26.3.15

Tast dels maltes d'Islay i Jura

Ahir, juntament amb una vintena de companys vam fer un tast dels maltes d'Islay i Jura. 
La idea era fer un recorregut per tota la varietat d'aromes i gustos que podem trobar en els maltes d'aquestes dues illes.  Tot i el caràcter marcadament fumat dels Islay vam poder apreciar molts matisos i varietats.

Vam tastar aquests maltes:
  • Bruichladdich Organic Barley. Alc 50%;  Un Islay gens fumat, amb notes afruitades i gust suau, tot i el seu elevat grau alcohòlic. 
  • Ardbeg 10 anys, 46% :  Una eclosió de fum pròpia d'Ardbeg, notes de mar i de fum – una foguera a la platja...  Un gran contrast amb el primer malta
  • Bowmore Darkest 15 anys, 43%:  Una mica especiat amb toffee, xerès i ordi;  matisos de xerès per contrastar amb els dos primers whiskies.
  • Laphroaig 10 anys, 40%;  Notes medicinals, de mar, de iode, torba i fum. 
  • Lagavulin (the distillers edition 1997-2013)  43%:  Una expressió de Lagavulin menys fumada de l'habitual perquè el whisky està acabat de madurar en bótes de Pedro Ximenez...  matisos diferents.
  • Caol Ila 12, 43%  Oliós, amb quitrà, fum elegant i una mica de sal.
  • Kilchoman Machir Bay 2014, 46%  Un malta dolç - malgrat ser també lleugerament fumat - amb notes de vainilla i de compota
  • Bunnahabhain 12, 46,3%:  Suau amb presència de fruits secs. És noten lleugerament les notes de mar. 
  • Jura Duirachs' Own 16 anys, 40%  El malta de Jura no té les característiques fumades dels Islay.  És suau, cremós amb taronja, fruits sec, poma, xocolata negra i espècies.
Hi va haver aportacions molt interessants (hi ha gent que té molta capacitat per trobar aromes en un malta) i un gran ambient.
També vam aprofitar per veure algunes de les fotografies del viatge a Islay del mes passat... Una vetllada per recordar...
La pregunta més complicada per mi va ser;  "Quin d'aquests whiskies és el millor?"  Resposta?....  jo no la tinc

22.3.15

Glenglassaugh (MYMAC) 5 anys

Aquesta setmana vam rebre la mostra del la nostra bóta de Glenglassaugh.  Aquest malta ja té cinc anys i properament avaluarem si ja pot ser embotellat.  Com ja vam explicar en entrades anteriors el whisky envelleix en una bóta petita (50 litres) i el procés de maduració és més ràpid que en bótes més grans.
Si trobem que ja està a punt segurament anirem a buscar les ampolles i la bóta aquest estiu.

16.3.15

Tast d'Ardbeg al Celler de Gelida



Aquest cap de setmana passat vam tenir l'oportunitat de tastar tres expressions diferents d'Ardbeg en el Celler de Gelida de Barcelona.
Aquesta botiga del barri de Sants té un racó dedicat a Ardbeg on hi podem trobar tots els embotellaments recents d'aquesta destil·leria d'Islay.  Aquests són els maltes que vam tastar:

  • Ardbeg 10 anys.  Un clàssic, sempre excel·lent.  El seu caràcter marcadament fumat es barreja amb gustos afruitats de meló, pera, poma i amb tons especiats.  
  • Ardbeg Corryveckan:  Un malta amb alta graduació (57,1%). Fresc i medicinal, amb notes de regalèssia, xocolata i meló.

  • Ardbeg Auriverdes:  Un altre malta amb les característiques pròpies de la destil·leria però alhora frec, balsàmic i una mica mentolat.  Aquestes són les notes de tast que en vam fer el maig passat. 

Aquest any la destil·leria celebra el seu 200 aniversari a principis de juny.  Amb tota seguretat s'embotellarà alguna edició commemorativa que valdrà la pena tastar.  Quan hi hagi novetats ja les publicarem.


7.3.15

Visita a Jura

Port Askaig és un emplaçament molt petit, hi ha unes quantes cases, un hotel i algun edifici de serveis.  Aquest és un dels ports d'entrada a Islay i també és l'únic lloc per accedir a Jura.
Sembla que Jura en l'antiga llengua nòrdica volia dir "illa dels cérvols" i de fet actualment hi ha uns 200 habitants i uns 5500 cérvols.  El relleu muntanyós i un sòl poc fèrtil ha fet que la població fos sempre minsa.  A finals dels anys quaranta George Orwell va venir a l'illa per poder escriure el seu llibre 1984 amb total tranquil·litat.
Jura és realment un lloc remot.  Es distingeix en la distància per tres muntanyes arrodonides anomenades Paps (pits). Per arribar-hi cal agafar un petit ferri - hi caben tres o quatre cotxes - que fa la travessa en uns cinc minuts.
Arribem a l'embarcador de Feolin i agafem l'única carretera que hi ha i al cap de 13 quilòmetres arribem a Craighouse on hi ha la destil·leria que porta el mateix nom que l'illa

Jura és un malta de creixent popularitat - actualment ocupa el 13è lloc de vendes de maltes.  Havíem concertat la visita per correu electrònic i ens reben amb molta amabilitat (al principi hem hagut d'aclarir que la senyora que va fer la reserva en realitat era jo donat que Joan és un nom d'home a les nostres contrades - no és la primera vegada que em passa).  Com que no hi ha ningú més ens ensenyen la destil·leria a nosaltres sols.  Tot i l'important volum de vendes tot plegat es veu prou familiar...
Al davant de la destil·leria, al costat del mar, hi ha una mena de palmeres.... on som?  Coses del corrent del golf que fa que malgrat la latitud nord el clima de la zona sigui prou benigne.


A l'interior observem que els alambins són sorprenentment alts - ens expliquen que són els segons en alçada després dels de Glenmorangie i per això el destil·lat que produeixen és suau donat que només hi arriben els vapors més lleugers i purs.
El tast que ens ofereixen al final de la visita és també ben generós - podem tastar cinc expressions diferents d'aquest whisky:  Elements, Turas Mara, Elixir, Prophecy i Tastival. 
Amb aquest bon regust acabem els relats d'aquesta visita a Islay i Jura...  Esperem tornar-hi...

4.3.15

Visita a Islay: Runes de Finlaggan, Caol Ila i Bunnahabhain

Tornem direcció Bridgend per anar a la zona oest de l'illa.  A mig camí de Port Askaig agafem un camí per anar al Loch Finlaggan.  En el llac hi trobem dues illes on hi ha les restes de la seu dels Lords of the Isles (senyors de les illes) del clan McDonald en els segles XIV i XV.  Aquesta era la sèu era el poder central que controlava bona part de les Hèbrides durant aquesta època.  Ara és un lloc molt evocador, silenciós i tranquil. 
 
De tornada a la carretera principal, poc abans d'arribar a Port Askaig, tornem a agafar un altre caminet.  Aquest ens porta nord enllà durant uns sis quilòmetres cap a Bunnahabhain.  La destil·leria és també al costat del mar, mirant a Jura.  Té un aspecte més industrial i no tan cuidat com les altres de l'illa.  De totes maneres el seu emplaçament és molt bonic i especial, potser és la destil·leria més remota de totes.  Bunnahabhain és un dels maltes més suaus d'Islay - l'expressió més coneguda és el 12 anys - i el trobem també en diversos blended com Cutty Sark o Black Bottle.

Tornem altra vegada a la carretera principal i ja quasi a Port Askaig trobem Caol Ila (vol dir l'estret d'Islay).  Efectivament la destil·leria està situada davant del llarg braç de mar que separa Islay de Jura.  Aquest és el centre de producció més gran de l'illa (en una setmana produeix el mateix que Kilchoman en un any).  Els seus propietaris, Diageo, fan servir el malta com a component important dels blended.  De fet els maltes d'Islay són una part important de qualsevol whisky de barreja.  Caol Ila es troba especialment com a whisky de 12 anys amb un caràcter bastant fumat.

Aquest periple per l'illa acaba a Port Askaig, única porta d'entrada a Jura - una illa encara més remota que Islay...

1.3.15

Visita a Islay: Bruichladdich, Kilchoman i el Loch Gruinart

De la zona central de l'illa a Bowmore anem en direcció nord i a Bridgend agafem un trencant a la dreta que ens porta direcció Port Charlotte vorejant el Loch Indaal.
Al costat del Loch Indaal a la zona nord oest d'Islay trobem Bruichladdich.  Fa vint anys la destil·leria estava tancada i semblava difícil que tornés a obrir.  La compra per part de Mike Reynier i el grup Murray McDavid va fer que agafés nova embranzida.  Actualment és la destil·leria de l'illa que proveeix més llocs de treball - una seixantena.
Bruichladdich és un malta suau, poc fumat (tot i que té algunes expressions concretes que sí que ho són).  L'estètica de la marca és cuidada amb un característic color verd turquesa.
Si anem més a l'interior cap el nord-oest a la zona del Loch Gorm arribem a la destil·leria Kilchoman.  És la més nova que trobem a Islay - aquest 2015 celebrarà el seu desè aniversari.
Kilchoman és ben diferent de la resta de destil·leries de l'illa.  D'entrada no és al costat del mar (tot i que Machir Bay queda només mig quilòmetre a l'oest), el seu entorn és ben rural; ens trobem en la zona més agrícola de l'illa entre camps i terrenys de pastura. 

Kilchoman és una granja-destil·leria. En dimensions i capacitat de producció és la més modesta de l'illa.  Tot i la seva nova creació podem trobar alguns embotellaments d'aquest whisky, bastant fumat i també amb moltes notes florals i herbals.
Si anem més al nord trobem una de les zones més boniques de l'illa:  Loch Gruinart és una braç de mar que entra molt terra endins - gairebé parteix l'illa en dues meitats.  Al voltant hi ha zones pantanoses on hi fan vida molts ocells - especialment entre octubre i maig.  Per conèixer més la zona és interessant llegir aquest bloc del biòleg Ignasi Oliveras que hi va fer una estada d'un mes.

En un dels costats del Loch Gruinart hi trobem la capella de Kilnave- del segle XII - i restes d'una creu celta.  Un lloc ben especial on hi voldríem passar més temps.  És hora, però, d'anar cap a l'est de l'illa i després cap a Jura.