11.9.18

Què hi ha en un nom?


Recentment en una visita a Amsterdam vaig ser en el bar JD Williams. 
Vaig veure que tenien alguns embotellaments de la SMWS (Scotch Malt Whisky Society).  A la carta els maltes tenien noms suggerents, que bàsicament feien referència als aromes i gustos del destil·lat.

Vaig preguntar a la cambrera per la procedència del cada un d’ells i em va explicar que cada ampolla tenia un número i si ho buscava podria saber de quin era l’origen del whisky.  De totes maneres em va recomanar que no ho mirés perquè la filosofia de la casa era que calia gaudir i valorar el producte, sense anar condicionats per la marca.
Vaig triar un malta anomenat «Dare you enter?» o «t’atreveixes a entrar».  No hi havia la procedència però sí informació rellevant:

CASK No. 73.87
Spicy & sweet
Age - 14 Years
Date Distilled - 26th September 2002
Cask Type - First Fill Spanish Oak Ex-Pedro Ximenez Butt
Region - Speyside Deveron
Outturn - 1 of 558 bottles
ABV - 59.5%

Em vaig trobar amb un malta molt ric, amb les característiques d’un Speyside ben madurat amb prou caràcter per poder transmetre molts aromes i gustos. Aromes florals, de pastís de taronja i albercoc, també amb notes especiades...
En el paladar es repetien també aquestes característiques, amb un toc ric i xaropós, les notes de xerès molt evidents.  Un gran whisky
En aquests casos tendim a pensar que el destil·lat és el producte d'algun dels grans noms de la regió, Glenfarclas, Macallan...

Posteriorment, per curiositat, vaig poder buscar quina era la destil·leria productora del whisky i, sorpresa...  procedeix de la destil·leria Aultmore, una de les més poc conegudes de Speyside amb embotellaments força limitats.  Segur que en un tast a cegues no haguéssim encertat... 
Shakespeare va escriure:  "Què hi ha en un nom? Allò que en diem rosa,
amb altre nom faria tanta olor....  Efectivament, de vegades el nom d’un whisky no ho és tot... 

3.9.18

Les destil·leries de Glasgow


Durant el passat mes de maig vam visitar Clydeside a Glasgow,una destil·leria que va obrir just l’any passat.
Després de molts anys sense cap destil·leria de malta ara la ciutat en tindrà tres:
  • Aquesta setmana s’ha sabut que la firma Douglas Laing obrirà una nova destil·leria a la zona del port.  S’anomenarà Clutha (nom del riu Clyde en llatí) i sembla que es vol que el seu malta sigui una mica diferent dels lowland tradicionals.
  • La destil·leria Glasgow va començar a produir whisky de malta el 2015.
  • Clydeside va començar a produir a finals de 2017.  És per tant una de les destil·leries més noves d’Escòcia, està situada a la zona del port - al costat del Clyde - en un antic moll.  Una part de les instal·lacions són en un edifici que servia com a planta per regular el transit de vaixells que havia quedat en desús que en els anys 60.  Tot el complex té un disseny molt bonic i cuidat.  La sala de destil·lació té dos alambins i tota la part frontal és vidriada amb vistes al port.
La zona per a visitants és molt elegant:  A la botiga hi ha una gran varietat de whiskys de malta – totes les regions hi són representades.  Com que actualment la firma no pot embotellar cap whisky propi es posa èmfasi en les diferents regions productores de whisky.  També s'hi pot comprar el destil·lat propi de Clydeside (new make spirit).

Tot aquest ressorgir de les destil·leries de Glasgow és una mostra més del bon moment que viu la indústria del whisky


1.7.18

Visita a Auchentoshan


Auchentoshan es troba a les afores de Glasgow, no gaire lluny del pont sobre l’Erskine que travessa el riu Clyde abans d’arribar al mar.
La destil·leria és part del grup Morrison Bowmore, una branca de la firma Beam Suntory, un dels noms més importants en la producció de destil·lats diversos.
El seu emplaçament és menys romàntic que el d’altres destil·leries amb un entorn més dramàtic.  Amb tot l’exterior té un aspecte cuidat, amb uns edificis i magatzems ben blancs.
L’interior també presenta aquest aspecte acurat i algunes de les sales semblen més un museu que una destil·leria en producció. 
Se’ns explica que aquesta és l’única destil·leria d’Escòcia que porta a terme una triple destil·lació en tota la seva producció i això crea un whisky més refinat que els altres perquè en cada destil·lació es va purificant el producte.
En la nostra visita passem pels diferents processos de producció, veiem el tanc de mescla, el dipòsits de fermentació – quatre són de fusta i els altres tres d’acer inoxidable – i la sala de destil·lació amb tres alambins.


Posteriorment anem als magatzems, que van ser parcialment destruïts durant un bombardeig a la segona guerra mundial – Glasgow, especialment la zona del Clyde, era un important centre navilier.  Es van perdre més d’un milió de litres de whisky, tot i que els edificis de la destil·leria van quedar intactes.

El tour s’acaba tastant un malta anomenat American Oak – com el nom ens indica és una whisky madurat en bótes de bourbon sense una especificació d’edat.  També es tasta un cocktail anomenat «Auchentoshan and Ale», la gent d’Auchentoshan no tenen cap mania en barrejar el seu malta amb mel, llimona i cervesa per tal de crear una beguda curiosa – però ni de tros tan memorable com un bon single malt.

25.6.18

Visita a Arran

Una vegada recorreguda la península de Kintyre vam anar fins al petit embarcador de Claonaig per agafar el ferri que ens havia de portar cap a Arran. No fa massa bon temps i a fora a coberta fa força vent. De totes maneres la travessa és curta, dura una mitja hora i per això no cal fer cap reserva i es compra el bitllet en el mateix vaixell.

S'arriba a Lochranza, un enclavament petit – té poc més de 200 habitants - i en destaca el castell que s’alça en un turonet en mig d'una àmplia badia. Sembla queles runes van servir d'inspiració pel castell de Craig Dhui a l'Illa Negra de Tintin.


La destil·leria Arran queda a les afores del poble.  Els seus edificis rectangulars d’un blanc immaculat amb teulades triangulars es veuen fàcilment al costat de la carretera.
Arran és una destil·leria relativament nova – va ser fundada l’any 1993.  El seu èxit és remarcable:  el malta és molt popular i la destil·leria és de les més visitades d’Escòcia.  Per això els propietaris ja estan construint una altra destil·leria al sud de l’illa, a Lagg, on es produirà un malta més fumat mentre que per la seva banda Arran es centrarà en els maltes més suaus.

A la visita vam poder fer un recorregut per la història de de la marca i la sala on hi ha tots els elements importants en el procés d’elaboració del destil·lat: El dipòsit de mescla, els tancs de fermentació – de fusta - i quatre alambins. En el recorregut es destaca la puresa de l’aigua utilitzada en tot el procés.


El malta que vam tastar és el de 10 anys, un whisky aromàtic i suau, com bona part dels que produeix la destil·leria, tot i que també trobem Arran amb molts finals diferents – com ara Amarone o Sauternes entre d’altres.
El dia a l’illa es completa a visites als impressionants sis cercles de pedres de Machrie Moor (Arran té dos remarcables maltes de caràcter fumat amb aquest nom) i al castell i jardins de Brodick abans d’agafar el ferri cap a Ardrossan direcció Glasgow. 
 

5.6.18

Ardbeg Day 2018 al Celler de Gelida


Com cada any la primera setmana de juny arriba l’Ardbeg Day a diversos indrets del món.
A Barcelona l’esdeveniment té lloc al Celler de Gelida.  En aquest dia es presenta un whisky d’edició limitada que només es troba en aquestes dates i que posteriorment sol assolir preus elevats.
Aquest any la novetat es diu:
  • Ardbeg Grooves (46%):  Un malta acabat en bótes que havien contingut vi negre que posteriorment van ser torrades – el mot grooves fa referència a les esquerdes que queden dins la bóta una vegada l’interior ha estat cremat.  Aquests solcs fan que la fusta aporti més elements al destil·lat.  Grooves també fa referència a la música i la imatge de la segona meitat dels anys 60 i per això la l’estètica de l’etiquetatge és una mica hippy.  El whisky – amb un color més fosc que les altres expressions habituals de la destil·leria – presenta uns aromes complexos, a fum, espècies i a fusta de pi. Tot i tenir una entrada suau, al paladar va creixent i desenvolupant gustos: Hi trobem notes de fusta, especialment de brasa.  Hi ha també notes dolces de vainilla que es barregen amb les pròpies d’Ardbeg, torba i un toc de mar – tot i ser menys iodat que altres expressions.  El final també és llarg amb més fum, fusta cremada i un toc especiat.
Tot i ser una edició molt limitada se’n poden trobar algunes unitats al Celler de Gelida de Barcelona.

També durant la vetllada es va presentar una de les recents novetats d’Ardbeg:
  • Ardbeg An Oa (46,6%):  Aquest malta és relativament jove i està madurat en bótes de xerès i també en bótes de de Pedro Ximénez.  El nom An Oa ve de l’elevada península al sud d’Islay que protegeix una mica la costa de Kildaton, on trobem Ardbeg, de les tempestes atlàntiques.  El whisky vol ser una amable introducció a la marca, amb aromes i gustos més suaus que altres expressions de la destil·leria. D’entrada vam trobar que tenia un aroma força lleuger per ser un Ardbeg.  Hi havia notes afruitades que embolcallaven els tons fumats i iodats propis de la destil·leria. Al paladar ens van sorprendre les notes especiades, amb tocs de gingebre que deixaven pas a aspectes més afruitats amb la torba i el mar com a rerefons.  El final també era força lleuger amb notes fumades matisades per fruita i espècies.
Per complementar les novetats vam poder tastar dues de les expressions clàssiques de la destil·leria: 
  • Ardbeg 10 (46%):  Madurat en bótes de bourbon.  Notes de mar, de torba, de fruita tropical.  Sempre un excel·lent malta.
  • Ardbeg Uigeadail (54,2%):  Un whisky madurat en bótes de xerès i de bourbon, embotellat com a cask strength;  tot i la seva elevada graduació es mostra deliciosament equilibrat... 
En definitiva quatre excel·lents variacions sobre un mateix tema...  Un tast ben complet i enriquidor.


3.6.18

Visita a Glen Scotia

Quan el 2008 vam visitar Glen Scotia la destil·leria tenia un aspecte poc cuidat, diríem que era una marca de perfil baix.  No es podia visitar i no s’hi veia un futur massa brillant.
El 2014 la destil·leria va passar a ser part d’Exponent Private Equity, propietaris també de Loch Lomond i la marca s’ha rellançat amb un centre per a visitants, un increment de la producció i nous embotellaments.  Glen Scotia és una de les tres destil·leries de Campbeltown, juntament amb Springbank i Glengyle.
El dia que vam anar la destil·leria la persona encarregada de les visites estava malalta i vam pensar que ens quedaríem a fora sense poder veure res.
Afortunadament l’únic treballador que hi havia llavors a la destil·leria estava al cas de la nostra visita i quan ens va veure ens va dir que ens acompanyaria, tot vigilant el procés de destil·lació. 
Ens va comentar que el dissabte només hi treballa una persona perquè aquell dia només es destil·la i no es fa el procés de mesclat.  La visita – diríem que privada - va resultar així més autèntica i interessant:  L’home ens explicava els detalls de la seva feina alternant amb ràpides excursions cap la «spirit safe», on es controla la destil·lació, per veure que tot anava bé. 
Glen Scotia rep el gra, procedent de l’est d’Escòcia, ja maltat.  Ens van comentar que algunes vegades s’ha intentat produir amb ordi de la zona, però el clima és tan humit i poc adient al cultiu que alguns anys el cereal no arriba ni a brotar. 
La destil·leria produeix sis dies a la setmana i una petita part de la producció – durant sis setmanes a l’any - és de whisky fumat.
Bona part de l’estructura de la destil·leria no ha canviat des de 1832, quan va ser construïda.  Després de veure el dipòsit de mesclat de ferro i els tancs de fermentació d’acer inoxidable vam passar a la sala de la destil·lació amb dos alambins.  Tot mentre rebíem explicacions detallades de cada procés, el reciclatge de les aigües en el mesclat, el control de les temperatures en la fermentació, com es determina la part bona de la destil·lació...


La visita va acabar brindant amb un Double Cask de la casa, un malta suau, però ric i de bon beure.  Prèviament també vam poder tastar el destil·lat nou, tal com surt dels alambins, incolor, amb molt grau però també molt afruitat.  El nostre home – amb qui ja ens havíem fet amics tot comentant les seves vacances a Barcelona – ens va deixar que voltéssim per la destil·leria per veure la zona dels magatzems de maduració...
Després d’aquesta visita tan especial vam anar cap a Saddell Bay on es va gravar el vídeo de «Mull of Kintyre» de Paul McCartney...  Con en la lletra de la cançó de l’ex Beatle, ens venien ganes de quedar-nos per la zona...

27.5.18

La nova destil·leria de The Macallan a punt...



Fa un any que informàvem de la nostra visita a les impressionants i innovadores obres de l'ampliació de la destil·leria The Macallan.
El projecte de Rogers Stirk Harbour + Partners s'inaugurarà el proper 2 de juny i segons Ken Grier, director creatiu de Macallan:  "L'edifici fa una declaració sobre nosaltres en la seva forma. Arquitectònicament parlant, ens vam inspirar en molts aspectes, des dels brochs* escocesos, aquelles formes prehistòriques mig enterrades en el subsol, fins a cellers ultramoderns com Bodegas Ysios i Marqués de Riscal a Rioja".
Per tenir una idea de la dimensió de l'obra podem veure aquest excel·lent vídeo sobre la fase de construcció del projecte.

*els brochs són una estructura (un habitatge o fortificació) prehistòrica que es troba només a Escòcia