Des de Port Ellen agafem la carretera central de l'illa. És una gran recta en una plana on hi trobem un petit aeroport al costat de terreny amb herbes que amaguen torba a sota. Hi ha algunes rases d'on extreu aquest combustible terrós i humit que fa molt fum i genera poca calor. La torba és molt important pels maltes d'Islay, de fet n'és un element essencial. Afortunadament és molt abundant, tot i que en ocasions hi ha hagut algun conflicte puntual amb organitzacions protectores dels ocells, una altra gran riquesa de l'illa
Arribem a Bowmore - que de fet és la capital d'Islay, tot i no arribar ni de tros al miler d'habitants - i passem pel costat de la seva església rodona que presideix la població; diuen que la van construir així perquè el dimoni no tingui cap racó per amagar-se. Baixem cap a la zona del port i al costat del Loch Indaal (un braç de l'Atlàntic) trobem la destil·leria Bowmore.
Els edificis tornen a ser d'un blanc immaculat. No ho sembla però Bowmore és la destil·leria més vella de l'illa, va ser fundada el 1779. Té els seus terres de maltejat que produeixen un 30% de les necessitats de la destil·leria. La sala de destil·lació té unes finestres grans amb vistes al mar. La visita és especial per a mi, recordo que fa vint anys vaig tastar un Bowmore Legend - mai havia tastat un Islay i va ser tot un descobriment a un món nou de gustos i sensacions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada