20.9.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 6. A les illes, Highland Park

Highland Park és un dels maltes més respectats que trobem en la indústria del whisky.
La destil·leria, que es troba a les afores de Kirkwall, sempre ha estat arrelada a Orkney i ha batejat alguns dels seus maltes amb noms referents al llegat històric de les illes.  A més dels clàssics embotellaments de 12, 18, 21, 25, 30 i 40 anys trobem maltes amb noms que evoquen el passat viking de les Òrcades.. 
Highland Park, fundada el 1798, és de les poques destil·leries que encara conserva els terres de maltatge que actualment cobreixen un 30% de les necessitats de la marca.

El malta que s’utilitza prové fora de l’illa, bàsicament de la resta d’Escòcia.a.  En l’assecatge del gra sí que es fa servir torba de les Òrcades.  Aquest aspecte és important atès que la torba de la zona és diferent a la d’Islay, amb menys fenols i notes iodades i un caràcter més vegetal i dolç.  Tot això té influència en l'aroma i gust del whisky, amb aspectes fumats però sense la presència de gustos iodats o medicinals.

La destil·leria disposa de 4 alambins i té una capacitat de producció mitjana, amb 2.500.000 litres anuals.  Se’ns explica també que abans d’embotellar un malta es «casa» el contingut de totes les bótes i es deixa reposar durant sis mesos en bótes mortes (són les bótes que s’han fet servir moltes vegades i no aporten res al destil·lat).  D’aquesta manera s’obté un whisky amb gust uniforme.




El clima de la zona és bastant estable, sense extrems de fred i calor.  Això fa que l’evaporació, la «part que s’emporten els àngels» sigui inferior a la d’altres destil·leries amb un 1% anual.
Per acabar tastem diverses expressions d’aquest malta.  En destaquem el caràcter del «Dark Origins» en el que les notes de torba i espècies es barregen amb la riquesa que aporta la bóta de xerès.  Molt recomanable.
Acabem aquí aquesta sèrie dedicada a les destil·leries de més al nord...  Esperem tornar-hi...


13.9.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 5. A les illes, Scapa

Les Òrcades son un grup d’unes 70 illes i illots – dels quals n’hi ha unes 20 d’habitades a uns 16 kilòmetres de la costa nord escocesa.
Quan l’escriptor Alfred Barnard va visitar les destil·leries de les Òrcades l'any 1886 mencionava que la travessa del Pentland Firth – el braç de mar que separa les illes de la resta d'Escòcia – és «una de les més dures i poc agradables de les illes britàniques.  Aquest és el canal que connecta els dos mars i mai està encalmat».  En el nostre cas la travessa va ser prou tranquil·la amb bones vistes al «Old Man of Hoy», una agulla que es dreça solitària a les costes de l’illa de Hoy.

Arribem a Stromness a l’illa anomenada Mainland que vol dir «terra ferma».  Les Orkney tenen un paisatge molt agrícola, lluny del dramatisme d'algunes de les Hèbrides com ara Skye.
A la capital de l’illa – Kirkwall – hi trobem les dues destil·leries d’Orkney.
Scapa és al costat del mar, en un gran port natural anomenat Scapa Flow – prou conegut per haver estar utilitzat com a base naval pels vikings i per la marina britànica.
El whisky de Scapa, però, no presenta notes de mar.  La destil·leria produeix malta sense tocs fumats amb aromes afruitats i suaus.  És una destil·leria petita – amb una capacitat del voltant d’un milió de litres cada any - que sempre ha estat una mica a l’ombra de Highland Park.  Durant anys la seva producció ha estat discontínua però els seus actuals propietaris (Chivas Brothers) semblen disposats a rellançar la marca.

6.9.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 4 Clynelish, Brora, Pulteney i Wolfburn


Continuem per l’A9 - sempre prop de la costa - i trobem el poble de Brora.  Allà hi ha dues destil·leries amb bona reputació en el món del whisky.
Clynelish és una destil·leria relativament nova – construïda el 1967 – el seu malta, lleugerament fumat, afruitat i especiat és apreciat entre els entesos.  L’embotellament de 14 anys és relativament fàcil de trobar. Actualment la destil·leria es troba en obres perquè s’hi fa una renovació global dels equipaments.


Al costat hi ha la destil·leria Brora, en uns edificis tradicionals de pedra (foto de la part superior).  Tot i que està tancada des del 1983 té un important grup de seguidors.  El seu malta fumat és molt apreciat, cada vegada és més difícil de trobar i conseqüentment té preus molt alts.  Si és així per què va tancar?  Com ja vam mencionar en una entrada anterior, a principis dels 80 hi havia molts excedents de whisky – la producció va superar la demanda - i les grans firmes van decidir tancar algunes destil·leries amb criteris econòmics.  Actualment els seus magatzems es fan servir per la maduració de Clynelish.


Més al nord trobem la població de Wick amb la destil·leria Pulteney en el seu nucli urbà.  Aquesta localitat va viure els seus temps de màxima prosperitat fa un centenar d’anys quan el seu port era el més important d’Europa amb la pesca i comerç de l’arengada.  En aquella època bona part del negoci de la destil·leria – transport d’ordi i del destil·lat – es feia també via marítima.  Tot i que els temps han canviat molt la destil·leria segueix produint un malta amb notes amarinades i molt apreciat.

Durant molts anys Pulteney va ser la destil·leria escocesa de més al nord – si exceptuem les de les Òrcades.  En els darrers anys, però, s’ha construït una petita destil·leria – anomenada Wolfburn - a Thurso, prop del mateix indret on fa diverses dècades havia operat una destil·leria amb el mateix nom.  Aquest any ha començat a embotellar els seus maltes.
Thurso és també al costat del port de Scrabster d’on navegarem fins les Òrcades  

30.8.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 3 Les destil·leries del Dornoch Firth

Seguim doncs cap el nord, una mica més enllà, a Tain trobem Glenmorangie, un dels grans noms de la indústria (veure ressenya d'una visita anterior)

Una mica més a l'oest hi ha Balbair.  El lloc és molt bonic i la destil·leria és de les més antigues d'Escòcia.  Amb aquestes característiques no és pas sorprenent que aquest indret fos un dels escenaris principals de la pel·lícula «The Angels' Share» de Ken Loach en la que uns joves marginals de Glasgow busquen nous horitzons en el món del whisky.

Balblair elabora un malta suau, gens fumat que sol envellir en bótes que havien contingut bourbon.  Els seus embotellaments indiquen sempre l'any de producció i en trobem d'edats ben diferents.  Segons els propietaris l’objectiu és produir diferents whiskys cada vegada sense ser condicionats per les existències.
La destil·leria és petita, hi ha dos alambins amb una capacitat de 1.800.000 litres anuals.  Una part important de la producció és destinada al whisky de mescla i la resta comercialitzada com a single malt – tot i que només suposa un 13% dels ingressos de la marca.  Com podem deduir el negoci important del whisky encara és en els whiskys de mescla.


23.8.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 2 Les destil·leries del Cromarty Firth

Seguim el nostre trajecte direcció nord i passem per Dingwall.  Aquesta població havia disposat de dues destil·leries, Ben Wyvis i Ferintosh tancades fa molts anys.  Recentment, a partir d'una iniciativa popular de recaptació de fons – el conegut Crowdfunding – s'hi ha començat a construir una destil·leria hereva d'aquest passat, s'anomenarà Glenwyvis.  A la zona hi havia publicitat de la iniciativa.  En aquests temps el whisky té un gran mercat mundial i no falten les iniciatives per obrir destil·leries noves.
Segurament és quelcom cíclic:  Dèiem en l'entrada anterior que en els anys 80 van tancar moltes destil·leries (entre 1980 i el 2000 en van tancar 22 i només se'n van obrir 2).  Ara el procés és a la inversa:  des de l'any 2000 s'han obert 16 destil·leries i no se n'ha tancat cap.  A més hi ha més d'una quinzena de projectes de cara un futur immediat o a mig termini.

Seguim.  Una mica més al nord de Dingwall trobem la població d'Alness on hi ha la destil·leria Dalmore al costat del mar tranquil del Cromarty Firth, l'indret és molt agradable i val la pena aturar-s'hi una estona.. La firma és coneguda entre els aficionats al malta.  Els seus whislys tenen molt cos, sovint amb marcades notes de xerès - la marca té un conveni amb Gonzalez Byass des de fa molts anys i per tant la provisió de les apreciades bótes està garantida.  Els alambins de Dalmore tenen diferents formes amb l'objectiu de donar complexitat als seus maltes.

També en aquesta població però en un lloc menys romàntic, un polígon industrial, trobem la destil·leria Teaninich.  El seu malta potser no té les pretensions dels de Dalmore però és part essencial de whiskys de barreja com ara Johnny Walker.  Tot i els gairebé 10.000.000 de litres anuals que pot produir rarament el trobem com a single malt;  la seva funció principal és abastir el mercat dels whiskys de mescla.  La destil·leria té un marcat aspecte industrial i no es pot visitar.   Seguirem cap el nord....

16.8.16

Nord enllà: (El camí) cap a les Òrcades. 1. Prop d'Inverness


Inverness és el nostre punt de sortida cap el nord.  La capital de les Highlands havia tingut tres destil·leries, ara no n'hi ha cap.  Glen Mohr, Glen Albyn i Millburn van tancar fa temps i no en queden ni els edificis.  Tot això passava a principis dels vuitanta quan la demanda de whisky escocès, fins llavors bàsicament blended (whisky de mescla), va decréixer molt a nivell global en favor del vodka o el rom.  Però sempre hi ha un cantó positiu en tota història i a partir de tots aquells excedents es van començar a comercialitzar amb molta més dedicació els whiskys de malta – fins aleshores havien estat pràcticament sempre utilitzats com a component del whisky de mescla.
Bé, anem direcció nord-oest i la destil·leria més propera que trobem és Glen Ord, a les afores de Muir of Ord a la Black Isle (que per cert no és una illa i no té res de negra).  
Trobem primer una planta de maltatge que proporciona ordi a diverses destil·leries del grup Diageo, a pocs metres hi ha la destil·leria.



Malgrat el seu aspecte antic i tradicional Glen Ord és una de les cinc destil·leries de malta amb més capacitat de producció – té 14 alambins.  Bona part d'aquesta producció va als whiskys de mescla de Diageo però en els darrers anys Glen Ord (embotellat com a The Singleton of Glen Ord) ha esdevingut un malta molt popular i venut, no pas a les nostres contrades – no es comercialitza a Europa - sinó en el mercat asiàtic on és un dels whiskys més populars.  Curiosament Diageo comercialitza tres maltes amb el nom de The Singleton:
-The Singleton of Dufftown - adreçat al mercat europeu.
-The Singleton of Glendullan - adreçat al mercat americà.
-The Singleton of Glen Ord - adreçat al mercat asiàtic.
Coses de l’economia global...


20.7.16

Nord enllà: Cap a les Òrcades


Properament farem una ruta per les Highlands del nord d'Escòcia que tindrà com a destí les Òrcades.
Aquest conjunt d'illes – n'hi ha unes 20 d'habitades a més de molts illots petits - les trobem a 16 km de la costa britànica.  L'illa principal s'anomena Mainland que vol dir «terra ferma».
Les Òrcades (en anglès Orkney) són conegudes pels seus monuments prehistòrics, els seus paisatges i també pel seu whisky, especialment Highland Park i Scapa.
Explicarem l'experiència en properes entrades.