9.8.17

Visita a la destil·leria Glen Moray


Una de les altres destil·leries que vam visitar en el nostre periple per Speyside va ser Glen Moray, situada a la ciutat d’Elgin, en una zona tranquil·la però no molt lluny del centre, al costat del riu Lossie d’on treu el subministrament d’aigua.
Glen Moray va ser fundada a finals del segle XIX – enguany celebra el seu 120 aniversari.
Com la gran majoria de firmes aquesta destil·leria també ha incrementat el seu volum de vendes en els darrers anys.  És el cinquè malta més venut en el Regne Unit, tot i que a casa nostra no és un dels noms més populars.  Part de la seva producció també va destinada als blended – especialment Label 5, un whisky de barreja igualment desconegut a casa nostra.


És una destil·leria de capacitat notable – per fer-nos una idea podem dir que té 14 tancs de fermentació i 9 alambins.  Actualment la seva capacitat de producció és de 5,7 milions de litres anuals i es podria ampliar amb facilitat en un futur.
La destil·leria produeix 7 dies a la setmana les 24 hores i la majoria de producció madura en bótes de bourbon, tot i que podem trobar expressions amb finals diferents.
La visita s’acaba amb un tast de dues expressions de la destil·leria però hi ha possibilitat de tastar altres maltes propis a preus molt assequibles.



1.8.17

Tast de Glenfarclas



Fa pocs dies els habituals del malta vam fer un tast a cegues  de sis expressions diferents de Glenfarclas:
  • Glenfarclas 1994 The Family Malt Collection (43 % vol).  Un whisky queva ser embotellat el 2008 i per tant té uns 14 anys.
  • Glenfarclas Family Casks 1990-2014 (46,6% vol):  Una de les expressions dels coneguts family casks de la destil·leria.  Edicions limitades de gran qualitat.
  • Glenfarclas Passion (46 % vol):  Una edició exclusiva pel mercat alemany amb maltes joves.
  • Glenfarclas Team (46 % vol):  Una altra edició exclusiva pel mercat alemany també amb maltes joves.
  • Glenfarclas £511.19s.0d  (43 % vol):  Una edició limitada de qualitat que commemora el 150 aniversari de la compra de la destil·leria pel preu que indica el seu nom.  Hi trobem una barreja de maltes diferents, alguns de molt vells.
  • Glenfarclas - Glenkeir treasures  (40 % vol).  Un embotellament independent – cosa gens habitual en aqyesta casa.  És una versió limitada d’uns 14 anys que està disponible exclusivament en el Whisky Shop (de fet s’anomena «Secret Speyside»). 

El tast tenia la dificultat de distingir sis maltes d'una mateixa casa, tots amb característiques molt similars, com ara la maduració en bótes de xerès.  L'única cosa que els podia diferenciar era el preu (i, en principi, també la qualitat) superior de dos d’ells i caldria veure si podíem apreciar això en un tast a cegues.

En aquest sentit vam poder diferenciar tres maltes amb una aroma i gust superior.  Dos eren els Glenfarclas Family Cask 1990 i el Glenfarclas £511.19s.0d – que efectivament tenen un preu més elevat  El tercer va ser el Glenfarclas 1994 The Family Malt Collection, la sorpresa positiva d'aquest tast.  Un whisky excel·lent en relació qualitat preu.  


31.7.17

Visita a la destil·leria Glenlivet


Glenlivet o "The Glenlivet" és un dels noms grans del whisky.  Per una banda a nivell històric és una de les destil·leries amb més antiguitat;  durant molt de temps la vall on està situada va donar nom a tota la regió i era un símbol de prestigi, tant que fa uns anys algunes marques de whisky portaven el nom Glenlivet al darrera.
La destil·leria també és un nom destacat a nivell comercial.  Actualment és el segon malta escocès més venut, amb una presència molt important en el mercat americà.
Amb aquest nivell de popularitat no es pas estrany que es facin moltes visites guiades a la destil·leria diàriament.
En aquestes visites a la destil·leria es pot veure la planta nova – inaugurada el 2009 - per poder donar resposta a la creixent demanda global.  També hi ha una planta més antiga que no es visita - per temes de seguretat i de logística de grups.  En el recorregut per Glenlivet podem seguir el procés d’elaboració del whisky excepte el maltat – aquest procés es manté a molt poques plantes de Speyside i el porten a terme empreses externes.
Tota la producció de la destil·leria es destina a elaborar el single malt que madura en diversos llocs de Speyside, no sempre al costat de la destil·leria.  És clar que una planta nova amb aquest volum de producció – més de 10 milions de litres anuals - no té el romanticisme de les plantes més antigues o més petites, però aquest edifici té una estètica molt cuidada amb una sala de destil·lació amb uns grans finestrals que proporcionen una excel·lent vista al paisatge idíl·lic dels voltants-  Llàstima que no es puguin fer fotografies a la zona de producció - una pràctica que cada vegada és més estesa en la indústria del whisky escocès..
Finalment vam poder tastar diverses expressions de Glenlivet.  En els magatzems de la destil·leria ens van oferir un «Founder’s reserve» madurat en bótes de xerès amb 60,5 graus – el van extreure directament d’una bóta perquè no és un whisky que hagi estat embotellat.  Més tard en una sala noble vam assaborir altres expressions de la destil·leria per concloure aquesta interessant visita.


2.7.17

Visita a la Speyside Cooperage - la boteria de Speyside


 A la sortida de Craigellachie en direcció a Dufftown – en ple centre de Speyside ens criden l’atenció unes muntanyes de bótes ben alineades.  Aquí hi trobem la Speyside Cooperage, un centre on es fabriquen i reparen bótes per tal de ser utilitzades per les desti·leries.

Aquesta boteria va ser fundada el 1947 i té branques en altres zones d’Escòcia i Estats Units.  És el negoci independent més gran d’aquest tipus al Regne Unit,  tot i que algunes destil·leries – especialment les més grans - tenen la seva pròpia boteria.
La bóta és un element essencial en la maduració del whisky i aporta el color i unes dues terceres parts del gust del malta.  Cada bóta pot ser utilitzada diverses vegades – fins uns seixanta anys – i per això la feina les boters és important per tal de garantir-ne el seu manteniment.

La visita a aquesta centre resulta molt interessant.  Després de veure un audiovisual introductori anem a una galeria on podem observar les diverses feines que es fan per tal de preparar les bótes per contenir whisky un altre cop.  Els operaris treballen amb molta celeritat – van a un tant per bóta – i podem veure les tasques diverses que es fan per mantenir-les:  es desmunten, s’estoven amb vapor, es cremen per dins, es reparen possibles esquerdes, es sotmeten a pressió per veure si estan ben segellades.  En total es tracten unes 100.000 bótes a l’any en una feina que encara és relativament poc mecanitzada.   

Després de quatre usos les bótes ja no serveixen més per contenir whisky – cada vegada la bóta aporta menys coses al destil·lat.  Llavors ja només es poden utilitzar com a jardineres o altres elements decoratius...

25.6.17

Visita a Benromach


 Una de les destil·leries que vam visitar recentment a Speyside va ser Benromach.
En comparació amb altres companyies de la zona, Benromach és una destil·leria petita – la seva producció són uns 700.000 litres anuals – poc comparat amb els 10-15 milions de litres de les grans marques.
Va ser fundada l’any 1898 i al llarg de la història la seva producció va ser discontínua, amb alguns períodes d'inactivitat – el darrer va començar l’any 1983 quan la sobreproducció de whisky va afectar moltes destil·leries.
Afortunadament l’any 1993 va ser comprada per Gordon & McPhail – embotelladors i marxants d’Elgin.  Es van instal·lar uns alambins nous – n’hi ha dos i prou – i va tornar a la producció el 1998.  A partir d'aquí la marca i la producció han anat creixent i recentment s’ha ampliat el nombre de tancs de fermentació.  L'objectiu de Benromach és crear un malta típic de Speyside amb les característiques que tenia durant els anys 50 i 60.


La visita va resultar molt agradable i personalitzada – no hi ha els nombrosos grups de persones que trobem en destil·leries més grans.  Vam poder seguir tot el procés de producció a partir del molinat del gra.  Com en la gran majoria de destil·leries de Speyside el procés de maltatge es fa en plantes grans com la que hi ha prop d'Inverness.
En el fermentat es fan servir dos tipus de llevat – un és el propi de les destil·leries i l’altre és més habitual en la fermentació de la cervesa.
Un dels aspectes particulars de la visita va ser que al costat dels alambins vam poder olorar (i si volíem, tastar) les tres parts que s'obtenen en el procés de destil·lació:

  • El cap: La part del destil·lat amb una graduació alcohòlica més alta, amb elements volàtils amb aromes i gustos poc agradables (associats al metanol i al sulfur) que a més podrien ser dolents per la salut 
  • El tall mitjà:  La part important i central del destil·lat que concentra els aromes i gustos agradables (notes de cereal, vegetals, cuir..) i que passarà a madurar a les bótes. 
  • Les cues:  La darrera part del destil·lat, molt fluixa en alcohol i que conté moltes impureses i aromes – amb notes de formatge o peix - que serien poc agradables en un whisky.

Evidentment és molt important determinar els talls en el procés de destil·lació.  També se'ns va explicar de manera molt didàctica la influència del coure i de la forma dels alambins en tot aquest procés.
Finalment vam anar a un dels magatzems de maduració i la visita va concloure amb el tast de quatre expressions de Benromach:


foto Agustí Farrés
  • Benromach Organic:  Madurat en bótes noves.  Només hi intervenen productes ecològics en la seva elaboració i maduració.  Un whisky molt lleuger.
  • Benromach 10:  Madurat durant 9 anys en bótes de bourbon i un any en bótes que havien contingut xerès oloroso.  Aquest és l'embotellament principal de la destil·leria.
  • Benromach 15:  Amb un procés de maduració similar al 10 anys, reposa, però, durant sis anys en bótes de xerès oloroso.
  • Benromach Peat:  Una expressió fumada però ben diferent dels maltes d'Islay.  Les notes de fum no tenen un caràcter marí sinó molt més vegetal.




En resum una visita molt interessant per entendre el funcionament d'una destil·leria petita amb uns productes de qualitat.

15.6.17

Obres d'ampliació a Macallan


Macallan és un dels noms més prestigiosos dins del món del whisky.  En els darrers anys les seves vendes han crescut més d’un 25% i actualment és el tercer malta més venut.  Per això la firma va iniciar un pla d'expansió molt ambiciós amb la construcció de tot un complex de destil·lació nou amb un pressupost de 100 milions de lliures.
Aquest edifici nou vindrà cobert per cinc turons amb herba i està previst que sigui inaugurat a finals d’aquest any – sembla ser que tindrà un total de 24 alambins.
En aquesta pàgina web es pot veure tot el projecte exterior - dissenyat per la firma Gillespies - mentre que en aquesta altra es poden apreciar els detalls de l'interior.
Vam visitar la destil·leria i vam poder veure que les obres es troben en un estat molt avançat – si més no en la part exterior.  A la foto superior podem apreciar com els turons que són el sostre de la nova destil·leria ja estan coberts d’herba com s’havia planificat.

L’entrada a tot el complex, des de prop d’Elchies House – que ve a ser la casa espiritual de Macallan - també va agafant forma tal i com es veu a la fotografia de sota.


Macallan és una història d’èxit.  Els seus whiskys van molt associats a les bótes que han contingut xerès.  En els darrers anys la demanda d’aquest tipus de bótes ha crescut molt i per això la firma ha fet diverses inversions per tal d'assegurar-ne l'abastiment.  Macallan té acords amb companyies que tallen els roures del nord de Galícia per després fabricar bótes a la zona de Jerez i proporcionar-les als productors de sherry.  Al cap d’un temps les bótes buides aniran cap a Craigellachie per aportar a Macallan les característiques notes dolces, afruitades i un punt especiades.
Veurem si la grandiositat de tot el complex pot mantenir l’encant del procés d’elaboració del whisky i els seus petits matisos.

12.6.17

Visita a Speyside 2017

                                                                      (Destil·leria Glenlivet sota la pluja - foto d'Agustí Farrés) 

Fa uns dies vam ser a la regió de Speyside juntament amb el fotògraf Agustí Farrés i una altre amic per tal d’elaborar un reportatge sobre la zona.
Aquesta regió del nord-est escocès – definida per la influència del riu Spey – concentra una cinquantena de destil·leries, més que qualsevol altra regió d'Escòcia..
En les properes entrades explicarem algunes de les visites que vam fer: A uns jocs de les Highlands, als paisatges amables del bressol dels maltes més venuts del món i a diverses destil·leries, tal i com podem veure en aquestes fotos.

                                                                        (Jocs de les Highlands a Cornhill - foto d'Agustí Farrés)