8.11.09

Kind of Blue: Un tast


Ahir vam assistir al Palau de la Música a un concert homenatge al gran disc de jazz Kind of Blue. El bateria Jimmy Cobb, amb 80 anys, liderava un sextet que recreava temes del mític enregistrament de Miles Davis.
Posteriorment vam anar a fer un tast de diversos maltes - segons la tria de cadascú:

  • Glenfarclas 1994: Un excel·lent producte d'aquesta apreciada destil·leria. Segurament el preferit de la majoria - juntament amb el Caol Ila.
  • Balvenie 21 PortWood: Un altre whisky molt apreciat, la complexitat de Balvenie s'enriqueix amb notes de Porto. Sempre una bona tria...
  • Bruichladdich 1998 Manzanilla Finish: Una de les moltes expressions d'aquesta destil·leria. Les notes del xerès es sobreposaven a altres gustos més fumats...
  • Longrow 10 Tokaji Finish: Un producte peculiar de la destil·leria de Campbeltown. Va resultar ser el malta més controvertit. El final amb bótes del famós vi hongarès aportava uns matisos peculiars al Longrow...
  • Caol Ila 25: Una excel·ent versió d'aquest malta fumat i oliós d'Islay... El colofó a un excel·lent vespre... el jazz i el whisky sempre han combinat molt bé...

1.11.09

Whisky amb...


En anteriors entrades havíem escrit sobre com cal tastar un malta. És interessant el que escriu Iain Banks en el seu llibre Raw Spirit - un relat de viatges per les destil·leries d'Escòcia:

Doncs què passa si no vols beure el malta sol? Mira, si has comprat aquest producte te'l pots beure de la manera que vulguis, però afegir, diguem, cola o llimonada a un whisky de malta és llençar-lo una mica.
...

El whisky de malta és car.
És car perquè es produeix en quantitats petites per gent preparada i s’ha de passar anys i anys i anys sense fer res excepte ocupar espai en magatzems, evaporant-se poc a poc i agafant gustos.

El que pagues extra és el gust i aquest gust quedarà completament alterat per la beguda ensucrada i gasosa que hi afegeixes. Si, després de tot això, algú encara vol beure el seu malta amb gel i cola, bé, és la seva tria, i cada consumició, cada ampolla venuda ajuda a mantenir la indústria en marxa, uns llocs de treball i una forma de vida, per tant tampoc passa res.

Iain Banks: Raw Spirit, p. 105. London: Random House, 2003

7.10.09

Springbank - Destil·leria de l'any 2009


La publicació "Whisky Magazine" - que s'encarrega de l'organització d'esdeveniments com ara Whisky Live ha triat Springbank com a destil·leria de l'any.
Aquest premi ha estat atorgat després que la destil·leria parés la producció durant alguns mesos en el 2008 - just després de la nostra estada a la whisky school - a causa als preus alts del combustible i de l'ordi.
Aquesta decisió va ser criticada per diverses persones relacionades amb el món del whisky, però amb la recessió posterior es va poder comprovar que era una mesura prudent.
Springbank ha estat sempre un malta molt apreciat pels experts. Tota la producció i maduració es fa a Campbeltown i entre els seus embotellaments també hi ha Longrow (més fumat) i Hazelburn (destil·lat tres vegades i més suau).

Master Class de Macallan (Whisky Live 2009)


La segona Master Class a la que vam assistir en el Whisky Live va ser la de Macallan, dirigida per Fernando Pando. La sala era plena , símptoma evident de que aquest és un dels maltes més populars i reconeguts.
En aquesta sessió - que va resultar molt amena - vam tastar aquestes expressions:

  • New make spirit: Es el líquid transparent (hi ha qui es va pensar que era aigua) i d'alta graduació que s'obté acabada la destil·lació. Aquest seria el gust del whisky si no madurés en bótes... Aquest "esperit nou" ja porta alguns trets de la identitat del malta, però hi falta l'aportació de la maduració en el producte final (potser un 70%).
  • Macallan 12 anys: El primer malta que vam tastar havia madurat 12 anys en bótes de xerès i presentava notes de fruits secs i de taronja.
  • Macallan 18 anys: Més madur i arrodonit que l'anterior amb algunes notes afruitades i d'espècies.
  • Macallan 25 anys: Un gran clàssic. Madur, ric, la bóta de xerès hi aporta molts matisos però aquest whisky mai perd el seu caràcter, el diàleg entre el destil·lat i la fusta produeix un malta excel·lent... A nosaltres va ser l'expressió que ens va agradar més.
  • Macallan 30 anys: Un altre gran whisky, la fusta es combina amb els elements cítrics i de fruits secs però potser no és tan expressiu com el 25 anys.
En resum, un molt bon tast vertical que, tot i no revelar elements nous (tret del new make spirit) , ens va permetre gaudir d'una bona selecció d'aquest apreciat malta.

Master Class de Bruichladdich (Whisky Live 2009)


La Master Class de Bruichladdich - dirigida per Natalie Haran - va consistir en el tast de 5 expressions d'aquesta destil·leria d'Islay. Tal i com ja vam apuntar en un article anterior aquest malta és menys fumat que els altres whiskies de l'illa. Les expressions que es van presentar van ser:

  • Bruichladdich Sherry Classic: Tota una estrena... Era la primera Master Class on es tastava aquesta expressió. El sherry aporta matisos nous a Bruichladdich - normalment madurat en bótes de bourbon.
  • Bruichladdich 12 (Bourbon Cask): Possiblement l'expressió més clàssica de la destil·leria.
  • Bruichladdich Organic (2003): Un malta de només 5 anys, madurat en bótes de roure noves, però que es mostrava bastant suau tot i la seva joventut.
  • Bruichladdich 16 (Chateau Margaux Finish): La fusta d'aquest vi de la zona del Médoc dóna un color més vermellós al whisky i un gust més madur.
  • Bruichladdich 3D3: El malta més diferent de tots. Quan l'olorem es mostra extremadament fumat però el gust presenta també altres matisos (conté diversos maltes de la mateixa destil·leria com ara Port Charlotte o Octomore).
Malgrat ser expressions tan diferents el caràcter de la destil·leria era present en cadascun dels embotellaments. Quin era el millor dels que vam tastar? Personalment jo em decantaria pel 16 anys acabat en bótes de Chateau Margaux...

5.10.09

Whisky live 2009 (II)


Aquest cap de setmana passat vam ser a la segona edició del Whisky Live de Barcelona (anteriorment s’havia anomenat Whisky Experience). Enguany la fira també es va celebrar a l’Hotel Hilton de la Diagonal.
En el Whisky Live hi trobem diversos estands en els quals destil·leries presenten els seus productes – ja siguin novetats o bé el ventall d’embotellaments que ofereixen al públic.
Hi vam poder observar la presència d’un bon nombre de firmes escoceses – també n’hi havia de japoneses, americanes, irlandeses etc...
Com a novetat respecte a anys anteriors podríem destacar la presència de Springbank - recentment anomenada "Destil·leria de l'any" per la revista Whisky Magazine.
També era notable la representació dels embotelladors independents, alguns coneguts com ara Signatory i d'altres més minoritaris com Mackillop.
Com cada any possiblement el més interessant van ser les Master Classes – vam assistir a una sessió sobre Bruichladdich ia una sobre Macallan. N’explicarem els detalls en properes entrades.
A la foto de dalt som al costat de Natalie Haran, responsable regional de vendes de Bruichladdich.

30.9.09

Destil·leries: Bruichladdich


Fa 10 anys la destil·leria Bruichladdich estava tancada i era un dels maltes menys conguts d'Islay. El seu caràcter més lleuger el feia menys carismàtic que els whiskies del sud de l'illa.
L'any 2000 Mike Reynier al capdavant de Murray McDavid va comprar la destil·leria. Amb els nous propietaris el negoci va experimentar un canvi radical (tot el procés està molt ben explicat en un llibre de Stuart Rivans anomenat Whisky Dream). Bruichladdich té una política de mercat molt activa, a la vanguarda de les tendències actuals.

  • Caracterísitques dels maltes de la destil·leria: En general el Bruichladdich és menys fumat que la majoria d'Islays, de totes maneres actualment en trobem expressions diverses
  • Embotellaments més habituals: La política de la destil·leria en els darrers anys ha estat la de treure moltes expressions diferents del whisky, algunes d'aquestes més experimentals i arriscades (n'hem comentat algunes en aquest bloc). Per tant hi ha molts embotellaments diferents que a més solen ser limitats (en ocasions s'embotella amb el nom de Port Charlotte o Octomore).
Aquest diumenge en el marc del Whisky Live 2009 anirem a una Màster Class de Bruichladdich, entre els maltes que tastarem hi ha un 3D3 especialment fumat, un 16 anys First Growth acabat en bótes del Médoc etc... un ventall que promet ser molt interessant...