Després d’uns dies escampant la boira pel Marroc tornem a la rutina diària. Per cert, no vaig pas trobar rastre de malta en aquest país. Amb tot i això més d’una vegada em varen convidar a “whisky berber”. De totes maneres la semblança entre aquest producte i el beuratge escocès només el trobem una mica en el color perquè el que ells anomenen “whisky berber” és en realitat el te verd a la menta.
Bloc sobre el whisky de malta escocès i d'altres zones del món: les regions productores, el procés d'elaboració, les destil·leries, les notes de tast...
24.3.08
Whisky berber
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
escampar la boira sol anar bastan bé, sempre i quan despres sestigui disposat a tornar a la dura rutina,...
al final acabaras fent un blog de te..jeje
Quina sort un viatge així!
Has d'explicar més detalls, eh? Vau anar-hi amb els nens?
Doncs sí, hi vàrem anar tota la família. Vàrem ser a Marrakech i també cap a la zona del Draa i Zagora (inici del desert) i un dia també per l'Atles.
He penjat unes fotos a aquesta adreça: http://picasaweb.google.es/joanmitjavila/Marroc08
- per cert Gemma, hi ha alguna foto dels pastissets que fan per allà...
ome Joan!!
jajaj k els dos eren molt responsables i es van portar suficientment bé, tot i que van tenir alguna que altre discussió matrimonial jeje i se't va trobar una miqueta a falta que ho sapigues, pero bé et perdonarem...
el més fort es que un nen d'uns 4 anys m'imagino més o menys, va travessar tota la via sol, mentres la seva mare sel mirava rient, per venir-nos a veure^^i ens vam tirar fotos amb ell i tal, pero vui dir el nen sense cap por anar jugan al mig de la via...
fins dema;)
Quin viatge i quines fotos més maques, sobretot la dels pastissos, tenen una pinta boníssima!
El Martí i la Irene estan molt grans i espavilats :) Per ells deu haver estat tota una aventura fer un viatge com aquest...
Publica un comentari a l'entrada