En certa manera és un avantatge ser en un entorn tan bonic atès que així la destil·leria rep un nombre important de visitants (i més tenint en compte que és l'única de Gal·les) però per altra banda – segons els propietaris - el fet de ser dins d'un parc natural també implica que hi hagi un control més estricte de l'activitat i que les possibilitats d'expansió siguin limitades.
Aquesta és una destil·leria nova – va començar a produir l'any 2000 i presenta alguns trets diferents a les d'Escòcia. D'entrada no hi ha cap diposit de mescla o tancs de fermentació atès que es rep l'ordi ja fermentat. A més els alambins que hi ha són del tipus Faraday (diferents dels que s'utilitzen pel whisky escocès) i generen un destil·lat més lleuger i afruitat. L'esperit nou que es produeix té un volum d'alcohol molt alt – 92% i cal reduir-lo al 63,4% abans de guardar-lo a les bótes. Recentment també s'hi han instal·lat dos alambins tradicionals i en el moment de la visita no es sabia què es farà amb el seu destil·lat – si es barrejarà amb la producció dels alambins Faraday o bé si s'embotellarà com a malta «tradicional»
Tota la producció és madura com a mínim durant tres anys. El més normal és que maduri durant uns quatre anys i mig en bótes de bourbon procedents de la destil·leria Buffalo Trace per posteriorment passar a bótes diferents per acabar el procés de maduració. Quan es vol donar un caràcter una mica més fumat al malta es fan servir bótes procedents de Laphroaig, per altres expressions també s'utilitzen bótes que han contingut madeira o xerès. A principis d'any vam tastar tres mostres d'aquesta destil·leria amb acabats diferents.
En resum aquesta va ser una visita molt interessant d'una destil·leria una mica diferent amb un personal molt amable. La vam concloure amb un tast del Penderyn Dylan (en homenatge al poeta gal·lès Dylan Thomas) – una expressió poc habitual d'aquest whisky amb marcades notes de xerès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada