En el darrer escrit parlàvem de whiskies finals diversos i justament l’altre dia vàrem tenir ocasió de tastar el Glenmorangie Nectar d’Or. Aquest és el nom que s’ha donat al Glenmorangie d'uns 12 anys que ha passat els darrer període de maduració en botes de Sauternes.
Sauternes és un vi francès de postres elaborat a la zona de Bordeus. Els vins s’elaboren a partir de raïms sobremadurats (amb el que s’anomena podridura noble a partir del fong Botrytis Cinerea) i per això el gust del vi és especial i molt apreciat.
El Glenmorangie en qüestió presenta un intens color daurat (or- or fosc) amb algunes notes vermelloses.
Quan l’olorem presenta aromes dolços – és evident que hi ha una notable influència del final en bota de Sauternes. S’hi poden distingir aromes de massapà i de fruits secs amb tons afruitats de llimona en el fons.
El gust també és dolç amb tons cremosos de mel i de malta amb presència de cítrics – llimona.
El final segueix presentant les característiques de dolçor afruitada que s’esvaeix progressivament.
5 comentaris:
D'entrada, gràcies Joan per haver-me regalat aquest nèctar diví.
Pel que fa a la cata, malgrat el primer dia que el vaig tastar (va ser d'una forma poc elegant el dia 8 de novembre, després de tres hores de jazz) les notes de Sauternes eren més de nas que de boca. A la boca, la dolçor de la mel destaca per damunt de la malta, i les notes de cítric són minses, però hi són. Més aviat el vaig trobar mantegós.
El final torna a aparèixer el Sauternes, la fruita madura que és el que li dóna el toc de qualitat.
Un excel·lent whisky que ha passat la prova, sempre arriscada, de passar per bótes de vins que no han tingut xerès.
La nota és un 9'2
Excel·lent malta. Malgrat que la cata la vàrem fer en condicions diguem-ne poc idònies.
Què en penseu d'aquesta "moda" dels "finish" ? Una estratègia comercial , una innovació interessant, una perversió del whisky original?
Gerard
Per mi és una innovació interessant. Cal saber trobar la combinació adequada. Un Islay amb Sauternes, potser no seria gaire interessant. De fet, alguns d'aquests finals amb els clàssics malts, no han tingut èxit.
També penso que s'ha de mantenir el gust del whisky clàssic. No han d'estar renyits ni substituir un per l'altre.
Potser és un problema que tenen per manca de bótes de xerès o bourbon?
Això ens ho pot respondre el nostre màster Joan?
Sembla ser que al llarg de la història del whisky - si més no en els darrers segles - hi ha hagut finals diversos.
Durant molt de temps es varen fer servir botes de xerès o de porto perquè sobraven i eren molt barates d'obtenir (Anglaterra era un gran mercat per aquests vins).
Actualment com dèieu i ha un moda de diversos "finish" i segurament una part el fenomen té una part d'innovació i una de part d'estratègia comercial.
Sembla que a la gent ens agrada tastar coses noves i hi ha una demanda real de finals diversos. D'aquesta manera les destil·leries augmenten el seu ventall de productes i els seves vendes (Glenmorangie ha passat a ser un dels maltes més venuts gràcies a la seva estratègia de produir diferents finals).
A la vegada part d'aquest producció enriqueix el món del whisky i crea maltes de gran qualitat - com el Lagavulin Pedro Ximenez per citar-ne un exemple.
Només corroborar que la cata més que de whisky va semblar un vulgar "botellón", i que algun dels cèlebres catadors fins hi tot va perdre la cartera.
És clar que d'aquesta manera no es recupera un liderat.
Publica un comentari a l'entrada