27.10.08

Glenmorangie


Una tendència actual en el whisky és elaborar diversos finals - acabant de madurar el whisky en bótes de procedència diversa (xerès, porto, vins, calvados.. .). Tradicionalment s’han utilitzat bótes de xerès o bourbon però ara el ventall és més ampli. Una de les destil•leries precursores en aquest aspecte ha estat Glenmorangie, fa uns anys ja tenia uns finals amb bótes de porto, madeira i xerès.
Actualment aquesta casa de les Highlands segueix presentant un ventall divers de finals. Fa uns mesos vàrem ressenyar el Nèctar d’Or – amb final en bótes de Sauternes.
Al Whisky Live de Barcelona vàrem poder tastar dues expressions més d’aquest malta:
  • Glenmorangie Lasanta: Acabat en bótes de xerès oloroso després d’un mínim de 10 anys en bótes de xerès. Presenta moltes notes dolces, notes de fruita madura, panses i toffee. El final segueix mostrant aquests aspectes i deixa entreveure notes especiades amb taronja.
  • Glenmorangie Quinta Ruban: Madurat en bótes de bourbon i acabat en barriques de porto. Presenta un color molt vermellós amb moltes notes madures (de fruits secs) i dolces (xocolata i caramel) –ens van dir que el seu aroma i gust recordava molt al pudding nadalenc anglès i (fós o no suggestió) sí que semblava transmetre aquell aroma...

5 comentaris:

Gemma ha dit...

Aquest post teu em recorda el programa "En clau de vi" de fa dues setmanes, on el somelier Josp Roca va ser capaça de distingir tres vins idèntics madurats en tres botes de roure diferents. Increïble!

Anònim ha dit...

MILIUUUUU TAN BEURE ÉS DOLENT... JAJA MOLT MAKU EL TEU SUPER BLOGGGGG!!!!!

Joan ha dit...

Gemma: Sí, la bóta és molt important a l'hora de donar un gust i color concret a un whisky.
Anònim: Beure en excés és molt dolent... Cal beure amb moderació - i a més cal conèixer el què es beu. Aquí parlem de whiskies de qualitat que cal beure poc a poc i en quantitats petites... ben al contrari del whisky de garrafa...

josep-maria ha dit...

I en un dia com avui..... 31 d'Octubre, tenint present el que això representa que no és altra cosa que el fet d’haver corregut la distància mítica de la marató.... amb quin tipus de wisky es celebra?

Joan ha dit...

Jajaja, és veritat que els de 42 ja portem una marató a sobre...
Suposo que amb un malta una mica envellit, madur... però que porti bé el pas dels anys... un Speyside d'uns 20 anys potser...