El tast d’hivern a casa d’en Pep Amargant va resultar ben entretingut i interessant. Com ja vàrem explicar en una anterior intervenció hi havia tres whiskies d’Islay i tres de Campbeltown. Amb el nas vàrem poder discriminar bé quins eren els d’una regió i de l’altra. També vàrem poder identificar cada un dels tres Islay (Lagavulin, Laphroaig i Caol Ila) de manera bastant clara amb l’aroma.
Quedaven per descobrir els tres Campbeltown. Al paladar un dels tres es mostrava clarament diferent i el vàrem identificar com a Glen Scotia.
D’aquesta manera restaven els dos whiskies produïts per la destil·leria Springbank (Springbank 15 i Longrow). Aquí hi va haver disparitat de criteris a l’hora de decidir quin era quin.
D’aquesta manera dues persones varen identificar amb encert tots els whiskies i les altres dues només varen canviar el Longrow i l’Springbank.
Cal remarcar doncs que el nivell d’encert en aquest tast va ser ben alt.
En una propera intervenció valorarem els whiskies que vàrem tastar.
9 comentaris:
Crec que va ser una bona cata. La dificultat va radicar en diferenciar Longrow 10 i l'Sprinbank 15 (són productes molt semblants) i calia notar la diferència en aquests 5 anys de bóta de xerès. Crec que ho vam saber fer molt bé. El pitjor, el Glen Scotia, que prometia molt de nas i en boca va decebre. Cert el comentari de l'assassinat a causa del caramel.
També cal dir que la cata es va acabar amb una vertical de Caol Ila. On vam descobrir un fabulós 18 anys.
ai ai ai
encara us queda per millorar!! jeje es ven be que aixo del whisky es tot un mon...
el proxim cop segur que n'encerteu 6 de 6
Bé, jo ja en vaig encertar 6 de 6...
N'hi va haver algun altre que no i més li va agafar un mal de panxa brutal - per culpa d'un virus, no pas del whisky...
Però el nivell va ser molt bo...
Com que tothom es mulla, jo també en vaig encertar 6 de 6. No sigui que quedi malament!
Apa.
val, val jo només en vaig encertat 4; és clar: vaig confondre el Longrow per l'Sprinbank, una confusió perdonable ja que ambdós són de la mateixa destil·leria, però quan la competència és dura sempre toca la moral fallar...
Tot i que un altre post ja parlarem de suposades pràctiques irregulars que potser ens portaran (a en Lluís ia un servidor) d'impugnar la cata i de demanar la repectició de la mateixa en terreny neutral. En fi, a veure que diu el comitè de competició...
Irregularitats?? Mmmm... una gran organització del Sr. Amargant i un fair play impecable.
Els dos cunyats en un bon moment de forma...
Només corroborar l'opinió i les sospites més que legímites del company gerard.
Tranquils que en una propera cata en terreny neutral continuarem demostrant la nostra vàlua. No podria viure sabent que he triomfat fent trampes, no va amb mi. L'honor pot més que l'èxit. PEP dixit.
Lluís, aveure si rius una mica més que estàs molt serio. que no se t'han posat bé totes aquestes copetes?
Publica un comentari a l'entrada