Sideways (Entre copes) – Alexander Payne 2004

L’altre dia vaig veure aquesta pel·lícula d’Alexander Payne; tot i que no té una relació directa amb el món del whisky, sí que hi podem trobar diversos punts de connexió.

Entre copes és una comèdia centrada en uns personatges – dos perdedors que ja passen dels 40 i que podríem dir que es troben en una mena de crisi de la mitjana edat (de fet, en plena crisi dels 40 com diem per aquí).

El context d’aquesta comèdia, d'aquesta crisi, és el món del vi, dels tasts, dels diferents cepatges...

Podem observar el periple d’aquests dos personatges en una escapada per tastar vins a les valls de Califòrnia – Santa Ynez , de manera que ens trobem davant una road movie per les valls del vi de l’Oest americà.

A més també podem trobar una certa complicitat entre personatges i vins: Es pot comparar la vulnerabilitat del personatge principal – Miles – amb la fragilitat del seu cepatge preferit: el Pinot Negre (la venda de vins elaborats amb aquest cepatge va augmentar a Estats Units després de la distribució de la pel·lícula). El complex estudi dels personatges ve doncs complementat pels seu gustos a l’hora de beure un vi (Miles, més emocional i sofisticat, prefereix uns vins molt concrets mentre que Jack, més vividor i despreocupat presenta una sensibilitat ben diferent).

Finalment mencionar que el títol original (Sideways) es refereix als camins secundaris – els que porten a les vinyes i les bodegues, als camins secundaris que els personatges agafen per escapar de les seves pròpies vides.

Edat i gust (tast global II)

Hem comentat en anteriors intervencions que actualment hi ha gran varietat de finals en el món del whisky. En el tast de l’altre dia també es va parlar d’aquesta qüestió: Robert Hicks – mestre destil·lador de Laphroaig – va dir que actualment la tendència és que el gust del whisky és més important que l’edat. El Quarter Cask d’aquesta destil·leria és un pas en aquest sentit – l’edat (uns 11 anys) no és tant significativa com la maduració final en botes més petites.

En aquest sentit Jim Murray va dir que en el món del whisky més vell no sempre vol dir més bo. El crític va afirmar que en ocasions pots pagar molts diners per un whisky i que el seu gust vingui a ser com mossegar un llapis... i de fet va preferir el Quarter Cask davant dels embotellaments de 25 i 27 anys que també es varen tastar aquell dia.

Tast Global de Laphroaig - comentari general

El tast global de Laphroaig va resultar especial. Cal dir d'entrada que la connexió funcionava de manera molt fluïda (l'esdeveniment es feia a través de vídeo) i tant el so com la imatge arribaven amb nitidesa. Va començar puntualment a les 21h i va durar uns 45 minuts

És especial el fet de participar en un esdeveniment a la vegada que moltes altres persones arreu del món - arribaven consultes de llocs com Nova Zelanda, Estats Units etc...

Dels participants principals en el tast dos eren de la casa Laphroaig (i per tant podien "escombrar cap a casa"). El conegut especialista Jim Murray aportava un punt més d'imparcialitat. Tal com diu en Gerard potser és un tast més mediàtic que metòdic, però molt interessant.

El tast no es va limitar a tastar diferents expressions de Laphroaig - Jim Murray va afirmar que el Quarter Cask era el seu Laphroaig preferit - sinó que a més es varen comentar molts aspectes relacionats amb el whisky que comentarem en properes intervencions.

Tast global de Laphroaig

Recordar que aquest dimecres vinent (dia 21) a les 21h hora catalana es portarà a terme el Laphroaig Live online tasting. Tal i com ja vàrem informar el tast serà una barreja entre una sessió guiada (la dirigeixen tres especialistes de prestigi) i un debat. De moment s’ha fet una selecció de vint preguntes - sobre les més de 900 rebudes – les més votades es respondran en la sessió del dimecres. Si algú s’hi vol apuntar recordem que l’enllaç és: www.laphroaig.com/live Per posar-nos una mica més en context aquí teniu un vídeo (en anglès) sobre la destil·leria i l'elaboració dels single malts...

Nectar d'Or

En el darrer escrit parlàvem de whiskies finals diversos i justament l’altre dia vàrem tenir ocasió de tastar el Glenmorangie Nectar d’Or. Aquest és el nom que s’ha donat al Glenmorangie d'uns 12 anys que ha passat els darrer període de maduració en botes de Sauternes.

Sauternes és un vi francès de postres elaborat a la zona de Bordeus. Els vins s’elaboren a partir de raïms sobremadurats (amb el que s’anomena podridura noble a partir del fong Botrytis Cinerea) i per això el gust del vi és especial i molt apreciat.

El Glenmorangie en qüestió presenta un intens color daurat (or- or fosc) amb algunes notes vermelloses.

Quan l’olorem presenta aromes dolços – és evident que hi ha una notable influència del final en bota de Sauternes. S’hi poden distingir aromes de massapà i de fruits secs amb tons afruitats de llimona en el fons.

El gust també és dolç amb tons cremosos de mel i de malta amb presència de cítrics – llimona.

El final segueix presentant les característiques de dolçor afruitada que s’esvaeix progressivament.

En definitiva una expressió molt interessant de Glenmorangie que presenta noves tonalitats sense perdre la seva integritat com a malta de prestigi.

La Maduració (i II)

Per madurar els whiskies normalment es fan servir botes de roure americà però també podem trobar altres botes que intervenen en el procés. La bota on madura el whisky té una gran importància a l'hora de dotar de matisos al whisky - tant de color com d'aroma i gust.
Tradicionalment també hi havia moltes destil·leries que feien servir botes de xerès (eren molt barates d'obtenir donat que el Regne Unit importava molt xerès d'Espanya).
Actualment molts maltes maduren en més d'una bota durant el procés. Per exemple un whisky pot madurar 12 anys en una bota de roure americà i passar 2 o 3 anys més en una bota de xerès o d'oporto per tal de donar-hi altres matisos. És el que s'anomena "finish" o "final".
En aquests darrers anys han proliferat els whiskies amb finals ben diversos (xerès, oporto, madeira...). Vet aquí alguns exemples de la casa Glenmorangie que va ser precursora en finals ben diversos: Glenmorangie Port Wood, Glenmorangie Madeira Wood, Glenmorangie Sherry Wood. Ara també podem trobar Glenmorangie Golden Rhum Finish, Glenmorangie Margaux Finish, Glenmorangie Sauternes Cask Finish.

La maduració

En missatges anteriors hem vist els elements que composen un single malt i la influència que hi té la turba en el procés d'assecat del maltejat.
Un element de primordial importància és la maduració del whisky.
Acabat el procés de destil·lació obtenim el que s'anomena "new spirit".
Aquest "spirit" no té color però sí un grau alcohòlic molt elevat (entre seixanta i setanta graus). Una vegada vàrem tastar un "new spirit" de Kilchoman com a prova i va resultar molt difícil d'olorar i de beure donat que tenia un caràcter molt alcohòlic i encara poc expressiu; això no vol pas dir que no serà un bon whisky - de fet hi havia elements que apuntaven cap a un futur Islay fumat però a la vegada una mica afruitat.
Arribats a aquest punt cal dir, que per tal de poder parlar de whisky cal que el destil·lat passi com a mínim tres anys en una bota.
Aquesta maduració era l'aspecte que li faltava en aquest "spirit" al que ens referíem anteriorment. La majoria de maltes que trobem en el mercat han madurat entre 8 i 18 anys en una o més botes. També whiskies amb força més anys de maduració tot i que el preu puja en proporció geomètrica a mida que passen dels 20 anys...