El crític de jazz Carles Torra titulava la seva crònica del concert del trio Fresu-Galliano-Lundgren com “Exquisitas Delicatessen”. Realment el concert de presentació del disc Mare Nostrum va ser tota una mostra de sensibilitat i bon gust.
A la mitja part del concert vàrem tastar un Macallan Fine Oak 12 anys que va estar a l’alçada del concert. Aquesta marca de Speyside que algú va definir com “el Rolls Royce” del whisky té ara un 12 anys madurat en tres tipus de botes de roure. Aquest whisky presenta aromes afruitades amb tocs de vainilla. Una vegada a la boca és un malta suau amb matisos afruitats, de roure i d’espècies. Al final apareixen notes de fruits secs i espècies...
5 comentaris:
Ostres, el vau tastar a la mitja part? I d'on el vau treure, el portaveu sota el braç?
Al final no vam poder anar a Terrassa, estàvem massa liats amb el dinar familiar... Cuinant galtes de porc i fent crema catalana!!!
Com va anar, us va fer bon temps? Des del balcó de casa (que dóna cap a Terrassa) es veia força ennuvolat...
A veure si el Pep en penja la crònica al blog ;)
Jajaja... no. Aquest post fa referència al concert del dia 5 al vespre a la jazz cava (on tenen aquest whisky).
Ja he vist al teu bloc que vareu tenir dinar familiar - molta feina suposo.
A Terrassa va fer bon temps i després del jazz vàrem anar a dinar i a Vallparadís - així la canalla es poden ben esbargir... ja quedarem un altre dia.
Em vam trobar a faltar Gemma! El concert del dia 5, dimecres, va ser el del whisky. Realment va ser una sinestèsia de bon gust: paladar, olor, so... El Macallan oak va arrodonir la vetllada. Un altre moment 10 per afegir a la llista.
El dissabte, dia 8, amb els nens també va ser molt complet. És que no parem de fer coses agradables!
La propera vegada ens organitzem i fem una trobada al Vallparadís: la Gemma porta els pastissos i nosaltes els Whiskys. En parlem per l'any vinent, vaaaa!
Això,això... ara t'escolto!!
Fet! A veure si organitzem aquesta trobada :)
Publica un comentari a l'entrada