de roure europeu i americà que només han contingut xerès. 
  • The Macallan Sienna:  Un altre whisky de la sèrie 1824, amb un color una mica més fosc i de gama més alta.
  • The Macallan Rare Cask:  Un malta elaborat amb whiskies procedents de 16 tipus diferents de bóta de xerès.  Una bona part d'aquestes bótes són de primer ús i per això en resulta un malta ric i especiat.  Segurament el malta més especial del tast.
L’assistència al tast és per invitació (us podeu adreçar al celler per si queden places). 

22.10.17

Rosebank tornarà a produir

La setmana passada vam publicar que dos noms mítics com Brora i Port Ellen tornarien a destil·lar.  Al cap de pocs dies es va fer l’anunci que Rosebank, una de les destil·leries més apreciades de les Lowlands tornarà a obrir les portes.
Rosebank va tancar l’any 1993 per temes logístics:  Els seus propietaris havien apostat per la destil·leria Glenkinchie com a representant de les terres baixes en els seus «classic malts» pel seu accés fàcil i la situació prop d’Edimburg.

Rosebank està situada al costat del canal que uneix el Forth i el Clyde, la costa est i oest escoceses.  Quan va tancar la destil·leria el canal estava en desús i l’accés no era fàcil.  Ara la zona s’ha revitalitzat, molt a prop hi ha la Falkirk Wheel i el turisme hi arriba fàcilment. 

El seu whisky és suau i delicat, amb notes florals i cítriques, un dels més clars representants de l’estil de les terres baixes i possiblement el Lowland més apreciat.  És, per tant, una excel·lent notícia pels amants del whisky...

10.10.17

Brora i Port Ellen tornaran a produir

L’any 1983 va ser un any negre en la història del whisky escocès.  Una forta  recessió en la indústria, deguda a la caiguda de la demanda del destil·lat, va suposar el tancament de vuit destil·leries.
Bona part d’aquestes han anat caient en l’oblit de manera progressiva; eren bons maltes però no excepcionals i els embotellaments ja són pràcticament inexistents.
Port Ellen i Brora – tancades en aquell any – són una excepció i sempre han mantingut un estatus de culte entre els experts.  Cada any la firma Diageo, propietària de la destil·leria i les existències que en queden, treu embotellaments limitats – i molt cars – dels maltes d'aquestes dues destil·leries.

Aquest interès sempre viu pel whisky de Brora i Port Ellen juntament amb el bon moment que viu la indústria del whisky han fet que Diageo hagi optat per "ressuscitar" les dues destil·leries.


Brora
Brora és una destil·leria de les Highlands, situada en un poble de la costa que té el mateix nom.  És al costat de la destil·leria Clynelish.  Produïa un malta de caràcter fumat que es feia servir com a component important de Johnny Walker.  L’increment de producció a Talisker i Lagavulin, juntament amb la baixada del consum de whisky va fer que tanqués l’any 1983.
Per la reobertura s’aprofitaran el edificis existents – la foto la vam fer l’any passat.



Port Ellen
L’any 1983 el grup Diageo va haver de tancar una de  les tres destil·leries que tenia a l’illa – les altres dues eren Lagavulin i Caol Ila.  Port Ellen, la més petita de les tres, era la que portava menys temps produint i per tant l’elecció va ser clara.
Actualment a l'antiga destil·leria hi ha una planta de maltatge, tot i que alguns edificis – com ara els magatzems - estan ben conservats (vam fer la foto el 2015).  Amb tot ser que caldrà refer alguns edificis o construir-ne de nous per tal de poder començar la producció una altra vegada.

Està previst que les dues destil·leries estiguin operatives el 2020.

24.9.17

Les xemeneies en forma de pagoda


A Escòcia és molt habitual veure les anomenades «pagoda roofs» o xemeneies en forma de pagoda a les destil·leries.
Com és que aquest element és present a moltes destil·leries d’Escòcia i no en altres llocs?  Per què serveix?
Tot va començar a la destil·leria Dailuaine de Speyside.  Cap a l’any 1884 l’arquitecte Charles Doig va rebre l’encàrrec de millorar el procés de maltatge i va dissenyar una espècie de teulada en forma pagoda que havia de facilitar la ventilació del forn on s’asseca el gra.
La pagoda resguarda de la pluja i cobreix una xemeneia que deixa sortir lentament el fum que es produeix en l’assecatge del gra maltat.  Sovint aquest fum es fa amb un foc de torba.
El disseny de Charles Doig va tenir molt d'èxit i es va aplicar a altres destil·leries d’Escòcia, primer a Speyside com a Strathisla o Tamdhu i més tard a les altres zones de producció com les Highlands, les illes o Islay.
Avui en dia la majoria de destil·leries encarreguen el gra maltat a grans plantes  especialitzades.  Per això les teulades en forma de pagoda tenen només una funció decorativa.

17.9.17

Aquest bloc fa 10 anys


El dia 21 de setembre de 2007 vam obrir aquest bloc per comentar diversos aspectes relacionats amb el whisky...  Al cap de 10 anys podem fer balanç d'alguns dels elements més destacats que hem anat tractant en les 460 publicacions del bloc:

Evidentment que els articles no s'acaben pas aquí...  Tenim diversos projectes en marxa:  visites a Escòcia pendents, possibles publicacions noves, whisky madurant a Strathearn, petites participacions a Glenwyvis - una destil·leria a punt d'obrir....  

10.9.17

El bar Zoetrope de Tòquio


A la zona de Shinju-ku de Tòquio, en un barri d’ambient nocturn animat localitzem el bar Zoetrope. Bé, la veritat és que costa una mica de trobar perquè és en un tercer pis i el rètol de l’establiment és més aviat discret.
El Zoetrope té unes dimensions molt reduïdes, amb una barra i dues o tres taules petites, que s’omple amb deu o dotze persones.  Tot i aquestes característiques és segurament el bar de Tòquio amb més whiskys japonesos.
El lloc és molt acollidor, en una paret s’hi projecten pel·lícules mudes.  Quan hi vam anar es projectaven curtmetratges de Buster Keaton.
Això és el que diu Dominic Roskrow sobre aquest bar en el seu llibre «Japanese whisky»: «Aquest lloc podria optar a ser nomenat el millor bar del món.  Tots els que el visiten el posen entre els seus preferits i per bones raons.  És el producte d’Atsushi Horigami, un antic dissenyador de videojocs que ha combinat  les seves dues passions, el whisky i les pel·lícules clàssiques.  Hi podeu tastar excel·lents whiskys tot relaxant-vos mirant pel·lícules de Buster Keaton o Laurel i Hardy».
Al Zoetrope hi vam tastar aquestes expressions:


  • Nikka Taketsuru:  Més contundent que els clàssics maltes japonesos.  Hi ha algunes notes de xerès.  Aquests whiskys són una barreja de maltes de Miyagikyo i Yoichi, les dues destil·leries de malta de Nikka.
  • Nikka Taketsuru 17 anys:  Fresc i afruitat amb notes de cacau
  • Nikka Taketsuru 21 anys:  Similar al whisky de 17 anys però més intens, amb més notes especiades.
  • Ichiro’s malt (edició limitada a 196 ampolles pel 10è aniversari de Zoetrope):  Aquesta va ser una recomanació de Atsushi quan li vaig demanar quelcom diferent que no pugués trobar a altres llocs.  Un malta contundent amb una graduació de 61,4%.

3.9.17

Visita a la destil·leria Hakushu


Hakushu és la segona destil·leria de malta del grup Suntory.  Va ser fundada el 1973 i en els anys 80 va ser la destil·leria més gran del món arribant a produir 30 milions de litres anuals.  Posteriorment es va reduir la producció, però si la demanda de whisky japonès segueix a l’alça podria tornar a produir en grans quantitats.
La destil·leria està situada en un lloc idíl·lic, a la part sud dels anomenats Alps japonesos.  Tot l’entorn està molt cuidat.  Després d’aparcar el cotxe – hi ha diversos guàrdies que ajuden a entrar i sortir del lloc i ordenen el transit – passem per recepció.  Allà ens donen un identificador, si ets el conductor tens una etiqueta vermella i no pots beure gens d’alcohol – el nivell permès pel codi de circulació és zero.


Passem per una àmplia zona amb arbres i arribem a la destil·leria, al museu i a serveis diversos (un restaurant, una botiga, un bar...).
El museu té una estètica també molt acurada i explica el procés d’elaboració del whisky així com la història del destil·lat, no només al Japó sinó també a Escòcia, Irlanda o Estats Units.


En la visita, a més de remarcar la importància de l’aigua que s’utilitza, es posa èmfasi en l’ús de tancs de fermentació de fusta.  Una de les coses que sorprèn és l'ús d’alambins de formes ben diverses la qual cosa permet crear destil·lats amb característiques diferents.  En general Hakushu és un malta delicat i afruitat amb un rerefons de notes fumades.
La companyia té una tercera destil·leria, en aquest cas de gra, anomenada Chita, en una població del mateix nom.  Un whisky de gra anomenat «The Chita» va ser una de les recents novetats del la marca.
A Escòcia un whisky de mescla pot contenir maltes de moltes destil·leries, en aquest sentit Suntory és diferent.  Tota la seva producció surt d’aquestes tres destil·leries que hem nomenat.

27.8.17

Visita a la destil·leria Yamazaki


La destil·leria Yamazaki va ser la primera que es va fundar al Japó (1923).  La trobem al sud de Kyoto en direcció a Osaka en una vall molt frondosa, al peu d’unes muntanyes amb una font d’aigua molt pura.  És també una zona molt poblada i no hi ha molt espai per aparcar a l’àrea – de fet només es pot visitar Yamazaki si es va en tren o autocar.
Yamazaki és la casa espiritual del grup Suntory.  El seu whisky de barreja és potser el més conegut del Japó.  Tots recordem a Bill Murray a «Lost in Translation» dient:  «For relaxing times, make it Suntory time».  Aquesta escena va ser la millor publicitat per aquest whisky i un dels desencadenants de l'eclosió dels destil·lats japonesos.


Suntory és actualment un gran imperi que no comercialitza només whisky (tot i que és també propietària de marques tan populars com Jim Beam, Laphroaig o Bowmore) sinó moltes begudes refrescants (com ara Shcweppes o Trina).
La destil·leria té també un museu i s’hi explica la història de la firma Suntory. En la visita es posa èmfasi en la importància de l’aigua de l’entorn, coneguda ja de fa segles.  Crida l’atenció la sala de destil·lació on hi trobem alambins de formes diverses – quelcom que no sol passar a Escòcia.
Segons els portaveus de Yamazaki aquesta varietat d’alambins els permet elaborar diversos tipus de whisky.
La destil·leria fa servir cinc tipus de bótes per la maduració del whisky – El primers quatre tipus són bótes de diverses mides que han contingut bourbon o també xerès.  L’altre tipus de bóta emprat és el de roure japonès Mizunara – un tipus de fusta molt porosa amb marcades notes de vainilla però que es fa malbé fàcilment.  Per això s’utilitza especialment en les fases finals de la maduració del whisky, per tal de donar-li riquesa de matisos.
En general Yamazaki produeix un malta ric, dolç amb notes properes al xerès amb tocs de fruita madura i també especiats proporcionats per les bótes de Mizunara.


20.8.17

Visita al Japó


Aquest estiu hem tingut la oportunitat – esperada durant anys – de fer un viatge al Japó.  Entre moltes altres visites i activitats – aquest és un país fascinant amb molts atractius – vam poder conèixer diversos aspectes del whisky japonès.
Anteriorment havíem fet algunes entrades en aquest bloc explicant la història del whisky en aquest país i també vam donar a conèixer les seves destil·leries i algunes notes de tast.
Durant aquests dies al Japó hem pogut comprovar que el whisky és una beguda ben popular.  En destaquen dos noms propis:  Suntory i Nikka.
Vam poder comprovar també que els whiskys escocesos tenen una presència molt important tant en els comerços com en els bars.
De fet en els bars, botigues i grans magatzems hi ha molta més varietat i oferta de whiskys escocesos que de japonesos.  Un motiu d’això és que les existències de whisky japonès – especialment les whisky de certa edat - estan esgotades.  Els maltes més populars – Yamazaki, Hakushu, Yoichi i Miyagikyo es poden trobar però sense una edat específica.  El mateix passa amb whiskys de mescla de gama alta com el Suntory Hibiki o el Nikka Taketsuru.
Si trobem aquests whiskys envellits és a preus estratosfèrics tal i com podem veure a la foto:


Altres destil·leries com ara Karuizawa o Hanyu -van tancar i no en queden existències.  Hi ha algunes destil·leries noves però els seus embotellaments són limitats.
Els embotellaments que es troben amb facilitat són els whiskys de mescla més bàsics de Suntory i de Nikka, moltes vegades es serveixen amb gel o barrejats amb altres begudes – el que ells anomenen «highball».  Com a whiskys de malta vam poder veure embotellaments que desconeixíem com ara un Kurayoshi, però resulta que està fet a partir de maltes importats – principalment d’Escòcia (les lleis reguladores al Japó són diferents a les que són vigents a Europa).
Tot i aquesta «sequera» vam poder veure algunes destil·leries i tastar maltes ben interessants.
En les properes entrades ho explicarem.

9.8.17

Visita a la destil·leria Glen Moray


Una de les altres destil·leries que vam visitar en el nostre periple per Speyside va ser Glen Moray, situada a la ciutat d’Elgin, en una zona tranquil·la però no molt lluny del centre, al costat del riu Lossie d’on treu el subministrament d’aigua.
Glen Moray va ser fundada a finals del segle XIX – enguany celebra el seu 120 aniversari.
Com la gran majoria de firmes aquesta destil·leria també ha incrementat el seu volum de vendes en els darrers anys.  És el cinquè malta més venut en el Regne Unit, tot i que a casa nostra no és un dels noms més populars.  Part de la seva producció també va destinada als blended – especialment Label 5, un whisky de barreja igualment desconegut a casa nostra.


És una destil·leria de capacitat notable – per fer-nos una idea podem dir que té 14 tancs de fermentació i 9 alambins.  Actualment la seva capacitat de producció és de 5,7 milions de litres anuals i es podria ampliar amb facilitat en un futur.
La destil·leria produeix 7 dies a la setmana les 24 hores i la majoria de producció madura en bótes de bourbon, tot i que podem trobar expressions amb finals diferents.
La visita s’acaba amb un tast de dues expressions de la destil·leria però hi ha possibilitat de tastar altres maltes propis a preus molt assequibles.



1.8.17

Tast de Glenfarclas



Fa pocs dies els habituals del malta vam fer un tast a cegues  de sis expressions diferents de Glenfarclas:
  • Glenfarclas 1994 The Family Malt Collection (43 % vol).  Un whisky queva ser embotellat el 2008 i per tant té uns 14 anys.
  • Glenfarclas Family Casks 1990-2014 (46,6% vol):  Una de les expressions dels coneguts family casks de la destil·leria.  Edicions limitades de gran qualitat.
  • Glenfarclas Passion (46 % vol):  Una edició exclusiva pel mercat alemany amb maltes joves.
  • Glenfarclas Team (46 % vol):  Una altra edició exclusiva pel mercat alemany també amb maltes joves.
  • Glenfarclas £511.19s.0d  (43 % vol):  Una edició limitada de qualitat que commemora el 150 aniversari de la compra de la destil·leria pel preu que indica el seu nom.  Hi trobem una barreja de maltes diferents, alguns de molt vells.
  • Glenfarclas - Glenkeir treasures  (40 % vol).  Un embotellament independent – cosa gens habitual en aqyesta casa.  És una versió limitada d’uns 14 anys que està disponible exclusivament en el Whisky Shop (de fet s’anomena «Secret Speyside»). 

El tast tenia la dificultat de distingir sis maltes d'una mateixa casa, tots amb característiques molt similars, com ara la maduració en bótes de xerès.  L'única cosa que els podia diferenciar era el preu (i, en principi, també la qualitat) superior de dos d’ells i caldria veure si podíem apreciar això en un tast a cegues.

En aquest sentit vam poder diferenciar tres maltes amb una aroma i gust superior.  Dos eren els Glenfarclas Family Cask 1990 i el Glenfarclas £511.19s.0d – que efectivament tenen un preu més elevat  El tercer va ser el Glenfarclas 1994 The Family Malt Collection, la sorpresa positiva d'aquest tast.  Un whisky excel·lent en relació qualitat preu.  


31.7.17

Visita a la destil·leria Glenlivet


Glenlivet o "The Glenlivet" és un dels noms grans del whisky.  Per una banda a nivell històric és una de les destil·leries amb més antiguitat;  durant molt de temps la vall on està situada va donar nom a tota la regió i era un símbol de prestigi, tant que fa uns anys algunes marques de whisky portaven el nom Glenlivet al darrera.
La destil·leria també és un nom destacat a nivell comercial.  Actualment és el segon malta escocès més venut, amb una presència molt important en el mercat americà.
Amb aquest nivell de popularitat no es pas estrany que es facin moltes visites guiades a la destil·leria diàriament.
En aquestes visites a la destil·leria es pot veure la planta nova – inaugurada el 2009 - per poder donar resposta a la creixent demanda global.  També hi ha una planta més antiga que no es visita - per temes de seguretat i de logística de grups.  En el recorregut per Glenlivet podem seguir el procés d’elaboració del whisky excepte el maltat – aquest procés es manté a molt poques plantes de Speyside i el porten a terme empreses externes.
Tota la producció de la destil·leria es destina a elaborar el single malt que madura en diversos llocs de Speyside, no sempre al costat de la destil·leria.  És clar que una planta nova amb aquest volum de producció – més de 10 milions de litres anuals - no té el romanticisme de les plantes més antigues o més petites, però aquest edifici té una estètica molt cuidada amb una sala de destil·lació amb uns grans finestrals que proporcionen una excel·lent vista al paisatge idíl·lic dels voltants-  Llàstima que no es puguin fer fotografies a la zona de producció - una pràctica que cada vegada és més estesa en la indústria del whisky escocès..
Finalment vam poder tastar diverses expressions de Glenlivet.  En els magatzems de la destil·leria ens van oferir un «Founder’s reserve» madurat en bótes de xerès amb 60,5 graus – el van extreure directament d’una bóta perquè no és un whisky que hagi estat embotellat.  Més tard en una sala noble vam assaborir altres expressions de la destil·leria per concloure aquesta interessant visita.


2.7.17

Visita a la Speyside Cooperage - la boteria de Speyside


 A la sortida de Craigellachie en direcció a Dufftown – en ple centre de Speyside ens criden l’atenció unes muntanyes de bótes ben alineades.  Aquí hi trobem la Speyside Cooperage, un centre on es fabriquen i reparen bótes per tal de ser utilitzades per les desti·leries.

Aquesta boteria va ser fundada el 1947 i té branques en altres zones d’Escòcia i Estats Units.  És el negoci independent més gran d’aquest tipus al Regne Unit,  tot i que algunes destil·leries – especialment les més grans - tenen la seva pròpia boteria.
La bóta és un element essencial en la maduració del whisky i aporta el color i unes dues terceres parts del gust del malta.  Cada bóta pot ser utilitzada diverses vegades – fins uns seixanta anys – i per això la feina les boters és important per tal de garantir-ne el seu manteniment.

La visita a aquesta centre resulta molt interessant.  Després de veure un audiovisual introductori anem a una galeria on podem observar les diverses feines que es fan per tal de preparar les bótes per contenir whisky un altre cop.  Els operaris treballen amb molta celeritat – van a un tant per bóta – i podem veure les tasques diverses que es fan per mantenir-les:  es desmunten, s’estoven amb vapor, es cremen per dins, es reparen possibles esquerdes, es sotmeten a pressió per veure si estan ben segellades.  En total es tracten unes 100.000 bótes a l’any en una feina que encara és relativament poc mecanitzada.   

Després de quatre usos les bótes ja no serveixen més per contenir whisky – cada vegada la bóta aporta menys coses al destil·lat.  Llavors ja només es poden utilitzar com a jardineres o altres elements decoratius...

25.6.17

Visita a Benromach


 Una de les destil·leries que vam visitar recentment a Speyside va ser Benromach.
En comparació amb altres companyies de la zona, Benromach és una destil·leria petita – la seva producció són uns 700.000 litres anuals – poc comparat amb els 10-15 milions de litres de les grans marques.
Va ser fundada l’any 1898 i al llarg de la història la seva producció va ser discontínua, amb alguns períodes d'inactivitat – el darrer va començar l’any 1983 quan la sobreproducció de whisky va afectar moltes destil·leries.
Afortunadament l’any 1993 va ser comprada per Gordon & McPhail – embotelladors i marxants d’Elgin.  Es van instal·lar uns alambins nous – n’hi ha dos i prou – i va tornar a la producció el 1998.  A partir d'aquí la marca i la producció han anat creixent i recentment s’ha ampliat el nombre de tancs de fermentació.  L'objectiu de Benromach és crear un malta típic de Speyside amb les característiques que tenia durant els anys 50 i 60.


La visita va resultar molt agradable i personalitzada – no hi ha els nombrosos grups de persones que trobem en destil·leries més grans.  Vam poder seguir tot el procés de producció a partir del molinat del gra.  Com en la gran majoria de destil·leries de Speyside el procés de maltatge es fa en plantes grans com la que hi ha prop d'Inverness.
En el fermentat es fan servir dos tipus de llevat – un és el propi de les destil·leries i l’altre és més habitual en la fermentació de la cervesa.
Un dels aspectes particulars de la visita va ser que al costat dels alambins vam poder olorar (i si volíem, tastar) les tres parts que s'obtenen en el procés de destil·lació:

  • El cap: La part del destil·lat amb una graduació alcohòlica més alta, amb elements volàtils amb aromes i gustos poc agradables (associats al metanol i al sulfur) que a més podrien ser dolents per la salut 
  • El tall mitjà:  La part important i central del destil·lat que concentra els aromes i gustos agradables (notes de cereal, vegetals, cuir..) i que passarà a madurar a les bótes. 
  • Les cues:  La darrera part del destil·lat, molt fluixa en alcohol i que conté moltes impureses i aromes – amb notes de formatge o peix - que serien poc agradables en un whisky.

Evidentment és molt important determinar els talls en el procés de destil·lació.  També se'ns va explicar de manera molt didàctica la influència del coure i de la forma dels alambins en tot aquest procés.
Finalment vam anar a un dels magatzems de maduració i la visita va concloure amb el tast de quatre expressions de Benromach:


foto Agustí Farrés
  • Benromach Organic:  Madurat en bótes noves.  Només hi intervenen productes ecològics en la seva elaboració i maduració.  Un whisky molt lleuger.
  • Benromach 10:  Madurat durant 9 anys en bótes de bourbon i un any en bótes que havien contingut xerès oloroso.  Aquest és l'embotellament principal de la destil·leria.
  • Benromach 15:  Amb un procés de maduració similar al 10 anys, reposa, però, durant sis anys en bótes de xerès oloroso.
  • Benromach Peat:  Una expressió fumada però ben diferent dels maltes d'Islay.  Les notes de fum no tenen un caràcter marí sinó molt més vegetal.




En resum una visita molt interessant per entendre el funcionament d'una destil·leria petita amb uns productes de qualitat.

15.6.17

Obres d'ampliació a Macallan


Macallan és un dels noms més prestigiosos dins del món del whisky.  En els darrers anys les seves vendes han crescut més d’un 25% i actualment és el tercer malta més venut.  Per això la firma va iniciar un pla d'expansió molt ambiciós amb la construcció de tot un complex de destil·lació nou amb un pressupost de 100 milions de lliures.
Aquest edifici nou vindrà cobert per cinc turons amb herba i està previst que sigui inaugurat cap a principis del proper estiu – sembla ser que tindrà un total de 24 alambins.
En aquesta pàgina web es pot veure tot el projecte exterior - dissenyat per la firma Gillespies - mentre que en aquesta altra es poden apreciar els detalls de l'interior.
Vam visitar la destil·leria i vam poder veure que les obres es troben en un estat molt avançat – si més no en la part exterior.  A la foto superior podem apreciar com els turons que són el sostre de la nova destil·leria ja estan coberts d’herba com s’havia planificat.

L’entrada a tot el complex, des de prop d’Elchies House – que ve a ser la casa espiritual de Macallan - també va agafant forma tal i com es veu a la fotografia de sota.


Macallan és una història d’èxit.  Els seus whiskys van molt associats a les bótes que han contingut xerès.  En els darrers anys la demanda d’aquest tipus de bótes ha crescut molt i per això la firma ha fet diverses inversions per tal d'assegurar-ne l'abastiment.  Macallan té acords amb companyies que tallen els roures del nord de Galícia per després fabricar bótes a la zona de Jerez i proporcionar-les als productors de sherry.  Al cap d’un temps les bótes buides aniran cap a Craigellachie per aportar a Macallan les característiques notes dolces, afruitades i un punt especiades.
Veurem si la grandiositat de tot el complex pot mantenir l’encant del procés d’elaboració del whisky i els seus petits matisos.

12.6.17

Visita a Speyside 2017

                                                                      (Destil·leria Glenlivet sota la pluja - foto d'Agustí Farrés) 

Fa uns dies vam ser a la regió de Speyside juntament amb el fotògraf Agustí Farrés i una altre amic per tal d’elaborar un reportatge sobre la zona.
Aquesta regió del nord-est escocès – definida per la influència del riu Spey – concentra una cinquantena de destil·leries, més que qualsevol altra regió d'Escòcia..
En les properes entrades explicarem algunes de les visites que vam fer: A uns jocs de les Highlands, als paisatges amables del bressol dels maltes més venuts del món i a diverses destil·leries, tal i com podem veure en aquestes fotos.

                                                                        (Jocs de les Highlands a Cornhill - foto d'Agustí Farrés)                                                     

10.6.17

Ardbeg Day 2017 al Celler de Gelida


El dijous passat va tenir lloc l’edició d’aquest any del dia d’Ardbeg al Celler de Gelida de Barcelona amb un tast dirigit per Diego Mosquera.
Per l'ocasió es van presentar tres expressions diferents d’aquest malta d’Islay. Dues ja eren conegudes, el 10 anys i el Corryvreckan – ressenyats en entrades anteriors.
La novetat era l’Ardbeg Kelpie – un whisky de 46 graus madurat durant 10 anys en bótes de bourbon i posteriorment en bótes de roure verge (no utilitzat prèviament) procedent de la zona del Mar Negre.


Aquestes són les notes de tast:

  • Color:  Or pàl·lid
  • Nas:  Molt suau, amb notes torbades i de mar.
  • Gust:  Trobem les característiques notes d’Ardbeg però més torrades.  És oliós i es troben les notes de fusta.  Hi apareixen aspectes que recorden a la xocolata amb un punt de sal, olives negres i cafè turc.
  • Final:  Toffee, clau d'espècia i quitrà.

Com en les anteriors edicions – i ja en portem unes quantes - va resultar una vetllada molt agradable amb la possibilitat de tastar una edició limitada que sempre s'acaba encarint molt amb el pas del temps.

1.6.17

Cap a Speyside...


Fa un parell d’anys vam fer una visita a l'illa d'Islay a Escòcia amb el fotògraf Agustí Farrés i un altre company. D’aquell viatge en va sortir l’article «Islay, l’illa del whisky» publicat en el suplement dominical del diari ARA.
Aquest cap de setmana tornem a Escòcia, en aquest cas per fer un reportatge escrit i fotogràfic de Speyside.  Aquesta zona d'influència del riu Spey concentra una cinquantena de destil·leries de whisky de malta.  Jo ho anirem explicant....

16.5.17

Ardbeg Day en el Celler de Gelida a Barcelona


A principis de juny es celebrarà el ja tradicional Ardbeg day arreu del món.  A Barcelona el proper dijous 8 de juny en el Celler de Gelida es farà un tast d’aquest malta d’Islay.
Enguany l’expressió nova de la destil·leria es diu «Ardbeg Kelpie» i s’inspira en les llegendes marines de l’illa, amb criatures fetes d’algues que canvien de forma.  «Kelp» fa referència als boscos d’algues que es troben a tota la costa de l’illa.
Podem esperar doncs un malta amb notes marines, evidentment algues i també fum intens.   El whisky ha madurat en bótes procedents de la zona del mar Negre.
Ja en farem una crònica després de la presentació.

15.4.17

L'ou de Pasqua de Glengoyne


El maridatge de whisky i xocolata és un dels més habituals en el món de la gastronomia.  Amb tot i això no és una tasca fàcil, hi ha molts tipus de xocolata i també moltes variants de whisky.
A la destil·leria Glengoyne fa temps que treballen aquest aspecte i en les seves visites guiades ofereixen un «Whisky and Chocolate tour» que clou la visita amb el maridatge dels seus maltes de 15 i 21 anys amb xocolata artesanal de Iain Burnett, també conegut com The Highland Chocolatier.
Aquest mateix autor ha creat un gran ou de Pasqua amb xocolata de São Tomé que amaga una ampolla de Glengoyne 21 – de color ambre intens i amb notes de xerès molt marcades.
Bona Pasqua!

29.3.17

Sobre el tast de whisky de Borgonyà


El dissabte passat vam conduir el tast de whisky a Borgonyà.  Tot un plaer poder portar a terme aquesta activitat en un lloc a amb una tradició escocesa tan marcada.
Havíem previst un màxim de vint places per a l'activitat però hi va haver un gran èxit de convocatòria (bona feina i difusió per part dels organitzadors) i al final hi havia 23 persones fent el tast i uns quants oients - tots molt interessats en el tema.
Els sis maltes que vam tastar (Auchentoshan, Glenturret, Benriach, Kilkerran, Arran i Ardbeg) van generar sensacions ben diverses als assistents.  En tot cas no hi va haver un whisky especialment preferit:  alguns es decantaven pels maltes més robusts i fumats - Ardbeg i Arran.  Altres preferien Kilkerran o les notes cremoses del Benriach Sauternes.  També hi va haver qui va preferir els tons secs i afruitats d'Auchentoshan


En definitiva va ser una tarda vespre molt agradable, amb moltes aportacions interessants per part dels assistents.  Per arrodonir el tema el dilluns passat apareixia una crònica del tast a El 9 Nou que explica de manera molt fidel el desenvolupament del tast.


1.3.17

Tast de whisky a Borgonyà aquest mes de març


Borgonyà és una antiga colònia industrial d'orígen escocès.  Per tant és un lloc ben adequat per fer-hi un tast de whisky.
El proper dissabte 25 de març - coincidint amb l'Aplec de la població - a les 19h portarem a terme un tast de whiskys de les diferents regions productores d'Escòcia.  Seran un total de sis maltes poc habituals però de contrastada qualitat:
Les inscripcions es poden fer al telèfon 649 54 14 90 abans de dia 18 de març.  El preu és 15€ i les places són limitades.

28.2.17

Tast hivern 2017


Recentment els habituals del malta ens vam tornar a trobar per fer un tast a cegues amb uns quants maltes ben contrastats:
  • Aberlour 18 (43 % vol)  Un destil·lat amb molt xerès, complex amb panses de xocolata i notes olioses de caramel.
  • Glenfarclas Family Casks 1990-2014 (46,6% vol):  Tot el ventall de matisos amb rerefons de xerès que es poden esperar d'un Glenfarclas envellit.
  • Allt-a-Bhainne (41 % vol): Un malta floral de Speyside, suau amb un estil summament elegant, afruitat amb lleugeres notes de malta. 
  • Ardmore Traditinal Cask (46% vol):  Un whisky fumat de les Highlands, diferent dels maltes fumats d'Islay.  La torba a les terres altes no porta notes salades o marines.  
  • Ardbeg Dark Cove (46,5% vol):  Un malta amb els elements torbats d'Islay, terrós i especiat, amb notes de xocolata negra emergents.  Un Ardbeg diferent.
  • Bunnahabhain Toiteach  (46 % vol):  Un malta d'Islay una mica més fumat que el Bunnahabhain 12 i amb algunes notes afruitades.

Vam apreciar sobretot la gran quantitat de d'aromes i gustos que es podien trobar en el Glenfarclas i l'Ardbeg.  Hi ha maltes que pel seu caràcter poden tenir una marcada complexitat de gustos, desenvolupant notes diferents mentre el destil·lat es va obrint a la copa.

29.1.17

Laphroaig i ostres


Fa temps que hem anat publicant maridatges del whisky amb plats diversos. Més enllà de l'experiment sensorial o del divertimento, l'associació del destil·lat amb la cuina ens proporciona resultats sorprenents.
Dels diversos maridatges que hem realitzat un dels més sorprenents - i saborosos - ha estat el de Laphroaig amb ostres: S'afegeixen unes gotes de whisky a l'ostra oberta - no massa per no ofegar el gust del mol·lusc.
Les notes fumades, iodades i marines del whisky d'Islay es complementen perfectament amb el sabor salat de les ostres, deixant un final llarg de torba i mar.
Són dos elements amb sabors molt marcats que s'enriqueixen mútuament.
En aquest vídeo Martine Nouet - coneguda com la xef del whisky - ens mostra com combina les ostres d'Islay amb el whisky de la zona (veure minut 15).

22.1.17

Altres novetats pel 2017

Bladnoch torna a produir
Un dels nostres lowlands preferits, Bladnoch, tornarà a produir aquest 2017.  Després d'estar tancada durant alguns anys, el seu nou propietari – un australià anomenat David Prior que va tenir molt èxit en el negoci del iogurt – té previst recomençar la producció pel maig.
De moment s'han embotellat tres expressions de les reserves de la destil·leria;  Un malta sense edat, un de 15 anys i un de 25 anys.

Dues destil·leries més es posen en marxa
A més de les destil·leries que vam mencionar en l'entrada anterior hi ha dues novetats per aquest 2017:

  • Destil·leria Lindores:  La primera menció històrica que tenim sobre el whisky data de 1494, quan un monjo anomenat John Cor rep una quantitat d'ordi per elaborar «uisgue beatha»;  sembla que el monjo va residir a l'abadia de Lindores – a la zona nord de les Lowlands no gaire lluny de Perth.  Per això la zona ha estat en ocasions considerada com un bressol del whisky escocès.  Ara s'hi està construint una nova destil·leria que podria obrir el proper setembre.
  • Destil·leria Toulvaddie:  Un nou projecte també amb un aspecte diferencial. Aquesta micro destil·leria de les Highlands – no molt lluny d’Inverness – serà la primera fundada exclusivament per una dona.  Sembla que podria estar operativa pel maig.  Com en moltes de les noves iniciatives hi ha la possibilitat de comprar bótes del whisky i de formar part d'un club de fundadors.

10.1.17

Tast de maltes a Cava Benito d'Andorra


Com és habitual en aquestes dates vam tornar a Andorra a Cava Benito.  Aquesta vegada, a més de comprar algun malta vam fer un tast de whisky a la mateixa botiga.
Vam tastar quatre maltes ben diferenciats a proposta del propietari:
  • Kavalan Sherry Cask - Cava Benito 60 aniversari (57,8%):  Un malta de Kavalan embotellat en motiu del 60 aniversari de l'establiment.  És un whisky amb molt, molt xerès com podia indicar el seu color ben fosc.  Els aromes i gustos eren clarament marcats tot i que també una mica continguts.  Amb unes gotes d'aigua es va obrir desprenent moltes notes especiades, i de fruites vermelles pròpies dels maltes acabats amb bótes de xerès 
  • Port Charlotte 12 anys - Passionnés du Malt (60,4%):  Un embotellament limitat de Bruichladdich - a partir d'una bóta d'un club de whisky de Toulouse.  Un malta més fumat que els embotellaments habituals de la destil·leria.
  • Arran 18 anys (46%):  El més equilibrat dels quatre maltes.  Ric i madur amb notes afruitades i madures.  Un molt bon producte d'Arran.
  • Box - Early Days (51,2%):  Un malta de la destil·leria Box de Suècia, molt lleuger i afruitat.  

En definitiva va resultar un tast molt interessant i contrastat amb quatre maltes totalment diferents.  Segur que repetirem.