En el sud d'Islay trobem els maltes més fumats de l'illa. Si des de Port Ellen agafem una petita carretera en direcció est de seguida trobem Laphroaig. A la part esquerra de la carretera hi ha un camp on els amics de Laphroaig hi tenen un pam de terreny - una atractiva estratègia comercial que fa que gent de països ben diversos hagin planat la seva bandera en el seu petit sector. Laphroaig - un malta amb gustos iodats i notes d'algues i de salabror - és al costat del mar; un dels seus magatzems, com els de moltes destil·leries de l'illa, té unes grans lletres pintades i es veuen des del ferri. Tot l'entorn és molt cuidat
La destil·leria - una de les més grans de l'illa - funciona 7 dies a la setmana durant 24 hores per abastir la demanda de d'aquest malta (produeix uns 3.300.000 llitres d'alcohol a l'any).
Lagavulin (en gaèlic
Lag a' Mhuilinn - vol dir la fondalada al costat del molí) és molt a prop, només una milla més a l'est. Trobem la destil·leria al costat del mar, en un poblet que té el mateix nom.
També té les parets molt blanques i distingim la xemeneia, d'un to vermellós. Aquest és un altre malta de culte - a principis dels 90 va passar a formar part dels anomenats
Classic Malts de Diageo i en certa manera va iniciar la tendència al consum dels maltes més fumats. Lagavulin té normalment un ventall limitat d'expressions - un 12 anys, un 16 anys i un malta de doble maduració. A Islay en vam poder tastar alguna altra com el Lagavulin Jazz Festival 2013... un malta de 18 anys difícil de trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada