Moments 10 - Lluís Monteis

Aquesta setmana - el dia 1 de març - en LLuís Monteis fa anys. Per això publiquem els seus "Moments 10". Quants anys fa? Doncs la seva edat serà el mateix número que la graduació del Laphroaig Quarter Cask (la cosa ja va tirant cap a cask strenght...). En fi, aquesta és la seva tria:

"Tot i que hi ha molts whiskies especials aquests són els que m'han deixat un record més viu:

• Macallan 25: Un gran whisky tastat a Milroy’s en una escapada a Londres.

• Talisker 10: Un whisky de l’illa d’Skye al costat de la llar de foc després d’un sopar amb amics.

• Balvenie 12: Un bon Speyside. Tot un descobriment que passaria a ser un dels maltes preferits

• Glenfarclas 10: Un regal que em varen fer en motiu del naixement de la meva filla.

• Lagavulin 16: Un clàssic d’Islay sempre excel·lent...

• Whisky experience 2007: Tocant el cel per unes hores… tota una experiència!"

Les regions del whisky: Highlands

Les Highlands o terres altes és la regió més gran. Té un bon nombre de maltes i, donada la dispersió i varietat geogràfica d’aquesta zona, aquests whiskies poden ser ben diferents. És molt difícil trobar un element comú als destil·lats de la zona.

En principi podem constatar que els whiskies de més cap al sud són més suaus (un exemple en seria el Glengoyne). Per altra banda els maltes del nord tenen un caràcter més ferm i tenen notes més fumades i especiades.

Donada la diversitat d’aquesta regió en moltes ocasions se n’han fet diverses subdivisions. Les principals serien:

• Highlands del nord (Northern Highlands): Hi trobem maltes complexos com Glenmorangie i també d’altres més aviat secs amb un cert caràcter fumat com ara Old Pulteney, Dalmore o Clynelish.

• Highlands de l’est (Eastern Highlands): Amb algunes característiques similars a la zona anterior – notes fumades - però amb maltes més afruitats amb un final bastant sec. Alguns exemples poden ser Royal Lochnagar, Glen Garioch o Glendronach.

• Highlands del sud o centrals (Southern or Central Highlands): Hi trobem els maltes més suaus i lleugers d’aquesta regió. Són whiskies aromàtics però amb un final sec. Per exemple podem mencionar Dalwhinnie, Glenturret o Edradour

• Highlands de l’oest (Western Highlands): Amb whiskies més pebrosos i amb notes fumades com ara Oban o Ben Nevis.

Dins de la zona geogràfica de les highlands també hi trobem la regió de Speyside. És una regió molt rica en whisky i que té – ben merescudament – un estatus de regió de producció propi.

Tast hivern (i III)

En aquesta darrera entrada sobre el tast d’hivern d’enguany comentarem quina va ser la valoració de cada whisky:

• Laphroaig Quarter Cask (38,2 / 40): Un Islay molt intens. Les seves notes fumades i amarinades – iode, algues, peix fumat, aromes medicinals... - varen ser molt apreciades.

• Lagavulin 16 (38,1 / 40): Un clàssic que sempre és especial. Islay amb notes torrades al fons. Recorda al te Lapsang Suchong. Ric, rodó i equilibrat.

• Springbank 15 (36,7 / 40): Un malta complex que al paladar desenvolupa moltes notes diferents: tocs afruitats, xerès, xocolata amb un final especiat. Personalment va ser una sorpresa molt agradable.

• Longrow 10 (35,0 / 40): Un malta ple, amb notes de fruits secs i de fum.

• Caol Ila 12 (34,4 / 40): Un Islay bastant lleuger i fresc amb notes de cítrics. És clarament un Islay però sense la força dels maltes de les destil·leries del sud de l’illa.

• Glen Scotia 12 (30,4 / 40):El més diferent de tots.Notes de caramel li donaven un caràcter una mica estrany.Tot i no estar malament va ser clarament el malta més fluix de tots

Moments 10 - Pep Amargant

Aquests són els moments 10 d'en Pep Amargant:

• Macallan 25 (a Escòcia, en un pub, amb la veritable brisa del mar escocès. També com a regal a en Joan per haver tingut en Martí)

• Bowmore Darkest (un gust inoblidable i molt diferent de sola de sabata)

• Lagavulin 16 (un clàssic que per mi sempre ha estat el millor: turba, mar, fusta amb molta expressivitat, tant de nas com de boca)

• Lagavulin Double Matured (una millora per al millor)

• Bunnahabain 12 (la primera ampolla que em van regalar de whisky en la meva solitud al pis del carrer Urgell, de malta i d'Islay; va marcar un abans i un després dels meus gustos personals).

• Mortlach 50 (encara no he rentat la copa amb la qual ens el vam beure amb en Joan: fusta, maduresa i irrepetible; 50 segons de plaer que em durarà 50 anys de vida - si hi arribo)

• Tast Viniteca (tast de mestres amb whiskys de més de 35 anys); el millor va ser el Linkwood 35. Va ser començar les tasts per la teulada i amb molt nivell.

• Laphroaig 15. (Un descobriment de fum, mar i iode molt més equilibrat que el de 10 anys)

• Bowmore legend (El més ben aconseguit producte Islay de la casa Bowmore). En un tast vertical va guanyar per damunt dels altres productes de més anys.

Tast Hivern 08 (II)

El tast d’hivern a casa d’en Pep Amargant va resultar ben entretingut i interessant. Com ja vàrem explicar en una anterior intervenció hi havia tres whiskies d’Islay i tres de Campbeltown. Amb el nas vàrem poder discriminar bé quins eren els d’una regió i de l’altra. També vàrem poder identificar cada un dels tres Islay (Lagavulin, Laphroaig i Caol Ila) de manera bastant clara amb l’aroma.

Quedaven per descobrir els tres Campbeltown. Al paladar un dels tres es mostrava clarament diferent i el vàrem identificar com a Glen Scotia.

D’aquesta manera restaven els dos whiskies produïts per la destil·leria Springbank (Springbank 15 i Longrow). Aquí hi va haver disparitat de criteris a l’hora de decidir quin era quin.

D’aquesta manera dues persones varen identificar amb encert tots els whiskies i les altres dues només varen canviar el Longrow i l’Springbank.

Cal remarcar doncs que el nivell d’encert en aquest tast va ser ben alt.

En una propera intervenció valorarem els whiskies que vàrem tastar.