El tast global de Laphroaig va resultar especial. Cal dir d'entrada que la connexió funcionava de manera molt fluïda (l'esdeveniment es feia a través de vídeo) i tant el so com la imatge arribaven amb nitidesa. Va començar puntualment a les 21h i va durar uns 45 minuts
És especial el fet de participar en un esdeveniment a la vegada que moltes altres persones arreu del món - arribaven consultes de llocs com Nova Zelanda, Estats Units etc...
Dels participants principals en el tast dos eren de la casa Laphroaig (i per tant podien "escombrar cap a casa"). El conegut especialista Jim Murray aportava un punt més d'imparcialitat. Tal com diu en Gerard potser és un tast més mediàtic que metòdic, però molt interessant.
El tast no es va limitar a tastar diferents expressions de Laphroaig - Jim Murray va afirmar que el Quarter Cask era el seu Laphroaig preferit - sinó que a més es varen comentar molts aspectes relacionats amb el whisky que comentarem en properes intervencions.
7 comentaris:
Va ser una experiència molt interessant. Això sí, calia un nivell elevat d'anglès (com el d'en Joan vaja); però ho vam solucionar amb el Messenger i en Joan fent comentaris sobre el que explicaven.
Gerard
Un dels temes que va generar més debat va ser el de si era positiu o no d'afegir aigua al malta (sobretot si es tracta d'un cask amb alta graduació).
Algun dels experts va destacar que amb l'aigua el whisky allibera més aromes i alhora redueix graduació.
Però en Jim Murray (un crac mediàtic total) va explicar com aconseguir captar tots els matisos d'un cask sense haver d'afegir-hi H2O.
En Joan i jo vàrem coincidir amb ell (sempre és millor estar al costat dels savis)
Amb això esteu dient que en Joan és un savi?
Si algu diu això és que ha begut massa whisky...
No.... no.... de moment, i dic de moment, de whisky no en bec.....
Però si he de reconèixer que segueixo els teus passos....Ja anem del mateix color a la carretera.... això si... amb un model un xic per sota.
Tal i com en Gerard ja ha comentat a la cata de l’altre dia és va parlar bastant del tema de l’aigua.
En molts llibres es comenta que per tal d’assaborir millor el whisky cal afegir-hi una mica d’aigua neutra (aigua no gel!!). Amb tot aquesta també és una tema a debatre.
Jim Murray va dir que ell mai afegeix aigua al whisky. Va argumentar que si hom n’hi afegeix en molts casos ja no podem parlar de whisky – un esperit per tal de ser considerat whisky ha de tenir 40º com a mínim.
Comparteixo plenament l'opinió del senyor Jim Murray, quines ganes d´'espatllar el whisky.
Per cert de savi budista, sí que n'hi ha algun per aquí, el que encara no sé és com casa el nirvana i el wiskhy...
Ja ens ho explicarà en algun dels seus magnífics comentaris.
Publica un comentari a l'entrada