Ahir vam assistir al Palau de la Música a un concert homenatge al gran disc de jazz Kind of Blue. El bateria Jimmy Cobb, amb 80 anys, liderava un sextet que recreava temes del mític enregistrament de Miles Davis.
Posteriorment vam anar a fer un tast de diversos maltes - segons la tria de cadascú:
- Glenfarclas 1994: Un excel·lent producte d'aquesta apreciada destil·leria. Segurament el preferit de la majoria - juntament amb el Caol Ila.
- Balvenie 21 PortWood: Un altre whisky molt apreciat, la complexitat de Balvenie s'enriqueix amb notes de Porto. Sempre una bona tria...
- Bruichladdich 1998 Manzanilla Finish: Una de les moltes expressions d'aquesta destil·leria. Les notes del xerès es sobreposaven a altres gustos més fumats...
- Longrow 10 Tokaji Finish: Un producte peculiar de la destil·leria de Campbeltown. Va resultar ser el malta més controvertit. El final amb bótes del famós vi hongarès aportava uns matisos peculiars al Longrow...
- Caol Ila 25: Una excel·ent versió d'aquest malta fumat i oliós d'Islay... El colofó a un excel·lent vespre... el jazz i el whisky sempre han combinat molt bé...
2 comentaris:
Caram, això sí que és una vetllada completa i rodona, oi?
Sí... la veritat és que tot va estar molt bé... un excel·lent concert i uns bons maltes després...
Publica un comentari a l'entrada