Un article sobre Glenglassaugh

Recentment ha aparegut un article a la revista Business7 sobre Stuart Nickerson i el ressorgiment de la destil·leria Glenglassaugh. N'hem traduït una part.
Aquí hi trobareu l'article sencer.


El cap de la destil·leria Glenglassaugh parla de la reactivació d'una marca de whisky perduda.

Els gegants de whisky escocès són coneguts a tot el món, però Stuart Nickerson porta a terme actualment una campanya per redescobrir un dels maltes perduts fa molt de temps.
Glenglassaugh Distillery, fundada in1875, va suspendre la seva activitat el 1986, quan els propietaris del Grup Edrington va decidir centrar-se en whisky blended. El destil·lat obtingut prop de Portsoy a Aberdeenshire no encaixava en les barreges d’Edrington i el lloc va quedar abandonat.

Nickerson, un enginyer químic de professió, ha passat tres dècades en la indústria del whisky i és un especialista en el disseny del funcionament de les destil·leries.
Des dels anys 90 havia estat dirigint el seu propi servei de consultoria l'assessorament sobre qüestions d'enginyeria del procés de destil·lació.
Però el 2007 va ser abordat pel grup inversor Scaent Lituània amb una proposta interessant: Tot i que la firma Scaent està especialitzada en el comerç d'energia, un ric patrocinador va decidir que volia una destil·leria de whisky escocès en la cartera de l’empresa.

Amb una mica de perseverança Nickerson va ser capaç d'arribar a un acord per comprar Glenglassaugh l'any següent.
Però no va ser només un cas tornar a començar. De fet, la destil·leria es va haver de reformar del tot.

Afortunadament durant el temps que va estar tancada la marca Glenglassaugh havia mantingut un públic fidel al nord d'Europa.
Segons Nickerson: Vam ser molt afortunats perquè en els 22 anys en que la destil·leria havia suspès la seva activitat, Edrington havia venut Glenglassaugh a fabricants independents que distribueixen a tota Europa.

Una altra estratègia per generar ingressos, a l'espera de poder embotellar els primers maltes a partir dels tres anys d'edat, ha estat la venda de barrils petits per a clients individuals i corporatius.
Nickerson afirma que: "Les bótes 50 litres han tingut molt èxit. A causa de la petita grandària dels barrils, el whisky madura molt més ràpid.
Omplim les bótes amb l'esperit i el guardem durant cinc anys. Tenim un preu de 500 lliures per barril. Tan bon punt l’operació es va posar en marxa l’interès va ser aclaparador.
Els clubs de whisky van ser els primers a comprar, però que ara es generen les vendes a tot el món."