5.1.11

Recordant Port Askaig

A les vuit i pico del vespre d’un dia gris de finals de juny el ferri va arribar a Port Askaig. Aquesta localitat de l’est d’Islay té un aire solitari: és bàsicament un port i poca cosa més. Hi ha un moll i algunes cases blanques amb la teulada gris. Una d’aquestes cases és el Port Askaig Hotel, l’únic allotjament dels voltants.

Vaig ser l’últim vehicle a sortir de l’embarcació darrera d’uns camions i algun altre cotxe. Aprofitant que encara era clar vaig enfilar una estreta carretera que portava cap a Caol Ila i Bunnahabhain. Queia una pluja fina, no hi havia ningú enlloc i la sensació de solitud era completa. Vaig fer un tomb pels voltants de les dues destil·leries sense veure ningú... La pluja, el cel gris, el mar i les algues... tot parlava d’Islay.

Es feia tard, vaig tornar cap el port, cap el Port Askaig Hotel. Ja fosquejava. Les barques del port eren mig cobertes per la broma baixa. Al bar de l’hotel se sentia música en directe: un acordió, dues guitarres i veu. Abans de pujar a l’habitació vaig entrar-hi, el local era ple de gent... la majoria de la zona. Amb la sensació de ser ben foraster vaig anar de dret cap a un seient lliure que hi havia a la barra.

Després de mirar la gran quantitat de maltes que hi havia vaig demanar-ne un al cambrer. Un xicot força alt i quadrat que hi havia a prop va dir:
-Veig que vols prendre un Bunnahabhain?
-Si, hi ha un 18 anys i un 25 anys…
-És un bon material… Agafa el 18 anys, és més bo… i més barat!
-Ah, molt bé… Gràcies pel consell!
-Bé ho hauria de saber. Treballo allà – va concloure tot ensenyant un jersei amb el logotip de la marca.

Al cap d’una estona un altre escocès cepat va venir cap a la barra allà on jo seia:
-Et conec! Tu ets el de l’últim cotxe que ha sortit del ferri!
-Si que he estat l’últim... ah, ja et recordo... Tu ets el s’encarregava de la sortida de vehicles. Així que m’has deixat per l’últim?
-Sí, soc jo, jajaja... Bé, no ha estat res personal... jajaja
I així, entre els riures del bar, les melodies celtes i el lleuger gust salat del Bunnahabhain es va fer fosc a Port Askaig.


1 comentari:

sotaescala ha dit...

Bon any
Aquestes festes he acabat una ampolla del 12 anys, i l'he trobat excel·lent, i en el tast de whiskys que vaig fer va triomfar ( i és una de les raons que s'acabés més ràpida l'ampolla.
El de 18 anys, és molt més car ? compensa la millor qualitat amb el més preu ? És fàcil de trobar ?