20.9.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 6. A les illes, Highland Park

Highland Park és un dels maltes més respectats que trobem en la indústria del whisky.
La destil·leria, que es troba a les afores de Kirkwall, sempre ha estat arrelada a Orkney i ha batejat alguns dels seus maltes amb noms referents al llegat històric de les illes.  A més dels clàssics embotellaments de 12, 18, 21, 25, 30 i 40 anys trobem maltes amb noms que evoquen el passat viking de les Òrcades.. 
Highland Park, fundada el 1798, és de les poques destil·leries que encara conserva els terres de maltatge que actualment cobreixen un 30% de les necessitats de la marca.

El malta que s’utilitza prové fora de l’illa, bàsicament de la resta d’Escòcia.a.  En l’assecatge del gra sí que es fa servir torba de les Òrcades.  Aquest aspecte és important atès que la torba de la zona és diferent a la d’Islay, amb menys fenols i notes iodades i un caràcter més vegetal i dolç.  Tot això té influència en l'aroma i gust del whisky, amb aspectes fumats però sense la presència de gustos iodats o medicinals.

La destil·leria disposa de 4 alambins i té una capacitat de producció mitjana, amb 2.500.000 litres anuals.  Se’ns explica també que abans d’embotellar un malta es «casa» el contingut de totes les bótes i es deixa reposar durant sis mesos en bótes mortes (són les bótes que s’han fet servir moltes vegades i no aporten res al destil·lat).  D’aquesta manera s’obté un whisky amb gust uniforme.




El clima de la zona és bastant estable, sense extrems de fred i calor.  Això fa que l’evaporació, la «part que s’emporten els àngels» sigui inferior a la d’altres destil·leries amb un 1% anual.
Per acabar tastem diverses expressions d’aquest malta.  En destaquem el caràcter del «Dark Origins» en el que les notes de torba i espècies es barregen amb la riquesa que aporta la bóta de xerès.  Molt recomanable.
Acabem aquí aquesta sèrie dedicada a les destil·leries de més al nord...  Esperem tornar-hi...


13.9.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 5. A les illes, Scapa

Les Òrcades son un grup d’unes 70 illes i illots – dels quals n’hi ha unes 20 d’habitades a uns 16 kilòmetres de la costa nord escocesa.
Quan l’escriptor Alfred Barnard va visitar les destil·leries de les Òrcades l'any 1886 mencionava que la travessa del Pentland Firth – el braç de mar que separa les illes de la resta d'Escòcia – és «una de les més dures i poc agradables de les illes britàniques.  Aquest és el canal que connecta els dos mars i mai està encalmat».  En el nostre cas la travessa va ser prou tranquil·la amb bones vistes al «Old Man of Hoy», una agulla que es dreça solitària a les costes de l’illa de Hoy.

Arribem a Stromness a l’illa anomenada Mainland que vol dir «terra ferma».  Les Orkney tenen un paisatge molt agrícola, lluny del dramatisme d'algunes de les Hèbrides com ara Skye.
A la capital de l’illa – Kirkwall – hi trobem les dues destil·leries d’Orkney.
Scapa és al costat del mar, en un gran port natural anomenat Scapa Flow – prou conegut per haver estar utilitzat com a base naval pels vikings i per la marina britànica.
El whisky de Scapa, però, no presenta notes de mar.  La destil·leria produeix malta sense tocs fumats amb aromes afruitats i suaus.  És una destil·leria petita – amb una capacitat del voltant d’un milió de litres cada any - que sempre ha estat una mica a l’ombra de Highland Park.  Durant anys la seva producció ha estat discontínua però els seus actuals propietaris (Chivas Brothers) semblen disposats a rellançar la marca.

6.9.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 4 Clynelish, Brora, Pulteney i Wolfburn


Continuem per l’A9 - sempre prop de la costa - i trobem el poble de Brora.  Allà hi ha dues destil·leries amb bona reputació en el món del whisky.
Clynelish és una destil·leria relativament nova – construïda el 1967 – el seu malta, lleugerament fumat, afruitat i especiat és apreciat entre els entesos.  L’embotellament de 14 anys és relativament fàcil de trobar. Actualment la destil·leria es troba en obres perquè s’hi fa una renovació global dels equipaments.


Al costat hi ha la destil·leria Brora, en uns edificis tradicionals de pedra (foto de la part superior).  Tot i que està tancada des del 1983 té un important grup de seguidors.  El seu malta fumat és molt apreciat, cada vegada és més difícil de trobar i conseqüentment té preus molt alts.  Si és així per què va tancar?  Com ja vam mencionar en una entrada anterior, a principis dels 80 hi havia molts excedents de whisky – la producció va superar la demanda - i les grans firmes van decidir tancar algunes destil·leries amb criteris econòmics.  Actualment els seus magatzems es fan servir per la maduració de Clynelish.


Més al nord trobem la població de Wick amb la destil·leria Pulteney en el seu nucli urbà.  Aquesta localitat va viure els seus temps de màxima prosperitat fa un centenar d’anys quan el seu port era el més important d’Europa amb la pesca i comerç de l’arengada.  En aquella època bona part del negoci de la destil·leria – transport d’ordi i del destil·lat – es feia també via marítima.  Tot i que els temps han canviat molt la destil·leria segueix produint un malta amb notes amarinades i molt apreciat.

Durant molts anys Pulteney va ser la destil·leria escocesa de més al nord – si exceptuem les de les Òrcades.  En els darrers anys, però, s’ha construït una petita destil·leria – anomenada Wolfburn - a Thurso, prop del mateix indret on fa diverses dècades havia operat una destil·leria amb el mateix nom.  Aquest any ha començat a embotellar els seus maltes.
Thurso és també al costat del port de Scrabster d’on navegarem fins les Òrcades