1.11.17

Tast de The Macallan al Celler de Gelida


El proper dijous dia 9 de novembre es farà un tast de cinc expressions diferents de The Macallan a l’aula de tast del Celler de Gelida de Barcelona.  Aquests són els maltes que es presentaran:

  • The Macallan Amber:  El The Macallan Amber – de la sèrie 1824 - fa referència al color del destil·lat, focalitzat més en el color que en l’edat del malta.
  • The Macallan 12 Fine Oak :  Un malta madurat en roure europeu i americà en bótes que han contingut xerès i bourbon.
  • The Macallan 12 Double Cask:  Un altre The Macallan de 12 anys, en aquest cas madurat en bótes de roure europeu i americà que només han contingut xerès. 
  • The Macallan Sienna:  Un altre whisky de la sèrie 1824, amb un color una mica més fosc i de gama més alta.
  • The Macallan Rare Cask:  Un malta elaborat amb whiskies procedents de 16 tipus diferents de bóta de xerès.  Una bona part d'aquestes bótes són de primer ús i per això en resulta un malta ric i especiat.  Segurament el malta més especial del tast.
L’assistència al tast és per invitació (us podeu adreçar al celler per si queden places). 

22.10.17

Rosebank tornarà a produir

La setmana passada vam publicar que dos noms mítics com Brora i Port Ellen tornarien a destil·lar.  Al cap de pocs dies es va fer l’anunci que Rosebank, una de les destil·leries més apreciades de les Lowlands tornarà a obrir les portes.
Rosebank va tancar l’any 1993 per temes logístics:  Els seus propietaris havien apostat per la destil·leria Glenkinchie com a representant de les terres baixes en els seus «classic malts» pel seu accés fàcil i la situació prop d’Edimburg.

Rosebank està situada al costat del canal que uneix el Forth i el Clyde, la costa est i oest escoceses.  Quan va tancar la destil·leria el canal estava en desús i l’accés no era fàcil.  Ara la zona s’ha revitalitzat, molt a prop hi ha la Falkirk Wheel i el turisme hi arriba fàcilment. 

El seu whisky és suau i delicat, amb notes florals i cítriques, un dels més clars representants de l’estil de les terres baixes i possiblement el Lowland més apreciat.  És, per tant, una excel·lent notícia pels amants del whisky...

10.10.17

Brora i Port Ellen tornaran a produir

L’any 1983 va ser un any negre en la història del whisky escocès.  Una forta  recessió en la indústria, deguda a la caiguda de la demanda del destil·lat, va suposar el tancament de vuit destil·leries.
Bona part d’aquestes han anat caient en l’oblit de manera progressiva; eren bons maltes però no excepcionals i els embotellaments ja són pràcticament inexistents.
Port Ellen i Brora – tancades en aquell any – són una excepció i sempre han mantingut un estatus de culte entre els experts.  Cada any la firma Diageo, propietària de la destil·leria i les existències que en queden, treu embotellaments limitats – i molt cars – dels maltes d'aquestes dues destil·leries.

Aquest interès sempre viu pel whisky de Brora i Port Ellen juntament amb el bon moment que viu la indústria del whisky han fet que Diageo hagi optat per "ressuscitar" les dues destil·leries.


Brora
Brora és una destil·leria de les Highlands, situada en un poble de la costa que té el mateix nom.  És al costat de la destil·leria Clynelish.  Produïa un malta de caràcter fumat que es feia servir com a component important de Johnny Walker.  L’increment de producció a Talisker i Lagavulin, juntament amb la baixada del consum de whisky va fer que tanqués l’any 1983.
Per la reobertura s’aprofitaran el edificis existents – la foto la vam fer l’any passat.



Port Ellen
L’any 1983 el grup Diageo va haver de tancar una de  les tres destil·leries que tenia a l’illa – les altres dues eren Lagavulin i Caol Ila.  Port Ellen, la més petita de les tres, era la que portava menys temps produint i per tant l’elecció va ser clara.
Actualment a l'antiga destil·leria hi ha una planta de maltatge, tot i que alguns edificis – com ara els magatzems - estan ben conservats (vam fer la foto el 2015).  Amb tot ser que caldrà refer alguns edificis o construir-ne de nous per tal de poder començar la producció una altra vegada.

Està previst que les dues destil·leries estiguin operatives el 2020.

24.9.17

Les xemeneies en forma de pagoda


A Escòcia és molt habitual veure les anomenades «pagoda roofs» o xemeneies en forma de pagoda a les destil·leries.
Com és que aquest element és present a moltes destil·leries d’Escòcia i no en altres llocs?  Per què serveix?
Tot va començar a la destil·leria Dailuaine de Speyside.  Cap a l’any 1884 l’arquitecte Charles Doig va rebre l’encàrrec de millorar el procés de maltatge i va dissenyar una espècie de teulada en forma pagoda que havia de facilitar la ventilació del forn on s’asseca el gra.
La pagoda resguarda de la pluja i cobreix una xemeneia que deixa sortir lentament el fum que es produeix en l’assecatge del gra maltat.  Sovint aquest fum es fa amb un foc de torba.
El disseny de Charles Doig va tenir molt d'èxit i es va aplicar a altres destil·leries d’Escòcia, primer a Speyside com a Strathisla o Tamdhu i més tard a les altres zones de producció com les Highlands, les illes o Islay.
Avui en dia la majoria de destil·leries encarreguen el gra maltat a grans plantes  especialitzades.  Per això les teulades en forma de pagoda tenen només una funció decorativa.

17.9.17

Aquest bloc fa 10 anys


El dia 21 de setembre de 2007 vam obrir aquest bloc per comentar diversos aspectes relacionats amb el whisky...  Al cap de 10 anys podem fer balanç d'alguns dels elements més destacats que hem anat tractant en les 460 publicacions del bloc:

Evidentment que els articles no s'acaben pas aquí...  Tenim diversos projectes en marxa:  visites a Escòcia pendents, possibles publicacions noves, whisky madurant a Strathearn, petites participacions a Glenwyvis - una destil·leria a punt d'obrir....  

10.9.17

El bar Zoetrope de Tòquio


A la zona de Shinju-ku de Tòquio, en un barri d’ambient nocturn animat localitzem el bar Zoetrope. Bé, la veritat és que costa una mica de trobar perquè és en un tercer pis i el rètol de l’establiment és més aviat discret.
El Zoetrope té unes dimensions molt reduïdes, amb una barra i dues o tres taules petites, que s’omple amb deu o dotze persones.  Tot i aquestes característiques és segurament el bar de Tòquio amb més whiskys japonesos.
El lloc és molt acollidor, en una paret s’hi projecten pel·lícules mudes.  Quan hi vam anar es projectaven curtmetratges de Buster Keaton.
Això és el que diu Dominic Roskrow sobre aquest bar en el seu llibre «Japanese whisky»: «Aquest lloc podria optar a ser nomenat el millor bar del món.  Tots els que el visiten el posen entre els seus preferits i per bones raons.  És el producte d’Atsushi Horigami, un antic dissenyador de videojocs que ha combinat  les seves dues passions, el whisky i les pel·lícules clàssiques.  Hi podeu tastar excel·lents whiskys tot relaxant-vos mirant pel·lícules de Buster Keaton o Laurel i Hardy».
Al Zoetrope hi vam tastar aquestes expressions:


  • Nikka Taketsuru:  Més contundent que els clàssics maltes japonesos.  Hi ha algunes notes de xerès.  Aquests whiskys són una barreja de maltes de Miyagikyo i Yoichi, les dues destil·leries de malta de Nikka.
  • Nikka Taketsuru 17 anys:  Fresc i afruitat amb notes de cacau
  • Nikka Taketsuru 21 anys:  Similar al whisky de 17 anys però més intens, amb més notes especiades.
  • Ichiro’s malt (edició limitada a 196 ampolles pel 10è aniversari de Zoetrope):  Aquesta va ser una recomanació de Atsushi quan li vaig demanar quelcom diferent que no pugués trobar a altres llocs.  Un malta contundent amb una graduació de 61,4%.

3.9.17

Visita a la destil·leria Hakushu


Hakushu és la segona destil·leria de malta del grup Suntory.  Va ser fundada el 1973 i en els anys 80 va ser la destil·leria més gran del món arribant a produir 30 milions de litres anuals.  Posteriorment es va reduir la producció, però si la demanda de whisky japonès segueix a l’alça podria tornar a produir en grans quantitats.
La destil·leria està situada en un lloc idíl·lic, a la part sud dels anomenats Alps japonesos.  Tot l’entorn està molt cuidat.  Després d’aparcar el cotxe – hi ha diversos guàrdies que ajuden a entrar i sortir del lloc i ordenen el transit – passem per recepció.  Allà ens donen un identificador, si ets el conductor tens una etiqueta vermella i no pots beure gens d’alcohol – el nivell permès pel codi de circulació és zero.


Passem per una àmplia zona amb arbres i arribem a la destil·leria, al museu i a serveis diversos (un restaurant, una botiga, un bar...).
El museu té una estètica també molt acurada i explica el procés d’elaboració del whisky així com la història del destil·lat, no només al Japó sinó també a Escòcia, Irlanda o Estats Units.


En la visita, a més de remarcar la importància de l’aigua que s’utilitza, es posa èmfasi en l’ús de tancs de fermentació de fusta.  Una de les coses que sorprèn és l'ús d’alambins de formes ben diverses la qual cosa permet crear destil·lats amb característiques diferents.  En general Hakushu és un malta delicat i afruitat amb un rerefons de notes fumades.
La companyia té una tercera destil·leria, en aquest cas de gra, anomenada Chita, en una població del mateix nom.  Un whisky de gra anomenat «The Chita» va ser una de les recents novetats del la marca.
A Escòcia un whisky de mescla pot contenir maltes de moltes destil·leries, en aquest sentit Suntory és diferent.  Tota la seva producció surt d’aquestes tres destil·leries que hem nomenat.