10.10.17

Brora i Port Ellen tornaran a produir

L’any 1983 va ser un any negre en la història del whisky escocès.  Una forta  recessió en la indústria, deguda a la caiguda de la demanda del destil·lat, va suposar el tancament de vuit destil·leries.
Bona part d’aquestes han anat caient en l’oblit de manera progressiva; eren bons maltes però no excepcionals i els embotellaments ja són pràcticament inexistents.
Port Ellen i Brora – tancades en aquell any – són una excepció i sempre han mantingut un estatus de culte entre els experts.  Cada any la firma Diageo, propietària de la destil·leria i les existències que en queden, treu embotellaments limitats – i molt cars – dels maltes d'aquestes dues destil·leries.

Aquest interès sempre viu pel whisky de Brora i Port Ellen juntament amb el bon moment que viu la indústria del whisky han fet que Diageo hagi optat per "ressuscitar" les dues destil·leries.


Brora
Brora és una destil·leria de les Highlands, situada en un poble de la costa que té el mateix nom.  És al costat de la destil·leria Clynelish.  Produïa un malta de caràcter fumat que es feia servir com a component important de Johnny Walker.  L’increment de producció a Talisker i Lagavulin, juntament amb la baixada del consum de whisky va fer que tanqués l’any 1983.
Per la reobertura s’aprofitaran el edificis existents – la foto la vam fer l’any passat.



Port Ellen
L’any 1983 el grup Diageo va haver de tancar una de  les tres destil·leries que tenia a l’illa – les altres dues eren Lagavulin i Caol Ila.  Port Ellen, la més petita de les tres, era la que portava menys temps produint i per tant l’elecció va ser clara.
Actualment a l'antiga destil·leria hi ha una planta de maltatge, tot i que alguns edificis – com ara els magatzems - estan ben conservats (vam fer la foto el 2015).  Amb tot ser que caldrà refer alguns edificis o construir-ne de nous per tal de poder començar la producció una altra vegada.

Està previst que les dues destil·leries estiguin operatives el 2020.

24.9.17

Les xemeneies en forma de pagoda


A Escòcia és molt habitual veure les anomenades «pagoda roofs» o xemeneies en forma de pagoda a les destil·leries.
Com és que aquest element és present a moltes destil·leries d’Escòcia i no en altres llocs?  Per què serveix?
Tot va començar a la destil·leria Dailuaine de Speyside.  Cap a l’any 1884 l’arquitecte Charles Doig va rebre l’encàrrec de millorar el procés de maltatge i va dissenyar una espècie de teulada en forma pagoda que havia de facilitar la ventilació del forn on s’asseca el gra.
La pagoda resguarda de la pluja i cobreix una xemeneia que deixa sortir lentament el fum que es produeix en l’assecatge del gra maltat.  Sovint aquest fum es fa amb un foc de torba.
El disseny de Charles Doig va tenir molt d'èxit i es va aplicar a altres destil·leries d’Escòcia, primer a Speyside com a Strathisla o Tamdhu i més tard a les altres zones de producció com les Highlands, les illes o Islay.
Avui en dia la majoria de destil·leries encarreguen el gra maltat a grans plantes  especialitzades.  Per això les teulades en forma de pagoda tenen només una funció decorativa.

17.9.17

Aquest bloc fa 10 anys


El dia 21 de setembre de 2007 vam obrir aquest bloc per comentar diversos aspectes relacionats amb el whisky...  Al cap de 10 anys podem fer balanç d'alguns dels elements més destacats que hem anat tractant en les 460 publicacions del bloc:

Evidentment que els articles no s'acaben pas aquí...  Tenim diversos projectes en marxa:  visites a Escòcia pendents, possibles publicacions noves, whisky madurant a Strathearn, petites participacions a Glenwyvis - una destil·leria a punt d'obrir....  

10.9.17

El bar Zoetrope de Tòquio


A la zona de Shinju-ku de Tòquio, en un barri d’ambient nocturn animat localitzem el bar Zoetrope. Bé, la veritat és que costa una mica de trobar perquè és en un tercer pis i el rètol de l’establiment és més aviat discret.
El Zoetrope té unes dimensions molt reduïdes, amb una barra i dues o tres taules petites, que s’omple amb deu o dotze persones.  Tot i aquestes característiques és segurament el bar de Tòquio amb més whiskys japonesos.
El lloc és molt acollidor, en una paret s’hi projecten pel·lícules mudes.  Quan hi vam anar es projectaven curtmetratges de Buster Keaton.
Això és el que diu Dominic Roskrow sobre aquest bar en el seu llibre «Japanese whisky»: «Aquest lloc podria optar a ser nomenat el millor bar del món.  Tots els que el visiten el posen entre els seus preferits i per bones raons.  És el producte d’Atsushi Horigami, un antic dissenyador de videojocs que ha combinat  les seves dues passions, el whisky i les pel·lícules clàssiques.  Hi podeu tastar excel·lents whiskys tot relaxant-vos mirant pel·lícules de Buster Keaton o Laurel i Hardy».
Al Zoetrope hi vam tastar aquestes expressions:


  • Nikka Taketsuru:  Més contundent que els clàssics maltes japonesos.  Hi ha algunes notes de xerès.  Aquests whiskys són una barreja de maltes de Miyagikyo i Yoichi, les dues destil·leries de malta de Nikka.
  • Nikka Taketsuru 17 anys:  Fresc i afruitat amb notes de cacau
  • Nikka Taketsuru 21 anys:  Similar al whisky de 17 anys però més intens, amb més notes especiades.
  • Ichiro’s malt (edició limitada a 196 ampolles pel 10è aniversari de Zoetrope):  Aquesta va ser una recomanació de Atsushi quan li vaig demanar quelcom diferent que no pugués trobar a altres llocs.  Un malta contundent amb una graduació de 61,4%.

3.9.17

Visita a la destil·leria Hakushu


Hakushu és la segona destil·leria de malta del grup Suntory.  Va ser fundada el 1973 i en els anys 80 va ser la destil·leria més gran del món arribant a produir 30 milions de litres anuals.  Posteriorment es va reduir la producció, però si la demanda de whisky japonès segueix a l’alça podria tornar a produir en grans quantitats.
La destil·leria està situada en un lloc idíl·lic, a la part sud dels anomenats Alps japonesos.  Tot l’entorn està molt cuidat.  Després d’aparcar el cotxe – hi ha diversos guàrdies que ajuden a entrar i sortir del lloc i ordenen el transit – passem per recepció.  Allà ens donen un identificador, si ets el conductor tens una etiqueta vermella i no pots beure gens d’alcohol – el nivell permès pel codi de circulació és zero.


Passem per una àmplia zona amb arbres i arribem a la destil·leria, al museu i a serveis diversos (un restaurant, una botiga, un bar...).
El museu té una estètica també molt acurada i explica el procés d’elaboració del whisky així com la història del destil·lat, no només al Japó sinó també a Escòcia, Irlanda o Estats Units.


En la visita, a més de remarcar la importància de l’aigua que s’utilitza, es posa èmfasi en l’ús de tancs de fermentació de fusta.  Una de les coses que sorprèn és l'ús d’alambins de formes ben diverses la qual cosa permet crear destil·lats amb característiques diferents.  En general Hakushu és un malta delicat i afruitat amb un rerefons de notes fumades.
La companyia té una tercera destil·leria, en aquest cas de gra, anomenada Chita, en una població del mateix nom.  Un whisky de gra anomenat «The Chita» va ser una de les recents novetats del la marca.
A Escòcia un whisky de mescla pot contenir maltes de moltes destil·leries, en aquest sentit Suntory és diferent.  Tota la seva producció surt d’aquestes tres destil·leries que hem nomenat.

27.8.17

Visita a la destil·leria Yamazaki


La destil·leria Yamazaki va ser la primera que es va fundar al Japó (1923).  La trobem al sud de Kyoto en direcció a Osaka en una vall molt frondosa, al peu d’unes muntanyes amb una font d’aigua molt pura.  És també una zona molt poblada i no hi ha molt espai per aparcar a l’àrea – de fet només es pot visitar Yamazaki si es va en tren o autocar.
Yamazaki és la casa espiritual del grup Suntory.  El seu whisky de barreja és potser el més conegut del Japó.  Tots recordem a Bill Murray a «Lost in Translation» dient:  «For relaxing times, make it Suntory time».  Aquesta escena va ser la millor publicitat per aquest whisky i un dels desencadenants de l'eclosió dels destil·lats japonesos.


Suntory és actualment un gran imperi que no comercialitza només whisky (tot i que és també propietària de marques tan populars com Jim Beam, Laphroaig o Bowmore) sinó moltes begudes refrescants (com ara Shcweppes o Trina).
La destil·leria té també un museu i s’hi explica la història de la firma Suntory. En la visita es posa èmfasi en la importància de l’aigua de l’entorn, coneguda ja de fa segles.  Crida l’atenció la sala de destil·lació on hi trobem alambins de formes diverses – quelcom que no sol passar a Escòcia.
Segons els portaveus de Yamazaki aquesta varietat d’alambins els permet elaborar diversos tipus de whisky.
La destil·leria fa servir cinc tipus de bótes per la maduració del whisky – El primers quatre tipus són bótes de diverses mides que han contingut bourbon o també xerès.  L’altre tipus de bóta emprat és el de roure japonès Mizunara – un tipus de fusta molt porosa amb marcades notes de vainilla però que es fa malbé fàcilment.  Per això s’utilitza especialment en les fases finals de la maduració del whisky, per tal de donar-li riquesa de matisos.
En general Yamazaki produeix un malta ric, dolç amb notes properes al xerès amb tocs de fruita madura i també especiats proporcionats per les bótes de Mizunara.


20.8.17

Visita al Japó


Aquest estiu hem tingut la oportunitat – esperada durant anys – de fer un viatge al Japó.  Entre moltes altres visites i activitats – aquest és un país fascinant amb molts atractius – vam poder conèixer diversos aspectes del whisky japonès.
Anteriorment havíem fet algunes entrades en aquest bloc explicant la història del whisky en aquest país i també vam donar a conèixer les seves destil·leries i algunes notes de tast.
Durant aquests dies al Japó hem pogut comprovar que el whisky és una beguda ben popular.  En destaquen dos noms propis:  Suntory i Nikka.
Vam poder comprovar també que els whiskys escocesos tenen una presència molt important tant en els comerços com en els bars.
De fet en els bars, botigues i grans magatzems hi ha molta més varietat i oferta de whiskys escocesos que de japonesos.  Un motiu d’això és que les existències de whisky japonès – especialment les whisky de certa edat - estan esgotades.  Els maltes més populars – Yamazaki, Hakushu, Yoichi i Miyagikyo es poden trobar però sense una edat específica.  El mateix passa amb whiskys de mescla de gama alta com el Suntory Hibiki o el Nikka Taketsuru.
Si trobem aquests whiskys envellits és a preus estratosfèrics tal i com podem veure a la foto:


Altres destil·leries com ara Karuizawa o Hanyu -van tancar i no en queden existències.  Hi ha algunes destil·leries noves però els seus embotellaments són limitats.
Els embotellaments que es troben amb facilitat són els whiskys de mescla més bàsics de Suntory i de Nikka, moltes vegades es serveixen amb gel o barrejats amb altres begudes – el que ells anomenen «highball».  Com a whiskys de malta vam poder veure embotellaments que desconeixíem com ara un Kurayoshi, però resulta que està fet a partir de maltes importats – principalment d’Escòcia (les lleis reguladores al Japó són diferents a les que són vigents a Europa).
Tot i aquesta «sequera» vam poder veure algunes destil·leries i tastar maltes ben interessants.
En les properes entrades ho explicarem.